L'associació Asocolombia, una entitat d'immigrats colombians residents a Les Illes que segons diuen, te com a objectiu Col·laborar activament amb la integració digna i equilibrada dels
associats i realitzar activitats culturals, de salut física i mental,
esportives, d'ocupació, de creació d'empreses, educatives, etc.,
encaminades al desenvolupament dels associats, ha engegat una campanya en contra del català.
Segons el seu President, Sr. José William Vega Garcia, existeix una relació directa entre l'ensenyament del català i l'augment de la drogoadicció. El seu comunicat publicat el 27 de setembre diu literalment (podeu llegir-lo sencer aquí ):
Del 40% del abandono escolar que hay en las Islas (el doble de España y Europa), el 20% son isleños. Y el 80% inmigrantes, como resultado directo de la aplicación del catalán. En resumidas cuentas, toda una generación de inmigrantes llenando las calles y plazas baleares.
De esta manera encubierta, se les está negando el Derecho Universal de la educación y por ende, un futuro en igualdad de condiciones y se les aboca a tener trabajos no cualificados y ser sus sirvientes generación tras generación. Es el Apartheid del siglo XXI aplicado en la Europa democrática. Nuestros hijos, presa del ocio están coqueteando con las drogas y están formando bandas
Tota la parafernàlia independentista està molt bé. Jo també hi participo quan toca. Però no hauríem d'idealitzar-ho massa. Més que res perquè "idealitzar" implica posar les coses més enllà del món real.
Crec que ja toca que ens posem a la feina seriosament i pensar en la independència com un projecte a realitzar no com una utòpia (= Concepció d'un ideal irrealitzable segons el DIEC ).
Diuen que el segle XVIII va acabar el 17 de juliol del 1789 amb la presa de la Bastilla a París. I que el segle XX va començar a Sarajevo el 28 de juny del 1914 amb l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran.
Són dates que mostren un trencament sobtat amb l'estat de coses que imperava llavors. Una mena de símbol del dia que les coses van canviar. Evidentment les coses no canvien d'un dia per l'altre però sí que a vegades hi ha punts clars de viratge de la Història que exemplifiquen el moment en que esclata una situació que es va covant.
En un moment donat es va dir que el segle XX va acabar el 9 de novembre del 1989 amb la caiguda del Mur de la Vergonya a Berlín. Però en realitat va començar un període de trànsit (D'un 9/11 a un 11/9) entre un statu quo a un altre. Fins que va començar el segle XXI l'onze de setembre del 2001 a Nova York. Algú recorda quina era la noticia internacional (si més no, segons els nostres mitjans de comunicació) els dies abans dels fets? Doncs la revolta del comandant Massoud (en parlo més endavant) i la protesta a Irlanda del Nord de la població protestant (perdó per la redundància) per l'assistència a escoles mixtes de la quitxalla catòlica (recordo la fotos de nenes amb xiulets). Qui recordaria allò una setmana després?
Feia mesos (gairebé un parell d'anys) que tenia aquest apunt al calaix dels esborranys. Fent-lo a trossos. La llargària (és mooolt llarg, aviso) em provocava mandra per a revisar-lo (Ja veureu els canvis de tipus de lletra de l'editor deguts a diferents paràgrafs escrits en diferents dies i en diferents mitjans. No se com arreglar-lo...) I la data més lògica de publicació, coincident amb la Diada, feia que sempre tingués altres coses al cap. Però finalment m'he decidit.
Després de tot una de les coses per les que escric és per a deixar constància d'algunes de les coses que he viscut. I no és bó deixar els records només a la memòria.
Ahir (dia del meu 41è aniversari), dintre de les activitats de la Universitat Catalana d'Estiu, va tenir lloc al Liceu Renouvier de Prada de Conflent la 1ª Jornada de Blocaires dels Països Catalans organitzada per la Xarxa de Blocs Sobiranistes. (El diari El Paisen parla ).
M'agradaria que tots els blocaires que hi hagin assistit i en facin algun apunt m'ho fessin saber per tal d'enllaçarlos ací baix:
Els resultats els teniu ací baix (cliqueu "Vull llegir la resta de l'article" si els voleu veure). El total d'enquestes rebudes vàlides ha estat de 110. (En el cas de preguntes amb possibilitat de resposta múltiple el total de respostes és òbviament superior).
