En l'entrada 194 Ética i turisme exposava el meu descobriment d'un Codi Ètic Mundial per al Turisme (ètica i turisme? aquesta relació desvetlla com a mínim curiositat -si no incredulitat o un somriure sarcàstic). El post el tancava una nota en la qual amenaçava amb parlar, més endavant, d'un curiós dret al turisme. Ara que s'ha acabat el període vacacional del comú dels mortals, ataco.
Ja en el Preàmbuldel codi els membres de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) fan aquesta mena de declaració d'intencions: "Afirmem el dret al turisme i a la llibertat de desplaçament turístic". Abans ja han assenyalat que "Moguts per la voluntat de fomentar un turisme responsable i sostenible, al que tothom tingui accés en l'exercici del dret que correspon a totes les persones d'emprar llur temps lliure per a finalitats de lleure i viatges [...]".
Aquests dies fa vint anys que, a la Sala Cultural de Caldes d'Estrac, es representà una inofensiva (una mica irreverent però força divertida) obra de teatre: Allò que l'aigua s'endugué. Es tractava d'una versió de la legenda local escrita per un autor del poble i interpretada per joves (aleshores!) del poble.
L'acció transcorre a l'època medieval i en Busquets és el funcionari encarregat, des de la corresponent torre de guaita (la Torre dels Encantats) d'alertar a la vila en cas d'un atac sarraí.
Atès que la torre és un edifici oficial hi oneja l'estelada (cal tenir present que el dia de l'estrena era l'Onze de setembre). El segon acte es desenvolupa al nord d'Àfrica, concretament a Magrèbia, país tiranitzat per Mustafà el-Phasha, dèspota que té entre els seus empleats un odontòleg que en mala hora aixeca el vel de la filla del dictador per estudiar un queixal corcat: "Has vist el rostre de la meva filla! Seràs lapidat, devorat per les formigues roges del desert..." De res serveixen els precs i els raonaments de l'odontòleg que finalment crida: "Visca Magrèbia lliure!"
"Oh! Un dentista independentista", exclama el-Phasha.
L'obra també inclou combats entre cristians i musulmans, amb espases i simitarres.
Val a dir que el públic s'ho va passar d'allò més bé en les dues representacions que es feren.
Una maragallada pot ser una genialitat de l'expresident de la Generalitat, una excentricitat, una pixada fora de test o una piquiponada; depèn de qui en faci la valoració. Aquest dissabte passat a Caldes d'Estrac n'hi va haver una, de maragallada: una trobada força nombrosa de membres de la família Maragall.
Des d'aquest dissabte 13 de setembre, el Parc Joan Maragall de Caldes torna a fer honor al seu nom, torna a lluir, per l'entrada de la Riera, el bust del poeta: l'anterior havia estat robat deu fer un any i mig. Aleshores, el militant cultural local (i bon amic, la companyia del qual des de fa poc ja no podem gaudir) Bartomeu Roig, va proposar que el buit que va quedar després de la desaparició del bust l'ocupés un pergamí amb versos del poeta i un centre floral. Aquesta iniciativa es va acompanyar amb l'elaboració d'un manifest de condemna que fou publicat a les revistes locals 3 Viles i Els Tr3s Micos:
Els sotasignants, ciutadans i ciutadanes de Caldes d'Estrac de diferents ideologies, volem manifestar la més enèrgica repulsa per l'acte vandàlic comès contra el bust de Joan Maragall situat al parc del mateix nom de la nostra vila. Es tracta d'una agressió gratuïta i penosa, que no tan sols envileix i degrada el o els responsables, sinó que, sobretot, atempta contra el nostre patrimoni històric, cultural i moral.
Aquí podeu veure la relació dels primers signants.
La navegació internàutica és com l'Odissea: Ulisses surt d'un lloc sabut i sap on vol arribar, però durant el trajecte ha de creuar Escil·la i Caribdis, escoltar els funestos cants de les sirenes, renunciar als amors de Circe i Calipso...
