El bloc Consueta es solidaritza amb la postura de l'emisora local reusenca Punt 6 Ràdio, referent a la conveniència de regular les activitats de Ràdio Maria i evitar les interferències que afecten a la nostra ràdio.
El responsable de la ràdio local Josep Cartanyà i Escoda, assegura que des de fa uns quants mesos Radio María està afectant, des del 99.5 de la FM, seriosament la cobertura de Punt 6 Ràdio al Baix Camp, al 99.8 de la FM, com també de RAC 1 Tarragona, que emet al 99.2.
Punt 6 Ràdio va fer arribar les seves queixes el passat mes d'abril davant la Direcció General de Mitjans Audiovisuals de la Generalitat i, a principis de juny, ho va fer davant el Síndic de Greuges de Catalunya. Respecte a aquesta situació, Josep Cartanyà s'ha mostrat "indignat" pel fet que "una emissora d'aquestes característiques, amb un missatge integrista religiós, anticonstitucionalista i fonamentalista, estigui emetent amb una potència desmesurada arreu del territori".
Cartanyà demana al Govern i, especialment, al Consell de l'Àudiovisual de Catalunya (CAC), que "com a òrgan que ha de vetllar pels continguts programàtics, que dediqui els seus esforços a eradicar aquest tipus de missatges, més propis dels 'telepredicadors', que de qualsevol emissora de ràdio". El director de Punt 6 Ràdio ha afegit que "en el cas de Radio María s'ha d'anar més enllà dels termes 'estrictament legals' i s'ha de parlar de raons 'd'ètica i missatge'".
Punt 6 Ràdio ha assegurat que, hores d'ara, ja compta amb el suport de diverses sectors culturals, econòmics, polítics i socials de la ciutadania de Reus i comarca "per iniciar una campanya pública d'oposició a l'emissora fonamentalista cristiana".
Entre tots ho farem tot. Endavant amics de Punt 6 Ràdio. Ja sabeu que podeu comptar amb el bloc Consueta com a altaveu de la nostra causa, i per recoltzar qualsevol iniciativa de cara a solucionar el problema.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus. Post núm 806
• SANT PERE - 2008 • FESTA MAJOR DE REUS
← Falten 3 dies per la diada de Sant Pere. ← Cliqueu per consultar tot el programa.
www.reusdigital.cat Si voleu veure unes imatges de la jornada festiva d'ahir mateix podeu anar al Reus-Digital que ens ofereix un recull de fotos sobre el Sant Joan a Reus.
Concretament hi ha una modesta col.lecció de 10 instantànies que vaig poder fer de la Crida a la Festa, la primera Tronada, el Tastet del Masclet, la cercavila del Masclet o la festa del Bou i Arròs. És una tria entre més d'un centenar de fotos que vaig fer ahir al vespre-nit. Retratar l'esclat final de la Tronada des de primera fila es certament complicat i molts cops les imatges surten bellugades. Tastar el Masclet, també pot desenfocar-nos la visió.
Al Reus-Digital hi podreu trobar un munt d'imatges d'altres esdeveniments festius o d'actes i fets ocorreguts a Reus i rodalies. Vinga que la festa continua i no ens hem de perdre cap detall. Sempre ens quedarà però, el Reus-Digital. Si cliqueu a la resta de l'article, podreu trobar sencer el Pregó de la Festa Major de Sant Pere 2008, pronunciat pel Sr. Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili. És aquest senyor que fa el Tast del Masclet després d'encendre la Tronada. Mercès als amics de Punt 6 Ràdio per la tramesa del document. Sou una canya !!!
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus. Post núm 805
• SANT PERE - 2008 • FESTA MAJOR DE REUS
← Falten 4 dies per la diada de Sant Pere. ← Cliqueu per consultar tot el programa.
Enguany la colla del Canó de Festes, ha obert la possibilitat de cantar les canonades que la gent de Reus els envia. Ha estat una bona idea que segur que molts hem seguit sense recança. Ahir els amics del Canó van assegurar que la crida havia tingut molt d'èxit.
Sortiu pels carrers de Reus a veure el pas del Canó de Festes i podreu escoltar aquestes canonades, juntament amb d'altres més que molts reusencs i reusenques han creat per ser disparades pel nostre Canó. Enhorabona gent del Canó i endavant.
Canonades ben dedicades, al Mercadal més bestial.
Sant Pere ja arriba, amb tota la tradició. De nit i dia albira la nostra Festa Major.
