Sant Marçal fou bisbe de la seva localitat de Llemotges. Segons els testimonis de Sant Martí de Tours, el nostre Marçal fou enviat per Roma, a evangelitzar les Gàl.lies, en el segle III. Altres llegendaris menys contrastats i totalment idealitzats ens diuen que Marçal, fou contemporani de Jesucrist, i fins i tot el posen al Sant Sopar, aguantant la palangana. També s'ha dit que fou Sant Pere mateix el qui l'envia a les Gàl.lies. La primitiva església de Sant Marçal a Llemotges, no seria doncs del segle tercer, sinó del primer. No hi ha cap prova històrica que ho confirmi i sembla que la llegenda va ser promoguda pels Abats del Monestir de Sant Marçal, a fi i efecte de millorar la seva influència o importància. En els segles XII i XIII, fou un centre productor de lírica trobadoresca molt conegut.
Sant Marçal és celebra el 30 de juny. Altres sants del calendari van escollir el nom de Marçal, i així trobem fins a cinc nominacions més al llarg de l'any. Son cinc màrtirs que s'anomenaven Marçal, i que celebren la seva diada el 16 d'abril, el 10 de juliol, el 22 d'agost, el 28 de setembre, i fins i tot el 13 d'octubre. El primigeni i original, és Sant Marçal de Llemotges, honorat el darrer dia de juny, justament l'endemà de Sant Pere. Llemotges, dita en occità Limòtges o Lemòtges, fou una important localitat occitana. Actualment és la capital del departament de l'Alta Viena, i de la regió francesa del Llemosí. Esta a la vora dreta del riu Viena que dona nom a la comarca. En el seu escut hi figura la iconografia de Sant Marçal. Actualment compta amb gairebé 140.000 habitants.
Precisament el monument més important de Llemotges és la seva catedral, situada en un turonet i envoltada pel nucli antic. La catedral de Llemotges fou inicialment romànica i data del segle XIII. Fou acabada el segle XV en estil gòtic. L'antiga abadia de Sant Marçal fou un important centre de producció d'esmalts, de gran valor en els segles XII i XIII. La descoberta de caolí l'any 1768, prop de Llemotges va permetre la creació d'uns obradors de porcellana de pasta dura, dependent de la principal de Sèvres, de molta anomenada.
A Catalunya, Sant Marçal és patró de la població del mateix nom, a l'Alt Penedès. També ho és de Terrassola a la mateixa comarca. Per tot el Penedès, el Garraf, o fins i tot el Baix Llobregat, tenen molta anomenada els tres sants de procedència franca, com son Sant Marçal, Sant Martí de Tours o també Sant Sadurní. Foren introduïts al país, pels monjos benedictins que vingueren a predicar i evangelitzar les terres catalanes, al temps que introduïen noves formes de conreu de l'agricultura, tècniques d'elaboració de ceràmiques més modernes o àbits d'ensenyament ben profitosos per a naltros. Al Montseny hi ha l'ermita de Sant Marçal a prop del Matagalls, (a la foto superior). També coneixem una capella dedicada al sant, a la vila de Montblanc.
És un nom molt lligat a Catalunya i especialment estimat per tots. El fet de portar una ce trencada; (Ç) li atorga un llustre de catalanitat molt especial.
Enhorabona a la Montserrat Queralt que viu ara a Irlanda i aviat tindrà un fillet que s'anomenarà justament Marçal. Aquest post va dedicat a vosaltres, la família Kottler-Queralt. Una salutació des de Catalunya i que tot surti molt bé.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus. Post núm. 819
Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus. Instants de la festa - L'esclat festiu a Reus, 30/30. Darrera entrega dels trenta capítols sobre la festa major. Segurament han quedat moltíssimes coses al tinter. Ja hi tornarem per la Festa Major de Misericòrdia.
La Festa Major de Sant Pere de Reus, escampa l'olor de pòlvora per tot arreu.
