Només durant el cap de setmana he rebut prop de quaranta enquestes!. Gràcies a tothom.
Amb el qüestionari omplert tamb hem rebut ànims i alguna estirada d'orelles: Que el format no és gaire àgil ha estat la crítica més repetida. En prenem nota per a properes edicions.
Recordeu que fins a finals de juny hi ha temps per a enviar l'enquesta (per accedir-hi aneu aquí)! Esperem rebre'n moltes més per tal de fer-nos una idea de com respira la catosfera i preparar la Jornada Blocaire de la Universitat Catalana d'Estiu.
Tal com es va fer públic ahir, en l'edició d'enguany de la Universitat Catalana d'Estiula Xarxa de Blocs Sobiranistes organitzarà una Jornada amb el títol Blogs, llibertat d’expressió, política i futur de la democràcia i el sobiranisme amb les noves tecnologies.
En aquest acte intervindrem n'Octavi Fornés, en Xavier Mir i jo mateix que donarem els nostres punts de vista sobre el tema per a posteriorment obrir un col·loqui.
Per tal de documentar-me i obtenir dades del món dels blogs he preparat una enquesta que agraïria que els blocaires contestessin. Són poc més de trenta preguntes i no us durà molt de temps.
El proper dia 19 d'agost (dia del meu aniversari) la Xarxa de Blocs Sobiranistes organitzarà un acte a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent (que enguany celebra el 40è aniversari).
Més avall veureu la nota que ha emés la XBS ( i que els que hi teniu el blog adherit heu rebut ja ).
Tenim en vigor un decret que regula la gestió de la sequera i alhora una alerta per inundacions (el pla inuncat).
Els membres del govern no es posen d'acord sobre si cal seguir endavant amb el transvassament, minitransvassament, captació temportal i reversible, bé, sobre "allò". (En lloc de "Els membres del govern" anava a dir "Els partis de govern" però és que ni entre ells mateixos tenen un postura comuna).
Hem sabut que el linyolí Bojan Krkić ha estat desconvocat de la convocatoria per al partit amistós que jugarà la selecció amb Argentina. La raó? El jugador va manisfestar al seleccionador espanyol, Luis Aragonés, la seva voluntat de no jugar-hi l'Eurocopa d'aquí a un mes per evitar problemes físics (el noi porta un ritme molt alt de partits jugats amb el Barça).
El Sr. Aragonés ha accedit a la petició però es veu que hi ha por que els mitjans periodístics espanyols posin el crit al cel si Bojan vesteix la samarreta catalana. Tan se val, es veu, que un sigui un únic partit i la competició si fa no fa un mes (Bé, una mica menys, en el cas que ens ocupa arribaran a quarts de final com a molt). Seria molta pressió per a un noi que encara no ha fet els divuit anys.
I per què haurien d'esfurismar-s'hi? Doncs evidentment perquè qualsevol acció que pugui semblar una preferència de la selecció catalana a l'espanyola posa el subjecte a la banda dels separatistes, cosa que (des del seu punt de vista) és molt lletja.
De ben petit llegí la llegenda que tant li agradà: El Gran Alexandre desembarcà a una illa i un lleó li sortí a l'encontre. Temps després la ciutat que s´hi fundà prengué el nom de La Ciutat del Lleó. En sànscrit Shinga Pura: Singapur.
En un apunt anterior (Aquest) ja vaig mostrar la meva oposició al transvasament i a més esmentava la meva perplexitat per la continuada manca de recursos que patim (hídrics, elèctrics,...). Com si fóssim la megàpoli més gran del món i no poguéssim fer front a un creixement desmesurat. I encara no he trobat cap resposta, per què només ens passa a nosaltres?
Per acabar-ho d'adobar, veiem la galdosa actitud del govern: Com que ha plogut força durant un parell de dies ja podem gastar una mica més en omplir piscines i rentar cotxes. Lliçó d'economia elemental (que apliquen fins i tot les mestresses de casa menys lletrades): Si tens un augment d'ingressos i un futur de risc augmenta el nivell d'estalvi i no el de despesa.
Els blocaires ebrencs han fet un manifest (que trobareu tot seguit) de rebuig al transvasament al qual m'adhereixo amb alguna reserva (jo hi hagués esmentat que cal millorar els sistemes de regadius a l'agricultura per exemple).
L'altre dia vaig fer un post (aquest) celebrant l'aniversari del naixement d'Israel (amb una mica retard respecte al calendari jueu). Avui seria el dia segons el calendari que fem servir nosaltres.
