Avui és Sant... es clar.

• Lo Consueta de Reus.

              

---

+Enviar missatge al bloc Consuetudinàrium
+Enviar missatge a la xarxa Tradiblog

• Lo Consueta de Reus.

Bloc membre de la xarxa TRADIBLOG:

 xxxxxxxxxxxxxxxx

Tots els drets reservats.
©-2008 www.consueta.cat
No s'accepten comentaris anònims.

+Enviar missatge al bloc Consuetudinàrium
+Enviar missatge a la xarxa Tradiblog

Primer que res, felicitats a tots els Nicolau, que demà celebren el seu dia. És un nom poc habitual, però... Copernico, McBraian, Sarkozy, Maquiavelo, Cage, en fi, un grapat.

Segurament tampoc és massa coneguda la vida del sant. En concret Sant Nicolau era un bisbe d'Anatòlia a l'actual Turquia, durant el segle IV. És conegut com a Sant Nicolau de Mira o també de Barí, a la costa italiana, que és on es troben les seves restes, portades des de Turquia en temps de l'invasió musulmana. Sembla que durant l'edat mitjana a Catalunya era tingut per patró dels navegants juntament amb Santa Clara, Sant Antoni de Viana i també Sant Elm, que per cert va ser fa pocs dies. Els mariners oferien pa beneit a l'aigua, con a ofrena protectora i s'encomanaven a Sant Nicolau que els donés bona mar. Però això és una altra història.

El bisbe Nicolau, diuen que anava de casa seva fins a la catedral, pels estrets carrers de Mira. Allí hi convivien lladregots, fulanes i captaires que es buscaven la vida com podien. Nicolau tenia pietat pels xiquets i xiquetes menuts que els seus pares enviaven al carrer a pidolar i veia els perills físics i morals que patien els menuts. Els donava caritats i molts regals per que tornessin aviat a casa i no els calgués passar més fred al carrer. Evitava que les doncelletes pequessin abans d'hora i es fessin malvé. Un cop fins i tot va donar la seva capa a un marrec, que tremolava de fred en una cantonada.

Per aquesta pietat infantil, és reconegut com a patró de la canalleta. El protector dels més petits i els seu màxim valedor. És per això que en alguns monestirs i abadies és feia la Festa del Bisbetó. Encara avui en dia es celebra a Montserrat aquest festa tant curiosa. Un dels nous escolans és elegit Bisbetó el dia de Santa Cecília patrona de la música. Aquest xiquet serà la màxima autoritat el dia 6 de desembre i és envestit com a Bisbetó de Montserrat. Una festa molt bonica, que actualment reuneix els familiars de l'escolania i resulta molt reeixida.

          

Aquestes celebracions pre-nadalenques entronquen amb les velles costums romanes de triar reis i governadors entre la menudalla o el poble planer. Durant la Saturnàlia hi havia una certa inversió en els papers. Val a dir que antigament el poder dels bisbetons, s'allargava fins a la vigília dels innocents, l'endemà mateix de Sant Esteve. El nostre tradicionari és molt ric i arrelat amb força en els terrossos de l'antigor. Aquestes festes d'inversió de papers o de poders, es veuen plenament en el Carnaval.

Sant Nicolau representa el paper de donador de regals en altres indrets del món, amb el nom de Santa Claus, Santas o Noel segons el lloc. Una tradició de regals i festa com ara aquí ho son els nostres Reis d'Orient. Dels seus molts miracles destaca; la donació de les monedes. Un pare volia casar les seves tres filletes, però no tenia dot per dar-lis. Nicolau va fer caure per la fumera unes monedes d'or que van anar a caure dins dels mitjons de llana que les noietes tenien eixugant-se vora el caliu. D'aquí ve la tradició estrangera dels regals a la fumera, lligada amb arbres guarnits i altres vulgaritats. El nostre Tió ha estat el principal perjudicat per aquestes costums foranies arribades via cine o televisió.