Aquesta introducció ve a tomb perquè, estant jo al portal de la UOC vaig acabar baixant-me el Codi Ètic Mundial per al Turisme (el teniu adjunt a aquesta entrada, també aquí), es tracta d'un document interessant del que en desconeixia l'existència.
Es tracta d'un codi amb un preàmbul i deu articles, aprovat per l'Organització Mundial del Turisme (representants del sector turístic mundial) l'any 1999, i que té el vistiplau de l'Assemblea General de les Nacions Unides, la qual el considera el marc de referència per "als diferents interessats en el sector del turisme".
Articulat:
Contribució del turisme a l'enteniment i al respecte mutus entre homes i societats
El turisme, instrument de desenvolupament personal i col·lectiu
El turisme, factor de desenvolupament sostenible
El turisme, factor d'aprofitament i enriquiment del patrimoni cultural de la humanitat
El turisme, activitat beneficiosa per als països i les comunitats de destinació
Obligacions dels agents del desenvolupament turístic
Dret al turisme
Llibertat de desplaçament turístic
Drets dels treballadors i dels empresaris del sector turístic
Aplicació dels principis del Codi Ètic Mundial per al Turisme
Si no sabeu de què tracten o bé no us heu afanyat a llegir-los ara a correcuita, no passeu pas ànsia que us explico breument: en els webs d'alguns organismes públics o semipúblics de Ses Illes, fins i tot en la versió catalana, el topònim Eivissa apareix escrit tal com es feia en l'època del dictador que en guerra descansi (Gerona, Játiva, San Baudilio del Llobregat, Torrevieja, San Quirico, San Vicente del Montealto, San Cucufate... si en tenien d'imaginació!).
Com que encara estem en període de vacances vull fer una proposta lúdica i alhora pedagògica.
Hi ha molta gent nascuda aquí sense cap lligam ni familiar, ni comercial, ni de cap altra mena amb Espanya, vull dir que no hi ha viatjat, que desconeix aquest país veí que és Espanya. Hi ha força catalans i catalanes d'aquest col·lectiu que esmentava que, a més a més, per l'educació que els ha tocat patir, per l'adoctrinament impartit des dels mitjans de comunicació (no només els estatals, també els autonòmics), per la influència de la superestructura estatal, se senten es consideren espanyols. Es tracta d'una apreciació errònia que es pot corregir viatjant.
Recorro de nou a la carpeta de retalls de premsa i d'altra paperassa:
1. "Apostar per la innovació com a recepta per mantenir la competitivitat de les nostres brillants economies, davant la creixent amenaça dels països emergents que impulsen el seu creixement amb la reducció dràstica dels costos de mà d'obra". Aquest text pertany al programa de presentació del Bdigital Global Congress 2008 celebrat enguany a Barcelona (la B de Bdigital), és per llegir una i altra vegada, assaborir-lo, paladejar els matisos i glopejar els mots... Competitivitat, brillants economies, amenaça dels països emergents... I no limitar-se a les paraules, capir les relacions explícites i jugar a endevinar les explícites. Realment el trobo un text molt ECSS.
2. Canviant radicalment de tema els experts (quins? en què?) sostenen que els enginys del futur ens ensenyaran pràctiques eròtiques que ara ni tan sols podem imaginar. Un tal David Levy opina que arribarà el moment que els robots "seran tan bons en el sexe que en el futur preferirem una relació amb ells en comptes de amb éssers humans". El robot del futur "serà com el Kamasutra: se li podran programar centenars de postures i ser configurat en mode aprenentatge", el científic anterior pronostica que a l'any 2050 se celebraran casaments entre robots i éssers humans. Arribaran abans aquests robots o els homosimis?
Repasso la carpeta de retalls i decideixo fer una entrada poti-poti.