La situació a l'Orient Mitjà és complicadíssima. Massa complexa per a resumir-la amb un maniqueisme pueril basat en prejudicis. Ni criticar Israel significa necessariament antisemitisme ni els palestins estan patint cap genocidi.
Crec que tothom te assumit que una condició si no necessària sí desitjable per a sortir-nos-en és tenir una bona imatge i ser coneguts a l'exterior. Enteneu com a "exterior" no Espanya sinó la resta del món. Prou temps i diners hem perdut en pedagogies tan benintencionades com inútils i incompreses (quan no contraproduents) a la resta de l'Estat com per a insistir-hi més.
Un dels entrebancs que trobem és la mala fama que el mot "nacionalista" té en segons quins països. A Alemanya sobretot, que va patir els deliris del nacionalsocialisme. Ens podriem preguntar per què només la primera part del concepte te malastrugança i en canvi la segona (Socialisme) no. Com si no haguessin hagut dictadures, massacres i guerres en el seu nom!. Després de tot, si una cosa tenen en comú les diferents menes de feixisme i el socialisme és el tenir en el seu imaginari la "massa" o el "poble" en acció. I ja sabem que la multitud és més fàcil de manipular que una sèrie de persones individuals. I que enmig de la "massa" el més cabal pot veure's arrossegat per l'euforia de formar part de quelcom més gran i fer coses que potser sol no faria mai (Penseu en aldarulls en manifestacions, o insults en camps de futbol, o linxaments,...).N'hauriem de parlar algun dia.
Tornant al tema, recordem l'exemple de la passada edició de la Fira del Llibre de Frankfurt on poguerem observar com els corresponsals dels diaris alemanys (alguns de ben seriosos) a Madrid donaven informacions esbiaixades de Catalunya i la seva cultura. Entre les seves pors i la font d' (des)informació de que disposaven van donar-ne una imatge no gaire agradable.
( Llegiu-hi: yom huledet sameach, meachel lecha kol-tuv. Feliç aniversari, et desitjo el millor)
..De tot cor, tota la felicitat pel teu seixantè aniversari (amb una mica de retard) i també voldria que els fills d'Isaac i els d'Ismael vegin aviat el dia de la victòria de la pau.
Com que estem de celebració avui penjo tres videos d'una de les millors veus que ha donat la raça jueva: La malaguanyada Ofra Haza cantant Im Nin'Alu (en versió antiga i en una moderna que tingué un cert èxit aquí) i Mi Li Yiten
Enguany, per circumstàncies especials, hem celebrat St. Jordi més tard del que toca. Com és tradició en aquest blog relaciono els llibres rebuts i regalats:
No va ser per tenir aquesta bandera que els feixisme es va aixecar en armes? Quanta sang s'hi amaga darrera? Molta (Moltíssima més que darrera la ikurriña posem per cas, i ja no diguem darrera la senyera!). Aquesta història no s'esborra pel simple fet de canviar-hi l'àliga per l'escut monàrquic (uns altres que tal, per cert).
I per cremar aquest puto drap fiquen un noi a la presó? Com si ells no haguessin ultratjat mai!!!!!!!!!!!!
Recordem que fa uns dies vam commemorar el 15 aniversari de la mort d'en Guillem Agulló a mans d'uns feixistes que estan al carrer....gràcies a l'(in)acció de la Justícia. I qui diu aquest cas diu també els diferents atacs que pateixen persones i locals catalanistes arreu: Avui mateix hi ha hagut un atac contra un d'ERC a Sabadell, el quart d'enguany! (No els serveix de gaire ser al govern a aquests!) Ho sabieu? No, oi? (Però segur que tots un heu assabentat de l'atac que va patir fa pocs dies un del PSE)
Imagineu que teniu un producte que tot i que a priori és de bona qualitat i és força conegut el públic potencial no el compra perquè no li veu gaire atractiu o utilitat.
Ara imagineu que algú interessat en el producte dedica un munt d'hores a millorar-lo per a que arribi a més gent, en poleix alguns defectes i en fa publicitat. Tot això sense cobrar. Que hi faríeu?
Com a mínim donar-li les gràcies. O si fóssim estatunidencs segurament el fitxaríem, que els estatunidencs per molt baliga-balagues que siguin (bé, admetem que siguin baliga-balagues) en això de fer negocis hi toquen prou.
Però com que el cas hipotètic està basat en el fet real esdevingut sobre la web del Parlament Europeu i allò és un cau de funcionaris buròcrates provinents de material de rebuig de les polítiques estatals (amb les excepcions que vulgueu) més aplicats a arrepapar-se a la poltrona i cobrar dietes que a mirar cap al futur la cosa va acabar en denúncia.