Tot i que Sant Nicolau és un dels sants més importants de l'esglèsia ortodoxa oriental ha estat als Països Baixos, Bèlgica i rodalies, on es va gestar la tradició del Sinterklaas. Allà era costum que els nens deixessin les sabates a la fumera el dijuni del dia sis de desembre. Santa Klaus els oferia regalets i llaminadures. La costum va passar cap a les amèriques en la colonització europea. La comunitat holandesa de Nova Amsterdam va ser la primera contrada dels Estats Units en fer la festa, que amb el temps s'ha convertit i adaptat a la nit del Nadal. Aquesta Nova Amsterdam és l'actual Nova York, es clar. La creença en una Europa freda i nevada lliga la tradició amb els trineus, els rens i les casetes al pol nord. Les vestimentes pròpies d'aquest personatge eren més aviat de color verd i blanc, però a mitjans del segle XX això va canviar una mica.

La popular empresa de refrescos Coca Cola, va encarregar el 1931 al dissenyador i pintor Habdon Sundblom una campanya per fer més simpàtica la beguda entre els més menuts. Sundblom va agafar certes iconografies del Nicolau, que ja el mostraven amb peces de roba vermella, pròpia dels bisbes.

La nova adaptació del Claus o Noel, en colors vermells llampants és la que coneixem avui en dia. Cap els anys cinquanta, just després de la segona guerra mundial, la Coca Cola es va introduir a Europa amb més força que mai. Arriba amb el Pla Marshall i juntament amb les produccions de Hollywood, les sèries familiars televisives i la influència del consumisme, ens ha colonitzat competint amb els nostres costums de sempre. 

Un altre dia ja en parlarem més de tot plegat. D'aquest personatge, de l'arbre, i de totes les influències forànies. Però sobre tot de les nostres genuïnes i nadalenques tradicions i costums. El Tió, els pessebres, el caganer, els turrons, el gall rostit, les nadales, l'home dels nassos, els reis... Amb tota aquesta riquesa, per que ens cal anar a cercar costums estranyes ???

Vinga doncs a fer bona festa, sobre tot els que feu ponts i salts de mata com uns galifardeus. Altres treballem com unes males bèsties. Apa a fer córrer la consueta.

• Lo Consueta de Reus.

Més de 500 post publicats, al bloc de Lo Consueta:

Al bloc es porten publicats, més de 500 post, sobre la nostra cultura popular i tradicional; festes, castells, bestiari, gegants, diables, oficis, santoral, costums, fires. Per recuperar els vells articles del bloc, podeu anar a les planes anteriors. Cada pàgina inclou diversos articles. Aquesta és la plana 1, si voleu revisar els post antics, podeu clicar les pàgines: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, etc...

+ www.consueta.cat

El patronatge de Santa Bàrbara en l'àmbit dels llamps, les turmentes i els llampecs és ben antiga. La màrtir feia proselitísme cristià a les seves terres de Nicomèdia, prop del mar de Màrmara. La seva família era pagana i el seu pare va tancar-la a una alta torre dalt de la muntanya per fer-la desistir de la seva fe en Crist. Com una mena d'escarment.

La nostra Bàrbara va aconseguir obrir tres finestres de cara a terra santa, que simbolitzaven la divina trinitat i seguia resant i resant, desobeint a son pare. Aquest enfadat va manar de mortificar-la. Va ser sotmesa a martiris de foc, tenalles i finalment arrossegada per un poltre, talment com Sant Vicenç. Tot i així ella no va renunciar al seu cristianisme. Llavors el mateix pare va voler decapitar-la. La llegenda explica que un llamp baixà del cel i mata al cruel progenitor. Santa Bàrbara també va morir degut a les tortures tal dia com avui.

Al Baix Camp, tenim el bonic Castell-Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou. Un preciós conjunt arquitectònic a dalt de la muntanya de l'antiga baronia d'Escornalbou, formada per Riudecanyes, Duesaigües, l'Argentera, Vilanova d'Escornalbou i em sembla que Pradell de la Teixeta, també. A dalt de tot, en una talaia que domina un parallamps, hi ha una capelleta dedicada a Santa Bàrbara. Si aneu mai a Escornalbou us agradarà molt de pujar-hi. Una vista impressionant sobre tota la comarca. Gràcies Tet per recordar-ho, de bon matí, ji, ji, ji...

