Els protagonistes de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc. Sant Jordi, la Princesa, la Reina i el Rei. La representació és aquesta nit a 2/4 d'11 en punt.
Massa gent. Els carrers i places son un formigueig constant de masses humanes, amunt i avall sense parar. Això si, la majoria van armats amb uns terribles vehicles de metall i plàstic que fan servir per dur la canalla menuda. No és massa medieval que diguéssim, anar avançant foten cops i trepitjant la gernació amb lo carromato. Soc un tiquis miquis sense remei, ja ho se.
Aquest matí a primera hora encara es podia voltar per la vila. A la plaça hi havia algun artesà, com ara aquest cisteller de la foto. Parades molt ben embalades i tavernes per endrapar per tot arreu. He vist passar la guàrdia a cavall i la cercavila de banderes. Passades les dotze o quarts d'una, era impossible de caminar per Montblanc. Fer fotografies en mig d'empentes no és massa agradable, però encara he fet força feina.
Havent dinat la mar de bé, ara toca fer una llarga migdiada. El qui sigui valent que baixi al carrer si s'atreveix. Aquesta nit toca anar a l'acte més emblemàtic de tota la celebració medieval. La llegenda de Sant Jordi, és un espectacle increïble. Una posada en escena en un indret natural del clos emmurallat de Montblanc. Demà us en parlaré una mica més. Per començar a fer boca, aprofitaré per tornar a detallar la llegenda popular de Sant Jordi, que ja us vaig penjar, ara fa un any. Curiosament és un dels post més visitats, doncs sempre hi ha algú que busca a Google, alguna cosa del nostre Sant Jordi i el drac, al llarg de tot l'any.
La llegenda de Sant Jordi és atribuïda a Montblanc pel mateix Joan Amades en el seu Costumari i en altres estudis. També l'Anna de Valldaura en Les Tradicions Religioses de Catalunya, situa la lluita de l'heroi cristià, vencén el drac infernal a la vila de Montblanc. En un portal de la muralla, el de Sant Jordi concretament, es troba un bonic mural de rajola que recull el llegendari de Sant Jordi, tal com el descriu Valldaura:
"Centúries enrera va presentar-se a les portes de la vila de Montblanc un drac espaordidor. Amb el seu alè fètid i verinós matava i engolia els ramats i amenaçava la vila. El rei va convocar tot el poble i van acordar, donar a la bèstia un parell de bens cada dia. Acabats els bens, li van donar bous i cavalls. I quant ja no disposaven de cap animal, van decidir que per sorteig cada dia li lliurarien una persona. La filla del rei s'encarregà del sorteig. I va extreure un nom, era el seu! Tothom esclata en plors, però ella va sortir cap al bosc a complir la seva sort. De cop i volta va veure davant seu un jove cavaller, amb armadura daurada, damunt d'un cavall blanc com la neu. La princesa va pregar-li que no s'exposés a una mort segura. Ell li va dir que es deia Jordi i que venia a salvar-la. Llavors es va presentar el drac, però el cavaller el va ferir sota l'ala esquerra. Va demanar el cenyidor a la princesa i va fermar el drac pel coll, perquè ella el portés a la ciutat. Enmig de la plaça els esperava el poble. Amb un altre cop de llança Sant Jordi remata el drac que es va fondre en la terra. I d'allí va néixer a l'acte un roser de roses roges com la sang. Sant Jordi va recollir la més bonica i la va oferir a la princesa. I va sortir victoriós pel portal de la muralla de Montblanc que avui porta el seu nom com a record etern, de la gesta memorable."
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
Ja soc a Montblanc, instal.lat correctament, rodejat de muralles de pedra per totes bandes. Una fonda entranyable i molt confortable al rovell de l'ou de tota la festa. Un emplaçament immillorable que em permetrà d'estar prop de tots els actes més interessants, còmodament. Potser la connexió 3G és un pic lenta, però tindrem paciència. Fa un dia d'estiu i es pot voltar a màniga curta pels carrers i places de la Vilasauba. Per escalfar motors de cara a demà a la nit, us penjo un vídeo de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc. Falten poques hores per la representació d'enguany i els actors i altres participants en aquest acte, estan enllestint-ho tot. És un muntatge magnífic i que et porta màgicament al món del llegendari català més estimat. Dues dècades de teatre popular participat per tots els montblanquins i montblanquines.
Avui a la nit, cap a les deu tenim el correfoc, amb els Dimonis de Montblanc i alguna altra colla convidada, que a hores d'ara encara desconec. La comitiva del foc s'obrirà pas pels carrers estrets i molt adequats per un espectacle participatiu com ara aquesta cercavila infernal. Tots ballarem sota les espurnes de les carretilles diabòliques en aquest recorregut satànic montblanquí que precedeix la temible invocació de les forces del mal, el Dracum Nocte, l'Origen del Mal, versió 2.0. Intentaré com sempre, obtenir bones fotos i segur que acabaré cremat, o al menys és el que espero, ji, ji, ji.
