Ahir escoltant el programa De bon matí de Punt 6 Ràdio de Reus, vaig poder sentir la col·laboració setmanal que l'Antoni Veciana, Puig d'en Cama, fa dins de l'espai diari del Jordi Escoda. En el comentari ens deia que la parla genuïna del Camp, amb els seus mots i expressions particulars, es va perdent sense remei.
L'influència del català central, ha passat factura a la nostra parla de Reus i comarques properes. En concret ha sortit el cas de l'Escamarlà de Reus, una bèstia de Carnaval que ha portat diversió i crítica a la vila. Va ser anomenat escamarlà tal com ho diem amb el català normatiu, però aquest peix de closca al Baix Camp l'hi diem de forma ben diferent. Al menys així ho fèiem antes.
Altres modismes propis de la varietat dialectal del Camp, dita també Tarragonina, es perden de forma radical, en la convivència amb el català correcte i estandaritzat, que es difon a través dels mitjans de comunicació centralitzats. Us dono a conèixer aquestes tres formes nostres de donar nom a l'escamarlà.
Aa..........................................zZ
LA QUARTERA DELS
MOTS PERDUTS
- GADEGANG = Ara encara és ben viva a Cambrils i llocs propers. El gadegang és anomenat per pescadors, peixaters, restauradors... No en va, hi ha un grup de folk-rock ben curiós que s'anomena així mateix a la vila marinera de Cambrils. Ara a Reus, molta gent diu gadegang, però penso que és per influència del grup, doncs el mot era pràcticament perdut i gairebé ningú no el feia servir.
- ESCARMALÀ = És una forma diferent i molt local. La meva mare els anava a comprat a les Peixateries Velles que eren prop de casa, on vivia de petit. Ella en diu escarmalà en lloc d'escamarlà. Una mutació de la r molt local. És una alteració natural del mot normatiu, però es fa sentir molt.
- CATACRANC = Fa cent anys enrera aquesta bèstia era coneguda així a Reus i altres llocs de la comarca. Els catacrancs per fer un bon arròs o a la graella. Res d'escamarlans, deien catacrancs. Una forma que ressona més gràficament amb l'aspecte de l'animal, ben armat fent catacrac. Cranc allargassat per fer un bon àpat.
Potser ja n'hi ha prou de peix ? O potser no, que avui és el segon divendres de Quaresma i la carn no s'ha ni de tocar. Si voleu, es clar. Apa a fer córrer la consueta.
A petició del blog Tens un racó dalt del món, del Jesús M. Tibau: http://jmtibau.blogspot.com, és un plaer col·laborar en el 42è joc literari que organitza, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d'aquesta autora.
Som una seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del diamant. Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar les instruccions al seu blog, el dia 6 de febrer, buscant la referència al 42è joc literari. Aninmeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris. Aquest és el fragment que em correspon:
48. El poble és petit i les muntanyes que l'encerclen fan de bressol als somnis que, a poc a poc, s'inflen i creixen lliures com núvols: tendres i cap al cel. Quan el sol se'n va, els carrers s'amaguen en la foscor de la nit, tímidament, i el vent del vespre refresca els rostres de la gent que lentament torna a casa.
Molta sort a tots els que participeu en el joc. A llegir Rodoreda, toca. Apa a fer córrer la consueta.
Ara que pràcticament estem en temporada de cacera electoral i de sota les pedres surten les rates polítiques a mentir i atabalar-nos sense cap escrúpol, parlarem d'unes altres rates que tenen fama de xuclar la sang. Bé els altres també la tenen, però no aparenten ni la meitat de bona pinta que les nostres.
No dic que tots siguin igual, però en aquests primers passos i moviments tot comença a fer mala olor. Sort que sempre ens quedarà... Aquest divendres la nostra "Quartera dels mots perduts", serà breu i nocturna. Apa vinga.
Aa..........................................zZ
LA QUARTERA DELS
MOTS PERDUTS
- RATA-PATXEC = Les rates penades o pinyades es coneixen com a ratapatxeques en alguns pobles de la comarca del Baix Camp, com ara Castellvell. La meva mare es va fer gran al poble, però no coneix la paraula.
- RATA-PATXET = Molt semblant al rata-patxec, és el rata-patxet, però amb la T final. Ho diuen així a l'Alt Camp. Sabem que encara és viu el mot a Valls mateix o al Pla de Cabra.
