Avui la Santa Església Catòlica celebra la festivitat de Santa Fe, Santa Esperança i Santa Caritat. Verges i martirs. Tu diràs !.
Santa Fe en els nostres extraordinaris polítics, bons administradors, honestos i entregats en vida i ànima a la seva tasca, sense descans i amb total eficàcia. Fe en tots els organismes, entitats i segments dirigents, que vocacionalment gestionen els nostres recursos i ataquen els problemes amb una cura extrema.
Santa Esperança en el mercat immobiliari a l'abast de tothom, assequible i pròxim als nostres desitjos. Esperança en un futur laboral i professional, familiar i humà, d'acord amb les nostres inquietuds i capacitats de forma justa i equilibrada, acontentant les necessitats més bàsiques i els nostres horitzons vitals.
Santa Caritat, de la justícia terrenal, amb les causes solidàries i amb la llibertat. Caritat cap els més necessitats, les terres menys afavorides, la gent més maltractada, els pobles i les nacions ocupades. Caritat per l'alliberament dels presos d'opinió i els patriotes represaliats pels imperis de sempre.
Però, com més temps passa, menys fe, esperança i caritat ens queda a tots plegats. Així que passen els anys i ens anem fent més grans, les santes virtuts teologals, es van esvaint mica a mica, i la fosca realitat d'un futur bastant gris, gairebé negre, ens atenalla ben bé de peus a terra.
Tingueu un bon dia, malgrat tot. A l'agost, a les set és fosc. Apa a fer córrer la consueta, si encara en teniu ganes.
Cartes publicades al diari Granma de Cuba. Els cinc signants son herois insurrectes, encara captius, i molt emblemàtics en tot el corpus revolucionari cubà.
Visca la Revolució !!!!
N O T I C I A S
La Habana, 26 de Julio de 2007
Saludo de los Cinco Héroes por el Día de la Rebeldía Nacional
Mensaje de René González - "Año 49 de la Revolución"
Pueblo heroico y digno de mi patria:
Hoy se cumple un año de que nuestro Comandante, desde una tribuna pública, hiciera uso de la palabra. Luego vendría su proclama y, con ella, los desenfrenados sueños de que hoy no estuviésemos celebrando un nuevo aniversario del asalto al Moncada.
Se suponía que nuestro pueblo se lanzaría tras el espejismo que el imperio hipócrita nos vende como libertad y democracia. A estas alturas debimos haber entregado a Cuba al capital convirtiéndonos en alegres asalariados de Wall Street. Deberíamos haber comenzado el proceso de dividirnos en credos, clases y razas, para facilitar la atomización social que siempre precede a la conquista, con que se enterraría nuestra sociedad humana y solidaria. Habríamos levantado un altar al dios dinero, que filtrándose por los intersticios de nuestras relaciones humanas se movería en busca de funcionarios corruptos y futuros oligarcas. La democracia imperial nos regalaría el desempleo cuyas víctimas al fin disfrutarían de la libertad de convertirse en lumpen-proletarios mientras sus hijos formaban, con democrático entusiasmo, nuestras primeras pandillas juveniles. Nuestras fuerzas armadas, por vez primera en medio siglo, se estarían entrenando en las artes de salir a las calles para apalear "apolíticamente" al pueblo, como corresponde a una buena democracia. Un año de "prensa libre" nos habría devuelto al nivel intelectual del machadato, mientras algún ritmo de moda sustituiría a la chambelona para amenizar las nuevas elecciones. Se suponía, en fin, que hubiéramos traicionado nuestra historia, lanzándonos ciegamente a un pasado de oprobio, egoísmo e ignorancia.
Tristes sueños. Sueños trasnochados que se diluyen ante la realidad de todo un pueblo celebrando otro aniversario de aquel 26 de Julio.
Al pueblo valiente y culto que conoce el verdadero significado de las palabras libertad y democracia, que ha elegido seguir siendo esperanza de un mejor futuro, y que celebra hoy la fecha en que la rebeldía abriera el sendero de su última gesta emancipadora, muchas felicidades.
Por haberme permitido vivir otro año de orgullo, y experimentar cada momento del desconcierto enemigo en su propia madriguera, y por la honra de tenerme entre sus hijos. Muchas Gracias.
Un abrazo.
René González - Prisión Federal Marianna, Florida.
En este nuevo aniversario del 26 de Julio, queremos hacerles legar a todos nuestro amor, cariño y felicitación en esta fecha de Gloria y Rebeldía Nacional, convencidos de que en la unidad sólida e indisoluble de todo nuestro pueblo al lado de nuestro querido Comandante en Jefe Fidel Castro, Raúl y la Revolución, estará siempre la victoria.
Confiamos en que pronto estaremos entre todos ustedes, defendiendo nuestra patria, nuestro Socialismo, nuestra Revolución y nuestro futuro.
¡Viva el 26 de Julio! , ¡Venceremos!
Cinco abrazos, Gerardo, Fernando, Antonio, René, Ramón.
Llega otro 26 de Julio en el que la monstruosa injusticia del imperio nos mantiene lejos de nuestra amada Patria.