Després del muntatge, que enguany estrena canvis, hi ha un concert de grups diversos, un pel fluixets pel meu gust. Abans era una autèntica megafarra medieval amb bandes de l'orbita metal-folk com ara els Saurom, Landevir, Ars Amandi... Després del foc i de l'espectacle diabòlic de molt alta tensió, els dos grups que tocaran potser hauran de forçar la màquina per portar la potència necesaria i estar al nivell emotiu que el públic esvalotat desitja, o mes aviat necessita. Ho mirarem amb escepticisme, però al final potser la Sang de Drac, ingerida amb desmesura ens ajudarà a passar la nit a Sant Francesc. Els més valents empalmen amb un esmorzar a la sortida del sol, però alguns més porucs ens retirare'm cap el cau, a una hora més prudent. L'endemà cal aprofitar el dia i estar ben serè per gaudir de tots els actes que es poden seguir per Montblanc.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
Felicitats a tots els Jordis. Bona diada a tots i a totes.
Per fi és Sant Jordi, patró de Catalunya, símbol de la nostra cultura. Una diada cívica i nacional. Llibres i més llibres que comprarem i potser regalare'm. Llibres que abandonaran els prestatges de les llibreries i vindran a casa nostra, per no ser llegits mai més. La intenció és el que compta. Roses de tots els colors per fer feliç a la núvia, companya, dona, mare, iaia, tieta o veïna. Roses senzilles, roses guarnides, roses massa cares. Ah! i pastissos, que ara el gremi de pastissers també ha ficat la cullerada i ens regala amb creacions d'encert divers per vestir els postres del dia d'avui i portar més sucre a la taula.
A Reus amb polèmiques i parers dispars. No us ha de venir de nou. Els que manen des de fa quaranta anys, o gairebé, tenen la paella pel mànec i fan el que volen, o el que poden. Segurament que ha faltat diàleg i temps per meditar. Si el problema era l'espai escènic de la plaça del Mercadal, crec que es podria negociar la desmesurada mida de certes paradetes i potser tothom hi cabria sense problemes. Anar a la plaça dels Màrtirs, perdò de La Llibertat, seria perdre l'encant que ara manté la diada al lloc tradicional. Allà dalt serà un bon lloc per fer-hi les barraques, però Sant Jordi no m'acaba de convèncer gens ni mica. En fi que a Reus, som de por i sempre tenim algun sarau per escalfar el personal. A la Casa de la Vila els cal una mica de ma esquerra, ji, ji, ji...
Us fico unes imatges del Sant Jordi de fa més de trenta anys. Llavors el Mercadal no s'havia quedat petit i la feinada era omplir de gent el gran espai vital reusenc. Les dues fotos de sota, son de la dècada dels 70 del segle XX. A dalt veiem la paradeta de la llibreria La Tronada de l'any 1977. La de baix és del 1976, amb els tendals de la llibreria Gaudí, una institució local molt estimada per tots.
En fi que no dic res més. Tingueu bon dia Jordis i companyia. Visca Sant Jordi !!!! Visca Reus !!!! Visca Catalunya !!!!
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
Una festa tradicional al voltant de la història i la llegenda popular
Aquests dies comencen els actes de la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc. A partir de demà passat divendres 18 arrenquen els actes preparats per l'edició d'enguany a la capital de la Conca de Barberà.
Els orígens de la Setmana Medieval de Montblanc, cal buscar-los a l'any 1987, quan uns montblanquins activistes de la cultura popular van decidir recuperar la tradició escrita pel mestre Joan Amades al Costumari Català, segons la qual Sant Jordi mata el drac a la vila de Montblanc.
En un principi va ser un complement festiu a les Festes i Fires de Sant Maties però, degut a la gran acceptació de la celebració, es va decidir de crear l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi l'any 1988 amb un objectiu clar de promoure la realització d'actes culturals i lúdics centrats en l'entorn de l'edat mitjana i de la llegenda popular de Sant Jordi. Així esdevé tota una setmana d'actes medievals culminada amb l'escenificació de la llegenda del patró català.
Durant dues setmanes els carrer, places i racons de tota la vila ducal, llueixen els colors de les quatre cases més nobles de Montblanc. Les torres i muralles que envolten el clos antic s'engalanen amb antigues banderes senyorials.