- RATESPLANAT = Aquesta és ben estranya. Segons sembla encara és fa servir en alguns llocs del Camp, com ara el Rourell. Les ratesplanades resulten gràficament ben explicites.
Curiosament en llengua castellana, els ratpenats son coneguts per murcielagos. És una paraula que inclou les cinc vocals, un sol cop sense repetir cap lletra. En fi curiositats. Per avui ja n'hi ha prou. Apa a fer córrer la consueta.
Els mots de la nostra quartera setmanal d'aquest divendres, tenen arrels pageses i crec que no son massa coneguts. Fa un parell d'anys, el meu amic Jordi i jo mateix, anàvem amb el carro i la mula passejant per la riera. Aprofitem sempre per comentar coses i xerrar dels costums d'antes.
Vam tirar amunt fins el camí de la creu i llavors vam trencar per un caminal en direcció a La Selva. Deixant el camí fondo van reprendre en direcció cap a llevant en mig de masos i trossos del terme d'Almoster. La majoria de parades amb olivers i vellaners, ben endreçades. Moltes propietats amb la caseta i el seu rafal i la bassa pel reg de degoteig dels vellaners. Recordo que tot xerrant van sortir forces paraules que jo no coneixia i el Jordi guardava com un tresor.
Aa..........................................zZ
LA QUARTERA DELS
MOTS PERDUTS
- BOIXARRERA = Aquesta és ben estranya, no? La boixarrera és el forat per on s'havia l'aigua de la bassa. Com si diéssim, és el desaigua de la bassa. També es pot dir boixarrera, en el cas de la pica o del safareig. El més calent està... està... no se on està... Esta a l'aiguera, si no obrim i l'haviem boixarrera avall.
- BOSSARRERA = Semblant a l'anterior. De fet sembla que la bossarrera, seria el tronc que serveix per tapar el forat per on surt l'aigua de la bassa. Podria ser una deformació del mot boixarrera, que fa pensar en boix. Segurament la peça era festa amb fusta de boix, d'aquí boixarrera.
- BONOT = Sembla que per la part de la muntanya del Baix Camp, cap a Alforja amunt, en diuen bonot de les bossarreres. Per allà dalt tapen el forat de la bassa amb el bonot.
- BOIXARDA = Un altre forma de dir bonot tirant amunt cap el Montsant. El nom boixarda, ens torna a recorda la fusta de boix. El boix és molt resistent i dur per a mànecs d'aixada i altres eines del camp.
- BOSALL = També és una mena de tapadora. El bosall està fet d'espart i serveix de tapadora per les portadores de raïm. Sembla que a Reus, Castellvell i altres llocs del camp, és feia servir habitualment. Ara tot ha canviat.
Va que per avui ja n'hi ha prou. Ja l'hem enredat massa. Ja sabeu que tots podeu dir-hi la vostra. Si sou del camp, podeu afegir la vostra experiència. Si ens visiteu d'altres llocs del país, podeu donar la vostra opinió que serà molt agraïda i enriquidora per a tots els lectors.
Aquí no fem estudis estrictes i entenimentats de la llengua, ni res semblant. Només la fem petar, passejant a dalt del carro, pels caminals i trossos del terme. Apa a fer córrer la consueta.
Feia alguns dies que no parlàvem dels nostres mots perduts. Aquelles paraules d'antes, que feien servir els nostre iaos i que cada cop tenim més oblidades. Avui una mica més dispers que de costum, però variadet. Ara per Nadal he estat una mica enredat i la quartera ha restat oblidada. Anem per feina.
Aa..........................................zZ
LA QUARTERA DELS
MOTS PERDUTS
- REISSOS =Ara que estem en vigílies del dia dels reis, cal advertir que per aquí a Reus i comarca no en diem reis, si no "reissos". Los reissos ens porten els regals si hem estat bons, que si no carbó i a callar. Pràcticament diem, "reixos" o "rexos", però tots tres estan encantats de la vida amb naltros.
- CAMETES AJUDEU-ME =Vol dir evadir-se o escapolír-se. La meva iaia sempre ho deia quan anaven maldades. Això va malament, "cametes ajudeu-me". Sense afegir res més donava a entendre que les coses no rutllaven. Cametes ajudeu-meés un expressió divertida força gràfica. Marxar cametes ajudeu-me vol dir; sortir escapat i sense pensar-ho. Al referir-se a una cosa que no volem ni tan sols escoltar, també diem "cametes ajudeu-me", com si ens escapéssim corrent.
