Encara estic espatllat i no puc fer masses coses, talment com si un panzer de 50 tones m'hagués planxat en mig de la blogòsfera. Per això ara estic treballant per apariar-lo tot i toco fusta per que tot surti bé. Maleïdes màquines del dimoni. Encara sort dels ciber-cafès, i dels ordinadors de la feina, que si no!
Ah! ... el clip és del grup Panzer de la dècada del vuitanta del segle passat. El cantant era el Carlos Pina, si, si, el mateix de Ràdio 3, presentador del Bienvenidos al Paraiso i altres aventures musicals diverses. Si interactueu amb el traveling de la pantalla, podreu visualitzar moltes més parides.
Ahir el Joan Carles, un amic professional súper-expert en informàtica, va donar-me uns consells molt pràctics per sortir del clot. Ara sembla que hi ha una mica de llum al final del túnel, esperem que no sigui un TGV que ve de cara, a tota castanya. Apa a fer córrer la consueta, malgrat les dificultats.
Aquest text i també la foto del Mercury, estan extrets del Fotolog del Suprunaman, que juntament amb la seva dona, la 2h2os, son uns fans de sempre del grup Queen. Ell a tingut un record pel grandíssim cantant, desaparegut fa uns anys. Pobre Freddie.
El dia 5 de setembre de 1946 va néixer a Zanzíbar el senyor Farrokh Bommi Bulsara, altrament conegut com a Freddie Mercury. A l’abril de 1970, Tim Staffell va decidir deixar el grup Smile i Freddie es va unir a la banda com a cantant. Va optar per canviar el nom del grup que va passar a anomenar-se Queen, així com el seu primer cognom, que a partir d’aquell moment seria Mercury. Happy Birthday Freddie!!!
Us enganxo doncs, un bon clip dels Queen, amb l'exultant veu del Freddie Mercury. Es tracta del tema "Bohemian Rhapsody" de l'any 1.986, en un concert a Londres. Quina meravella de balada i quina veu més prodigiosa. Ha gaudir de la millor música de la història del rock, amics meus.
Justament avui a la matinada ens ha deixat el gran tenor italià, Lucianno Pavarotti. Que el cor dels àngels de la mùsica, canti amb ell per sempre més. Descansin en pau, els grans genis musicals. Apa, vinga companys, a fer córrer la consueta més rockera que mai.
Un clip del magnífic grup creat a començaments dels vuitanta del segle XX. Eren els germans de Castro, el Carlos i l'Armando a les guitarres i veus. L'Hermes Calàbria a la batera i el José Luís Campuzano, conegut com a Sherpa al baix. Quines èpoques. Aquesta cançó "Los rockeros van al infierno", va ser un himne per a molts de nosaltres. Si voleu tota la lletra, podeu anar a la resta de l'article.
Se oye comentar a las gentes del lugar los rockeros no son buenos. Si no te portas bien te echarás pronto a perder y caerás en el infierno.
Aquest clip està tret de la recopilació dels 50 anys de TVE, en concret d'un horrible programa musical que es deia "Aplauso". Que cony pinten aquesta colla de pallassos ballant al voltant del presentador? El pajaru es deia José Luís Fradejas, si no m'erro. Llàstima que la música és en Playback. Llavors ja se sap que "Lajuventud baila".
Els Barón Rojo, encara ara segueixen en actiu. Jo he tingut la satisfacció d'anar als seus primers concerts, allà pels anys vuitanta i després tornar-los a veure tocar, fa un parell d'anys i déu n'hi do, com aguanten, els punyeteros.
Discografía dels Barón Rojo:
Larga vida al rock and roll (chapa/zafiro 1981)
Volumen Brutal (chapa/zafiro 1982)
Metalmorfosis (chapa/zafiro 1983)
Barón Al Rojo Vivo (chapa/zafiro 1984)
En un lugar de la marcha (chapa/zafiro 1985)
Siempre estais allí (chapa/zafiro 1986; en directe)
Tierra de nadie (chapa/zafiro 1987)
No va más (chapa/zafiro 1987)
Obstinato (chapa/zafiro, 1988)
Desafío (Avispa, 1992)
Larga vida al barón (chapa/zafiro 1995)
Arma Secreta (Clave Record 1997)
Cueste lo que cueste (BMG 1999)
20 + (Zero Records 2001)
Actualment enllesteixen un disc dels 25 anys.
Aneu a les webs de Barón Rojo i podreu recordar els vells temps.