La raó principal per la qual em vaig oposar al projecte de transvasament de l’Ebre que estava planejat fa uns sis o set anys no era que fos obra de la dreta espanyola sinó que agreujaria el procés de recessió que patia el Delta i el risc de salinització dels camps d’arròs. Lo riu és vida que dèiem, i suposo que ara que el transvasament es fa per ordre de l’esquerra espanyola aquests riscos no han desaparegut.
Com podeu imaginar m’importa una puta merda ben poc tot el que passi a l’entorn l’exèrcit espanyol. Però no puc evitar sorprendre’m amb la designació de na Carme Chacón com a ministra de defensa. I una pregunta. De qui se’n fot Zapatero?
El fins avui alcalde de L'Hospitalet de Llobregat, Sr. Celestino Corbacho, ha dit en el seu discurs de comiat com a batlle i president de la diputació de Barcelona que està molt content perquè ser ministre d'Espanya és "l'aspiració màxima d'un polític espanyol" . Quan he sentit això he recordat que en Joan Clos va ser nomenat ministre deJusticia Indústria i tothom va considerar que se'l castigava per la seva nefasta gestió al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona. Encara més, el seu antecessor al ministeri, José Montilla, va deixar Madrid per a presentar-se a President de la Generalitat i tothom va considerar que pujava d'escalafó. Fins i tot es va dir que el pas per Madrid de la Carme Chacón era com un entrenament per a ser la propera cap de llista a les eleccions al Parlament. Quina diferència amb altres, com ara Zaplana, que deixà la Presidència de la nit al dia (literalment) quan va ser nomenat ministre.
Estava clar que fa, encara no, dos anys el PSC era encara (si més no nominalment) un partit catalanista que tenia com a prioritat el seu país. Les declaracions de Corbacho demostren l'agonia del PSC i la definitiva presa del partit per part de la secció catalana del PSOE.
Ai, si Serra i Moret o Josep Pallach aixequessin el cap! (Per cert, pregunteu qui eren aquests als votants socialistes a veure que hi diuen).
Seguint la crida feta pel coblocaire David Figueres, avui publico el poema Juny de l'escriptor xinès Shi Tao el qual està complint una condemna de deu anys de presó per...enviar un correu electrònic a un web estranger!. El poema recorda la matança de la Plaça de Ti An Men (Pau Celestial!) del 8 de juny del 1989.
Aquesta iniciativa ha estat ideada pel PEN Club com a forma de protesta, tot aprofitant el ressó a causa de la celebració dels Jocs Olímpic, per la manca de llibertats a la Xina. El poema va voltant el món i es demana que sigui publicat i donat a conèixer en la llengua de cada país on passi.
Quinze anys d'impunitat. Ells diran (de fet diuen) que va ser un assassinat fruit d'una bretolada. Un cas aïllat.
Però Guillem és només la punta de l'iceberg. Arreu dels nostres països, i especialment al País Valencià, hi han agressions de tota mena contra allò que representi Catalunya i la seva cultura. Però els nostres (és un dir) mitjans de comunicació prefereixen informar-nos-en de forma escadussera i anecdòtica (Al contrari del que passa amb la kale borroka posem per cas, que la crema d'un caixer automàtic ocupa portades de diaris). És una estratègia per a no sentir-nos-hi implicats.És sabut que només ens involucrem i identifiquem amb allò que coneixem. El filtratge d'informació no és innocent. (Si hi haguès algun cas com el de Guillem en sentit contrari ja veuríeu si s'assabentaria tothom arreu i es criminalitzarien idees, partits i opinions)
Com tampoc és innocent la justícia que absol els autors d'aquests casos, ni tampoc els polítics ja siguin espanyols (la Batalla de València fou atiada pel socialista Alfonso Guerra i el seu amic conservador Abril Martorell i és només un exemple) com nostrats (Per a quan una condemna unànime i reiterada de totes les agressions?).
Blocus track: La web Estat Propi ha canviat les senyeres del mapa per banderes negres en senyal de dol i de repulsa al feixisme
Es de suposar que a aquestes alçades no hi ha ningú que es pugui creure cap promesa de Zapatero. Tots recordem allò d' "Apoyaré la reforma... "...o més recentment la promesa feta a Duran que traspassaria Rodalies al gener. (Som a l'abril!)
(Aquest blog està adherit a la campanya promoguda pel PEN Club anomenada el Relleu del Poema en protesta per la manca de llibertats a la Xina. Per a més detalls, podeu consultar aquest post d'en David Figueres )