Som un pel "tiquis miquis", ens agrada criticar. Només cal que ens piquin i estem a punt d'abocar.
Començant pel gran cartell del Custo dissenyador, que pinta el cel vermell. Ens ha costat un ronyò!
A mig camí de Pratdip, van muntar les Barraques. De caminar un bon tip, i dos-cents "segurates".
A Reus "bou i arrós", tornem a menjar de nou, com si anéssim al troç amb la colla del Bou.
Tot de bèsties de festa que sortiran al carrer, amb una bona requesta i de balls un fotimer.
Festers ompliu la plaça! Feu petit el Mercadal! Diuen que ja son massa, Reus sembla un corral!
Que no duri massa temps al migdia, la ballada, vinga de pressa corrents, tots a ritme de tronada.
Els diables de Reus cremaran carretilles, amb foc de cap a peus. Alerta les botigues!
Tingueu una bona festa honorant el nostre patró. A gaudir de Sant Pere! Visca la Festa Major!
Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus. Instants de la festa - L'esclat festiu a Reus, 25/30. Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat. Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org
"Ciutadans! ha arribat la nostra hora! Ja deveu haver sentit aquests dies, i també a les nits, grans canonades pels carrers de Reus (...) I sabeu, també, lo que volen dir aquestes canonades? Doncs volíem dir que ja s'ha acabat la tranquilitat" (De la Proclama Revolucionària del Carnaval de 1919)
L’ús de l’esclat de la pòlvora per a anunciar un esdeveniment o per donar un especial relleu a un determinat moment d’una celebració, és un tret comú a la tradició festiva de nombroses poblacions. Trets d’escopeta o trabuc, encesa de morters, enlairament de coets de tro, traques o ús de canons de festa, entre altres, conformen el costumari de pràctiques festives que trobem en diversos moments de l’any. Per Pasqua, en no pocs pobles de la nostra geografia, es disparaven no fa tants anys, trets a l’aire en el moment en el que les campanes anunciaven la ressurecció de Crist. Les tronades –un rec de pòlvora seguint el curs del carrer, amb un seguit de morters o només amb trons de metxa– encara peten, a més de Reus, a les Borges i a Riudecanyes per anunciar les festes majors.
En aquest context, els canons –peces fetes a imitació d’un canó real, però de fusta– eren un artifici festiu emprats per anunciar les festes. De fets a Reus en coneixem, com a mínim, dos exemplars. Un es conserva al Museu d’Art i Història de Reus i l’altre, a l’ajuntament de Poboleda, població on encara es fa servir per festa major.
A Reus s’acostumaven a emprar els canons festius per Carnaval i a les festes de barri. En el cas del Carnaval, hem trobat documentat en diversos anys com, per Sant Sebastià, el 20 de gener –antiga festa major d’hivern reusenca i data d’inici de les activitats del carnestoltes– sortia una comparsa de l’Olimpo per anunciar l’inici de la temporada de balls de màscares i festes carnavlesques. Ho feia sorollosament amb ajut d’un canó que anava disparant dels carrers. També hem trobat notícies del seu ús des del balcó d’alguna entitat. “La Sociedad El Olimpo anunció ayer al vecindario con el disparo de algunos cañonazos desde los balcones de la sociedad la entrada en el periodo carnavalesco”, explica el Diario de Reus el 21 de gener de 1891. Cal dir, però, que altres anys, amb la mateixa funció, s’encenien petites tronades. (segueix...)
Una visita molt enriquidora al Museu d'Art i Historia de Reus
Fa dies va encetar-se cert debat sobre la conveniència de treure al carrer els Gegants bi-centenaris que a hores d'ara tenim exposats al Museu d'Art i Història de la plaça de la Llibertat de Reus. Aquestes tres parelles son de començaments del segle XIX i encertadament van ser replicades per l'artista local Ramon Ferran l'any 2005. Les copies fetes amb materials moderns van comportar una tasca de modelatge excel.lent. Es van produir motlles de les sis peces i es van clonar les velles parelles amb tant d'encert que son difícils de distingir, de les seves bessones. Potser les petites diferències es detecten més que res per les robes noves o els nous pentinats. El Sr. Ferran és també l'autor de les altres dues parelles del segle XX i des de sempre ha tingut cura del manteniment dels nostres estimats gegants de Reus. Un treball memorable que potser no es del tot conegut, però que només de veure els gegants -nous o vells- es fa més que evident.