Una peça indiscutible, que ha perdurat amb el pas del temps, sobrevisquén a les èpoques. "Stairway to Heaven", un Scala Dei del grup Led Zeppelin. La cançó fou composta pel guitarra Jimmy Page i el cantant inseparable Robert Plant. El bateria era el malaurat John Bonham, mort el 1980, en circumstàncies que... Els teclats del John Paul Jones, genials.
Era un track del seu quart disc; el Led Zeppelin IV del 1971. En aquest LP, hi havia temes mítics del grup britànic com ara "Black Dog" o "Rock and Roll". Ara hi ha rumors de que la banda es tornarà a unir amb el nom original. En concret Plant, Page i el fill del Bonham. Ja veurem com acaba tot plegat. Apa enfileu-vos a l'escala.
Ah! un parell de coses. Els moltissims seguidors del Rockàrium, no patiu que la secció continuarà tot l'any, si és el vostre desig. I sobre el tema de les diferents demandes, doncs ja veurem, que tal va tot plegat. De moment pesco els clips en diferents indrets. Podeu anar-hi valtros mateixos, si voleu. Els principals origens son aquests:
Ahir a la nit vaig anar a veure el Misteri de La Selva, una meravella que va emocionar-me per la seva bellesa i bona posada en escena. Les veus son impressionants. La Mare de Déu imposa i el solista del cor, fa tremolar les pedres de Sant Andreu. Ara d'aquí una estona marxo cap a La Bisbal del Penedès a gaudir de la tradicional diada castellera. O sigui que vaig atabalat.
Avui és la diada de la Mare de Déu d'Agost, Santa Maria. Com que tothom esteu de festa, per aquí i per allà, i jo no tinc masses ganes d'escriure, un passo un clip de l'any de la Maria Castanya. Mig Catalunya està celebrant les seves festes majors. Si us quedeu per casa, allà valtros.
El clip és del grup anomenat Santa, encapçalat per la magnífica cantant Azucena, que va morir fa un parell o tres d'anys. Un mal rotllo, pobreta. En aquest Reencarnación hi toca el Jero Ramiro, veritable artífex de la banda. El Jero és un guitarra llegendari del rock dels vuitanta, Ñu, Panzer, Leño i molts altres grups van estar relacionats amb el músic. Actualment lidera els Saratoga. La cantant; Azucena Martín Dorado, va abandonar el grup, per desavinences amb el Jero, i fou substituïda per la Leonor Marchesi, una vocalista argentina.
Si us fa gràcia de saber-ho, us puc dir que l'any 1985 o 86, no ho recordo exactament, els Santa van actuar de teloners juntament amb el grup Goliath, en un concert al Pavelló del Reus Deportiu dels grandiosos Barón Rojo, el grup pioner del "heavy metal castellà". I com corria el costo per aquell pavelló i com ens vam posar de maria, fins a les orelles. Aquell any la nostra gosseta, una pastora alemanya dita Marquesa, va tenir 11 cadellets, tots vius, un d'ells totalment negre. El varem anomenar precisament Goliath. Temps era temps.
Només quatre ratlles per presentar-vos una cançó dels meus Deep Purple. En concret, el tema Hush, del 1968, que fou un veritable èxit i una revelació de fa ja; 39 anys. La formació parpeliana, és la Mk/1 original i primera. El Ritchie Blackmore a la guitarra, el Rod Evans com a cantant, al baix el Nick Simper, als Hammond de sempre el Jon Lord i el bo del Ian Paice a la bateria. El dedico al Jordi Arsmusicae que entre avui i demà supera els 39 com el Hush de la cançó.
El tema Hush és del seu primer disc, "Shades of Deep Purple". Anava a la primera cara del LP i era el segon track. Del primer disc del Purple s'han fet diferents reedicions, la última del 2000. Aquesta versió del vídeo, amb el Gilan i el Glover, és molt més actual, es clar. Impressionant, si senyor. Apa és per tu Jordi. Bons 39 !!!!
Inesperadament sou moltíssims els que llegiu els post referits als vells grups de rock de l'any de la catapum. Doncs si, no patiu amics, que seguirem endavant presentant relíquies hard, del vostre gust. A més, a partir d'ara els agruparem a la categoria de Rockàrium, El vell cau dels Rockosaures, separadament del Pentagràrium destinat a les altres músiques més pròpies.
