Abans d'ahir era 18 de juliol. No cal tornar ara a insistir sobre la data històrica concreta del 18-J el malaurat any 36. El feixisme més extrem va revoltar-se contra la legalitat establerta. Una guerra vergonyant per la seva part i amb forces implicacions internacionals. Un preludi de la maleïda Segona Guerra Mundial. El material bèl·lic i les estratègies europees i mundials van tenir en el nostre conflicte armat, una ocasió per a preparar-se en l'art de matar impunement. Fou el primer dels enfrontaments armats que portaria la barbaritat del bombardeig sobre les ciutats de Catalunya. Reus va patir moltíssim sota l'açot de l'aviació italiana o alemanya, aliats del bàndol de l'exercit espanyol, en combat contra els territoris lleials a la República.
A la foto de dalt podem veure les bombes que esclaten sobre Reus. Les bombes son llençades per la zona del passeig Mata, ben prop de l'estació de trens de la línia Madrid-Saragossa-Alacant. Les imatges van estar preses des del mateix avió bombarder que aprofitava per espiar els objectius militars i elaborar noves estratègies per a fer encara més mal. A sota veiem les bombes sobre l'àrea de les Casernes i l'altra estació de trens, la dita del Nord que enllaçava amb Montblanc o Lleida. Podem conèixer les diferents ubicacions amb el contorn del tomb de ravals o el traçat de la riera i altres vies públiques actuals.
Si voleu veure més imatges dels cruels bombardejos de Reus, podeu anar a la Fototeca Consueta amb una vintena de fotos d'aquest àmbit històric. També us recomano un parell d'actes sobre aquesta temàtica, que es celebren pels voltants de Reus en els propers dies.
→ La setmana que ve, els dies 24, 25 i 26 de juliol es farà a Móra d’Ebre un Congrés Internacional d’Història sobre la Batalla de l’Ebre, 70 anys després. Tota la programació i els actes paral·lels del congrés, es fan en el marc de la Universitat d’Estiu de la URV a les Terres de l'Ebre.
→ La Generalitat inicia avui diumenge la itinerància de l’exposició "Quan plovien bombes. Els bombardejos sobre Catalunya durant la Guerra Civil" a l’Espluga de Francolí. La mostra, coproduïda per la Direcció General de Memòria Democràtica i el Museu d’Història de Catalunya, vol ser un espai de reflexió sobre l’experiència bèl·lica dels bombardejos sistemàtics que va patir la població civil durant la guerra i sobre el seu significat històric.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus... i de tot arreu. Post núm. 855 ♦ bona@mesvilaweb.cat
Post addenda, dimarts 22 de juliol, 13:30 El mitja de comunicació reusenc REUS-DIGITAL també reprodueix algunes d'aquestes fotos dels bombardejos sobre Reus.
Conta la llegenda que, el 6 de juny de 1808, una columna francesa es dirigí des del Bruc al Coll de Can Massana per anar a Manresa. En acostar-se van ser atacats per les guerrilles catalanes que, amb l’increment del foc, obligà a les tropes franceses a emprendre la retirada.
Un segon enfrontament es produí el 14 de juny; més de 5000 soldats francesos es dirigiren cap als Brucs per acabar amb els alçaments d’un poble desarmat, famolenc i sense cavalleria ni artilleria. Fou, just abans que ambdós exèrcits es trobessin quan, un nen de Santpedor, va posar-se a tocar el seu timbal, pels entorns del Bruc al peu de la muntanya de Montserrat, generant un ressó tan estrident que els francesos vàren creure que el nombre de soldats catalans era molt superior a ells, fet que provocà la retirada de les tropes franceses cap al nord i la nostra victòria sobre els atacants.
Coincidint amb aquesta efemèride del bi-centenari, a la ciutat d'Igualada, s'han presentat els Trabucaires. L'estrena de la colla, ha causat una bona impressió entre els igualadins. Han sortit de la plaça del Bruc i han anat al Museu Comarcal on s'ha inaugurat l'exposició dels "200 anys de la batalla del Bruc. Igualada en el naixement de la Catalunya contemporània, 1808-2008". La foto de dalt és dels Trabucaires d'Igualada, feta justament pel Joan Requesens i publicada al seu bloc.