La setmana passada una colla de blocaires reusencs vam tenir el goig de ser convidats al Museu de Reus i poder visitar els gegants històrics. Vam ser atesos amb molta amabilitat pel seu director, el Marc Ferran que de forma apassionada ens va posar al dia de l'estat de les peces perfectament exposades a l'entrada del Museu. Primer veiem els imponents Indis, i més endins els Vitxets i els Moros. Fan impressió allà dins ben plantats. El Sr. Ferran ens assegura que l'estat de les peces és ideal per a mantenir-los exposats, però dubta molt que aguantessin una activitat gegantera normal. Al museu, els gegants han estat adequats i consolidats per a la seva exhibició i conservació permanent sense cap problema. L'estat de les estructures antigues i certes parts dels braços, colls i caps, presenta un envelliment incompatible amb ballaruques, cercaviles i altres sacsejades festives. Fa tres anys al ser substituïts pels seus germans bessons, pràcticament estaven al límit. Val a dir que el seu aspecte al museu és genial. Ben pentinats, ben vestits, endreçats i molt ben abillats. Totalment estabilitzats i ben presentats.
També vam tenir ocasió de parlar amb la Sra. Anna Miralles, restauradora del mateix museu. Ella i el seu equip van tenir cura de les darreres tasques de manteniment dels gegants. En concret fa pocs dies va endreçar les perruques, que segons ella ens explica, son de cabell natural. És una feina molt complicada per tal de netejar pel a pel, sense danyar-los i pentinar els matolls de cada gegant. Veig que la seva feina ha de ser complexa i de força precisió. La Sra. Anna parla amb apassionament de la seva ocupació museística i es nota que estima tant la seva feina com les peces que conserva. Vull dir que mantenir els gegants ho viu amb molta implicació. Vam poder veure que treballen molt bé, cosa que jo no dubtava en cap moment. Demano públicament disculpes si en algun altre post del meu bloc, alguna de les meves opinions totalment personals, donaven a entendre un altre cosa.
Val a dir que la visita va obrir-me nous horitzons i reconec que anava equivocat en el meu criteri primer. Jo era de l'opinió de que els gegants vells, haurien de sortir a les festes de Reus. Amb totes les informacions conegudes recentment, ara penso que el millor és no fer temeritats. Si hem d'adequar les velles parelles per sortir a ballar i substituir les peces més fonamentals, deixaran de ser antigues per definició. En un museu un cotxe antic és conservat amb les peces originals. Si volem que surti a la carretera cal canviar motors, frens, i altres mecanismes, però ja no és el vehicle que cal conservar. Potser ara caldrà esperar a tenir la Casa de la Festa, per assegurar una ubicació definitiva dels gegants del museu. Temps al temps. Agraeixo al Marc i l'Anna la seva gentilesa i prometo tornar al nostre Museu, ben aviat.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus. Post núm. 802
• SANT PERE - 2008 • FESTA MAJOR DE REUS
← Falten 4 dies per la diada de Sant Pere. ← Cliqueu per consultar tot el programa.
Avui al vespre ha estat pronunciat el Pregó de la Festa Major de Sant Pere de Reus al Saló de Plens de l'Ajuntament de la ciutat. El pregoner ha estat el Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili. Tot seguit ha sortit al balcó de la Casa de la Vila i ha fet la Crida a la Festa acompanyat dels Ministrers de Vilanova. Un acte protocolari de la festa reusenca que ha vist la primera de les Tronades d'enguany, que ha encès el mateix pregoner.
Al mateix saló noble del consistori reusenc ha estat feta la proclamació i lliurament del Tro de Festa 2008. És un reconeixement a persones que treballen per la nostra festa de forma desinteressada. Des de l'any 1995 ha estat atorgat a diferents pencaires que han dedicat esforços incansables per a fer més gran la festa major de Reus. Enguany ha rebut el premi de forma molt merescuda el Sr. Joaquim Alqueza creador de la Cobla Banda del Pare Manyanet i reconegut activista musical, fundador de diverses agrupacions musicals al llarg de la seva encertada carrera.
Aquesta és la llista de guardonats en les diferents entregues del Tro de Festa.