La nostra festa major de Reus, segueix el model de les grans celebracions tradicionals de la Catalunya Nova. El gran nombre de balls i entremesos, de bèsties i altres elements diversos fan que el nostre seguici sigui un dels més lluïts i variats alhora. Cal felicitar la feinada duta a terme per recuperar la nostra festa i enriquir-la de forma profitosa. Entitats, administració, i una base social ben engrescada han fet possible el que ara tenim.
El model de festes populars del nostre país, Catalunya, està estretament relacionat amb el foc. La festa major de Sant Pere de Reus gaudeix d'una mostra molt diversa de manifestacions ígnies de tota mena. Començant per la Tronada que enceta oficialment les festes al Mercadal, i peta fins a quatre cops en el període festiu que estem vivint. La del Pregó, la de Completes, la del migdia de Sant Pere i finalment la de la Processó. La nostra Tronada és un emblema estimat per tots els reusencs i reusenques, i esdevé un símbol tant representatiu com l'escut, la bandera o el mateix campanar de Reus.
Per Sant Joan ens arriba la Flama del Canigó i repartim el foc per tota la comarca i rodalies, des del mateix Mercadal. A la nit la foguerada al mig de la plaça enceta una nit de brases i gúspires per barris i veïnats. La canalleta amb coets, petards i piules, anima la nit. Reus és una ciutat molt "pirofílica", i fa una colla d'anys, comptava amb diferents fàbriques de productes pirotècnics. Ara l'activitat s'ha reduït a un parell de majoristes ben assortits. (segueix...)
Tots els balls, bèsties o entremesos van acompanyats de la seva música concreta. Podeu clicar les diferents peces, per obrir un post amb molta més informació sobre cada component del seguici. En la passada del migdia, l'Àliga balla abans de l'exhibició dels Xiquets de Reus, que tanquen l'acte. En la Processó de la tarda-vespre segueixen els elements propis del protocol religiós local, que acompanyen la figura del sant patró de la vila, amb el contingut que segueix:
22 • La Creu portada solemnement 23 • Cirials i acompanyants 24 • La Capella de Cantors 25 • Bust reliquiari de Sant Pere, sota tàlem 26 • El Bisbe i altres representants de l'església 27 • Els Ministrers de la ciutat
Tanquen tot el seguici actual, les diverses autoritats; Alcalde i Regidors, acompanyats dels símbols propis de la ciutat; els emblemes reusencs i la qustòdia de les forces de l'ordre. Els segueix la música que tanca el seguici.
La peça número trenta-tres i mai més ben dit, és la Tronada que s'encèn en arribar davant de l'Ajuntament, el bust-reliquiari de Sant Pere. El mateix alcalde o una persona que ell convida, és l'encarregat de calar foc al regueró de pòlvora del Mercadal i endegar el pet dels mascles i els trons.
La foto correspòn a una Tronada de la segona o tercera dècada del segle XX. A la resta de l'article trobareu més informació sobre la processó de Reus.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus. Post núm 817
• SANT PERE - 2008 • FESTA MAJOR DE REUS
← Avui és la diada de Sant Pere. ← Cliqueu per consultar tot el programa.
Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus. Instants de la festa - L'esclat festiu a Reus, 29/30. Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat. Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org
Anunciar la diada del patró de bon matí, despertant aquells que encara dormen -o que tot just s'han posat a dormir-, forma part de qualsevol tradició festiva. Històricament, la diada de Sant Pere s'encenia una tronada al sortir el sol, per tal de despertar els veïns i veïnes de Reus. Avui, la ciutat és massa gran i el petar d'una tronada a la plaça del Mercadal potser seria insuficient per anunciar la diada del sant a tota la població. Recuperant l'esperit d'aquesta tronada, a començaments dels anys 1990 es va impulsar una nova proposta festiva: el Despertar Reus.
