Fa poc temps ha aparegut a la Tradosfera Catalana un nou bloc temàtic dedicat als Falcons. Sovint és un element festiu que obviem i passa desapercebut. Els que hem gaudit de les magnífiques construccions que porten a terme les diverses colles podem valorar-les molt positivament. Els mateixos redactors del Anem de blanc ! ens presenten el seu bloc.
Bé, primer caldria justificar el perquè del nom. Resulta que volíem que aquest espai fos un punt de difusió d’informació sobre totes les colles del món falconer. Degut a la gran diversitat de figures, complexitat, noms atorgats a cada figura segons les colles i lloc d’origen feia impossible arribar a un nom que ens representés a tots. Hem buscat relacions amb els colors de les faixes (faixes de tots colors), però no totes les colles en porten. Em buscat figures en comú i amb les que ens identifiquèssim plenament (però que possàvem Escala o Cabdil?, Pira o Pou?, etc).
Hem trobat finalment dos punts que ens diferenciaven totalment dels castells a simple vista, totes les colles tenim figures en les quals els peus van sobre l’esquena, i probablement el que abans es copsa a simple vista si ens veiem tots junts, tots ANEM DE BLANC !
Pel que fa al contingut d’aquest bloc, el que pretenem és anar reunint cròniques ac-tuals sobre les 6 colles actives: Llorenç del Penedès, Vilafranca, Vilanova, Piera, País del Cava i Barcelona. Anar informant sobre els diferents esdeveniments més importants i recuperar anècdotes i cròniques sobre les actuacións més sonades. També estaria bé intentar recuperar i publicar documents sobre colles no actives com podríen ser els falcons d’Ivars d’Urgell, de Sitges, de Solivella, dels Monjos…
Per tant si finalment aconseguim obtenir una gran difusió, podría ser un primer pas cap a una idea clara i entenedora del que ha estat la història falconera; una visió des dels anys 30.
Per a la bona difusió d’aquest blog, poc a poc, s’aniran buscant cronistes arreu que ens puguin oferir les cròniques de les seves colles, en el cas que les actuacions siguin conjuntes procurarem que la redacció sigui el més neutre possible comentant per igual sobre totes les colles. A més, intentarem completar la informació amb altres articles de diaris, i links d’altres webs, diaris i radios que difonguin el fet falconer.
Per a qualsevol dubte i suggeriment (a part dels comentaris que podeu deixar en aquest bloc), podeu contactar amb nosaltres a: anemdeblanc@hotmail.com Molta sort en la vostra aventura i endavant Falcons de tot el país.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 872 ♣ bona@mesvilaweb.cat
Si aneu seguint les notícies castelleres recordareu que els Castellers de Vilafranca van visitar Xile a començaments d'any. El bloc del Xavier Capdevila va portar-nos les seves aventures americanes fins a Catalunya. El Xavier i el seu equip va fer un magnífic reportatge pel "30 minuts" per donar-nos a conèixer les colles castelleres que s'hi estan creant, qui en són els impulsors i quins són els seus objectius. És la descoberta castellera d'Amèrica, que més enllà d'un fet folklòric és una teràpia social. El bloc dels Castellers de Xile o el Human Towers del Fèlix Miret també ens aporten molta informació del fet.
Els castells humans a Catalunya tenen més de 200 anys i avui s'han convertit en una pràctica tradicional i una de les referències més vives de l'anomenada cultura popular. Però mai fins ara havien viscut un fenomen d'internacionalització com el que està començant a haver-hi. A Xile estan naixent colles castelleres, i el més sorprenent és que no són una iniciativa de catalans immigrats, sinó una adopció de ciutadans xilens que han vist en els valors d'aquesta tradició una eina eficaç d'integració, cooperació i identitat que estan aplicant a les escoles de barris humils i problemàtics, i també a la Universitat o en les tècniques més innovadores del "coaching" i la formació de líders.
El fenomen casteller xilè està arrelant en "comunes" pobres de l'entorn de Santiago on la droga i la violència eren les alternatives més sovintejades pel jovent. En la iniciativa, s'hi han mullat els alcaldes i també el govern de la República, que ho veu com un fenomen cultural i social que cal promocionar. Els Castellers de Vilafranca, que van contribuir a la formació dels entrenadors castellers de Xile, van viatjar a Santiago per apadrinar les noves colles i van tornar sorpresos de la realitat que es van trobar allà.