Santa Bàrbara és la patrona d'artillers, miners, pirotècnics i en general de tots els oficis que fan servir els explosius, com ara naltros els diables. És advocada contra les calamitats del temps i podria ser que protegís dels accidents aeris. La meva tia monja, va acompanyar-me en un viatge en bi-motor entre l'aeroport de Pamplona i el del Prat, i no va callar en tot el trajecte deia que resés a Santa Bàrbara. Finalment tot i les incidències de la companyia Aviaco, varem arribar sans i estalvis. Fa molts anys de tot això, més de trenta-cinc si no m'erro.

Doncs que la protecció de la santa estigui amb vosaltres, tot i que arriben a missa amb el combregar passat. Avui he estat enfeinat i no he pogut penjar-ho abans. A fer córrer la consueta.

Pensador, poeta, teòleg,
filòsof, savi i... beat.

Ramon Llull va néixer a la Ciutat de Palma, a Mallorca, el 1232. La seva vida va ser llarga per a l'època, atès que va morir el 1316, amb 84 anys. Es creu que la seva família pertanyia a la noblesa catalana que va acompanyar el rei Jaume I en la conquesta de l'illa de Mallorca.

Llull va créixer en un ambient de pluralitat social, marcat per la subsistència de tres cultures, la musulmana, la bizantina i la llatina. Amb tres creences religioses com eren la cristiana, la jueva i la musulmana. Des de molt jove fa servir aquesta pluralitat per a centrar els seus interessos en diverses matèries.

Va ser teòleg, novel·lista, poeta i filòsof, un savi amb totes les de la llei. L'església catòlica el vol santificar i val a dir que avui és la seva onomàstica com a Beat Llull. Va formular forces teories i pensaments intensos sobre l'home, la vida, la mort, l'eternitat i d'altres molt polèmics i pioners per la seva època de foscor.

En concret sempre m'ha fascinat la seva: Escala de l'Enteniment, dita també de l'eternitat. Feta pedra pel mestre escultor Josep Maria Subirachs a Montserrat, (a la foto). És aquella fabulosa creació més avall del mirador dels apòstols, encimbellat damunt la timba, mirant orgullós el Llobregat. El gran Llull ens mostra una veritable escala de valors ascendents, cap a la perfecció i la puresa.

ESCALA DE L'ENTENIMENT, Ramon Llull - 1304

ooooooooooooooooxxxxxDÉUxxxxx
ooooooooooooooooxxxxxxxÀNGELxxxxx
ooooooooooooooooxxxxxxxxxCELxxxxxxxxxxx
ooooooooooooooooxxxxxxxxxxxHOMExxxxxxxxxxxx
ooooooooooooooooxxxxxxxxxxxxxBÈSTIAxxxxxxxxxxxxxx
ooooooooooooooooxxxxxxxxxxxxxxxxPLANTAxxxxxxxxxxxxxxx
ooooooooooooooooxxxxxxxxxxxxxxxxxxxFLAMAxxxxxxxxxxxxxxxxxx
ooooooooooooooooxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxPEDRAxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Fa un parell o tres d'anys vaig fer un estudi sobre la presència del diable en els escrits sagrats. Vaig analitzar els llibres del vell i del nou testament i també d'altres obres de pensadors de tots els temps. Aquell treball titulat "En companyia de Satanàs" el vaig perdre en la famosa avaria del meu ordinador vell. He pogut recuperar poques coses, però aquí us ofereixo la meva Escala de la Perdició, que és com una mena de versió malvada de l'escala de Llull, set-cents anys justos després. Un camí cap a les tenebres més profundes. Tots els matisos cromàtics de la consciència humana des de l'infra-roig fins a l'ultra violat.