1. Abans de la seva caiguda la monarquia espanyola practicava una versió light de la cacera (la relació d'aquesta pràctica amb la caça seria equivalent a la del futbolí amb el futbol). Atès que la opinió pública espanyola està preocupada pel gust del seu sobirà vers els esports de risc (esquí en pistes verdes, per exemple) els diaris Gara i Deia van publicar aquesta foto per tranquil·litzar-la. A la republicana justícia espanyola (oximoron) no li va agradar aquest exercici de bona fe monàrquica i continua insistint per engarjolar els fotògrafs.
2. Això és molt seriós: "Només tres de cada cent avortaments es practiquen en centres públics". Són dades del total de l'Estat espanyol. Què alegrement que es parla i es tracta el El dret a l'avortament! També fa poc que s'ha sabut que, per una ordre interna de la Fiscalia Superior de Catalunya, les autoinculpacions (jo també he avortat!) s'hauran d'arxivar.
3. Aquest mes de juny llegia que "63 ciutadans viuren a Barcelona sense tenir cap nacionalitat", és a dir, hi ha 63 apàtrides. Aquesta condició s'adquireix perquè un Estat desapareix (l'URSS, Iugoslàvia, Espa...) i l'Estat que el succeeix no reconeix al ciutadà, per una decisió del govern, per ser refugiat o per nèixer en un territori disputat entre diversos Estats.
Després de tant de rembombori (082 Decret (bis) de sequera, transvasaments avortats) arribaren les benefactores pluges (gràcies Baltasar! Gràcies Moreneta!). Ara, a punt d'encetar el juliol, ve de gust rostir-se una mica al sol i remullar-se al mar.
Josep Maria Cantimplora (web -oficial- amb l'Orquestra Cloratita, un altra web -aquesta no oficial- i perfil d'en Cantimplora) ens fa una proposta de vacances sostenibles i al territori:
Subcategoria: "Ara que havíem après penícula, toca dir-ne flim!
No hi ha com tenir amistats fins i tot a l'infern. Dies enrere ja vaig fer esment del patriota catalanoescocès, al servei de Sa Majestat (destacat al britànic Gibraltar prop de la marroquina ciutat de Ceuta), que em va fer arribar la confirmació definitiva que Els catalans no som espanyols.
La primícia que us ofereixo avui prové dels USA, d'un lampista de l'actual governador de Califòrnia (nét d'exiliats catalans, el lampista, no pas el governador, que és d'origen austríac), me l'ha feta arribar a través de tub pneumàtic.
La sèrie televisiva nostrada més glamourosa del panorama audiovisual europeu serà duta a la gran pantalla.
Ja ho deia a l'entrada 112 Clip Mesclat: s'agraeix que algú (a través d'un comentari o del c/e) et proporcioni un bon tema per a desenvolupar-lo en quatre ratlles.
Això ve a tomb perquè un bon amic catalanoescocès -adepte a la nostra causa-, membre de l'MI6 (serveis secrets britànics), i actualment destacat a Gibraltar, m'ha fet arribar (via valisa diplomàtica) una informació molt rellevant.
Informació que, val a dir, dies enrere ja m'havien tramès per correu electrònic tot insinuant-ne la possibilitat; i que, d'altra banda he pogut contrastar a la Catosfera (Raons que rimen, Catalunya.ffw, La Tafanera...).
Agafeu-vos fort perquè (ho sap tothom i és profecia):
El dia 5 de març d'enguany, un dimecres, fa uns tres mesos, ens vam embarcar en aquesta aventura internàutica: escriure un bloc.
Una mica a les palpentes, amb il·lusió, però una mica esporuguits, per la malaptesa, encongits per creure'ns observats per una monstruosa audiència potencial, pèro amb ganes...
La sortida de port fou una salutació a sirenes i tritons, i un breu apunt sobre l'actualitat, ara superadíssima, d'aleshores, per tant ens és permès el capgirament. Aneu a 001 Bentrobades i bentrobats, però si no hi voleu anar us transcric el contingut original:
100 anys de l'estelada (