Consisteix en fer una crida a la població perquè tothom dispari un coet de tro des del balcó o terrat de casa seva, a les nou en punt. D'aquesta forma els espetecs arriben a tota la ciutat.
Alguns anys, les associacions de veïns organitzaven enceses de coets al barri i oferien esmorzars populars als assistents. Aquest costum, però, ha anat de baixa. L'altra forma tradicional d'anunciar la festa són les matinades, cercaviles de les colles de grallers que interpreten una tonada tradicional del repertori casteller. Aquest és un costum que s'ha recuperat en els últims anys i que compta amb una nombrosa participació.
Els recorreguts dels grups de grallers abasten principalment el nucli antic de la ciutat. També el Ball de Diables reusenc organitza les seves particulars matinades tronades des de l'any 1994 amb una cercavila al so dels tabals, acompanyada de l'encesa de traques i trons.
El dia continua amb el repic de campanes i la sortida dels gegants. El campanar de Reus obre les seves portes i podem pujar a visitar-lo, únicament aquest dia de Sant Pere. Des d'allà dalt podem observar Reus des d'un punt de vista únic. (segueix...)
Com és costum dels Gegants de Reus, els dies abans de la festa major i especialment la vigília, surten al carrer a voltar en cercavila. Acostumen a visitar llocs amics de tota la vila i son rebuts amb els braços oberts. És una satisfacció poder saludar els nostres estimats geganters i geganteres i els magnífics músics que fan ballar els gegants de la nostra ciutat de Reus.
Jo treballo en una empresa reusenca que la veritat, és que som de por. Avui de treballar, com si diguéssim, res de res. Els gegants han vingut a esmorzar amb naltros com cada any i ha estat una petita festa per a grans i petits. No ha faltat la teca i la ballaruca, i hem passat una estona molt divertida.
Enguany com a sorpresa ha vingut també la Mulassa de Reus, que per primer cop ens ha visitat i ha pogut ballar per a tots. Segons ens ha informat el cap de colla dels geganters, el Sr. Eduard Ortiz, la parella de gegants Japonesos estava sent reparada i adequada per a la sortida de completes, per aquest motiu ha sortit la Mulassa que no acostuma a voltar tant com els gegants Vitxet i Vitxeta, i la parella de Negres que han vingut aquest matí a visitar-nos.
Generosament els geganters ens deixen fer ballar els gegants al ritme de les gralles i el timbal. Avui tothom que s'ha vist en pic de posar-se a sota les faldilles ha tingut la seva oportunitat. Jo encara recordo fa una colla d'anys, fent ballar per primera vegada l'emblemàtica Vitxeta al mig del carrer. Vaig sortir de sota la geganta amb els ulls molls i les cames que em tremolaven de l'emoció i especial satisfacció de donar vida a un dels elements més estimat pels reusencs.
Hi ha hagut oportunitat de fer bones fotos que ens recordaran una jornada memorable viscuda amb tota la meva família laboral.
Visca els Geganters de Reus !!!! - Visca la Festa Major de Reus !!!!
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus. Pots núm. 815
• SANT PERE - 2008 • FESTA MAJOR DE REUS
← Demà és la diada de Sant Pere. ← Cliqueu per consultar tot el programa.
Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus. Instants de la festa - L'esclat festiu a Reus, 28/30. Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat. Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org
El costum d'aviar coets, tirar petards i altres tipus de focs d'artifici amb motiu de les celebracions festives està força extès a Catalunya i en altres països de l'àrea mediterrània.
Aquestes activitats no han estat limitades a les festes populars, sinó que des que es va inventar la pólvora i a partir de la seva difusió a finals de l'edat mitjana fou un costum força normal que en els actes de tipus oficial l'artilleria disparés unes canonades de salutació o de benvinguda com a inici dels actes protocolaris. Aquest costum a poc a poc s'anà incorporant a d'altres activitats de caire més popular: per exemple, s'usà en festes religioses i civils. A Tarragona, concretament, es tenen referències que ja al 1423 s'utilitzava material pirotècnic en algunes danses i entremesos. Sabent això, no és d'estranyar que també a Reus s'incorporés el costum de fer explotar morters amb pólvora a dins amb motiu d'alguna festa important.