ESCALA DE LA PERDICIÓ, En companyia de Satanàs - 2004

ooooooooooooooooxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxHOMExxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
ooooooooooooooooxxxxxxxxxxxxxxxxxxxBÈSTIAxxxxxxxxxxxxxxxxxx
ooooooooooooooooxxxxxxxxxxxxxxxxPLANTAxxxxxxxxxxxxxxxx
ooooooooooooooooxxxxxxxxxxxxxxPEDRAxxxxxxxxxxxxxx
ooooooooooooooooxxxxxxxxxxxFLAMAxxxxxxxxxxxx
ooooooooooooooooxxxxxxxxxINFERNxxxxxxxxx
ooooooooooooooooxxxxxxxDIABLExxxxxx
ooooooooooooooooxxxxxSATÀNxxxx

Bé doncs, per avui potser ja n'hi ha prou. Només un recordatori de l'obra "La imitació de Jesucrist", del venerable Tomàs de Kempis. En concret del volum primer, capítol XIII, d'aquest treball escrit el 1414 i que en altres èpoques era una peça de capçalera fonamental per la formació de certs esperits pietosos. El popular Kempis, el duien a la butxaca com una mena d'àngel de la guarda de paper impremta.

Cadascú ha de tenir compte amb les seves temptacions i
vigilar, perquè el diable que mai no dorm, ens volta sempre.
El foc prova el ferro i la temptació, l'home virtuós.

L'escala amunt fa massa pujada, i avall...! Apa a fer córrer la consueta.

• Lo Consueta de Reus.

Recull dels millors Weblogs de Reus i del Baix Camp.

+ www.consueta.cat

Màrtir romana simbòlica

L'any 1594, Santa Cecília va ser nomenada com a patrona de la música, pel Papa Gregori XIII, i a través dels segles la seva figura ha estat venerada per la humanitat amb aquest apadrinament. La seva festa és avui dia 22 de novembre, data que es correspon amb la del seu naixement. Modernament ha esta adoptat mundialment com el Dia de la Música.

Santa Cecília predicava públicament a Crist i vivia d'acord als seus ensenyaments a la mateixa capital de Roma. Era una època de fortes persecucions i els catòlics no les tenien totes. Sembla ser que la santa visitava els cristians de les presons i enterrava els morts en la fe. Tot això estava prohibit per les autoritats romanes que aviat van veure en la jove Cecília una amenaça.

Cecília va convèncer al seu home Valerià i el germà d'aquest Tiburci a fer el mateix que ella, i plegats van ser detinguts i empresonats per les autoritats romanes. El mateix batlle superior de Roma, anomenat Almaquio, va intentar fer-los renegar de la seva fe, i adorar a Júpiter. Ells no van rendir-se i per això van ser martiritzats i cruelment morts, cap allà l'any 230 de la nostra era.

Cecília era molt instruïda i diuen que cantava i tocava música com els mateixos àngels. Per aquest motiu va créixer la seva iconografia lligada a la música. Sovint la veiem tocant orgues, arpes o altres instruments musicals, acompanyada dels angelets. A tot el món és celebren actes, concerts i audicions amb el patronatge de Santa Cecília.

Doncs que tingueu un bon dia de la música i a fer córrer la consueta ben cantada, com cal en un dia com avui.

• Lo Consueta de Reus.

Patró dels que treballen el foc.

La diada de Sant Llorenç s'escau al bell mig d'un dels moments de més calor de l'any, demà dia 10 d'agost. El sant, que és patró d'algunes poblacions que duen el seu nom, és l'Advocat del Foc i dels oficis que treballen abastament amb el foc, com els forners, terrissers o vidriers, per tal de demanar-li protecció davant els incendis fortuïts a la feina. 

A Sant Llorenç, se l'invoca per tal de demanar protecció contra els incendis als boscos, tant malauradament habituals en aquesta època de l'any. Ja sabeu que el pobre Llorenç va ser martiritzar damunt d’una graella. Tot i rostir-se ben bé a la brasa, ell va demanar encara que belluguessin el caliu i l’hi ho donessin un tomb per torrar-se per l’altra banda. A la Terra Alta havia estat costum d'encendre una foguera a casa, per tal que no s'hi calés foc durant l'any.

Les Llàgrimes de Sant Llorenç. 