Hi han alguns casos, com a les preguntes 5 i 12, que he afegit respostes que algun blocaire m'ha enviat i que no eren al qüestionari original.
Dono les gràcies a tothom que hi ha participat i sí, la propera vegada farem servir un model d'enquesta que sigui més pràctic i senzill (la inexperiència es paga).
Les valoracions les farem a l'UCE on espero trobar-me amb molts de vosaltres, però voldria que tothom que volguès en donés la seva opinió ja fos ací, al seu blog o a on sigui i és per això que faig públics els resultats ara.
(I ara, uns dies de vacances. Ens veurem a Prada....Ciao!)
Des que he canviat de feina que no paro!. M'ho estic passant molt bé malgrat que hagi d'anar en avió cap a Itàlia força sovint (Si més no fins a l'agost, després la cosa estarà més calmadeta i ja estarem més establerts). Em fa la impressió que en un mes he agafat més avions que en tota la meva vida!
Entre altres coses això ha fet que descuidés el ritme de manteniment del bloc. Manteniment que ja era de per si irregular. Evidentment que quan tinc una mcia de temps lliure procuro passar-lo amb la família i tota la resta queda en segòn pla.
Tot i així haig de posar-me les piles que queda just un mes per a l'acte de la XBS a l'UCE i fa temps que no actualitzo les dades de les enquestes que he anat rebent (i que faré públiques en unes setmanes).
Tanta feina i tant anar amunt i avall m'ha fet desconectar-me del que passa. Però de tant en tant sentia alguna notícia, comentari, opinió...que em feia pensar "Això ho hauria de comentar al blog"...I és que no se si de blocaire neix o se'n fa però un cop se n'és és dificil desenganxar-se'n del tot i per a sempre.
Vet ací el meu repàs a algunes coses que han passat aquest mes:
Li poden dir recessió, desacceleració o com vulguin. Normalment la gent del carrer l'anomena crisi : Una situació difícil que provoca incertesa i neguit. En el cas que ens referim avui, a l'economia amb tot el que això implica.
En el món actual aquests episodis són de caràcter gairebé global. Ningú no te cap vareta màgica i menteix qui digui que te una recepta miraculosa. Com a molt aquells que han de posar-se al capdavant poden aplicar mesures per tal de minimitzar els efectes en la mesura del possible.
Així doncs cal esperar que qui hi te la responsabilitat no sigui cap incompetent. En el nostre cas (i donat que el nostre govern nacional no te recursos ni competències adequades) aquesta resposabilitat recau en el govern espanyol i en la Unió Europea. Com que la segona és una gàbia de grills on cadascú intenta tirar el carro cap al seu terreny mirarem que fan els primers:
Zapatero va dir fa uns mesos que l'economia espanyola és de "Champions League" i també va manifestar que dir que l'economia no rutlla és d'antipatriotes a banda d'altres perles
En Pere Solbes, ministre d'economia, diu que l'augment d'aturats en quinze mil persones en un mes (a més el mes de maig que feia molts anys que presentava una xifra de creació d'ocupació neta) no és un increment espectacular
En contra de l'opinió del comú de la població entesa o no en economia, amagaven o tergiversaven qualsevol interpretació negativa...fins que van passar les eleccions
De moment la millor cosa que se'ls ha acudit fer és aprofitar l'avinentesa per a retallar les minses aspiracions que encara queden de tenir un finançament català mínimament digne.
Amb aquest panorama val més que cuidem de nosaltres mateixos el millor que poguem. En aquest sentit, parlant amb coneguts sobre el tema, m'ha sorprés la ignorància que te molta gent de com planificar l'economia domèstica. I més quan la gent amb la que hi he parlat no són persones a les que un qualificaria de poc intel·ligent.
És per això que em permeto donar uns consells bàsics sobre com millorar l'economia domèstica.
Al Parlament Europeu es parlarà de tauromàquia. Uns diputats espanyols hi explicaran les bondats de la festa i fins i tot hi aniran coneguts destres.
Les reaccions contraries no s'han fet esperar. I és que la tauromàquia desperta passions enfrontades i a banda del patiment del brau, toro o bou (no castrat) s'hi barregen altres temes.
En parlem? Doncs que soni el clarí i el pasdoble que baixo a l'arena. Ja veurem si eixiré per la porta gran o em llençaran coixinets. (Mentre ningú no em vulgui tallar ni orelles ni cua....)