Un reportatge de "30 Minuts" sobre el fenomen casteller que hi ha a Xile. Castellers a 12.000 quilòmetres de Catalunya. Una tradició catalana travessa l'Atlàntic per convertir-se en un argument contra la marginació, carregat de valors positius.
Aquest vespre cal que tots estem a l'aguait davant la tele, i els resultats d'audiència recompensaran un treball admirable. El Quarts de Nou és al C·33 i el 30 Minuts a TV·3 una hora després. Per cert, parlant de televisió, el divendres passat al programa El Club de l'Albert Om, van estar-hi els Capgrossos de Mataró que van exhibir valor i equilibri. La seva presència es va concretar al final del programa en uns experiments de física molt espectaculars. En fi, que la televisió pot ser quelcom més, que una caixa tonta, i divulgar el fet casteller amb tota normalitat. Penso en altres manifestacions de la cultura popular o tradicional que sovint son programades en hores baixes i gairebé d'amagatotis.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus. Post núm. 772
• SANT PERE - 2008 • FESTA MAJOR DE REUS
← Falten 14 dies per la diada de Sant Pere. ← Cliqueu per consultar tot el programa.
Demà passat dissabte, els Xiquets de Tarragona inauguren al seu local del carrer de Santa Anna, el cicle de xerrades titulat, Cafès Castellers. En aquest primer cafè, s'ha parat la taula amb els castells de gamma extra, aquests monstres que ens han fet somiar més d'un cop a tots plegats.
“Reflexions sobre els extres” és doncs la primera xerrada castellera d’enguany a casa dels Xiquets de Tarragona. Amb la intenció de descobrir els grans secrets dels castells de gamma extra, els Xiquets han convidat tres figures importants del món casteller; Francesc Moreno “Melilla”, ex-cap de colla dels Castellers de Vilafranca; Màrius Boada, ex-cap de colla dels Minyons de Terrassa; i Manel Urbano de part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls donaran els seus punts de vista respecte als majors castells que s’han fet o intentat fins ara.
Durant el cafè, gratuït per a tots els participants, s’intentarà descobrir les diferències entre castells tan complicats i alhora tan diferents com el tres de deu amb folre i manilles o el quatre de nou sense folre. Aprofitant la presència dels diferents punts de vista es buscaran les diferències a l'hora d’afrontar cada una d’aquestes construccions.
L’entrada al local dels Xiquets de Tarragona és oberta i gratuïta per a tothom. L’hora d’inici són dos quarts de cinc de la tarda, així que el cafè i el Chartreuse estan assegurats per a tothom.
Justament avui començarà la quarta temporada del programa d’informació castellera de la televisió pública catalana. El Quarts de Nou serà presentat un cop més per Elisabet Carnicé (a les fotos) i comptarà amb els comentaris tècnics dels seus director i sotsdirector, Xavier Capdevila i Guillermo Soler, respectivament.
Aquest any el programa ens porta noves seccions que pretenen incentivar la col·laboració de les colles i dels espectadors mitjançant el “Qüiz de 9”, el “Toc de vermut” o la secció “Castells en xarxa” que començà l’any passat. El director del programa demana als televidents que mitjançant el web proposin temes, vídeos o fotografies de què vulguin fer difusió. El rànquing de “La faixa i la lliga” enguany seguirà la classificació que marca la participació al Concurs de Castells de Tarragona que tindrà lloc el mes d’octubre.
El primer programa de la temporada es farà des de Mataró i s’emetrà en horari especial, a un quart i mig de deu del vespre. L'horari habitual de l'espai és justament dos quarts de nou. A part de la diada de l’aniversari dels Capgrossos de Mataró, en què la colla local podria intentar el tres de nou amb folre i el cinc de vuit i en què els Minyons de Terrassa també miraran d’apujar el llistó.
En aquest primer capítol també es parlarà de la diada castellera del 82è aniversari dels Nens del Vendrell i de les principals actuacions que s’han fet fins al moment, amb atenció especial a la Selva del Camp i a Vilafranca del Penedès. El reportatge va dedicat als Salats de Súria, la nova colla del Bages, i el convidat de l’entrevista serà en Pol Marsà, el primer presentador del Quarts de nou, ara fa tres anys.
Els afeccionats estem contents de que el Quarts de Nou, torni a l'antena del 33. Podem seguir tota l'actualitat castellera i complementar les sortides a diades i actuacions que podem abastar. Com que molts cops és impossible d'estar en dos llocs al mateix temps, doncs la televisió ens manté al corrent de tot l'apassionant món dels castells.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
El vídeo de sota és d'un muntatge casteller del programa APM de TV3. Cuní, Cuní...
Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus, 8/30. Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat. Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org
En els últims 27 anys, Reus s'ha anat consolidant com una de les places castelleres importants del país. La història ho justifica, però és l'esforç dels castellers, dels aficionats i de les institucions allò que ha de permetre que aquesta sigui, en cada moment, una afirmació plenament vàlida. El novembre de 1981, un grup de reusencs basteix, per primer cop en públic, un quatre de sis a la plaça de l'Estació. Després de prop de dos segles de presència castellera a la ciutat, neix la primera colla castellera a la ciutat. S'anomena Xiquets de Reus. La diada de Sant Jordi del 1982, estrenaren la camisa de color marró avellana que els identifica. Entre les fites que marquen la trajectòria de la colla caldria esmentar el primer quatre de set descarregat per la colla el setembre de 1982; o el tres de set, el juny de 1983. El 1985 van descarregar el cinc de set i el 1986, el tres de set per sota, i en el cinquè aniversari de la colla, el dos de set. Van descarregar per primer cop el quatre de vuit el 1988, castell que havien carregat l'any anterior. A partir d'aquest moment, la colla s'ha mantingut en aquest nivell i, més endavant, el va superar, havent aconseguit el dos de vuit amb folre i el tres de nou amb folre descarregats. Després d'un periode de davallada del nivell de les construccions, els Xiquets tornen a aixecar, en l'actualitat, castells de vuit.
D'altra banda, la colla compta amb local social. En un primer moment, la colla castellera es trobà al terrat del Bravium. Més endavant, es feren assajos a l'aire lliure –al parc de Sant Jordi– i en l'espai d'una fàbrica de sabó. Després, la colla va assajar uns anys a la Palma, fins a tenir local propi. La primera pedra del nou local es va col.locar el 1989 i es va inaugurar el 1990. A més del local social i el lloc d'assaig, l'edifici acull una escola de grallers. Compta també amb una sala d'exposicions. Els Xiquets de Reus participen a la festa major reusenca, on inicien el costum de portar un pilar caminant des de la porta de la Prioral de Sant Pere fins a la de l'Ajuntament, a nombroses festes de barri i altres celebracions ciutadanes. Han fet moltes sortides per tot Catalunya i també fora del nostre país. La colla edita, des de l'any 1984, una revista, L'Aleta, i ha editat també algun llibre i realitzat alguna exposició. A més, des de fa anys, realitza campanyes de divulgació per les escoles i ha editat fulls explicatius sobre tècnica castellera.
(cliqueu la resta de l'article amb alguns apunts històrics del fet casteller a Reus...)
Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus, 7/30. Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat. Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org
No sabem amb exactitud d'on ve el nom d'aquest ball. Etimològicament, potser el nom li vingui del llatí "valentium", que vol dir dels forts, dels valents, més que no pas que estigui relacionat amb la ciutat de València.
La data més antiga que tenim, ara per ara, correspon al 1683, amb motiu de les festes per la Mare de Déu de Misericòrdia. A partir d'aquest moment, les referències de la dansa són molt abundants durant tot el segle XVIII i bona part del segle XIX.
A les darreries del segle XVIII hi havia a la ciutat quatre grups que ballaven la dansa, un era del gremi de llauradors -que era el més nombrós- i els altres tres, del gremi dels mestres de cases o pagats per particulars. L'any 1792 ens consta que el ball de valencians reusenc aixecava torres. A mitjan segle XIX començà la decadència i el ball es perd, al tombant del segle, fins al 1959, any en què es fa una reconstrucció.
Quan els cronistes ens descriuen el ball, ho fan dient que feien diferents figures, les quals acabaven amb torres de cinc, sis i set pisos. Joan Amades recull d'uns manuscrits del segle XIX "lo ball de valencians amb dos homes, lo un sobre de l'altre de peus drets i a sobre dels dos homes un noi a peus dret i un home que toca la gralla i un altre que toca el timbal". (segueix...)
Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus, 6/30. Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat. Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org
Les moixigangues són manifestacions festives parateatrals que incorporen parts de dansa, quadres plàstics i algun tipus de construccions humanes, amb intencionalitat representativa. El diccionari recull tres significats per a la paraula, procedent del castellà mojiganga o bojiganga -el mascarot o diable de les bufetes- i, potser, de l'àrab moachain, emmascarat:
1♦ Festa pública de gent disfressada i comparses; persones que intervenen com a comparses en certes processons i danses tradicionals. 2♦ Ball popular en què es fan escenes representant assumptes religiosos. 3♦ Cerimònia col·lectiva ridícula.