Si voleu anar a la web dels Trabucaires d'Igualada, hi trobareu molta informació interessant. Igualada presenta una variada oferta festiva, amb entremesos, balls i bestiari divers, que enriqueixen la nostra cultura popular i tradicional. Felicitats per l'estrena i endavant amb els trabucs.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
El mític heroi del llegendari anglosaxó, ha generat infinitat de produccions àudio-visuals. Cinema i televisió han explotat la figura del bandit i lluitador dels boscos de Sherwood en contra del malvat Sheriff de Nottinghan. Un personatge popular que robava als rics, per donar als pobres.
Ara el podem seguir en una sèrie de la BBC, que emet la Sexta cada divendres a les nou del vespre. L'artífex del Robin televisiu és el Dominic Minghella, germà del director mort fa pocs dies. Els actors i protagonistes no son massa coneguts. Val a dir que la producció és fluixeta i una mica perdiosera, però intenta divertir a la seva manera.
El Robin (Jonas Armstrong), un pel poca cosa i famolenc, amb els seus homes que no acaben de donar el pes. Els dolents son poc creïbles i massa estriònics, tant el Sherrif (Keith Allen), com el Sir Guy. Els passatges naturals i tota l'escenografia és de poca consistència. Van gravar els exteriors a Hongria o Romania. Veiem la banda sempre a peu corrent pels boscos com a xixarel·los. Segurament que la majòria de pressupost és va cremar en els efectes de fletxes volant a ran de pantalla i sobretot en el corpinyo de la Marian que està de molt bon veure. De fet és l'única que la munten a cavall de tant en tant, tot i que no té massa caràcter.
Penso que no encaixa gens en l'estereotip i l'imatge de Robin Hood, del cinema de qualitat. A la Gran Bretanya va tenir una crítica poc entusiasta el 2006, però la resposta positiva del públic adolescent va mantenir la primera i segona temporada i ja estan en marxa els capítols per completar una tercera tongada que crec que no han començat a gravar-se, de moment. Més val que treballin una mica més els arguments. Hi he trobat anacronismes històrics a cada entrega i espifiades de l'alçada d'un castanyer.
Aquesta setmana passada van començar la segona temporada i els primer i segon capítols que tenien que ser un revulsiu, han fregat l'esperpent amb un guió realment, de telesèrie per a canalleta del club Disney. Cada divendres penso que no tornaré a mirar la sèrie, però la setmana següent torno a seure davant la tele. Llàstima que el producte no està totalment a l'alçada. Ah ! la xiqueta que fa de Marian, es diu Lucy Griffiths i... no dic res.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
Una sèrie dramatitzada de caire històric a la Televisió de Catalunya, molt benvinguda per l'audiència catalana. Ens explica les peripècies d'un periodista i fotògraf vingut de França a Barcelona en temps de la dictadura del Primo de Rivera, per cobrir els actes de l'Exposició Universal del 1929. Els meus avis -tots quatre- és van casar aquell any, i també van anar a la ciutat comtal de viatge de noces per veure l'exposició.
El jove Pascal Danglà que interpreta l'Albert Alemany, entra en contacte amb els cercles d'opinió barcelonins. El gruix de periodistes significatius i crítics en els temps dificils, i la societat convulsa dels anys vint del segle passat. La situació real i el patiment de la gent és mostra molt ben recreada. És una sèrie de ficció, barrejada amb intervencions reals de descendents o protagonistes de l'època i moltes imatges de l'arxiu visual dels temps que revivim. Veurem per on ens porten. De moment les impressions son molt bones i prometen cert interès.
Aquesta sèrie és la primera de producció pròpia de TV3, d'un format que denomina "docuficció" i és que en la producció utilitza eines pròpies d'un documental però acompanyades d'una trama de ficció i dramatitzacions. Sembla que el pressupost ha buidat les butxaques i això es notarà. Els diaris, narrats pel mateix Pascal, es converteixen en els set episodis de mitja hora i un especial de 45 minuts que conformen la producció. En el pla de la ficció, Pascal presenta la seva enamorada Lilian, interpretada Bibiana Xiol, i que és la parella del periodista Josep Maria Planes, interpretat per Xavi Carreras.