La festa s'escau en plena pluja d'estels de les Perseides, coneguda popularment per "Llàgrimes de Sant Llorenç". Cada any entre el 25 de juliol i el 18 d’agost, si es mira al cel durant la nit, es pot admirar aquest especial fenomen meteorològic que es produeix quan la Terra entra en contacte amb les Perseides, un filament de pols inter-estelar que es va desprendre del cometa Swift-Tuttle. El fenomen és especialment intens pels volts del 10 d'agost, sobretot el 12 d'agost. Durant aquests dies es pot veure amb claredat com van caient els elements còsmics que són atrets per l'atmosfera de la Terra, deixant un rastre intens però breu de llum.

Per gaudir de la pluja d'estels, molta gent peregrina fins a indrets elevats, especialment als cims de les muntanyes, o fins a platges apartades de nuclis urbans, per intentar caçar aquests rastres de llum, que hom considera que duen sort a qui aconsegueix veure’ls. Moltes entitats astronòmiques d'arreu del país organitzen observacions públiques i caminades populars nocturnes per poder gaudir del fenomen.

Sant Llorenç, a Llorenç del Penedès.

Una de les activitats nocturnes més recomanables és però la que es porta a terme a la població de Llorenç del Penedès. Al poble baix-penedesenc, es fa un correfoc a mitjanit del dejuni de la festa. Avui dijous a la nit. Bona participació de colles i bèsties i sobretot, molta gent a ballar amb el foc. Després es llença un castell de focs ben agraït i vistós. Llavors tothom es dirigeix cap al carrer de l’antiga Casa de la Vila, i es fan castells.

La gent de Llorenç assaja els dies previs a la festa i porta a terme uns castells força curiosos i atípics, doncs no es pot dir que siguin una colla castellera. Tothom hi pot participar i donar un cop de pit. Al acabar els castells ja de matinada es fa la sindriada popular que ara es imitada per tants llocs del país, però podria assegurar que és un inventi de Llorenç. Jo vaig començar anar-hi, fa forces anys i tot el protocol nocturn de Llorenç, era més o menys semblant al que es fa ara.

Apa a fer córrer la consueta, per les terres baixes del Penedès més festiu.

• Lo Consueta de Reus.

Abaumeu-vos a sota la carculla de Lo Consueta: www.consueta.cat

La fem córrer, per tot l'univers de Lo Consueta:

+ www.consueta.cat

Demà és Sant Jaume

Santiago és el sant patró de Galícia. Felicitats a tots els que cada any van a peu a Santiago de Galícia des dels seus llocs d'origen. També moltes felicitats a tots els Jaume, Jaumet, Santiago, Iago, Santi...

La tradició ens explica que quan el cos de l'apòstol i màrtir Sant Jaume, fill de Maria Salomé i germà de sant Joan evangelista, arribà pel mar a Galícia amb els deixebles Atanasi i Teodor, aquests es disposaren a soterrar-lo. Després d'alguns problemes amb el legat romà, una dama pagana de nom Lupa va decidir ajudar-los i els va oferir alguns bous i un carro per transportar les restes del seu mestre.

Els animals començaren a caminar pel seu compte, sense guia, fins que arribaren a un terreny, on soterraren l'apòstol i sobre el qual avui dia s'alça una imponent catedral romànico-barroca. Aquest fet llegendari, va fer possible que els solcs dels molts pelegrins que hi passaren excavaren en granit una ciutat com Santiago de Compostel·la, de carrers irregulars, de velles cases pairals respectades i de tradicions encara vives que avui en dia és visitada per milers de pelegrins cada any.

Ja sabeu que hi ha un recorregut des de Catalunya fins a Sant Jaume, que segueixen els catalans més valents. A peu, en bicicleta o a cavall. Si voleu anar a la web dels Amics del Camí, cliqueu l'enllaç:

Apa a fer córrer la consueta, camí amunt, camí avall, sense parar.

• Lo Consueta de Reus.

Abaumeu-vos a sota la carculla de Lo Consueta: www.consueta.cat

Estació meteorològica de Santiago de Compostela, Aeroport de Labacolla, amb les dades actualitzades del temps. Per a tots aquells que encara esteu de camí, cap el camp de les estrelles. Si aneu al meu Observator Consueta, podreu trobar moltes més dades meteorològiques de tots els Països Catalans i rodalies.