Pero no pueden impedir muros, ni tierra y mar por medio que en nuestros corazones esté todo ese júbilo revolucionario con el que nuestro pueblo celebra esta trascendental fecha de nuestra lucha por la definitiva independencia.
Nada podrá impedir jamás que sigamos, allá y aquí, honrando a los caídos en el Moncada, cumpliendo el deber con la Patria día a día. Nada podrá impedir jamás que seamos eternamente fieles a Fidel, a la Revolución y al Socialismo. Nada podrá impedir jamás que luchemos sin descanso por un mundo mejor con ideas justas y con la certeza en la victoria final de los pueblos.
¡Viva el 26 de Julio! , ¡Viva nuestro heroico pueblo! , ¡Viva Raúl! , ¡Viva Fidel! , Un fuerte abrazo revolucionario.
Ramón Labañino, Gerardo Hernández, René González, Fernando González, Antonio Guerrero.
La nostra Catalunya del segle XXI. El nostre país, dins la nova Europa. El progrés, la innovació i tot el disseny del món. Tot absolutament tot, es va a pastar fang amb les infraestructures viàries, ferroviàries, aèries i marítimes de tercer món, que tenim. Amb uns serveis telefònics d'escàndol i bellugadissos, manats per incapaços, monopolistes i poca-soltes.
Un subministrament energètic terrible i carissim. Barcelona a les fosques cada any. Inversions insuficients i ells vinga "peles a la butxaca", sense cap vergonya. Sort que després de tot, els impostos cada vegada son més barats, i la seguretat ciutadana és total i eficaç. No hi ha mai cues als serveis de salut, ni llistes d'espera. Tot funciona com un rellotge i ens podem permetre de tenir a les fosques la capital del país. Sort que tot va molt bé i els polítics i manaires ho tenen tot, tant ben controlat.
Podem anar penjant fardades de Sagrades Famílies i altres parides en 3D, si la imatge que donem és d'una total ineficàcia i absoluta incompetència. Apa a pagar i a callar.
Aquesta tarda escoltant la ràdio he conegut la notícia. Després he llegit al VilaWeb que la revista El Jueves, ha estat segrestada per ordre d'un d'aquests jutges tant moderns i progressistes. Aquests manaires de toga negra i punyetes blanques, exemple de bondat i democràcia. La "justícia espanyola" en minúscules i ben esquifida.
La llibertat d'expressió, un altre cop escarnida. Jutges més borbònics que els borbons. Llepaires regaterils, afanyats a passar la llengua per darrera la corona. Els mateixos que neguen drets als partits polítics i blasmen lleis aprovades al nostre parlament.
Ara tenen temps i tot, per fer revival i recordar altre èpoques passades. Vull dir passades per nosaltres. Per a ells tot aquell regust de les censures, els segrestos de diaris, i la repressió de les llibertats d'opinió encara estan presents. Feia 22 anys que no es censurava cap mitja de comunicació. Enhorabona us heu cobert de glòria Sr. Del Olmo.
Per cert, no busqueu cap exemplar de El Jueves, estan tots exhaurits, la bòfia tindra doncs poca feina a retirar paper. Ah! La web de El Jueves és: www.eljueves.es, però també ha estat clausurada per la "justícia". Doncs res que seguirem rient tota la setmana. No ??? Visca la República !!!
Una divertida animació treta del bloc amic de TÉ LA MÀ MARIA. Com podeu veure és desenvolupa als soterranis del Pallol a la recerca de les restes arqueològiques que el Sr. Nuñez ens va salvar de la destrucció.
Segons sembla l'altre dia, un equip de futbol va guanyar alguna cosa. Jo no estic afeccionat a l'esport però... Les ostentacions fatxes amb motiu de les celebracions d'aquest equip esportiu estranger, van ocasionar destrosses i escarnis a la nostra dignitat nacional i local. Aquí us passo el comunicat del Casal Despertaferro. La imatge està treta del fotolog del Tet, l'Arsmusicae que sempre està a l'aguait.
El Casal Despertaferro! en nom de la pròpia entitat i de totes aquelles a les que acull (Maulets, C.E.Despertaferro!, Bou de Reus, Acció Solidària IGMAN, AJR i Euskal Komisioa) condemna enèrgicament i amb total contundència els fets següents, ocorreguts el Diumenge 17 de juny de 2007 a la Plaça Prim de Reus:
Les vuit banderes catalanes que penjaven dels quatre fanals de la plaça de Prim de Reus, en motiu de la Festa Major de St Pere, van ser cremades aquest diumenge al vespre, durant l'acte de celebració del títol de lliga del Reial Madrid Club de Futbol.
Diversos individus, de totes les edats, es van enfilar als fanals per cremar les senyeres o bé per baixar-les i incendiar-les, mentre la gent corejava diverses proclames contra Catalunya. Alguns dels manifestants lluïen banderes franquistes, i altre simbologia neofeixista mesclades amb les lògiques banderes i bufandes merengues.
El Casal Despertaferro! exigeix explicacions a la Policia Local, a l'Ajuntament Reusenc, en especial al Senyor Ortiz (regidor de via pública, i responsable últim dels fets) per esbrinar els motius per els quals la policia no va impedir la crema de les 8 senyeres, així com la pintada amb esprai de color blanc de la cara del General Prim, tot i ser-hi present diversos membres de la Policia Local presents en el moment dels fets.