Només durant el cap de setmana he rebut prop de quaranta enquestes!. Gràcies a tothom.
Amb el qüestionari omplert tamb hem rebut ànims i alguna estirada d'orelles: Que el format no és gaire àgil ha estat la crítica més repetida. En prenem nota per a properes edicions.
Recordeu que fins a finals de juny hi ha temps per a enviar l'enquesta (per accedir-hi aneu aquí)! Esperem rebre'n moltes més per tal de fer-nos una idea de com respira la catosfera i preparar la Jornada Blocaire de la Universitat Catalana d'Estiu.
Tal com es va fer públic ahir, en l'edició d'enguany de la Universitat Catalana d'Estiula Xarxa de Blocs Sobiranistes organitzarà una Jornada amb el títol Blogs, llibertat d’expressió, política i futur de la democràcia i el sobiranisme amb les noves tecnologies.
En aquest acte intervindrem n'Octavi Fornés, en Xavier Mir i jo mateix que donarem els nostres punts de vista sobre el tema per a posteriorment obrir un col·loqui.
Per tal de documentar-me i obtenir dades del món dels blogs he preparat una enquesta que agraïria que els blocaires contestessin. Són poc més de trenta preguntes i no us durà molt de temps.
El proper dia 19 d'agost (dia del meu aniversari) la Xarxa de Blocs Sobiranistes organitzarà un acte a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent (que enguany celebra el 40è aniversari).
Més avall veureu la nota que ha emés la XBS ( i que els que hi teniu el blog adherit heu rebut ja ).
Hem sabut que el linyolí Bojan Krkić ha estat desconvocat de la convocatoria per al partit amistós que jugarà la selecció amb Argentina. La raó? El jugador va manisfestar al seleccionador espanyol, Luis Aragonés, la seva voluntat de no jugar-hi l'Eurocopa d'aquí a un mes per evitar problemes físics (el noi porta un ritme molt alt de partits jugats amb el Barça).
El Sr. Aragonés ha accedit a la petició però es veu que hi ha por que els mitjans periodístics espanyols posin el crit al cel si Bojan vesteix la samarreta catalana. Tan se val, es veu, que un sigui un únic partit i la competició si fa no fa un mes (Bé, una mica menys, en el cas que ens ocupa arribaran a quarts de final com a molt). Seria molta pressió per a un noi que encara no ha fet els divuit anys.
I per què haurien d'esfurismar-s'hi? Doncs evidentment perquè qualsevol acció que pugui semblar una preferència de la selecció catalana a l'espanyola posa el subjecte a la banda dels separatistes, cosa que (des del seu punt de vista) és molt lletja.
En un apunt anterior (Aquest) ja vaig mostrar la meva oposició al transvasament i a més esmentava la meva perplexitat per la continuada manca de recursos que patim (hídrics, elèctrics,...). Com si fóssim la megàpoli més gran del món i no poguéssim fer front a un creixement desmesurat. I encara no he trobat cap resposta, per què només ens passa a nosaltres?
Per acabar-ho d'adobar, veiem la galdosa actitud del govern: Com que ha plogut força durant un parell de dies ja podem gastar una mica més en omplir piscines i rentar cotxes. Lliçó d'economia elemental (que apliquen fins i tot les mestresses de casa menys lletrades): Si tens un augment d'ingressos i un futur de risc augmenta el nivell d'estalvi i no el de despesa.
Els blocaires ebrencs han fet un manifest (que trobareu tot seguit) de rebuig al transvasament al qual m'adhereixo amb alguna reserva (jo hi hagués esmentat que cal millorar els sistemes de regadius a l'agricultura per exemple).
L'altre dia vaig fer un post (aquest) celebrant l'aniversari del naixement d'Israel (amb una mica retard respecte al calendari jueu). Avui seria el dia segons el calendari que fem servir nosaltres.
La situació a l'Orient Mitjà és complicadíssima. Massa complexa per a resumir-la amb un maniqueisme pueril basat en prejudicis. Ni criticar Israel significa necessariament antisemitisme ni els palestins estan patint cap genocidi.
( Llegiu-hi: yom huledet sameach, meachel lecha kol-tuv. Feliç aniversari, et desitjo el millor)
..De tot cor, tota la felicitat pel teu seixantè aniversari (amb una mica de retard) i també voldria que els fills d'Isaac i els d'Ismael vegin aviat el dia de la victòria de la pau.