La direcció i realització de "Els diaris de Pascal' va a càrrec de Joan Gallifà. A més, els guions han estat revistats pel catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Borja de Riquer. Paral·lelament a la sèrie, s'ha posat en marxa un bloc del protagonista a través del qual podem conèixer tota la informació que ha sorgit del procés d'investigació que s'ha portat a terme per documentar la sèrie.
La cadena catalana ofereix resums dels episodis a través dels telèfons mòbils, entre altres aplicacions. Trobo que aquest cop TV3 ha estat a l'alçada. Us recomano de seguir els Diaris de Pascal, cada dilluns a partir de quarts de deu, per la teletres nostra. Si voleu recuperar el primer capítol, podeu anar a la tele a la carta, a traves de www.tv3.cat.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
La figura del Comte Arnau, un dels personatges catalans més mítics, reviu i es reactualitza cada any en el marc d'un cicle que inclou teatre, dansa, música i tot un seguit d'activitats com caminades nocturnes, visites guiades i tasts gastronòmics que ressegueixen els escenaris del protagonista d'una de les nostres llegendes més populars.
L’any 1996 l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses va iniciar el Cicle de Representacions del Mite del Comte Arnau amb l’objectiu de recuperar la llegenda del Comte Arnau a través d'un festival de teatre, música i dansa i fer d’aquest personatge mític un element identificador de la vila. Els espectacles més destacats, sempre que fos possible, s'havien de representar al claustre del monestir de Sant Joan, un dels escenaris de la llegenda. Una altra de les línies que es va començar a treballar va ser la d'encarregar espectacles o composicions a artistes de renom i fomentar la recuperació d'obres desconegudes o poc valorades. O sigui, mantenir viu el mite del comte Arnau demanant que els nous creadors el prenguin també com a motiu d’inspiració. Han passat pel cicle artistes de la talla de Jordi Savall, Maria de Mar Bonet, Marina Rossell, Rafael Subirachs, La Coral Sant Jordi amb Mònica Green, el cor Vivaldi, Paco Ibáñez o els millors esbarts dansaires de Catalunya.
El festival també ha creat el Centre de Documentació del Mite del Comte Arnau un espai obert a la consulta d’investigadors que recopila tot el material existent sobre la llegenda i el mite amb qualsevol tipus de suport (paper, sonor, àudiovisual, ...).
Un dels actes centrals i origen del cicle és la representació de la llegenda del comte Arnau que cada any realitza el grup de teatre amateur local.
En la tradició oral de la comarca del Ripollès hom conta el fet llegendari segons el qual el comte Arnau fou desterrat per les seves males arts a l’indret de Mataplana. Allà li donaren una pell de bou amb la promesa que li cedirien tot el terreny que pogués abraçar amb ella. El comte tallà aleshores la pell en estretes tires de cuir i obtingué l’extensió de terreny que comprenia la superfície del que avui és el destruït castell de Mataplana i la capella de Sant Joan de Mata.
Hom creu que després de la seva mort, l’ànima del Comte Arnau vaga erràtica cercant el perdó per les seves accions blasfemes amb donzelles de la zona i per les " soldades mal pagades", " mesures mal rasades", o per "fer patir el pobres en anys de fam...".
Tot plegat sembla força interessant per anar a fer-hi una ullada. El comte Arnau ens espera per fer córrer la consueta per tot el Ripollès.
Us trameto al fotolog de l'amic Jordi. El seu dimoniet1960 que cal seguir de prop, per la seva gran qualitat. Avui ens regala un bon article sobre la desfeta d'Almansa del 1707. Us mano que aneu a llegir-lo, que us agradarà.
A més de les dades històriques clau, ens mostra unes lletres patriòtiques per posar la pell de gallina. Aprofito per penjar-vos la youtubada que el dimoniet enllaça al seu fotolog. Molt bé Jordi, has fet córrer la consueta de meravella.