Per rematar l'article us proposo unes dites populars referides al reissos, vull dir reis.
DITES I REFRANYS DELS REISSOS
Boig serà el campaner que pels Reis toca a bon temps.
Després dels Reis, tothom és bon pagès.
El dia dels Reis, parlen els estels.
Els Reis clars i assolellats, tenim dos hiverns assegurats.
Els Reis mullats, l'ordi pels terrats.
L'hivern verdader, pels Reis, el fred primer.
La nit dels Reis serè, polls al galliner.
La setmana que ve, tornarem a omplir la quartera, per avui ja n'hi ha prou. Apa a fer córrer la consueta.
Un dels temes que sempre controlo, és la quantitat de visites i els llocs d'origen dels visitants. Intento esbrinar els temes que més interessen als lectors i el tipus de destinatari concret de cada post. En els darrers mesos he constatat, que la quantitat de visites comptabilitzades des del continent americà és molt nombrosa. També hi ha hagut una pujada considerable de les visites des d'altres llocs dels planeta. Tot això ha fet replantejar seriosament les finalitats del meu bloc Consueta.
És per això que a partir d'avui mateix publicaré també els articles en llengua castellana, per fer-los entenedors al públic hispano i latino de tot el planeta. De moment fins a finals d'any encara sortirà en català a l'entrada principal, i podrem llegir-lo en espanyol a la resta de l'article, clicant a baix a l'esquerra. A partir de l'1 de gener, el post presentat serà sempre en castellà. Si el voleu llegir en català, tindreu que clicar per obtenir-lo, si és el vostre desig. Entenc que és un canvi radical, però les audiències son les que manen, amics i amigues.
Si voleu llegir aquest post d'avui en español claro y castellano, podeu anar a la resta de l'article. Segur que tots estarem d'acord amb aquest canvi.
Bienvenidos amigos de todo el mundo. En casa del Consueta hace vida, la cultura popular. Ala, hagamos correr la consueta.
La setmana passada ens varem saltar la nostra entrega dels mots perduts. La quartera estava de festa i no era el moment d'omplir-la. Avui però contra-ataquem amb un nova proposta dels records del passat.
Abans es repartien els petits càstigs físics a tort i a dret, a casa, a l'escola i per tot arreu. La canalla anàvem de bòlit, sortejant obstacles en aquesta selva de petites agressions. Ara tot això sembla molt lluny, però tots els que passen dels quaranta saben de que parlem. Els pares, mestres o urbans, no es privaven d'arriar-nos un mastegot per corregir la nostra conducta. Anem doncs per feina, que encara rebrem.
Aa..........................................zZ
LA QUARTERA DELS MOTS PERDUTS
- MASTEGOT = Es repartien forces mastegots. El mastegot feia plorar doncs era dolorós de mena. Es propina amb la ma oberta dirigida amb força a la part baixa de la galta agafant una mica de coll. També es diu popularment "bufa", tot i que aquesta és de menys intensitat i dirigida al centre de la galta. Crec que podria ser sinònim del "bandau" o del "mandau", mots que ens aporta l'amic Joan Vidiella de Vinyols i els Arcs, al Baix Camp. Aquesta mena de maltractes estan tots dirigits a la part de davant de la cara. El "carxot" més dirigit a la zona de l'orella, es semblant al mastegot. Per aquí a baix, també en diem mastegot, al mos de menja que es remena per la boca i no s'acaba d'empassar. "Si no t'empasses el mastegot, té n'arriaré un de debò". Tots aquests martiris infantils eren aplicats d'un en un o en sèries repetitives. Hi havia mastegots d'anada amb la palma de la ma, i de tornada, aquest darrer conegut com a "revés". En sabeu algun altre ???
- CLATELLOT = És evident que el clatellot, ens mima el clatell de forma sobtada. Una bona clatellada descriu un moviment ascendent des de la part baixa de coll cap amunt. El "carxot" seria semblant, però diria que intenta tocar la part alta del rera cap, cap a la coroneta. Molt similar al "vendallot" o el "castanyot" que també castiga la part de darrera del crani de l'infant. I a valtros que us feien ???
- ESTOMACADA =Estomacar vol dir més o menys apallissar. La patacada és al cul de la criatura, però l'estomacada reparteix els cops per galtes, clatell, i gluti de forma diversa, tot depèn de la creativitat de l'agressor. També en diem "estarrufada". Com ens apunta el Joan, la "tunda" o la "zurra" vindrien a ser un repertori de cops diversos de tota mena. Hi ha més noms ??? Vinga canteu-la, ara toca.
