Agrupaments d'escoltes i esplais infantils, partits com les JERC, la JNC, la CORI i la CUP, el sindicat CGT o el Casal Despertaferro van ser alguns dels dotze col·lectius que a quarts de deu del matí van desertar de la plaça d'Evarist Fàbregas (situada a l'àrea comercial del Pallol) per instal·lar-se sota els porxos del Mercadal. Òmnium Cultural Baix Camp ho va fer a la tarda mentre que les restants associacions del total de 22 que s'havien adherit a la protesta es van mantenir al Pallol però van participar, o es van solidaritzar, amb les accions puntuals de protesta que s'anaven convocant al Mercadal. La Guàrdia Urbana va prendre l'afiliació de tots els que s'havien instal·lat sense permís al Mercadal, per la qual cosa és del tot probable que les entitats okupes siguin sancionades, segons va declarar a Canal Reus TV la regidora de Cultura, Empar Pont, que també va minimitzar la protesta, atès que va reduir a «quatre» el nombre d'entitats que s'havien traslladat al Mercadal. La policia també va identificar els membres de dos dels col·lectius contraris al Pallol que penjaven cartells per la plaça amb lemes com «Per un Sant Jordi participatiu» o «El Pallol is not Mercadal».

Les amenaces sancionadores d'Empar Pont van exasperar encara més els ànims dels manifestants, que van considerar que «entren en la dinàmica de la regidoria de Cultura envers les entitats que discrepen del seu criteri», va manifestar Xavier Milián, del Casal Despertaferro. Durant els actes de protesta, que van culminar a quarts de vuit del vespre amb una manifestació que del Pallol es va traslladar a les portes de l'ajuntament, les associacions van llegir un manifest i van repartir uns bitllets falsos de 500 euros, encapçalats per l'efígie de Pont, en què es detallava la llista de greuges de què, en els últims temps, són víctimes les entitats juvenils per dur a terme les seves activitats a la via pública. Als problemes sorgits amb les barraques i els concerts de la festa major, entre altres, ara s'hi ha afegit la segregació del Sant Jordi d'aquest any, una decisió que es va comunicar a les entitats fa una setmana(sense consulta prèvia) i que, segons els afectats, «trenca la dinàmica de participació i trobada d'una festa que durant anys les entitats i els comerciants han fet gran». Els que protestaven tornaven a reclamar ahir un únic indret per celebrar el Sant Jordi o, si més no, un circuit (que no inclogui el Pallol, aquesta nova àrea al nucli antic que no acaba de convèncer molts ciutadans) que englobi el Mercadal i els carrers i places adjacents: «Un indret on càpiga tothom i tots barrejats, tant les llibreries i floristeries com les associacions», explicava Montserrat Flores, membre de Carrutxa, la veterana entitat que va ser proclamada portaveu dels descontents. Carrutxa havia penjat al fanal del Mercadal, on sempre col·locava la seva parada un rètol que n'anunciava la defunció.

Abans de l'assemblea, la regidora de Cultura, Empar Pont, es va adreçar a les entitats per explicar que han estat raons de seguretat i d'aglomeració al Mercadal les que van aconsellar optar per la solució de situar les parades de les entitats al Pallol, mentre que les de les llibreries i floristeries podien continuar al Mercadal. Pont també va admetre que havia estat un error no haver consultat prèviament amb els afectats el determini que s'havia pres, però va deixar ben clar que no hi hauria marxa enrere en la decisió: «L'any que ve ja parlarem què farem.»

Les entitats no van admetre els arguments de la regidora i van criticar la «política de fets consumats» amb què l'Ajuntament ha decidit dividir la festa d'enguany en dos espais, una decisió que no se'ls va consultar: «Amb aquesta decisió es trenca la dinàmica de participació i trobada de la festa, que durant anys les entitats i els comerciants han fet grans.» La irritació era ben present en l'assemblea, que va acordar manifestar demà la seva protesta. En aquest sentit, hi haurà associacions que sí que s'instal·laran a l'àrea del Pallol però que participaran en l'acte de protesta que es convoqui, mentre que n'hi haurà d'altres que col·locaran les parades en altres indrets o, fins i tot, a la mateixa plaça del Mercadal. Malgrat que hi ha quinze parades més d'associacions que l'any passat (el total és de 55), els afectats creuen que al Mercadal hi hauria espai per a tothom si els bars i cafeteries de la plaça no despleguessin demà les taules fora dels locals. Per les associacions, l'episodi de Sant Jordi és un més en «la reiteració d'entrebancs que posa l'Ajuntament perquè puguem desenvolupar els nostres actes». El desplaçament de les barraques de la festa major i les restriccions per utilitzar La Palma són altres d'aquests entrebancs.

Les entitats a la plaça d'Evarist Fàbregas, al Pallol, i llibreries i floristeries professionals, a la plaça del Mercadal. Aquest és el repartiment final de les parades de la diada de Sant Jordi que ha decidit l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Reus, després que els floristes es neguessin a abandonar el Mercadal. La plaça de la Llibertat es perfila com la futura seu de la diada.

«La plaça del Mercadal ha quedat petita i, si volem que Sant Jordi continuï sent la festa cívica que ha estat sempre, hem d'ampliar la diada cap a noves àrees de centralitat de la ciutat.» La regidora de Cultura, Empar Pont, va explicar ahir amb aquests termes la decisió de repartir enguany les parades de Sant Jordi entre l'històric Mercadal i una d'aquestes «noves àrees de centralitat», com és el centre comercial del Pallol: «Sabem que el Mercadal és un espai arrelat a la consciència col·lectiva i que, des del punt de vista emocional, costa abandonar-lo. Però no hi ha altra solució.» De cara a l'any que ve, la plaça de la Llibertat es preveu com el nou i definitiu emplaçament de la celebració del Sant Jordi reusenc: «Tenim un any per parlar-ne amb les entitats i per prendre la decisió definitiva.»

Dimecres que ve, doncs, els ciutadans de Reus trobaran a la plaça del Mercadal onze parades de floristeries professionals (que la setmana passada es van mostrar contràries a abandonar la plaça) i deu de llibreries. A la plaça d'Evarist Fàbregas s'instal·laran setze parades d'entitats culturals, 38 d'associacions «de caràcter divers» i l'estand del mateix Ajuntament.