Moixiganga és, en el llenguatge antic, sinònim de comparsa festiva o mascarada. En la tradició castellana, mojiganga designa des d'una mascarada de Carnaval fins a algunes cerimònies espectacularitzades del Barroc que incorporen representacions teatrals, música, dansa i escenografies mòbils. També s'aplica a un gènere teatral de l'anomenat Siglo de Oro.
Al País Valencià la dansa es coneix amb els noms de muixeranga (com a Algemesí, la més coneguda), ball dels negrets (a l'Alcúdia)... Es considera que les construccions humanes de les moixigangues valencianes són un precedent dels castells actuals.
Al seguici reusenc hi ha una altre dansa que s'ajusta prou bé al concepte antic de moixiganga: el Ball de Mossèn Joan de Vic, encara que en la versió actual no acaba amb cap construcció.
Una forma de moixiganga que s'havia ballat o es balla a poblacions com Sitges, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Valls o Igualada, té com a referent les escenes de la Passió de Crist, que es representen per mitjà de composicions estàtiques en les quals els balladors s'enfilen els uns sobre els altres. Aquest tipus de moixiganga, probablement, és la més recent. La moixiganga religiosa apareix al segle XIX. (segueix...)
El fenòmen casteller avui en dia, té una vitalitat i una empenta realment impressionant. Encara que en alguns llocs asseguren que la màquina ha perdut velocitat i moltes colles han minvat camises, no hi ha dubte que estem en una bona època per les construccions humanes.
No vull ni sentir parlar de crisis. Enguany és any de concurs i tothom ha d'estar al màxim. Certament algunes colles han decidit plegar, però potser havíem estirat més el braç que la mànega. Moltes veus es van aixecar criticant la proleferació de colles i colletes per indrets amb poca solera i sense possibilitats de treure el cap. Recordeu quant van sortir els Minyons de Terrassa o els Capgrossos de Mataró ? Qui'n enrenou. I ara tallen el bacallà ! O sigui que n'hi ha de tots els colors, i mai més ben dit.
Lateralment al conjunt de colles castelleres diverses, hi tenim les anomenades colles universitàries. Justament algú ha criticat algun cop aquest moviment casteller sorgit dels campus i facultats. Les colles universitàries no actuen en les diades habituals. Tenen el seu propi calendari que ara justament en aquesta època, pràcticament estan acabant. Les colles estan formades per gent que sovint milita en agrupacions ordinàries al seu poble i que en temps d'estudis manté la fal.lera amb els companys d'universitat.
Ja fa forces anys que aquestes colles van fent la seva amb discreció però molta vitalitat. Assagen quant poden els migdies o a mitja tarda. Organitzen trobades i diades a les festes universitàries pròpies, i mantenen intercanvis amb les altres colles del país. Té força merit si pensem en la presió dels estudis o els examens, que ja els atabala prou. Ara tenim colles universitàries a Lleida, els Marracos; a Girona, els Xoriguers; a Bellaterra, els Ganàpies, o a la mateixa Barcelona, els Arreplegats. Aquesta darrera colla ha entrat enguany, a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, la CCCC, o sigui que la cosa va de veritat. La temporada passada van cessar l'activitat dues colles; els Emboirats de Vic i els Gambirots de les Illes, potser per falta de gent.
Aquest 2007, a finals del curs, ha tret el cap una nova colla a Reus. Son els Pataquers de l'Universitat Rovira i Virgili, la URV. Ja fa setmanes que els veiem assajar davant de la Facultat de Medicina de Reus, a la plaça de la Patacada, d'aquí els ve el nom. Aquesta passada setmana, el dijous justament van fer la primera actuació oficial a Reus. Crec que ja havien fet un parell de sortides fora vila. Una actuació davant la Fundació URV a la Munta-i-baixa, al costat dels Marracos, Xoriguers i Ganàpies. Una bona actuació que suposo els animarà a continuar endavant. La dificultat dels castells, és el de menys, el que compta és la bona empenta que mereix tots els honors. Enhorabona Pataquers i molta sort!
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
UTILITATS CONSUETA
Tots els enllaços del bloc
els podeu trobar sempre a:
Blog & Roll CONSUETA
Cliqueu per anar al Blog & Roll,
i recuperar enllaços i utilitats
de tot l'Univers Consueta.
