Reflexions des del jardí
|
|
1- Politics Consternats estem tots amb els raids de l'exèrcit israelià sobre Gaza.
Però abans de fer allò de posar-se del costat de la víctima caldria que tinguessim en compte algunes dades. Comencem per mirar aquest video:  Finalment la companyia aeria Swiss International Air Lines (successora de Swissair) ha cedit davant les pressions rebudes per part del partit UPyD i retira el català dels seus vols (enllaç noticia). La primera consideració a tenir en compte és que ja és evident (per si algú encara no ho tenia prou clar) que ja no es tracta d'estar en contra d'un projecte independentista, autonomista o el que sigui. A aquesta gent (UPyD i afins) el que els molesta és el català i tot el que en faci referència. No demanaven que els comunicacions fossin també en castellà sinó que no fossin en català. I equiparaven el català a una variant alemanya com si fos un dialecte local i no una llengua amb segles d'història i producció literaria de gran nivell. Ells, els grans defensors del bilingüisme. Si en realitat ho fossin reclamarien que totes les companyies que no fan servir el català hi rectifiquessin, oi? La companyia suïssa diu que ha pres aquesta decissió per les moltes queixes rebudes per parts d'espanyols. M'agradaria saber quantes han estat. En tot cas, està ben clar que si reben moltes més de catalans emprenyats ho reconsideraran. (Si us plau, seny i res d'insults i boicots. Als suïssos se'ls en fot el que passi per aquí. Si han rebut sol·licituds en to més o menys correcte per part dels altres i reben insults nostres, a qui faran cas?). Els hauríem de fer veure la falsedat de les acusacions que se'ns feia (allò tan sentit que ja cansa sobre els suposats mitjans nazis que fem servir) i una manera de fer-ho és informant de l'aval del Consell d'Europa a l'ensenyament en català. Si ho fem bé i sense fer servir la ràbia i ressentiment que fan servir ellos, tenim les de guanyar. En això i en tot. Som-hi? (P.S.: Una altra cosa en la que gastarem temps i energíes i que si fóssim un estat ja tindríem resolta en un tres i no res digues el que digues el veí. Preneu-ne nota)  El PSC votarà finalment a favor dels presupostos del PSOE. Cap sorpresa i trobo ingenu que a aquestes alçades algú pogués imaginar el contrari (Ai Castells, Castells!). I més ingenu trobo que algú encara pugui pensar en el PSC com a partit catalanista (mireu la definició de catalanisme al diccionari).
 Avui volia parlar d'aquest western (Hang 'em high!) del 1968 dirigit per Leonard Freeman i protagonitzada per Clint Eastwood. Però no se per què, en escriure el títol m'han vingut així com unes sobtades ganes de parlar de Parc Juràssic.  Tot el merder que tenen a Grècia deu obeir a causes força més profundes que la mort de l'Alexandros Grigoropoulos. Més encara quan els policies implicats en la seva mort ja han estat jutjats i condemnats. De fet, aquest lamentable incident es va produir durant unes protestes i ahir va haver una jornada de vaga general que havia estat convocada amb anterioritat. La mort d'aquest noi ha estat la gota que fa vessar el got. Fins llavors des dels nostres mitjans de comunicació no havíem sentit res sobre la situació social d'aquell país. Jo crec que, cinc anys després de tenir tasques de govern, els diputats d'ERC haurien de tenir clar algunes coses. Però les lliçons que podem extreure de l'afer Tardà ens les podem aplicar la majoria.  De la nostra vull dir, és clar...Tots els blogs adherits a la XBS ja haureu rebut aquesta convocatòria. Els encara no adherits (a què espereu?!) i els no blocaires la podeu llegir tot seguit:Com a resposta a l'evident esgotament de la via estatutària i
autonomista i com a part necessària per la creació d'un Estat propi,
diverses entitats (entre les quals Sobirania i Progrés) han convocat, a
la vigilia de l'aniversari de la Constitució espanyola, una
concentració per reivindicar UNA NOVA CONSTITUCIÓ CATALANA.