Tronada 24/06/08. Mercès al Jordi Pinyol, àlies "El Dimoniet".
Les referències més antigues que es tenen sobre aquesta activitat, a Reus, són de la segona meitat del segle XVII. Tot i que hi ha dades anteriors sobre l'ús de la pólvora amb finalitats festives, ben freqüents a la primera meitat del segle XVII, la primera notícia explícita de la Tronada és del 1677. Aquest any ja es parla de comprar "pòlvora per als tirs de mascles". També l'any 1683, en què per motiu de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia es va fer petar una tronada. I el 1699, per exemple, consta que el gremi de blanquers paga per la pólvora "per haver de tirar los masclas i trons". A partir d'aquesta època trobem ben documentada la tronada, per Corpus i la festa major, fins als nostres dies.
De tronades se'n tiraven durant tot l'any i en tot tipus de celebracions. Trobem tronades pel Corpus i la Festa Major, i també a les festes de barri o el Carnaval. I també en les solemnitats religioses -com les festes en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia- cíviques o polítiques. (segueix...)
Un dels nostres símbols. L'emblema de la ciutat, que ens representa a tots.
L'antiga bandera de Reus, utilitzada després del 1774 era vermella, un granat mes aviat fosc, amb l'escut de la ciutat al mig. Un aspecte semblant a la que llueix al llum la nostra Mulassa.
L'escut era molt mes complex que els utilitzats després de la guerra civil, i no es coneix quants models d'escut es van emprar sobre la bandera, ja que encara que l'escut anava variant lleugerament al llarg dels anys no es varen confeccionar moltes banderes. Sembla que només una es conserva al Museu de Reus.
Cap el 1941 es va aprovar un nou escut dissenyat un any abans per Salvador Vilaseca i cap al 1943 la bandera va ser canviada, potser perquè el vermell podia associar-se amb els derrotats a la guerra, i el fons va esdevenir blanc amb la rosa tal com va quedar al nou escut, bastant semblant a la rosa de 1899 a 1941 als escuts. Després d'aquestes dates les banderes es van fabricar abundosament, inclòs amb formats no habituals. Sembla que ja el 1941 va fabricar-se una gran bandera de gala o domàs, amb l'escut complert dissenyat el 1940 y serrell que voleiava en vertical, i que no va desaparèixer fins a finals de segle.
Un altra variant eren les banderes de corneti que es penjaven verticalment als fanals de la plaça del Mercadal, que tenien la rosa al mig. El model normal era rectangular (no sempre ben bé la proporció era 2:3) amb la rosa i encara que havia de ser horitzontal, es penjava verticalment. La rosa a la bandera (i abans l'escut, encara que menys) va anar evolucionant al llarg dels anys, des del primer model de 1943, passant al model heràldic mes modern que devia començar amb els primers ajuntaments democràtics, fins al que s'utilitza actualment reproducció de la rosa de l'escut dissenyada per Armand de Fluvià, no oficial però que l'Ajuntament fa servir a tots els actes.
La Bandera de la Ciutat de Reus, precedeix les autoritats en la processó i altres seguicis protocolaris. La podem veure portada amb honors al davant dels Macers i els representants consistorials. I per afegir una mica de polèmica, cal recordar que la rosa de l'escut de Reus, sempre té una punta mirant cap al terra. No cap el costat, ni cap a dalt. D'acord ?
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus. Post núm. 813
• SANT PERE - 2008 • FESTA MAJOR DE REUS
← Demà és la diada de Sant Pere. ← Cliqueu per consultar tot el programa.