El Casal Despertaferro! en nom de totes les entitats que representa, estudia presentar denúncia davant de la justícia per depurar responsabilitats, i aplicar la llei per igual; per evitar com sovint es fa des de l'Ajuntament i estament policials, acusar i reprimir opcions independentistes i d'esquerres i deixar que actes tant greus com els esmentats quedin en l'oblit, i els seus impulsors i actors impunes.
Així també el Casal Despertaferro! espera i exigeix una rotunda condemna dels fets de part de l'Ajuntament i estaments socials locals i que siguin aquest primer qui prengui la iniciativa legal.
Tots els resultats a les diferents eleccions a la capital del Baix Camp des del 1987 fins avui en dia. Cliqueu aquí per documentar-vos.
Seguiu tota la informació de la jornada electoral d'avui a través de www.vilaweb.cat. Esteu atents a les actualitzacions dels enllaços. Des de la web: Municipales podeu obtenir totes les dades poble a poble.
Sembla que la CORI entrarà per fi a l'Ajuntament de Reus. Aneu a la seva web www.cori.cat per riure una mica.
Aquesta és una faula que he trobat al Fotolog del Dimoniet.1960 que com sempre, l'encerta de ple. No resisteixo i us la penjo, perquè gaudiu de la fina ironia del relat. Avui es un bon dia per les reflexions.
ACUDIT... O POTSER NO !!
Un dia, mentre caminava pel carrer, un dirigent d'un partit polític important mor tràgicament atropellat per un camió. La seva ànima arriba al paradís (erròniament per descomptat) i es troba Sant Pere en persona a l'entrada.
-Benvingut al paradís -li diu Sant Pere-. Abans que t'acomodis, sembla que hi ha un problema. Veuràs, molt rarament un alt polític ha arribat aquí i no estem segurs de què fer amb tu. Et farem passar un dia a l'infern i un altre al paradís. Després podràs triar on passar l'eternitat.
Sant Pere acompanya el polític a l'ascensor i baixa fins a l'infern. Les portes s'obren i es troba just enmig d'un verd camp de golf. Més lluny hi ha un club i drets davant d'ell veu tots els seus amics polítics amb qui havia treballat. Tots vestits de nit i molt contents. Corren a saludar-lo, l'abracen i recorden els bons temps en els quals s'enriquien a costa del poble. Juguen un agradable partit de golf i després, a la nit, sopen junts al Restaurant Gourmet del club, amb llagosta com a plat principal.
Comparteixen la nit amb boniques i liberals jovenetes. El polític es troba també al Diable, que de fet és un tio molt simpàtic i es diverteix molt explicant acudits i ballant. S'està divertint tant que se li fa l’hora d'anar-se’n sense gairebé ni adonar-se'n. Tots li donen una encaixada de mans i el saluden mentre puja a l'ascensor.
L'ascensor puja, puja, i es re-obre la porta del paradís on Sant Pere l'està esperant. -Ara és el moment de passar al paradís.
Així que el polític passa les 24 hores successives saltant de núvol en núvol, tocant l'arpa i cantant. Les 24 hores ja han passat i Sant Pere el va a buscar. -Ja has passat un dia a l'infern i un altre al paradís. Ara has de triar la teva eternitat.
L'home reflexiona un moment i després respon: -Bé... el paradís ha estat bé, però crec que he estat millor a l'infern.
Així que Sant Pere l'acompanya fins a l'ascensor i una altra vegada baixa, baixa, baixa fins a l'infern. Quan les portes de l'ascensor s'obren, es troba enmig d'una terra deserta coberta de merda i deixalles. Veu a tots els seus amics vestits amb draps, recollint la porqueria i ficant-la en bosses negres. El Diable arriba i li passa un braç per damunt de l'espatlla.
-No ho entenc -diu el polític tot confós-. Ahir vaig estar aquí i havia ties bones, un camp de golf i un club, vam menjar llagosta i caviar, ballàvem i ens divertíem molt. Ara tot el que hi ha és un terreny desèrtic ple de porqueries… i els meus amics semblen uns miserables.
El dimoni se'l mira, somriu i diu: - AHIR ESTÀVEM EN CAMPANYA. AVUI... JA ENS HAS VOTAT !!!
Ja ho sabeu... compte amb les aparences !!
Vinga, a reflexionar. A fer córrer la consueta electoral, o no.
Per acabar aquesta sèrie de quatre Xerramecàriums sobre el panorama polític PePeril, aquí us presento un clip del grup Los Draps de la comarca del Matarranya. Rock amb canya i amb missatge nacional.
Companys de la Franja i de tot l'Aragó Català. Visca la Terra Lliure !!!!
Responsable de la redacció i del treball de camp: Lo Consueta de Reus. Alter ego del folklorista auto-didacta reusenc: Bonaventura Escoda i Solé. Conegut amb els àlies de: "el Ventura" o"el Bona" i més modernament com "lo Consu"
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
.JPG)
.png)
.png)