Avui recordarem els Scorpions, amb el seu èxit "Still Loving You". Potser una mica pesadet, si voleu, però més de vint anys després, encara aguanta el pas del temps amb certa solvència. Aquesta cançó és de l'any 1984, però el vídeo que veurem és una versió més actual del 1996. En aquest concert, els Scorpions estan acompanyats per la violinista oriental; Vanessa Mae, (Singapur-1978), una delícia de xiqueta que fa virgueries amb el violí. Un dia us posaré algun clip de la Vanessa. Apa, bona descàrrega de l'escorpí teutó.
Els Rainbow son uns dels meus grups de referència. Es va formar a partir de les enrabiades del Ritchie Blackmore amb els Deep Purple. Decideix deixar-los penjats i entra en contacte amb el grup Elf, aniquilant el guitarra. L’any 1975 va sortir el primer disc. A partir del primer èxit, el grup es va reforçar amb el nou cantant. L’excepcional Ronnie James Dio, de qui un dia en parlarem més abastament.
Més endavant pel grup hi van passar cantants com el Graham Bonnet i més tard el Joe Lynn Turner, un geni certament amanerat, que cantava al disc Difficult to Cure, de l’any 1981. El Turner venia del seu grup Fandango, i més tard va cantar amb el Yngwie Malmsteen. El tema; I Surrender del vídeo de sota fou un èxit força popular. Llàstima que el Blackmore va tornar als Purple el 1984, en l’anomenada reunió i el grup es va esfumar.
Val a dir que pels Rainbow hi van passar també el Roger Glover al baix. Si, si, el Glover dels Purple, que també toca en aquest vídeo de sota. El Don Airey als teclats. El bèstial Cozi Powell a la bateria. En alguns dels darrers LP, els cors femenins que escoltem de fons, son de la Candice Night, amb qui el Blackmore està actualment enredat, i formen el grup Blackmore,s/Night, que fa rock trovadoresc.
Cap els noranta van tornar a ajuntar-se una temporada i van publicar un disc. En total la discografia és de 9 disc, uns 4 recopilatoris i 4 directes, tots ben bons.
Com que els clips musicals sembla que han agradat. Avui us fico un altre dels referents de la meva joventut. Els IRON MAIDEN. Encara vaig als concerts que fan darrerament, a Barcelona, Badalona, etc... Ara han recuperat el cantant de sempre, el Bruce Dickinson i porten tres guitarres de primera.
El vídeo de dalt és de l'any 1981 i encara cantava el Paul Di'Anno el tema Phantom of the Opera. El de sota és dels Maiden amb el Dickinson i el conegut The number of the best. Una veu espaterrant la del Dickinson de fa 25 anys, tot i que ara no desmillora gens ni mica. És un himne de tota la vida, per els que ens agrada el metall. Satan n'hi do i la consueta a córrer de valent, malgrat els post sanferminerus.
Adreça: Apartat, 500 - 43200 REUS (per fer trameses físiques)
Bústia de veu: 671 648 979 (opinions, suggeriments, propostes, i...)
Al bloc es porten publicats gairebé, 300 post sobre la nostra cultura popular i tradicional; festes, castells, bestiari, gegants, diables, oficis, santoral, costums, fires. Per recuperar els vells articles del bloc, podeu anar a les planes anteriors. Cada pàgina inclou 10 articles. Aquesta és la plana 1, si voleu revisar els post antics, podeu clicar les pàgines: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, etc...
Aquest estiu, de tant en tant, com a mínim un cop a la setmana, o potser més, ens acostarem a la nostra història personal de la música, que ens ha marcat des de joves. Els grups i músics que han omplert el meu silenci des de fa molts anys. Els ídols de sempre, per a mi, i per a tota una generació de "quarentons". La nostra veritable música popular, que ens acompanya fins ara.
Avui tenim els DEEP PURPLE. En concret l'himne "Smoke on the water", en una actuació del juliol de 1985 a Paris. Era l'anomenada reunió de la banda. La segona de les formacions dels Purple, la coneguda com a MK2. La quarta reorganització púrpura, amb el Ritchie Blackmore a la guitarra, el Roger Glover al baix, el John Lord al teclat, l'Ian Paice a la bateria, i la impressionant veu del Ian Gillan. Tot i que jo també era força fan del David Coverdale, he de dir que com el Gillan, res de res. Però sobre gustos... Sobre el Blackmore, segurament que tots estariem més d'acord. No ?
Responsable de la redacció i del treball de camp: Lo Consueta de Reus. Alter ego del folklorista auto-didacta reusenc: Bonaventura Escoda i Solé. Conegut amb els àlies de: "el Ventura" o"el Bona" i més modernament com "lo Consu"
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
.JPG)
.png)
.png)