Per connectar amb Lo Consueta:

• E.mail: consuetudinarium@mesvilaweb.cat (connecteu amb mi)
• Adreça: Apartat, 500 - 43200 REUS (per fer trameses físiques)
• Bústia de veu: 671 648 979 (opinions, suggeriments, propostes, i...)

+ www.consueta.cat

Felicitats a totes les Carmes.

I també a les Carmetes, Carmels, i totes les variants. Especialment a la meva mare amb qui ahir, ho vàrem celebrar tots, juntament amb els Bonaventures de la família. També un record a la meva iaia de Cal Gravat, al cel cia.

Us passo un apunt biogràfic extret del Festes.org, la nostra web de capçalera per estar ben al dia de tot el panorama festiu i cultural popular. La Mare de Déu del Carme, patrona de la gent de mar. Si voleu anar a la web del Festes.org, podeu clicar aquest enllaç:

La MARE de DÉU del CARME

La Mare de Déu del Carme, Maria del Carmel o Stella Maris (Estrella del Mar) és la protagonista del conjunt de celebracions festives que tenen lloc a la costa catalana pels volts del 16 de juliol. D'on prové aquest culte marià vinculat al mar? En aquest article fem un viatge des del lloc on s'origina el culte, al Mont Carmel, fins a l'actualitat.

El culte a la Mare de Déu del Carme està directament vinculat a l’orde religiós dels carmelitans o carmelites, que es distingeix pel color marró del seu hàbit. La història explica que aquest orde va sorgir al segle XII a Terra Santa per obra d’alguns croats i altres peregrins que, seguint les ensenyances del profeta Elies i els seus deixebles, van fundar una església al capdamunt d’un mont anomenat Carmel.

---El Mont Carmel, bressol espiritual.

El Mont Carmel és al nord de l’actual estat d'Israel, a uns vint quilòmetres de la ciutat de Haifa i just al costat de la petita ciutat que duu el seu nom, Daliyat al-Karmel. Els voltants d'aquesta petita muntanya contenen nombroses coves i són famosos per les troballes arqueològiques del paleolític que s'hi han fet.

El primer rastre de culte religiós en aquesta muntanya correspon al segle IV abans de Crist, quan es feia adoració a Zeus. Més tard s'hi establiren els seguidors de Baal o Baha'i i, ja al segle V després de Crist, es té documentat un primer temple cristià prop de la cova on hom creu que va estar Elies, el profeta de l'Antic Testament.

Al segle XII, Sant Berthold -un ermità que va emular el que havia fet Elies- va fundar-hi un ordre religiós de l'Església catòlica romana, l'Orde del Carmel o carmelita, un dels més importants dins la Cristiandat. El convent en el que vivien els acòlits d'aquest ordre estigué aprop de la punta nord-oest de la muntanya, prop de la Cova del Profeta Elies i se'l coneixia amb el nom de Stel·la Maris.

Aquell primer convent estigué dedicat a retre culte a Maria, la Mare de Déu que amb el temps fou invocada sota el nom de la muntanya: la Mare de Déu del Carme. Així doncs, aquest és un culte marià, i per tant, a Maria, que com és sabut, és una manifestació del culte universal a la Mare Terra.

Els carmelites abandonaren Palestina a causa de la pressió islàmica i s’estengueren per tot Europa a mitjan segle XIII, on aconseguiren que el Papa Innocenci IV els concedís l’aprovació de l’orde dins els mendicants. Fundaren milers de convents dedicats al culte de la Mare de Déu del Carme, essent el de Perpinyà, fundat l’any 1265, el primer dels Països Catalans. La devoció a la Mare de Déu del Carme s’estengué ràpidament i es fundaren moltes confraries del Carme, veritables propagadores de l’escapulari carmelità a casa nostra.

---La llegenda del 16 de juliol .

Diu la llegenda que el dia 16 de juliol de 1251 la Mare de Déu s’aparegué a sant Simó Stock, un anglès que havia estat designat com a general dels carmelitans, i li lliurà un escapulari -que més tard esdevingué un símbol distintiu de l’ordre-, tot anunciant-li que “el que portés aquell escapulari no patiria el foc etern de l’infern.”