Els principals actes que us recomano son: el Dracum Nocte, l'arribada de les forces del mal el divendres 25 a la nit, amb correfoc i concert inclòs, el Mercat Medieval aquest cap de setmana i el vinent, i sobretot el macroespectacle de la representació de la Llegenda de Sant Jordi el dissabte 26. Al llarg dels dos caps de setmana es poden veure els torns de guàrdia dels soldats, el campament medieval, subhastes d'esclaves, i un grapat de posades en escena per tots els carrers de la bonica vila de Montblanc, que per si sola ja és un pols d'atracció i mereix moltíssim de ser visitada sempre.
La setmana que ve, farem una escapada consueta, com l'any passat. El divendres al matí ja estarem en marxa per Montblanc i seguirem els principals actes fins els diumenge a la nit. L'anterior edició va ser molt divertida i enguany torno amb ganes de retrobar la màgia medieval de Montblanc. Encara falten dies, però els actes de la setmana ja comencen ben aviat. Encara esteu a temps de planificar la sortida. Apa.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus.
Avui diumenge tenim moltes celebracions per tot arreu. La majoria dedicades a Sant Antoni. És la setmana dels tres tombs, les santantonades, les benediccions, la popular encamisada... Ja hem parlat del tema abastament.
Sant Sebastià s'escau en el dia d'avui. Antigament era patró de diversos pobles i un figura cabdal en el conglomerat iconogràfic cristià.
A Reus ha perdut part del seu protagonisme d'abans. El portal de la Prioral de Sant Pere, de la plaça del castell torna a lluir l'imatge del Sant Sebastià amb les sagetes clavades.
A la vila veïna de Riudoms celebren la Festa Major d'hivern amb diferents actes festius, religiosos i sobre tot musicals. Des de fa deu anys, els ha donat pel sac i de gemecs no en vulgueu més. La X Trobada de Sacaires s'ha consolidat com una oferta de sons tradicionals per a xalar amb la música d'antes.
Al costat mateix a Les Borges del Camp podeu anar a veure l'exposició de 500 Caganers de la col·lecció que s'ha mostrat des de Nadal fins avui mateix. És el darrer dia i podem recordar el Nadal, per si no en teníeu prou. A Falset l'Encamisada i a Cambrils els Tres Tombs.
Si us quedeu a casa amb aquest bon temps, allà valtros. Apa a fer córrer la consueta.
La festa de l'Encamisada de Falset, és una celebració popular amb connotacions històriques de caire heròic i patriòtic, tot amanit amb un polsim popular molt entranyable. Un plat festiu de molt bon menjar, que a més podem acompanyar amb els millors vins de la terra.
Segurament és una de les festes més vistoses de tota la comarca i potser la més emblemàtica. En principi podríem creure que es tracta només d'una cavalcada dels Tres Tombs, de les moltíssimes que es fan per tot el país aquests dies. L'Encamisada de Falset, afegeix l'episodi històric, de principis del segle IXX. La vila de Falset va resistir i guanyar els ocupants gavatxos en la Guerra del Francès.
Diuen que les tropes assetjaven Falset de forma continua. Els vilatans van aprofitar una nevada i l'espessa boira per confondre l'enemic. Van vestir-se amb camises blanques per passar desapercebuts enmig del boiram i agafar desprevinguts els francesos. En hores de boira baixa van vèncer heroicament els assaltants i van foragitar-los. Les camises blanques que els identificaven, donen nom a la festa de l'Encamisada de Falset.
Els falsetans agraeixen la protecció de Sant Antoni al mateix temps que recorden els seus episodis de valor i seny victoriós. La vigília es fa una cavalcada amb bèsties i carruatges. Això és avui dissabte al vespre. L'endemà diumenge es repeteix la sortida, i es reparteixen els panet beneits i es porten a terme altres actes tradicionals. Cal advertir que els participants van abillats tots absolutament a la catalana. Armilles, musques, faixes, espardenyes... Mantells, faldilles, garlandes... I les bèsties i carros no es queden enrera. Fa goig de veure tot aquest bé de déu tant ben presentat. Ah! i tothom amb les camises blanques sense excepció. Que bonic!
Si voleu veure tot el programa de l'Encamisada de Falset, podeu anar a la seva web. El dissabte surt també el Ball de Diables antic, amb els vestits històrics que encara es guarden al museu local. Una relíquia del folklore falsetà. La repicada de campanes i l'enlairament de coets des del mateix campanar son els encarregats d'anunciar la festa.
Si pugeu a Falset us ho passareu molt bé. Apa a fer córrer la consueta.
Avui us enganxo un article del Manel Carrera, manllevat del www.festes.org que sempre ens porta l'actualitat festiva i tradicional del país.
