Sí. Està ben escrit. No es tracta de cap crida a l'adopció: Adaptació, no pas Adopció! L'Adaptació és un fenomen modern al qual milers de famílies catalanes ens hem d'enfrontar al començament de setembre durant uns anyets, i que condiciona el gaudi de les nostres merescudes vacances, que esdevenen 166 Vacances estratègiques. I això malgrat el 143 Pla estratègic sobre usos i gestió dels temps i algunes variants -mal considerades per l'Administració de la Genialitat tetraprovincial- de conciliació (068 Teletreball i conciliació familiar).
Segons el dossier que ens van lliurar dilluns passat en la reunió d'inici de curs: "El període d'adaptació és el camí o procés que cada nen o nena viu en el pla dels sentiments afectius i socials, pel que fa a la separació de la família en l'ingrés a l'escola bressol". I continua enumerant a qui li cal adaptar-se: "Nens i família".
Vaig al gra: avui ha començat l'adaptació de l'Aitana al CEIF (readaptació seria, perquè aquest és el seu segon curs, l'any passat era dels Sonalls). La cosa va així:
Una data per marcar amb color vermell al calendari: diumenge 31 d'agost de 2008. Fou cap al migdia, estàvem fent el vermut amb uns amics en una terrassa al capdamunt de la Rambla de Sabadell, la Irene ve corrents amb la mà dreta closa i un somriure d'orella a orella: "Ja m'ha caigut!"
Ho heu encertat: la primera dent de llet que li cau (deu fer unes quatre setmanes, al càmping, un matí es va despertar tota esverada: "Se'm mou molt, és a punt de caure!"). Una fita més en la seva creixença. El neguit, la il·lusió. Crec que a la seva classe no hi ha massa canalla que hagin estat visitats de nit per aquests missatgers proveïts d'ales, suposo que la majoria (immensa?) reben la visita d'un rosegador.
El Tetrabloc és un servei públic i a l'agost no fa vacances, fins i tot des del càmping estant ha de dir la seva (161 Vall de Bianya i Wi-fi), per la qual cosa, per sisè mes consecutiu ha arribat el moment d'oferir-vos la relació les entrades més clic@desdel mes (recordeu que el fet que un apunt hagi estat clicat -molt, força o poc- no signfica que hagi estat llegit, i en aquest hipotètic cas, entès).
Les 10 entrades amb més accessos durant el vuitè mes d'enguany han estat:
Malgrat estar escrites i dibuixades per en Quino (autor de qui ja vaig aprofitar un dibuix a 007 Resum de la passada campanya electoral) a finals dels anys seixanta i a començaments del setanta, moltes de les tires de la Mafalda no perden mai el sentit actual.
El text és en espanyol (a l'època era improbable que l'argentí Joaquín Salvador Lavado, alter ego d'en Quino ho escrivís en urdu), per si algú té alguna dificultat per entendre les vinyetes traduiré la primera, la que he assenyalat amb una A:
-Què fas aquí assegut, Carod? -No res, esperant la Independència.
Aviat farà un any que vam posar el nostre pis a la venda amb la forassenyada (en aquest moment!) intenció de canviar d'habitatge: on vivim ara ho vam comprar quan érem dos; ja en som quatre i és fàcil deduir que una mica més d'espai no ens aniria pas malament; també volem canviar de barri i, posats a demanar, aspirem a una sortida més gran que l'escarransit balcó de què disposem actualment ("I que sigui bo, bonic i barat: no et fot!" direu).
Però és que des del maig la família ha crescut, només faltaven les bessones! Sort que encara són menudes i no fan massa tabola.
Una de les conquestes laborals dels treballadors i treballadores és el mes de vacances pagades. En aquest moment les estem gaudint.
Passa que, malgrat el Pla estratègic sobre usos i gestió dels temps de la nostra tetraprovincial Genialitat que preconitza "passar de la conciliació de la vida laboral, personal i familiar a la sincronització i a l'harmonització entre els diferents temps i el seu ús social", i les sol·licituds (no arribades a bon port) de teletreball; em considero un damnificat pel Calendari escolar 2008-2009 (i per l'anterior!).
El títol del flim és Wall-e (web oficial espanyola, tràiler en català), però com que considero que es tracta d'un joc de paraules he preferit titular l'entrada com a Guali (tampoc deu ser casualitat que la robota es digui EVE, oi?). Pertany al gènere de la ciència ficció (com Fantasmes de Catalunya o La màquina del temps), però es tracta d'una producció de dibuixos animats.
Aquest post no és una crítica de la penícula, més aviat pretén ser una recomanació (la crítica cinematogràfica la podeu llegir a la Setena mirada o a Time Out.cat, per exemple). D'entrada el primer que m'ha vingut al cap és que si Disney aposta per McCain, Pixar no ho fa per Obama: sembla que el seu candidat sigui Al Gore.