Com que estem de celebració avui penjo tres videos d'una de les millors veus que ha donat la raça jueva: La malaguanyada Ofra Haza cantant Im Nin'Alu (en versió antiga i en una moderna que tingué un cert èxit aquí) i Mi Li Yiten
La raó principal per la qual em vaig oposar al projecte de transvasament de l’Ebre que estava planejat fa uns sis o set anys no era que fos obra de la dreta espanyola sinó que agreujaria el procés de recessió que patia el Delta i el risc de salinització dels camps d’arròs. Lo riu és vida que dèiem, i suposo que ara que el transvasament es fa per ordre de l’esquerra espanyola aquests riscos no han desaparegut.
Aquests dies el grup Gossos celebra el quinzé aniversari en el món de la música. Felicitats i endavant tot i que no en sóc seguidor. De fet, no us en sabria dir cap cançó i si bé reconec la cara del cantant Natxo Tarrés he hagut de mirar la web del gup per a recordar-me'n del nom. Per què dic això? Perquè hi ha zones de Catalunya que semblen vetades a aquesta música (entenent aquesta música la música cantada en català). I si jo dic això que sóc, com si diguessim, nacionalment compromés imagineu que pot arribar a d'altra gent! En quinze anys podria comptar amb els dits de les mans (i me'n sobrarien) les vegades que he vist aquest grup per la televisió (catalana vull dir, TV3) fent promocions o entrevistes. En canvi, cada cop que els Estopa (un grup que porta cantant encara no deu anys) treu un nou disc me n'assabento encara que no vulgui....
Fa cinc anys vaig participar a la macromanifestació contra la intervenció estatunidenca a l'Iraq. Malgrat que sabia que Saddam Hussein era un dictador assassí (recordem les matances de kurd, entre altres) el pretext que el President Bush feia servir no se'l creia ningú: L'Iraq no podia estar fabricant armes de destrucció massiva perquè feia anys (Des de la guerra del 91) que estava sotmés a vigilància internacional. A més, Mohammed Al-Baradei, president la Agència Internacional de l'Energía Atòmica es va cansar de dir i repetir que Iraq no en posseïa ni tampoc tenia capacitat per a fabricar-les. (Bé, la prova la tenim en la insultant superioritat amb que els Estats Units i aliats van guanyar la guerra.) Altra mentida clamorosa era la suposada relació entre Saddam i Al-Qaeda. No només no existia sinó que ha estat a partir de la invasió quan els terroristes hi han trobat en la confussió posterior un terreny fèrtil on crèixer. Aquest episodi de La guerra contra el terrorisme de moment ha servit per a donar més ales als fanàtics fonamentalistes.
No se que pretenien els Estats Units amb aquesta intervenció però ells, precisament ells, ja tenen prou experiència en aquests temes i saben que poden promoure un cop d'estat per a derrocar un règim. De fet, i el que es més sorprenent, els governs republicans nord-americans ho solen fer així i no acostumen a emmerdar-se en guerres com si que fan els governs demòcrates....
Però la raó fonamental que em va decidir d'assistir a la manifestació va ser que en les guerres sempre acaba patint la població civil. No tenien prou d'aguantar una dictadura que a més ara havien d'aguantar bombardejos dels que els venien a salvar....Només aquesta raó és la que m'importa. En aquesta i en totes les altres guerres.
La Plataforma Aturem la Guerra va tenir a Barcelona un èxit impressionant. Jo hi vaig veure gent de tota condició i classe social. Ara bé, cinc anys després no m'agrada gens la deriva que està prenent aquesta agrupació...
Una de les característiques que ens diferencien de la resta d'animals és la capacitat de preguntar-nos la raó de les coses. Així quan plou, posem per cas, els animals cerquen refugi mentre que els nostres avantpassats a banda d'aixoplugar-se es demanaven perquè queia aigua del cel.
D'aquesta manera van nèixer la ciència i la filosofia, la poesia i la religió. Mostres diferents derivades de la intel·ligència humana. La primera en sorgir d'aquestes manifestacions devia de ser la religió: Dona solucions simples a preguntes complicades. La resta requereix raonaments força més complexos.
Avui vull parlar de la religió com a manifestació de pertinença a una comunitat si més no en el nostre món més proper. (És una mica llarg, però més llarg encara era l'esborrany original)
"On les dones són honorades, les divinitats se n'alegren;