A la Riera de Gaià
Cada 5 de gener al vespre, els habitants de la Riera de Gaià surten als carrers armats amb unes torxes d'espígol anomenades "falles" que encenen amb l'objectiu d'atraure els Reis cap al poble. L'olor que desprèn l'espígol i el resplendor i calor del foc faran que els Reis no passin de llarg i que deixin els regals a les cases.
La festa dels Reis a la Riera de Gaià s'emmarca per una banda dins el conjunt de celebracions amb foc que tenen lloc entre Nadal i Reis, i per l'altra dins el conjunt de pràctiques festives amb què la canalla espera l'arribada dels Tres Reis d'Orient.
En l'actualitat la festa comença el cap de setmana abans de Nadal, quan es va a cercar l'espígol al bosc i acaba amb la crema de les "falles", la nit de Reis, el 5 de gener.
L'anada a cercar l'espígol
La festa comença uns dies abans, pels volts de Nadal, quan es va a cercar l'espígol a les afores del poble. L'anada a cercar l'espígol és un ritus familiar en què, en el marc d'una excursió, s'ensenya als més petits de la família com és aquesta planta i com reconèixer-la. L'anada al bosc és tota una aventura pels menuts i una oportunitat pels més grans per explicar-los la tradició dels Reis. Expliquen que antigament, l'espígol era collit molt abans, a l'estiu, coincidint amb el moment de floració de la planta, entre juliol i setembre. L'espígol collit es guarda a les cases com a ambientador fins que perd les propietats. Aleshores, aprofitant les festes de final d'any i Nadal, es crema, per tal de desfer-se'n.
En l'actualitat, el ritus d'anar a cercar l'espígol, tot i que encara té un component familiar, s'ha socialitzat. Un grup de nens i nenes, acompanyats pels seus pares es reuneixen el cap de setmana abans de Nadal a la plaça major de la Riera de Gaià i van col·lectivament a cercar l'espígol al bosc. Una vegada arreplegat l'espígol, se'n fan feixos lligats amb cordills que es guarden fins la nit de Reis. El tamany d'aquests rams d'espígol que s'anomenen "falles", depèn de la pluja que ha caigut, però sol ser d'entre quaranta i setanta centímetres.
L'espígol
L'espígol és una planta aromàtica molt comuna als Països Catalans. Es tracta d'una planta perenne de la família de lamiàcies o labiades, que es caracteritza per la intensa olor que desprèn i per les nombroses propietats que té. De l'espígol, com de la lavanda, se n'obté un oli essencial, molt utilitzat en perfums i colònies. Tradicionalment l'espígol ha estat utilitzat per a perfumar les cases, i especialment aquelles habitacions on hi ha roba. L'espígol ha estat també utilitzat com a un antiparasitari natural, doncs és un excel·lent repel·lent de molts tipus d'insectes i especialment dels mosquits. L'espígol també té propietats medicinals i ha estat utilitzat, begut en infusió, com a tranquil·litzant i inductor de la son, així com per a tractar malalties nervioses i cerebrals.
La Nit de Reis
La segona part de la celebració té lloc la nit de Reis, el dia 5 de gener a la nit. Al vespre, una vegada ja és fosc, les famílies surten al carrer per a cremar les falles d'espígol davant de l'entrada de casa seva. Tot seguit, amb les falles encara enceses, s'arriben fins a la Plaça Major, l'espai on, procedents de l'Orient i atrets per la intensa olor que desprèn l'espígol en cremar-se, arriben els Tres Reis en cavalcada.
Text: Manel Carrera i Escudé
Apa a fer córrer la consueta i a portar-vos bé, que si no els reis, només us deixaran carbó, i res més.
Avui és Nadal, el dia més assenyalat del nostre calendari festiu i tradicional. Juntament amb Sant Esteve, son dues dates de joia i celebració.
El nostre desig de pau i felicitat, el faig extensiu a tots aquells que no passen pel millor moment de la seva vida. És molt trist passar el Nadal sol o malalt. Tinguem doncs un record per tots els que no estan tant bé com naltros.
Que tots els Països Catalans, des de Salses a Guardamar, i de Fraga a l'Alguer, gaudeixin d'unes bones festes. El clip musical és d'una nadala tradicional del País Valencià, en concret L'asguilando de Massalfassar, cantat en directe per Urbàlia Rurana, en un concert a Castelló l'any passat.
Bon Nadal i feliç Sant Esteve
SI HAS TROBAT INTERESSANT AQUEST BLOC, POTS VOTAR-LO AL RANKING DEL TOP CATALÀ. Clica aquí:
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
UTILITATS CONSUETA
Tots els enllaços del bloc
els podeu trobar sempre a:
Blog & Roll CONSUETA
Cliqueu per anar al Blog & Roll,
i recuperar enllaços i utilitats
de tot l'Univers Consueta.