Qui hagi llegit 048 Procés d'escriptura (afortunadament en deveu ser pocs) pensarà que sóc un caragirat: raó no n'hi mancarà!
En aquella entrada admetia temptacions de comprar i utilitzar un portàtil. Tot venia arran d'una ATURADA FORÇOSA!, solucionada amb força fortuna (053 Quan s'espatlla el PC (2): què fem?), exposava raons romanticoides per no fer l'adquisició.
Toco ferro! Fins aquest moment no hem tornat a tenir cap entrebanc informàtic de tanta importància. Però tot i això, us ho confesso, ja fa una temporada que vaig sucumbir a la temptació...
Per cinquè mes consecutiu us relaciono les entrades més clic@des. Avui toquen les del mes de juliol.
Com a destacat núm. 1 139 Coses de l'idioma, en el núm. 3 entra amb molta força el que ja és un clam: 115 Els catalans no som espanyols (algú ho ignora a hores d'ara?). Ha caigut de la llista el clip alegre i combatiu de Mesclat (encara que a casa prefereixen les Vacances a Castelló), però en canvi hi podeu trobar alguns entreteniment i alguns entreteniments amb més o menys ideologia, i les altres cosetes que podeu veure a sota.
Avui m'arriba un suggeriment (iniciativa que sempre agraeixo): em fan a mans un text sobre el Moviment Slow.
El Moviment Slow proposa aparcar la pressa, abolir el culte a la velocitat, i gaudir de cada minut. Reivindica una nova escala de valors, aposta per la biodiversitat i les cultures locals. Treballar per viure i no pas viure per treballar. El principal teòric d'aquest corrent és Carl Honoré i la seva obra canònica (traduïda a l'espanyol)Elogio de la lentitud. Un movimiento mundial desafía el culto a la velocidad(aquí podeu llegir un post que fa una crítica sincera del llibre i ofereix alguns enllaços interessants).
Per quart mes consecutiu us relaciono les entrades més clic@des. Avui toquen les del mes de juny.
Com a destacat núm. 1 entra amb molta força el que ja és un clam: 115 Els catalans no som espanyols (algú ho ignora a hores d'ara?), segueixen el clip alegre i combatiu de Mesclat (a casa prefereixen les Vacances a Castelló)i alguns entreteniments amb més o menys ideologia, l'indefugible tema de la llengua (118 Ibiza) i les altres cosetes que podeu veure a sota.
La Irene, l'artista de la família, fa quatre dies que ha fet els 6 ays i ja ha assistit al seu primer concert! Ha estat avui, dissabte 21 de juny, al Pavelló de l'OAR de Gràcia de Sabadell (en plena Zona Hermètica!), l'espectacle, el Bla, bla, bla de les Macedònia, la segona generació (i el papa que va haver de reservar les entrades a l'atrápalo.com, sempre hi ha una primera vegada!)
Ja fa una temporada que està entusiasmada amb les Macedònia (web oficial); el cuquet li ha desvetllat el seu amic Joan Bosch, el qual té un bloc pràcticament monotemàtic. La Irene canta i recanta, especialment, la cançó No em vull fer gran. Si cliqueu vull llegir més podreu escoltar-la i seguir les evolucions macedonils (de la primera generació) damunt l'escenari de la catedral de Barcelona.
Si voleu seguir, aquí teniu la lletra:
Intro, estrofa Aquest demati quan m'estava dins del llit No tenia son ni ganes de llegir No sentia veus, res que pogués fer-me patir Els meus pares procuraven que dormís Un diumenge qualsevol L'únic dia que no estic sol (treset)
Intro, estrofa
Com que els pares van sempre tan atrafegats I només els veig al vespre si no es tard Com que el meu germà es encara molt petit I necesita que li facin molt més cas Es com si estés visquent sol Com si hagués de créixer sol (treset)
Tornada
No em vull fer gran, us trobo a faltar No em vull fer gran, vull ser un nen mimat No em vull fer gran, vull que em feu més cas Vull ser el germanet petit, vull que tothom em faci molts regals
I és que al meu germà l'omplen sempre de petons Se li acosten i li canten mil cançons Es petit i lleig i li diuen que és preciós I a mi això es el que em fa posar tant nerviós
Tornada
No em vull fer gran, us trobo a faltar No em vull fer gran, vull ser un nen mimat No em vull fer gran. Vull que feu més cas Vull ser el germanet petit, vull que tothom em faci molt regals
Una cançó, de tant en tant Una cançó que faci que dormi millor Algun petó, de tant en tant Que em faci adormir més aviat Algun regal, de tant en tant Algun regal al germà gran Un conte curt, de tant en tant, Alguna història per somiar