- PALMETADA = Aquesta és molt de Reus. Especialment coneguda pels que varem ser instruïts en aquelles escoles privades, rònegues i fosques, dalt de pisos del centre. Amb uns mestres amargats de la vida, enfadats amb el món. Amb poca traça i pèssims educadors. No s'aguantaven ni la seva ombra. Feien malament la seva feina i eren incapaços de sentir pietat pels infants. La palmeta a la meva època era una regla llarga i plana de fusta. Havia agafat el nom d'una branca pelada de palma, que feia anys es feia servir per assenyalar la pissarra o el mapa. En tot cas, la palmeta servia per clavar cops a la ma estesa o "palmeta", o bé a la punta dels dits posats en pom. Les palmetades les feien comptar en veu alta, i si t'equivocaves tornaven a començar. Quina colla de sanguinaris que hi havia a les aules. Eren altres temps. Hi havia una rumor no comprovat, que si et fregaves la palma de la ma amb un gra d'all, la palmeta és trencava. Jo vaig trencar-ne un parell, sense alls ni res. I a valtros què ???
Aquest post està dedicat al Joan Vidiella que segueix cada setmana la nostra Quartera dels Mots Perduts. És per tu i tota la teva família. Us animo a tots a dir-hi la vostra. A la resta de l'article tenim la descàrrega del www.verbalia.com. Apa a fer córrer la consueta.
Lo Consueta de Reus.
SI HAS TROBAT INTERESSANT AQUEST BLOC, POTS VOTAR-LO AL RANKING DEL TOP CATALÀ.
La setmana gairebé està llesta. Avui és divendres i no passarem per alt la nostra secció dels mots perduts. Aquelles paraules d'antes, que feien servir els nostres iaios i padrins.
La quartera l'anem omplint mica a mica i avui ens entretindrem en expressions referides al cansament. És ben propici per un final de jornada, després de la dura feina habitual. L'esgotament acumulat i feixuc que ens amara a la fi de les tasques obligades. Anem doncs per feina.
Aa..........................................zZ
LA QUARTERA DELS MOTS PERDUTS
♦ ESTRAGAT = Abans escoltàvem molt més aquest expressió. Ara diuen més estar cansat. Els avis quan venien de l'hort amb el carro i la mula, arribaven a casa estragats. Les feines de pagès o de traginar eren molt estragades. Ens avisaven que no ens estraguesim massa si una feina era ingrata o feixuga. L'estragament és un cansament intens, que ens guanya físicament.
♦ ASCLAT = Aquest mot, es sinònim d'estragat. vol dir més o menys el mateix. Diria que és molt propi del camp. Desconec si a d'altres llocs del país es fa servir. Per aquí al camp encara estan asclats per Castellvell, Almoster, La Selva o Alcover, entre d'altres llocs. Fer ascles, o asclar, vol dir xafar una cosa. Asclar un tronc amb la destral.
♦ ABARGANAT = Vol dir estar atrafegat. Amb molta feina o masses obligacions. Tenir un dia abarganat o bé anar ben abarganat. Sincerament no el tinc massa escoltat. Segurament ha quedat per el català més culte, però abans s'emprava habitualment a les nostres comarques. Ve a ser com; "anar de bolit".
Bé doncs per avui ja en tenim prou. Ara estic recollint noms donats als clatellots o els mastegots i d'altres menes de càstigs físics de petita intensitat que abans servien com a correctiu disciplinari per part dels nostres pares, mestres i mossèns. Tots rebiem de valent per qualsevol bestiesa, però segur que teniu noms divertits per anomenar aquells bandallots o palmetades. Ah! com que avui em tocat temes de feines i altres estragaments, doncs us mostro una dita que un amic meu fa servir forces cops i és ben il·lustrativa. És aplicable a aquell que no té massa disposició cap a la feina i busca excuses per no fotre ni cop.
A tot mal feiner, cap eina l'hi va bé.
I encara aquesta altra, que ell diu, quan tenim llestes les obligacions i tots els embalums ben recollits. Es refereix, es clar, a la feina ben feta.
Tot regat i la bassa plena.
