Avui és Sant Cristòfor, patró de nosaltres els conductors. Justament jo, que moltes setmanes faig més de 1000 quilometres com si res, avui no penso ni mirar cap vehicle. Estic de vacances a la muntanya i de carreteres, no vull sentir ni parlar-hi. Com que tampoc no estic pel bloc, us enganxo l'article del www.festes.org, que toca el tema, de forma correcte com de costum. Apa a fer córrer, o avui no, la consueta.
Lo Consueta que fa vacances.
SANT CRISTÒFOL
Sant Cristòfor és en l'actualitat el patró dels automobilistes i intercessor de tots els que viatgen. Segons la tradició cristiana, aquest sant és hereu d'un gegant palestí anomenat Rèprobe, un personatge que ajudava als viatgers a travessar un riu molt cabalós.
Qui era sant Cristòfor?
La llegenda explica que a la Palestina del segle III hi vivia un personatge gegantí anomenat Rèprobe que volia servir a la persona més poderosa de la Terra. Primer es posà al servei d’un Rei fins que s’adonà que a aquest li tremolaven les cames quan sentia anomenar el Diable. Més tard, decidí posar-se al servei del Diable, fins que va acabar fent totes les malifetes que el nou amo li manava. Un dia Rèprobe descobrí que el Diable fugia en veure una creu i decidí aleshores posar-se al servei de Crist, doncs semblava ser la persona que tenia més poders sobre tots els homes.
Abandonà el Diable i anà a córrer món fins que un ermità li digué que la millor manera de servir a Crist era ajudant a la gent a traspassar, a coll, un riu cabalós on s’havia ofegat molta gent. I així ho féu. Ajudat amb un tronc de palmera que li feia de bastó, el gegant es carregava la gent a les espatlles i xino-xano els ajudava a travessar el riu i els portava fins a l’altre marge.
Una nit de llamps i trons, i mentre el gegant dormia, va trucar a la porta de la seva cabana un nen que va demanar-li si seria capaç de portar-lo a l’altre banda del riu. El colós, encara endormiscat però irritat per la formulació de la pregunta, va acceptar el repte però a mig riu, la càrrega de la criatura se li féu tant feixuga que el gegant es va veure en grans dificultats per aconseguir-ho. Aleshores li digué que pesava més que el món sencer, a la qual cosa l’infant li respongué que, en efecte, ell era Crist, qui havia fet el món. Dit això l’infant desaparegué miraculosament i el gegant va veure com el bastó que havia clavat al terra, havia arrelat i floria.
A partir d’aquell moment, el gegant va decidir canviar-se el nom i de Rèprobe que es deia va passar-se a dir Cristphoros, o sigui, el "portador de Crist". El gegant es dedicà a predicar el cristianisme fins que fou perseguit, martiritzat i decapitat a Samos (Lícia).
El sant és de l'aleshores representat amb el nen Jesús assegut a la seva espatlla esquerra i sostenint amb la mà dreta un arbre amb tot el brancatge que li fa de bastó.
Patró dels automobilistes
El sant va ser honorat al Principat com a advocat contra la pesta, la fam, la guerra, les pestilències, la calamarsa, el foc, etc però sobretot va convertir-se en intercessor dels qui viatgen. Com a protector de camins, la seva imatge es troba en els portals de capelles i esglésies situades als camins i a les vies de trànsit. A començament del segle XX i per influència francesa, Sant Cristòfor esdevé patró dels automobilistes, i des d’aleshores és honorat un dia l'any, el 10 de juliol, per tot tipus d’associacions professionals de conductors, mútues de xofers i per penyes i clubs esportius automobilístics.
El ritu: la benedicció d'automóbils
El dia 10 de juliol són nombrosíssimes les localitats on es celebren benediccions d’automòbils.
El ritu, que sovint va precedit d’una missa o ofici, consisteix en l’esparciment d’aigua beneïda per sobre dels vehicles i conductors, l’entrega de rams d’herbes purificadores (espígol) i d’obsequis commemoratius (medalles, records o insígnies). En alguns casos també s’entreguen estampetes del sant per a ser instal·lades a l’interior dels vehicles. En la majoria de festes, els vehicles són engalanats i guarnits per a l’ocasió.
Aquest ritu, que també trobem en d’altres cultures, té un doble objectiu. Per una banda té un clar sentit purificador: l’esparciment de l’aigua beneïda pretén augurar felicitat i allunyar els mals dels vehicle mitjançant una acció tutelar. I per l’altra, té un clar objectiu profilàctic: pretén evitar els mals i preservar de la malaltia, en aquest cas, evitar els accidents i les avaries dels automòbils. D’aquesta manera hom creu que el cotxe queda protegit davant el perill.