• Tro de Festa, 1995≈Peter Rius Mai. • Tro de Festa, 1996≈Jordi Guarque. • Tro de Festa, 1997≈Joan Francesc Bofarull. • Tro de Festa, 1998≈Joan Bové Veciana i • Tro de Festa, 2000 ≈Francesc Salas Borrell. • Tro de Festa, 1999≈Josep Bargalló i Badia. • Tro de Festa, 2000≈Montserrat Huguet. • Tro de Festa, 2001≈Xavier Orriols Oriol. • Tro de Festa, 2002≈Lluís Pedrell i • Tro de Festa, 2000 ≈Francesc Xavier Colom. • Tro de Festa, 2003≈Encarnación López. • Tro de Festa, 2004≈Manuel Roig i Mestrich. • Tro de Festa, 2005≈Ramon Ferran • Tro de Festa, 2006≈Dani Carbonell. • Tro de Festa, 2007≈Josep Maria Casas. • Tro de Festa, 2008≈Joaquim Alqueza
Felicitats al Pare Alqueza i per extensió a tots els que tenen aquest reconeixement. La festa encara continua i ara cal viure amb intensitat els dies més assenyalats.
Aquesta imatge antiga de la Tronada de Reus, correspòn segurament a finals del segle XIX, molt possiblement el 1897. Podria ser de la Tronada del migdia de la Festa Major. Sembla ser de l'arxiu del mateix Centre de Lectura dipositat a la Fototeca de Reus.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus. Post núm. 801
• SANT PERE - 2008 • FESTA MAJOR DE REUS
← Falten 5 dies per la diada de Sant Pere. ← Cliqueu per consultar tot el programa.
Feia dies que no us recomanava cap article dels blocs amics. Avui passejant per la meva catosfera particular de lectures sovintejades, he aturat el carró davant del rafal ombrejat de l'Àngel Canet. Us enganxo doncs el seu post dedicat al sant del dia. Podeu clicar el títol per anar al seu bloc.
"Honorem el sol davall el seu nom. El precursor de Jesús va perdre el cap per la dansa dels set vels. Amb el seu nom s'anomenen els qui, essent algú, no són ningú. També en nom seu se celebra a tots els PPCC la nit més festiva i foguera de tot l'any: la nit dels solstici d'estiu" (Roger Costa i Solé)
Comencem afirmant que és més important la revetlla que el dia de sant Joan, pels elements populars que conté: coques, fogueres, petards... La nit més curta de l'any és celebrada per totes les cultures. I als Països de Parla Catalana, a més a més, és la més festiva de tot l'any: sols cal pensar en les falles dels Pirineus, les fogueres d'Alacant, les festes majors (la delas cavalls a Ciutadella, la dels castells a Vic, la festa al patró al meu poble, etc. El fet que la flama del Canigó s'escampe des del seu cim a la resta de les nostres terres i el fet de ser la (festa) més comuna a tots, han fet que aquesta diada siga reivindicada com a festa nacional dels PPCC.
És la nit dels solstici d'estiu, com ja ha dit Roger Costa, encara que tot el mñon sap que astronòmicament és dos dies abans. És el moment de collir herbes, que tenen virtuts màgiques en aquesta data.
Joan o Jan és un nom comú en la mitologia popular, té un estrany significat d'anonimat però amb personalitat pròpia. Designa éssers fantàstics sense nom vinculats als fenómens naturals: Joan de la neu, del vent... Jan o Joan és sinònim de bruixot, d'estranger o d'una altra cultura.
El que podem saber sobre sant Joan Baptista ho trobem als evangelis (sobretot el de sant Lluc) Naix sis mesos abans que Jesús. Els seus pares, sant Zacaries i santa Elisabet, eren considerats estèrils per la seua edat. Un àngel s'apareix a Zacaries i li anuncia un fill que faria història i li diu que el nom que ha de dur és Joan. Elisabet s'amaga i al sisé mes rep la visita de Maria perquè l'àngel que li havia anunciat que anava a ser mare, també li havia fet partícip de l'embaràs d'Elisabet.
Els primers anys de Joan van ser molt discrets. És quan té trenta anys que apareix vestit de pell de camell, fent vida d'anacoreta, predicant austeritat i batejant al riu Jordà la gent que l'anava a escoltar. I per això serà anomenat Baptista. I es troba amb Jesús que li demana el Baptisme. I a partir d'aqueixa ocasió es van veure en poquíssimes ocasions.
Joan també té els seus deixebles. Va seguir predicant i fou detingut per Herodes. A la presó, els seus deixebles, el mantenien al corrent dels progressos de Jesús. Romangué tancat a la fortalesa de Maqueront quan, per la festa d'aniversari d'Herodes, la seua filla Salomé va ballar pels convidats la dansa dels set vels. Quan va haver acabat, Herodes va dir a la xica que li demanara el que volguera i ella, després de preguntar-ho a Herodies, la seua mare, va demanar el cap de Joan el Baptista.