Amb el temps la devoció per l’escapulari s’incrementà degut a la creença que tenia virtuts miraculoses. Sobretot després d’una butlla de Joan XXII, segons la qual tot el que vesteix l’escapulari participa en els mèrits i les pregàries de l’ordre dels carmelitans i pot esperar de la Mare de Déu, l’alliberament ràpid de les penes del purgatori, sobretot si es segueixen determinats preceptes i es resen determinades pregàries. En aquells temps, aquestes creences van arrelar fortament en el poble i van originaren tot un seguit de festes populars, festes majors, aplecs dedicades a la Mare de Déu que han perdurat fins avui.

---El patronatge de la gent del mar.

Ara bé, no fou fins al segle XVIII que la festa de la Maria del Carmel fou celebrada de forma especial pels integrants de la marina. Una llegenda explica que l’any 1845 un miracle va salvar un vaixell anglès que es trobava a la deriva enmig d’un ferotge huracà. Un dels mariners va sortir a resar, va arrancar-se l’escapulari i el va llençar al mar. Immediatament la tempesta es va aturar i l’última onada va retornar l’escapulari al mariner. Sembla que la difusió d’aquesta llegenda va contribuir a evidenciar la vàlua de les propietats de l’escapulari i a consolidar el patronatge de la Mare de Déu del Carme entre els mariners i navegants, que a partir d’aleshores anomenaren Stella Maris.

A casa nostra, la història explica que fou l’almirall mallorquí Antoni Barceló Pont de la Terra qui, en promocionar la festivitat entre els seus mariners, va popularitzar el culte a la Mare de Déu del Carme. La devoció per aquesta deesa del mar s’estengué entre els mariners i lentament, i també gràcies a la promoció de la marina espanyola, anà substituint a sant Elm, que tradicionalment havia estat el patró de tots els que treballen professionalment en la maniobra de vaixells. Val a dir però que el culte a la Mare de Déu del Carme a Catalunya no és ni de bon tros tant popular com el d’altres cultes marians, que en molts indrets mariners del nord preval el culte a sant Telm o Elm, també conegut per Sant Salvador de la Marina i que molts pescadors catalans, celebren la seva festa anual coincidint amb la diada del seu patró, el 29 de juny.

Sigui com sigui, en l’actualitat són nombroses les localitats que celebren festes en honor a la Mare de Déu del Carme. La majoria d’aquestes festes celebren un ritu mariner amb l’objectiu de demanar-li protecció davant dels perills del mar (tempestes, naufragis...) consistent bàsicament en acompanyar la Mare de Déu amb un estol de barques des del port fins un punt geogràfic relativament proper de la costa per després tornar a l’origen. Són vistoses processons que acostumen a començar a terra ferma, amb el passeig de la imatge a espatlles pels volts del recinte del port, i que després es converteixen en marítimes, amb la imatge de la Mare de Déu del Carme col·locada en una barca o un vaixell engalanat que va acompanyada per una comitiva formada per tot tipus de barques: llanxes, iots, catamarans, i altres petites embarcacions.

Text: Redacció festes.org

Apa doncs, que ja estem instruïts, vinga a fer córrer la consueta.

• Lo Consueta de Reus.

• Fem córrer la consueta al Fotolog, al YouTube, o també al Flickr
• E.mail: consuetudinarium@mesvilaweb.cat (connecteu amb mi)
• Adreça: Apartat, 500 - 43200 REUS (per fer trameses físiques)
• Bústia de veu: 671 648 979 (opinions, suggeriments, propostes, i...)

Al bloc es porten publicats prop de 300 post sobre la nostra cultura popular i tradicional; festes, castells, bestiari, gegants, diables, oficis, santoral, costums, fires. Per recuperar els vells articles del bloc, podeu anar a les planes anteriors. Cada pàgina inclou 10 articles. Aquesta és la plana 1, si voleu revisar els post antics, podeu clicar les pàgines: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, etc...

+ www.consueta.cat