Avui és Sant Antoni de Pàdua. Un sant força venerat al nostre país. Gran predicador i defensor dels més necessitats. Actualment és el patró del Gremi de Paletes. Antoni va néixer a Portugal, exactament a Lisboa l’any 1195, tot i que va fer la seva tasca d’ajuda als desvalguts per tota la Mediterrània. Els darrers anys de vida els passà a Itàlia, va morir a Pàdua el 13 de juny del 1231. L’església el santifica i l’hi atorga el títol de doctor. Per tot Catalunya hi ha capelletes i altars dedicats a ell. Competeix el seu patronatge personal amb el de Sant Antoni Abad, el dit dels porquets, el dels tres tombs, vull dir.
Diuen que Sant Antoni de Pàdua va entrar a casa nostra, venint de Tolosa al Llenguadoc, pels mateixos Pirineus. Va convertir als càtars o albigesos. Eren temps de misèries i pestes, i de fortes sequeres que assolaven el camp. Es veu que el sant va fer brotar un lliri blanc a la muntanya i així desapareix la misèria i tota la pesta. En la iconografia del sant, de vegades veiem que porta el lliri a la mà. No, no és maria. També és presentat amb el nen Jesús, doncs amb la seva intervenció va obrar grans miracles al nostre país.
Sembla que el culte a Catalunya va començar cap el segle XV i arriba a ser tant popular i venerat que l’arriben a conèixer com a “advocat dels pobres”, doncs les classes més menesteroses l’invocaven per apaivagar les maldats del món. Arriba a ser patró de molts sector diversos, per exemple de les noies fadrines i conques que volien caçar marit. Patró antic dels botiguers, contra els robatoris, dels altres vull dir. Fins avui en dia que encara es el patró dels treballadors de tot el sector de la construcció, especuladors exclosos. Des del manobre, al mestre d’obres.
A Reus, el Gremi de la Construcció organitza un concurs de paletes, cada dos anys. Si no vaig equivocat és els anys senars, o sigui enguany. Per cert que a Reus el Gremi antic avia tingut el seu Ball de Valencians, que competia amb alçada amb l’altra colla de Valencians del Gremi dels Pagesos. Ara tot és ben diferent.
Bé doncs, felicitats a tots els Antonis i Antònies, i un record a la meva padrina, la iaia Antònia que mai va saber ningú, si feia el sant el gener o el juny, o tots dos alhora. Apa a fer córrer la consueta, amb les totxanes.
Avui dia 15 de maig, és Sant Isidre. Equivocadament és conegut com el Patró dels Pagesos. Certament el seu patronatge és ben recent i fou imposat per les noves costums centralitzadores des de Madrid.
El Sant va néixer a la vila castellana, allà cap a l'any 1082. Diuen que de jove, havia fet de saurí o de pouer. Encara anys després de la seva mort, es resseguien com a relíquies els suposats pous, obrats per la seva ma, com a llocs d'aigües miraculoses amb poders sanadors.
Durant el setge de Madrid, per les forces sarraïnes, va exiliar-se a Torrelaguna. Allí coneix a Maria Toribia amb la qual es casa. Van tenir un fillet, anomenat Illàn. Es coneix el miracle del rescat del xiquet, que va caure precisament en un pou i el pare el va fer ascendir, sa i estalvi com si res.
Isidre feia de pagès i conreava un bon grapat de terres. Era masover d'una gran finca i per tenir-les totes ben apriades i a la vegada poder seguir la missa diària, i les obres de caritat, anava de bòlit. Diuen que els bous, s'aparellaven sols i es posaven a llaurar els trossos, només que ell entrés al seu estable i els beneís amb la ma. Miracles senzills i molt admirats pels seus contemporanis, pagesos de la Meseta de Madrid i rodalies.
Al morir va ser enterrat al fossar de Sant Andreu. Anys més tard un aiguat va desenterrar les fosses i el seu cos va aparèixer incorrupte. El van fer Sant l'any 1624, tot i que ja era el patró de Madrid des de feia més de quatre segles. La seva dona també va ser santificada i és coneguda com a Santa Maria de la Cabeza.
En la desfeta catalana del 1714 i el posterior Decret de Nova Planta es va imposar mica a mica el patronatge pagès del sant castellà. Durant el segle XIX, pràcticament arracona el nostre patró Sant Galderic. Val a dir que fins el 1960 no fou declarat oficialment com a patró de tots pagesos, signa la butlla el nostre estimat Joan XXIII.
Sant Galderic, patró dels pagesos catalans.
El nostre patró de la pagesia a Catalunya és Sant Galderic, i la seva festivitat es celebra el mes d'octubre, en concret el dia 15. Mica a mica, es va donant a conèixer altre cop el patronatge Galderiquià. Coneixem una associació que es dedica precisament a la recuperació i restauració d'aquest sant. La definició dels seus estatuts diuen més o menys així:
Treballar d'acord amb la llei vigent per a la recuperació, el manteniment i l'extensió de la presència de la figura de Sant Galderic, patró dels pagesos catalans, pel seu caràcter de símbol de fidelitat a la terra catalana i als seus valors humans propis. Esforç de recuperació de les tradicions catalanes i de lluita contra tot allò que s'oposi a la llibertat, la justícia i la dignitat de la nació catalana.