I finalment, com a dada curiosa, Sant Joan és el sant, juntament amb Jesús i Maria, que té més d'una data al calendari: aquesta per al naixement i el 29 d'agost com a Sant Joan Degollat o Degollaci. La importància que té es veu perquè se celebra més el naixement que la mort i que està situada en el calendari solar al solstici d'estiu.
PD: BON DIA DE SANT JOAN A TOTES I TOTS. I FELICITATS A AQUELLES I AQUELLS QUE EL TENEN PER TITULAR. He seguit el llibre de Roger Costa i Solé. Àngel Canet Català - Valldalbaidi
• SANT PERE - 2008 • FESTA MAJOR DE REUS
← Falten 5 dies per la diada de Sant Pere. ← Cliqueu per consultar tot el programa.
Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus. Instants de la festa - L'esclat festiu a Reus, 24/30. Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat. Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org
El pregó és, formalment, l'anunci de la festa. És un acte ritual en el qual una persona, nascuda o vinculada a la ciutat, aporta la seva particular visió de la festa. El caire del pregó varia d'any en any, en funció de la persona escollida per l'alcalde. En els últims anys, el pregó de la festa de Sant Pere té lloc per Sant Joan, el 24 de juny, diada que assenyala l'inici dels actes de la festa major reusenca.
Abans i després del pregó, una cobla de ministrers toca al balcó de l'ajuntament, tal com s'acostumava a fer, antigament, en les diades festives. El pregó té lloc al saló de Plens de l'ajuntament de Reus. Tot seguit, però, el pregoner surt al balcó de l'ajuntament i fa una crida a la gent que s'ha concentrat al Mercadal perquè participi a la festa. Tot seguit, el pregoner encén la primera tronada de la festa major.
Una de les característiques de la festa, com a moment diferent de la quotidianetat, és la utilització de l’espai nocturn. Efectivament, des de l’antigor i fins el present, la nit ha estat un moment per al ball, la música la mascarada o, simplement, per sortir al carrer com a fet excepcional.
La nostra festa major conserva un costum que, de ben segur, pot passar despercebut a moltes persones. La vetlla de Sant Pere, el 28 de juny, quan la corporació municipal arriba a la prioral per assistir a l’ofici de Completes, s’encen la teiera que hi ha en un angle de la paret del campanar. (segueix...)
Si voleu llegir l'article d'opinió signat per Lo Consueta de Reus, a la publicació Reus-Digital podeu clicar: www.reusdigital.cat. Aquests dies estarà disponible a la mateixa portada o a la secció d'opinió juntament amb d'altres articles de Salvador Palomar, Montserrat Flores, Andreu Lazcors, Josep Baiges, o el mateix Jaume Pujol, Bisbe de Tarragona. L'enllaç permanent de cada article, ens permet recuperar-lo a travès de l'hemeroteca del Reus-Digital. En tot cas, aquí el tenim sencer.
La Festa Major de Sant Pere de Reus viu plenament una segona època d’or
La Festa Major de Sant Pere, ja és aquí. Com cada any la celebració cabdal del calendari festiu reusenc, ens arriba ben engalanada obrint-nos la porta de l'estiu més esperat. Una festa major farcida d'activitats de tota mena i amb una presència destacada dels elements més estimats de la nostra cultura popular i tradicional. Balls, entremesos, bèsties, castells, foc... Per a tots els gustos i per a totes les edats.
Una festa major que viu la seva segona època d'or, amb la recuperació dels continguts antics i també amb la creació de propostes imaginatives i ben reeixides. La societat reusenca fa anys que s'ha entestat en fer de la nostra festa major, una de les millors de tot el país. Entre les diverses entitats, la complicitat administrativa i una dosis indiscutible de "sang, suor i llàgrimes", la nostra festa està cofoia, a dalt de tot. Un aparador de les nostres tradicions més pregones però, també del present més vital i engrescador.
Una Festa Major de Sant Pere, que és seguida per milers de reusencs i reusenques, i cada vegada més, per festers diversos que ens arriben de tot arreu de la Catalunya Nova i de més enfora i tot. Som un referent en el model de festes integradores i participatives. Reus ens ofereix un panorama festiu, amb una projecció més enllà del tomb de ravals, i esdevé un ambaixador excel.lent per divulgar una manera de ser ben especial.
