De ben petit llegí la llegenda que tant li agradà: El Gran Alexandre desembarcà a una illa i un lleó li sortí a l'encontre. Temps després la ciutat que s´hi fundà prengué el nom de La Ciutat del Lleó. En sànscrit Shinga Pura: Singapur.
Reflexions des del jardí
|
|
4- Vides exemplars De ben petit llegí la llegenda que tant li agradà: El Gran Alexandre desembarcà a una illa i un lleó li sortí a l'encontre. Temps després la ciutat que s´hi fundà prengué el nom de La Ciutat del Lleó. En sànscrit Shinga Pura: Singapur.  "Vaig veure una cara i la vaig reconèixer!" digué ella amb una veu que era pur somriure Senyoria, M'acuso de menysprear i injuriar l'efigie del Sa Majestat el Cap d'Estat el Rei Joan Carles I de Borbó i Borbó. Sovint trepitjo fotografies seves (les faig servir per a protegir de petjades el terra acabat de fregar) o les faig servir per a aclarir els vidres o per embolcall. Algun cop les he calat foc o fins i tot les he posat al fons de la galleda d'escombraries per a evitar que la bossa amb els residus taqui el fons per un posible degoteig.  Fa un temps vaig dir que parlaria d'en Christian. (La majoria d'articles d'aquesta categoria estan basats en persones reals i guarnits amb una mica de literatura de la meva invenció. Aquest, llevat del canvi dels noms i algun altre detall, és el que més poc guarniment hi porta.) En Christian era el xicot de la Jennifer, una recepcionista que durant uns mesos va treballar amb nosaltres. Era una parella de Cornellà de Llobregat, joves i castellanoparlants, residents en un barri típic de classe obrera. El seus nivells d'estudis eren mitjans segons la titulació oficial i justets segons la comprobació empírica. Malgrat tot no els faltava ni el darrer model de videoconsola, ni un cotxàs, ni un viatge a l'estranger com a mínim un cop l'any. Ella no tenia gaire problema a canviar de llengua. Ell sí No és que es negués a parlar en català, és que tenint en compte la pobresa amb que expressava en el seu idioma les poques idees que tenia, fer-ho en un altre se li devia fer una muntanya.  Després d'uns dies al volant, l'aventura no li va semblar tan engrescadora. Va apagar l'ordinador, va endreçar els papers de damunt la taula i va marxar. Per fi acabava el divendres! Tenia ganes d'arribar a casa i prendre's relaxadament una cervesa i oblidar-se per uns minuts de tota la resta. Va agafar el metro (línia 4, més coneguda com "la groga"). Com que tots els seients eren ocupats va quedar-s'hi dempeus agafat a la barra vertical mentre repassava el diari. De sobte va sentir unes notes en un violí que li van fer recordar les terres més enllà del Drave. Va aixecar la mirada...  Devia tenir entre deu i dotze anys. Anava passejant per la platja del poble del pare. Un poble que havia crescut molt en els darrers anys a causa del turisme però que volia consevar el caràcter bohemi que li havia donat certa fama arreu.Per això als estius hi havien festivals culturals i aquell dissabte radiant d'estiu la sorra tenia plantats uns quants envelats. Un d'ells el recorda com si fos una carpa de circ. A l'entrada una noieta de si fa no fa la seva edat li va allargar dos o tres cartrons de mida d'una postal. Eren unes fotos en blanc-i-negre on es veien unes persones entre ombres i escrites al marge unes paraules en un idioma desconegut. L'entrada a l'envelat era mig oberta i es veia com estaven treballant els tramoistes (o potser els mateixos actors, no semblava ser una companyia gaire gran) que anaven amunt i avall carregats de cordes, fustes i altres estris mentre un senyor rabassut, calb i amb mostatxo prominent vestit en roba interior cridava en una llengua estranya i dirigia a tothom des del mig de la, diguem-ne, pista. La mare remugà que aquell home podia haver-se vestit d'una manera més decent, ell va pensar en contestar-li que aquell home estava treballant i que ella no tenia per que estar mirant cap a dintre, però no li diguè res. Tenia els ulls fixes en la noieta de la porta. Un encís que li duraria força temps.  Fa dies que volia parlar d'en Kevin. Aprofito ara que més o menys lliga (o no) amb els deures que m'han posat des de Queens. (Vegeu comentaris tres posts més avall)(Ja sé que seria Kings i no Queens però mira em feia més gràcia així)  Ahir vaig rebre una carta d'en Joaquim. Gran sorpresa la meva ja que pensava que, un cop complert el ritual de fugida i haver-me'n deixat constància escrita ja no en sabria res més d'ell  L'altre dia vaig rebre una trucada del meu amic Àngel (l'únic amic de l'adolescència amb el que encara tenia un tracte més o menys continuat) per a demanar-me un favor: Volia que li busqués a internet adreces i telèfons d'immobiliaries que tinguessin ofertes de pisos a cert poble d'Andalusia. La raó: La fàbrica on ha estat treballant continua la seva lenta agonia i ell s'ha apuntat a una proposta que han fet de retallada de plantilla (potser el darrer intent abans de fer un ERO, potser la darrera oportunitat d'aconseguir un comiat improcedent amb el total de la indemnització corresponent). Planificador com és, ja havia vist una oferta de feina que li interessava però a uns quants centenars de kilometres de distància....  En N'Kundo va ser trobat pel Joan i la Maria durant una nit de començaments de gener a una carretera secundària del Vallès Oriental. Encara sort que el van veure i van poder frenar el cotxe. La nit era tan fosca com la seva pell i ell estava estirat a terra. (Avui si que hi poso la foto de París la ciutat, ahir vaig posar la de Paris la model per a seguir la tàctica de certa premsa tronada que posen en portada una noia lleugera de roba per a mirar d'atreure lectors)  Rebo una carta d'en Quim des de París. Em diu que ha dormit a l'hotel Hilton Paris "que no és el mateix que dormir amb la Paris Hilton" (hi aclareix).  Ja fa anys que va morir, molt lluny de sa pàtria. Diuen que només morim quan la gent que t'ha conegut t'oblida o mor. La gent com ella, lleugera com l'aire i per tant d'arrels febles, deu trigar poc a morir. |
Accés de l'autor
  [oc]
Categories
Els meus enllaços0.0 EL MEU POST RECUPERAT
0.1 EL POST D'ALTRI RECOMENAT
0.2 ELS MEUS POSTS MUSICALS
1. INFORMACIó
2. BLOGS
3. MISCEL·LàNIA
4. LUDOTECA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|