L'acte se celebrarà divendres 5 de desembre, a les 19:00 hores, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Les entitats convocants fem una crida a la societat civil i altres entitats a adherir-se a la declaració i sumar-se a la concentració de divendres. Adjunt trobaràs el text de la declaració. Fes-nos arribar la teva adhesió a coordinacio@sobiraniaiprogres.cat
Convocants inicials: Sobirania i Progrés, Catalonia Acord, Catalunya
Acció, CIEMEN, Club FNEC, Comissió de la Dignitat, FOCDA (Fòrum català
per l'autodeterminació), Fed. Nacional d'Estudiants de Catalunya,
Fundació Manuel de Pedrolo, Fundació Randa i Germanies, La Xarxa
d'entitats, sector Plataforma pel Dret de Decidir, Sobirania i
República, Som 10 Milions, Xarxa de blocs Sobiranistes, Bloc Gran del
Sobiranisme, 3r. Congrés Catalanista, entre d'altres.
 Aquests darrers dies estem parlant molt del reportatge que The Economist ha publicat respecte a l'economia espanyola. Aquí ens hem indignat amb unes afirmacions poc objectives contra Catalunya. El que m'estranya és que això sigui l'únic que se'n digui, del reportatge. Em sobta que poca gent hagi fet referència a que el tema central és que a Espanya la festa s'havia acabat (I d'aquí ve la imatge del brau banyicaigut) No he sentit cap espanyol exclamant-s'hi i en tot cas han fet com nosaltres: Quedar-se amb allò que ofèn Catalunya. Ells amaguen els que no els convé i nosaltres ho magnifiquem... N'he fet un petit resum d'aquests articles així podrem tenir-ne una visió més global. I a més al final del post hi han els enllaços a les diferents parts del reportatge per si algú hi vol aprofundir. En parlem? No només d'això sinó també de la cimera dels G20 i de les darreres noticies econòmiques que algunes tenen més de safareig que de notícies. Podeu llegir el text del Dr. King aquí Finalment un home de raça negra ha assolit la Presidència dels Estats Units. Tothom en parla avui. I com acostuma a passar quan es parla de segons quins temes sembla que demà cauran tots els murs, plourà la felicitat del cel i les injustícies s'escolaran pel desaigüe. I viurem tots plegats en una mena d'Arcàdia feliç. Somiem, que és de franc. Les patacades del món real ja vindran soles.  Avui
és el primer dimarts després del primer dilluns del mes de novembre
d'un any de traspàs. I això vol dir que als Estats Units trieu nou
President.
A l'hora que publico això encara no han obert les urnes i només han votat aquells que ho han fet avençadament. No se sap, doncs, qui serà el teu successor.
Segons la majoria d'enquestes, però, qui guanyarà serà en Barack
Hussein Obama. El candidat (mig) negre. (En Jesse Jackson sí era negre,
però aquest no va passar de a semifinals al seu moment. També són negres la Condolezza Rice i en Collin Powell. No ho dic per res, només constato).
No se si
n'ets conscient però al final t'ha passat el
mateix que al teu amic Aznar (Ansar, vaja): Has passat pel govern de
tal manera que qui faci alguna promesa de canvi tindrà les de guanyar.