Reus, París i Londres... balla el Valset dels Gegants, i s'emociona amb la Tronada. És la nostra festa major.
Algú ha dit que a Reus som un pel "tiquis miquis" i segurament té raó. Algunes polèmiques, més aviat opinions contraposades, han sorgit al voltant de la festa major. Començant per l'ubicació de les Barraques de Reus, que finalment han estrenat el nou Parc de la Festa. També s'ha comentat molt el cartell del Custo Dalmau, que ha aixecat polseguera de tots colors, mai millor dit. El temps ens atorga sempre una perspectiva privilegiada i estic segur que d'aquí uns anys, aquest cartell serà dels més ben valorats.
Un altre tema que ha fet parlar, és el creixement desmesurat del contingut del nostre seguici festiu. Diuen que el Mercadal s'ha fet petit, o que l'exhibició del migdia de Sant Pere s'ha d'abreujar. Personalment penso que la riquesa altament barroca, que va assolint mica a mica la nostra festa, serà positiu sempre que siguem capaços de mantenir la fal.lera i total implicació dels participants. Cada any ens fa falta una gentada impressionant, per fer ballar bèsties, nanos, gegants, entremesos... i també per omplir de música els carrers de Reus. Hem de tenir confiança en que la gent no ens fallarà i empenyarà endavant tot el seguici amb la força imparable de la nostra història.
Enguany tenim forces novetats que ens engresquen a sortir al carrer a festejar a totes hores. El Bou de Reus ens ha recuperat el plat típic de la festa reusenca. El "bou i arrós" vestia de festa major la taula dels nostres avis o besavis fa una colla d'anys. El Ball de Diables encapçalarà el seguici de la processó, amb tot el dret del món. Serà un goig veure els estimats diables obrint pas amb una mostra admirable de bona disposició i de seguretat total pels espectadors i l'entorn. Les carretilles de "foc fred" han obert la porta de l'infern. Hi ha moltes més coses però, com que tots som prou festers, viurem cada dia seguint el programa i no ens perdrem res de res.
Gaudir de la festa és una satisfacció. Estimar-la i fer-la gran depèn de naltros. Tingueu tots i totes, una bona Festa Major 2008.
Visca Catalunya! Visca Reus! Visca Sant Pere! Lo Consueta de Reus - www.consueta.cat
Aquesta nit, després de l'encesa de la foguerada al Mercadal i gairebé quant les flames han esdevingut brases, gairebé caliu cendrós. Cap a les deu mal comptades, comença la Cercavila de Foc de la Nit de Sant Joan a Reus.
Si la salut acompanya llençaré carretilles amb el Ball de Diables de Reus. L'any passat va ser força divertit, recuperar aquelles vivències que feia temps havia deixat arraconades. Sota les espurnes del foc, la nit es respira d'una forma diferent. Si baixeu al Mercadal ja sabeu el que us espera.
Elements que participen en la Cercavila de Foc de Reus:
A la resta de l'article hi ha informació històrica de la cercavila de foc de la nit de Sant Joan a Reus. Si voleu foc, cap al Mercadal més infernal aquesta nit.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus. Post núm. 797
• SANT PERE - 2008 • FESTA MAJOR DE REUS
← Falten 6 dies per la diada de Sant Pere. ← Cliqueu per consultar tot el programa.
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
UTILITATS CONSUETA
Tots els enllaços del bloc
els podeu trobar sempre a:
Blog & Roll CONSUETA
Cliqueu per anar al Blog & Roll,
i recuperar enllaços i utilitats
de tot l'Univers Consueta.
Cartanyà demana al Govern i, especialment, al Consell de l'Àudiovisual de Catalunya (CAC), que "com a òrgan que ha de vetllar pels continguts programàtics, que dediqui els seus esforços a eradicar aquest tipus de missatges, més propis dels 'telepredicadors', que de qualsevol emissora de ràdio". El director de Punt 6 Ràdio ha afegit que "en el cas de Radio María s'ha d'anar més enllà dels termes 'estrictament legals' i s'ha de parlar de raons 'd'ètica i missatge'".
"Honorem el sol davall el seu nom. El precursor de Jesús va perdre el cap per la dansa dels set vels. Amb el seu nom s'anomenen els qui, essent algú, no són ningú. També en nom seu se celebra a tots els PPCC la nit més festiva i foguera de tot l'any: la nit dels solstici d'estiu" (Roger Costa i Solé)