L'any passat per Sant Pere vaig fer una colla de samarretes consuetes. Vaig repartir-les entre parents, coneguts, amics i autoritats diverses. Va ser una tirada curta per promoure i donar a conèixer una mica el bloc Consueta. El 2007 va ser la primera festa major, viscuda personalment amb l'identitat de Lo Consueta de Reus. Ara sembla tot molt lluny però, fa dos dies que estem en marxa, tot i els èxits i la popularitat esdevinguda favorablement. Això és cosa que cal agrair a tots els seguidors i còmplices del moviment Consueta.
Un altre article que vaig treure al carrer, van ser les xapes consuetes. Una xapa amb el domini www.consueta.cati una imatge del nostre campanar de Reus. Com que sou molts els que seguiu demanant les famoses xapetes, enguany he fet una nova tirada per tots valtros.
Per una banda tenim la Xapa del Campanar, que albira la sortida del sol i repica anunciant la nostra festa major, la cercavila dels gegants i l'esclat de la festa al Mercadal, amb la Tronada i tots els elements, bestiari, entremesos, balls... El Campanar saluda la festa que enceta la diada de Sant Pere, amb els reflexes de la llum del sol.
El final del dia de festa major, la nit es fa mestressa del Mercadal. El foc i les espurnes dels diables envaeixen l'espai central de la plaça reusenca. Son els darrers batecs d'un dia intens de festa. La Xapa del Foc, representa la màgia de la festa nocturna. Reprodueix una maça dentada característica dels diables reusencs, amb una carretilla a punt de cremar. Veiem la C de Consueta. Una C de Ciutat, de Comarca, del Camp. Una C de Cercavila, de Carretilla, de Correfoc. Una C de Cultura, de Costumari, de Catalunya. És una C de Consueta, per lluir a tot arreu.
Ja sabeu que la creació dels materials promocionals Consueta, corren a càrrec de l'ACID FACTORYde Reus. Aquests darrers anys han tret al carrer diferents xapes reusenques amb força acceptació. Si per aquesta festa major ens veiem pel carrer, no dubteu a demanar la Xapa Consueta. És per a tots valtros, que han estat fetes i les penso escampar fins que s'acabin del tot.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus. Post núm. 812
• SANT PERE - 2008 • FESTA MAJOR DE REUS
← Falten 2 dies per la diada de Sant Pere. ← Cliqueu per consultar tot el programa.
Molta ploma de tots els colors i moltíssima festa a Reus.
Molta festa de tots els color i moltíssima ploma a Reus.
- DIA 28 DE JUNY - DIA INTERNACIONAL DE L'ORGULL GAI -
Demà 28 de juny, dia de l'orgull, és molt més que una celebració de caire festiu i de color rosa, és també una data per al recordatori d'una historia plena d'episodis d'incomprensió, persecució, turment, maltractament, odi i sang, a la qual es van veure sotmeses persones gais i lesbianes d'arreu del món.
Si fem memòria de l'època més sagnant de la Inquisició, en què es van dur a terme crims brutals en mans dels que deien ser representants d'un déu misericordiós, i ens situem més propers a la Segona Guerra Mundial, podem contar milers d'homes i dones homosexuals exterminats a les fogueres i també als camps de concentració.
Més proper encara queda el record d'altres que van viure el franquisme a Espanya. Considerats un perill social, se'ls va tancar a presons i se'ls va sotmetre a tortures inhumanes pel sol fet de la seva diferència. Fets foscos com ara aquests mai no haurien de pretendre's justificar.
És, per tant, el dia 28 de juny, un dia per al record, un dia per homenatjar totes aquelles vides martiritzades, un dia per reivindicar que, en molts llocs del món, encara es persegueix, empresona, tortura i mata els gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.
• SANT PERE - 2008 • FESTA MAJOR DE REUS
← Falten 2 dies per la diada de Sant Pere. ← Cliqueu per consultar tot el programa.