En certa manera més que guanyar l'altre ets tu qui perd. Mentre no
acabi essent un bluf com aquí....  Aquesta senyora tan maca de la foto se'n diu Tzipora "Tzipi" Malka Livni. El seu rostre se'ns està fent familiar i pot encarnar un canvi important a la manera de fer política a Israel si arriba al càrrec de Primera Ministre després de les eleccions previstes en principi per al proper mes de febrer. Donades aquestes circumstàncies (ser dona, possibilitat d'encarnar un canvi tot accedint al lloc de més responsabilitat d'un govern) m'estranya que encara no sigui reivindicada per les feministes nostrades que es van entusiasmar amb la Bachelet, la Hillary i la Ségolène. (Ara que hi penso, no vaig sentir tampoc gaire elogis de la Cristina Fernandez. És clar que amb el sarau que hi ha habitualment a l'Argentina potser millor esperar i veure...)  Cada cultura dona lloc a la riquesa del seu lèxic. Així per exemple els esquimals tenen un munt de paraules de difícil traducció precisa amb un únic mot per a definir diferent tonalitats de color blanc, algunes illes polinèsies designen amb mots diferents els cocos segons la seva maduresa, color o grandària, els països mediterranis poden parlar de fer sexe de moltes maneres diferents. Cadascú desenvolupa o enriqueix amb termes nous allò que te més present.Els espanyols tenen paraules de difícil traducció a altres llengües per a parlar de menyspreu: desaire, desden, donaire, menosprecio...i la millor de totes: Ningunear. Paraula espanyola com ella sola. Que de fet, defineix, el que li han fet a Espanya (via ZP) a la preparació de la cimera dels G20 L’orgull espanyol, tan hidalgo ell, n’està ferit. I jo no és que me n’alegri de la seva no inclusió (Que no exclusió), és que ho trobo el més normal del món. Parlem-ne, de la cimera, parlem-ne.  Avui fa 68 anys de l'afusellament de Lluís Companys. L'únic cas d'un President assassinat en el marc bèlic de la II Guerra Mundial (de la qual la Guerra d'Espanya del 36-39 fou un tràgic pròleg).
Hi ha controvèrsia sobre com tractar la seva figura i com reparar la seva memòria. Jo, la veritat, no se que cal fer. Però sí se algunes coses que cal no fer.  Fa uns dies vaig observar que el mapa del temps de l'Avui havia canviat. Tradicionalment informaven en un quadre gran de les dades del Principat i en un altre de més petit hi havia el conjunt dels Països Catalans. Però en el que jo vaig veure l'altre dia al Principat li havien afegit una zona per damunt (que no correspon ni a la Catalunya Nord ni a la regió Llenguadoc-Rosselló) on estava marcada la ciutat de Perpinyà. D'altra banda el mapa dels PPCC apareixia escapçat de forma matussera i només és veia de mig Principat i mitja Franja en avall. Aquí teniu un enllaç amb la nova versió i aquí com hi apareixia només uns dies abans.  Hi ha hagut una filtració de com va la discussió sobre l'estatut al TC. Potser només és un globus-sonda per tal de veure quines reaccions provoca i depén del què potser matisaran o no. A més, tenen l'excusa que d'aqui a poc alguns membres seran rellevats.  Sembla que finalment hi ha acord entre els partits del govern i CiU sobre la postura conjunta a mantenir en les negociacions sobre el model de finançament.
El text de l'acord el trobareu aquí...encara sec. No parla de cap xifra i diu el President que no se n'ha pactat cap. Malament comencem si és veritat.!!! Si no estableixes amb els teus aliats els límits de ruptura i acceptació (Bàsics per a encarar qualsevol negociació!!!) no cal ni que agafis el tren que ja sabem com acabarà. Com l'Estatutet. Tothom felicitant-se per la unitat i després...
 Un any més (i en van 294) arriba el dia de la commemoració de la lluita per la recuperació del nostres drets nacionals. I si continuem barallant-nos entre nosaltres i marcant-nos gols en pròpia porta ho continuarem commemorant molts anys més.
Mata de jonc, si us plau, mata de jonc. 
Trobo a faltar veus que es felicitin per la independència d’Ossètia del Sud i Ahkhazia. Fins ara qualsevol exercici pràctic del dret d’autodeterminació ha estat saludat amb alegria des del nostre país. Què ha passat ara?  Que enguany sigui any electoral als USA ha fet que el nostre lèxic s'enriquís amb un seguit de termes que fem servir a la nostra quotidianeitat. (Passa cada quatre anys això, després sembla que ens oblidem d'aquests mots).  Suposo que ja sabeu que el director d'Air Berlin ha fet unes declaracions despectives contra el català (enllaç noticia) . Ha estat una reacció a un intent del govern balear per a fer que l'aerolínia fes servir també la nostra llengua. |
Accés de l'autor
  [oc]
Categories
Els meus enllaços0.0 EL MEU POST RECUPERAT
0.1 EL POST D'ALTRI RECOMENAT
0.2 ELS MEUS POSTS MUSICALS
1. INFORMACIó
2. BLOGS
3. MISCEL·LàNIA
4. LUDOTECA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