Us reprodueixo un post del vilaweb, de màxim interès. Es tracta "De l'Holocé estant" del Marc Belzunces. És una campanya que cal animar i recolzar. Felicitats al Marc en un dia tant assenyalat i enhorabona per la feina ben feta.
La Campanya "Sumem-nos al mapa per un Estat Propi" ha fet un pas endavant i estrena el web www.estatpropi.cat. El dimecres 25 d'abril fem la presentació pública a la Seu d'Òmnium Cultural a Barcelona a la que estàs convidat/a. D'aquesta manera EstatPropi.Cat s'adhereix a la jornada reivindicativa històrica dels Països Catalans rememorant els 300 anys de la derrota d'Almansa.
La campanya tan fresca i desvergonyida representa una demostració real que la nostra capacitat d'autodeterminar-nos depèn de nosaltres mateixos. L'objectiu ja el coneixes: visualitzar en un mapa totes les persones que votarien Sí en un referèndum per la independència dels Països Catalans.
Encara que vosaltres ja apareixeu al mapa, no ho dubteu i visiteu el web de la campanya. Fins aquí la referència, apa a fer córrer la consueta, sense parar.
Avui es un dia trist per a tos. Tres-cents anys de la desfeta d'Almansa, però la lluita continua. Mai ens rendirem. Sempre endavant. Bon cop de falç. Podeu llegir un post anterior, dedicat al tema, si cliqueu aquí.
Una salutació als amics del País Valencià. Tots som Països Catalans. Una encaixada pel Josep Carles Bayarri de l'Horta. Ànim company. Us dedico aquest clip de la Dharma. Visca Catalunya Lliure !!!!
I per què veieu tots plegats que això de la colonització espanyola, no ens va gens bé, ni a l'esperit, ni a la butxaca. Aquest d'aquí a sota es el dèficit fiscal de Catalunya. Tornarem a publicar-lo en un futur, per escarni de propis i estranys. I és que som banyuts i a més els paguem el beure.
El proper 25 d'abril farà ja 300 anys de la Batalla d'Almansa dins del conflicte que anomenem, de la Guerra de Successió. La Xarxa de Blocs Sobiranistes - XBS, de la qual el bloc Consuetudinarium es membre, ha endegat una campanya que us invito vivament a recolzar.
No en va, la victòria en aquesta batalla de les forces castellano-franceses de Felip V significaren la pèrdua de la personalitat nacional del País Valencià , la abolició dels furs i l'assimilació del Regne dintre de la corona de Castella amb una cruel i violenta repressió.
Malgrat tot, tres segles després hem de demostrar que ens venceren, però no ens feren desaparèixer. Tres segles després, ací estem!
Per a demostrar-ho estan previstes tota una sèrie d'iniciatives com a commemoració d'aquests fets i com a reivindicació i lluita per a recuperar allò que només al poble valencià pertany: La seva llibertat per a esdevenir allò que vulguem ser i la capacitat per a disposar dels recursos propis.
La Junta de la Xarxa de Blocs Sobiranistes ha decidit donar suport a aquestes iniciatives entre les quals volem destacar l'engegada per l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida i que es reflecteix en el bloc: Ací estem.
Animem a tots els blocaires adherits a la XBS que també s'hi afegeixin. Ho podeu fer tot enviant un correu electrònic a l'adreça: aciestem@mesvilaweb.cat
Qualsevol que tingui consciència de país cal que recolzi la iniciativa. També agrairem que feu conèixer totes les activitats que es facin en relació a aquest trist aniversari. Molt aviat, al Principat celebrarem els 300 anys de la pèrdua del 1714. Però tampoc aconseguiran callar-nos mai. (El text reproduït, ha estat consensuat per la junta de la XBS)
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
UTILITATS CONSUETA
Tots els enllaços del bloc
els podeu trobar sempre a:
Blog & Roll CONSUETA
Cliqueu per anar al Blog & Roll,
i recuperar enllaços i utilitats
de tot l'Univers Consueta.