A la resta de l'article hi trobareu l'entrega setmanal del www.verbalia.com. Estem creant una xarxa de blogs de cultura popular. Us convido a tots els interessats en ajuntar-vos a aquesta iniciativa i contactar amb el TRADIBLOG a través de l'adreça: tradiblog@mesvilaweb.cat. Apa a fer córrer la consueta que aquest ja és el post 501.
Un encertat comentari al meu post anterior, ens recorda que a Reus, anomenàvem trumfes a les pataques o patates. Abans deuria ser molt més habitual que ara.
Els nanos mengen trumfes, arròs i peix pudent, no sé com s'ho arreglen aquesta pobre gent.
Els nanos són uns dropos, no volen treballar i a casa de la vila els volen despatxar.
Gràcies Jordi per la teva entrada, com sempre estàs a l'aguait de tot. Estàs fet un consueta sense excuses. Recordem doncs els nostres estimats Nanos de Reus, els capgrossos de la vila i la seva cançoneta popular que ens porta el Jordi Dimoniet.
Aprofito per mostrar-vos una imatge antiga del conjunt de nanos de Reus del Modest Gené. Son les peces anteriors a les actuals fetes pel David Constantí. Ja en parlarem més de tot això futurament. Algú va demanar un dia pels Nanos de Reus, doncs apa aquí els teniu.
A fer córrer la consueta, menjant trumfes com els nostres nanos.
La setmana passada el meu article sobre els mots perduts, va tenir una gran acceptació per part vostra. Moltes gràcies a tots i totes. Vaig rebre moltes comunicacions vostres amb diverses aportacions, idees i forces suggeriments d'alt interès. Seguirem doncs endavant amb la nostra línia i comentarem alguna paraula de la nostra parla de la terra.
Us convido a tots a dir-hi la vostra. Si sou del camp o dels voltants podeu posar la cullerada i augmentar la nostra coneixença del català antic que parlaven els nostres avis i padrins. Però qualsevol de vosaltres que ens vulgui aportar alguna de les velles paraules, mots, dites o frases fetes del vostre racó de món, esteu invitats a participar-hi. De tots els Països Catalans i de tots els cantons de la nació. Ja sabeu l'e.mail, la bústia de veu o els mateixos comentaris del bloc, estan oberts a tothom qui vulgui entrar-hi.
Avui carregaré a la nostra quartera alguns mots portats directament del recapte del nostre tros. A cada lloc tenim alguna forma genuïna d'anomenar els productes de la terra. Veiem alguns casos propis de la nostra comarca.
Aa..........................................zZ
LA QUARTERA DELS MOTS PERDUTS
- BAJOQUES = Per altres llocs del país, son anomenades mongetes tendres. Per fora en diuen mongetes seques, d'allò que naltros diem fesols. Hi ha diverses varietats. La planta que dona les bajoques i els fesols, és la bajoquera. Una dita molt del camp és: "Pujar a la bajoquera" i es refereix a algú que s'entrebanca per explicar alguna cosa o bé exagera alguna narració. També d'aquell que s'indigna amb excés, diem que "S'enfila per les bajoqueres". Podríem dir-hi més coses, però valtros segur que en sabeu molt més.
- PATAQUES = Naltros en diem pataques de les patates. Sincerament puc assegurar que mica a mica es va perdent per l'influència del català central. Que bones que son les truites amb pataques, o bé la pataca amb bajoca i un raig d'oli. També la coneixem per trumfo, especialment a la muntanya. Segurament que trunfo, és més emprat a tot el país, especialment als Pirineus encara.
- REBORDONIT = Ja se que és una paraula difícil, però pel Baix Camp i altres llocs propers en diem així del bròquil. Curiosament un plat molt de sopar és "el bullit" fet amb pataques, bajoques i rebordonit bullit amb un grapat de sal. Molt saludable i de bon pair.
Per avui ja n'hi ha prou. Les tomaques, les safranories i altres productes del nostre hort ja les tocarem un altre dia. Vinga tots a omplir la nostra quartera amb la saviesa d'antes. A la resta de l'article podeu llegir la nostra entrega setmanal de www.verbalia.com per no perdre les bones costums.
Estic pendent de valtros. Apa a fer córrer la consueta que vol dir "divulgar alguna cosa".
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
UTILITATS CONSUETA
Tots els enllaços del bloc
els podeu trobar sempre a:
Blog & Roll CONSUETA
Cliqueu per anar al Blog & Roll,
i recuperar enllaços i utilitats
de tot l'Univers Consueta.
.....................zZ