A més de ser el Patró Legítim de la Pagesia Catalana, Sant Galderic es el patró dels constructors de murs de pedra seca i altres construccions anàlogues. En parlaré més profusament en un futur pròxim. Es un tema que don, molt de si.
A Ulldemolins, comarca del Priorat, hi ha una capelleta a la plaça de Sant Jaume dedicada a Sant Galderic. Allí comença el camí de Sant Jaume de Galícia des del Priorat fins a Santiago. Apa a fer córrer la consueta amb Sant Galderic, el nostre patró autèntic de tots els pagesos de Catalunya.
Sant Salvador d'Horta (1520-1567), originari de Santa Coloma de Farners (la Selva), va exercir el seu ministeri, principalment, a Horta de Sant Joan a la comarca de la Terra Alta.
Un dels miracles més anomenats de Salvador es va produir un dia en què un matrimoni vingut de Castella fins a Horta de Sant Joan li va demanar que guarís la seva filla, sordmuda de naixement. Salvador així ho va fer i la noia, tot seguid, va començar a xerrar. Els pares, però, van arrufar el nas perquè la seva estimada filla només parlava en català i ells no la podien entendre. Salvador els va explicar que la nena parlava en català perquè es trobava a Catalunya, però que, tan bon punt tornessin a les seves terres, parlaria en espanyol.
Un sant catalanista, que ahir diumenge celebrava la seva onomàstica. amb festes majors d'hivern a Picamoixons (l'Alt Camp), Bescaran (l'Alt Urgell) i Sant Pere Desvim (d'Anoia). A més a més, el convent de Sant Salvador d'Horta que hi ha a Horta de Sant Joan acull també un multitudinari aplec cada 18 de març i el gegant de la vila porta, com no podia ser de cap altra manera, el nom de Salvador.
En contraposició a Sant Vicent Ferrer, un sant valencià que va propiciar el compromís de Casp a la mort del Rei Martí l'Humà, en favor d'un pretendent castellà, el Ferran d'Antequera, entrant la sang dels Trastàmara al reialme de la casa catalana. Si el nostre Sant Salvador d'Horta es un sant catalanista, podríem molt be dir que el dominic, Sant Vicent Ferrer, fou un sant més aviat botifler, però això seria potser precipitat. Val a dir que Vicent Ferrer, predicava sempre en català i es una figura cabdal del cristianisme al nostre país.
Un dia us parlaré dels miracles de Sant Vicent, a la vila de Reus. D'això fa ja molt de temps. També seria interessant fer-vos quatre cèntims de la seva influència en l'anomenat Cisma d'Occident. Va fer costat a l'anti-papa, el Benet XIII a Avinyó, el conegut com a Papa Luna, cambrer de la vila de Reus. Però, això ja es una altra història.
Llegiu la resta de l'article. El Bernat Ferrer us fa una pinzellada biogràfica de Sant Salvador, que també va anar a petar a Reus, ves per on.
Succat va néixer a Escòcia la segona meitat del s. IV dc. Quan era adolescent va ser raptat per pirates i conduït al nord d'Irlanda per a fer treballs forçats. Posteriorment, el papa Celestí I li va canviar el seu nom per Patrici i, quan ja era bisbe, va tornar a la illa i es va dedicar a evangelitzar els irlandesos i les irlandeses amb les normes de l'església llatina. Segons una llegenda, va sobreviure a un intent d'enverinament per part dels druïdes autòctons. D'ell se'n conserva la confessió de sant Patrici, una mena d'autobiografia.
Ara mateix és patró, entre d'altres professions, dels miners, ja que expliquen que per tal de convertir els incrèduls va cavar un pou, que suposem molt profund, per fer sortir les flames del purgatori. Segurament va convèncer tothom qui ho va veure.
Per alguna raó es va convertir en el patró d'Irlanda (però també de: Nigèria, Boston i la catedral de New York) i, cada 17 de març, se celebra la festa nacional d'Irlanda, en la qual els irlandesos i irlandeses es dediquen a invocar-lo de manera continuada per evitar l'infern. A banda, celebren desfilades i una munió de festes públiques i privades que tenen en comú el consum de cervesa.
Si volteu per Reus i voleu fer una mica l'irlandès, podeu anar a La Lira i ja veureu que be. Una salutació als companys d'Irlanda en lluita, força i a vencer.
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
UTILITATS CONSUETA
Tots els enllaços del bloc
els podeu trobar sempre a:
Blog & Roll CONSUETA
Cliqueu per anar al Blog & Roll,
i recuperar enllaços i utilitats
de tot l'Univers Consueta.