La Guerra de Successió tenia lloc en els primers anys de segle XVIII. Les lluites entre el digne successor Carles d'Àustria, i el pretendent francès Felip d'Anjou, tenien Europa en tensió i lluita. El 3 de juliol de 1706 l’arxiduc Carles passa per Reus, on és rebut apoteòsicament, i la vila de Reus rep el títol de ciutat.
El 13 de juny de 1712 la reina governadora expedí des de Barcelona la corresponent ordre imperial, que concedia de “portar dos macers vestits de vermell amb maces de plata alçades”. Aquesta notificació es fa en reunió del Consell del 19 de juny de 1712, en l’acta de la qual, entre altres coses, es llegeix: “Seguidament fonch feta relació extensa per dit illustre senyor jurat, manifestant a l’illustre concell haverse signat Sa Magestat, Déu la guarda, en atenció al real decret de 1706 per lo qual queda esta universitat libre de allotjaments, gosen les ciutats y, en remuneració dels grans serveis, de moviment propi y, expontàniament, ampliar la referida gràcia, condecorant esta universitat ab lo títol de Imperial Atenta Ciutat, ab la concesió de aportar massas per sos vergues en los actes públics y la de posar per armas una àguila amb les alas exteses dins un camp dorat que mantinga dins son pit la Rosa, antic blasó de la vila, y als costats dos lleons sostenint l’Escut…”
Així doncs, l’escut fou revestit de nous ornaments i la vila passa a ser “Ciutat Imperial i molt Atenta”, amb els privilegis que això comportava. D’aquestes modificacions a l’escut en resten segells al Museu Municipal. A les maces de plata que es varen construir, al capdamunt hi apareix un esmalt amb l’àliga amb les ales esteses i l’escut de Reus acolorit al pit. Aquesta àliga, també dóna nom al bàndol austriacista (primer es van dir carrasclets, del nom del patriota, Pere Joan Barceló àlies Carrasclet), però després van anomenar-se aligots; als filipistes o borbònics se’ls deia botiflers. No cal entrar ara en més detalls sobre la desfeta catalana i la pèrdua de les llibertats. El títol de ciutat queda arraconat fins a mitjans del segle XIX. La reina Isabel II, filla de Ferran VII, recupera el nostre títol de ciutat atorgant-nos el de "Ciutat Esforçada". Podríem treure a la llum, molta més informació, però avui és la nostra Festa Major Petita, i no vull atabalar-vos més.
Els dos macers surten davant de les autoritats consistorials a les processons de la festa. Son símbols de la nostra ciutat, com ara la bandera que també és portada en els seguicis, encapçalant la representació municipal.
A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA Lo Consueta de Reus. Post núm. 810
• SANT PERE - 2008 • FESTA MAJOR DE REUS
← Falten 2 dies per la diada de Sant Pere. ← Cliqueu per consultar tot el programa.
TRADOSFERA Segons sembla, l'autor del Bloc CONSUETUDINARIUM
és el culpable del terme: T R A D O S F E R A
que fa referència concreta a la blogosfera en l'àmbit de les tradicions i la cultura popular. [ juny-2007 ]
UTILITATS CONSUETA
Tots els enllaços del bloc
els podeu trobar sempre a:
Blog & Roll CONSUETA
Cliqueu per anar al Blog & Roll,
i recuperar enllaços i utilitats
de tot l'Univers Consueta.
Llemotges, dita en occità Limòtges o Lemòtges, fou una important localitat occitana. Actualment és la capital del departament de l'Alta Viena, i de la regió francesa del Llemosí. Esta a la vora dreta del riu Viena que dona nom a la comarca. En el seu escut hi figura la iconografia de Sant Marçal. Actualment compta amb gairebé 140.000 habitants.
Un altre article que vaig treure al carrer, van ser les xapes consuetes. Una xapa amb el domini 
