En una definició massa resumida es diu que la manifestació que ha convocat per a demà la Plataforma pel Dret a Decidir és en protesta pel funcionament ferroviari.
És per això i per moltes altres raons. Si hagués de definir-ho amb una sola frase jo diria que és una manifestació per la nostra dignitat.

De motius per a assistir-hi no en manquen. Un bon munt d'associacions ben diferents hi donen suport (entre les quals NO es troben PSC, PP, C's, UGT, CCOO que són els que habitualment diuen que ells sí que es preocupen pel veritables problemes de la gent ).

Em permeto de copiar ací baix una llista de 50 motius que ha exposat en Marc Arza al seu blog i que fariem bé de distribuir entre totes les nostres coneixences per tal que la concentració sigui multitudinària.

A aquesta llista jo afegiria:

-Perquè si vam omplir els carrers i fer cassolades per protestar per una guerra que es feia a milers de kilòmetres, amb més raó hem de protestar per allò que ens afecta de forma diaria i habitual

-Perquè a veure si d'una vegada els polítics (tots) senten la veu del carrer i actuen en conseqüència

-Perquè no hem de callar quan veiem que ens porten al desastre en tots els àmbits socials.

Aquest matí m'ha despertat la ràdio amb la notícia: "Ha mort l'escriptor Paco Candel".

Fa temps que en vaig parlar de com aquest escriptor m'havia influit (en aquest apunt i en aquest altre )

Fa unes setmanes es va complir el primer anivesari de la creació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes.

Aquesta iniciativa, que va nèixer com una eina per a aglutinar la blocosfera sobiranista, ha estat un èxit ròtund: Actualment el nombre de blocaires inscrits supera els cinc-cents.

Tot plegat se celebrarà el dia 28 de novembre (d'ací a dues setmanes justes) a les 19.00 hores a la sala d’actes d’Òmnium Cultural, al carrer de la Diputació, 276, principal, a Barcelona. En aquest acte, que comptarà amb la presència dels periodistes Vitor Alexandre i Saül Gordillo,  donarem a conèixer les fites i projectes que ens hem marcat per al futur.

Veniu-hi, que farem xarxa fora de la xarxa!

El President Montilla ho va dir ahir:  La situació actual pot causar una desafecció entre Catalunya i Espanya. O sigui, que molts catalans poden arribar a pensar que no els serveix de res partànyer a l'estat espanyol. (Per cert, no ho ha dit al Parlament, ni al Congrés de Diputats, ni en cap seu estatal sinó en el lliurament del premi Blanquerna)

És simptomàtic que això sigui dit com una alerta d'un fenòmen que cal combatre: És a dir, fem que tot funcioni bé no tant per que ens interessi la gent sinó per a que no es tornin independentistes.

I es curiós que això ho digui un dirigent socialista quan totes les enquestes apunten que no hi haurà cap daltabaix electoralment parlant. Que potser no se les creuen?

El barri xinès a que em refereixo al títol no és el "xino" del Raval barceloní (lloc per cert ple d'una aura mítica que no he sabut trobat mai, a mi m'ha semblat sempre un lloc brut, degradat i sense gens d'encant) sinó que correspon a la zona que abraça des de l'Arc de Triomf fins a Urquinaona, particularment el carrer Trafalgar, Ronda de St. Pere i proximitats. Una zona (que correspon si fa no fa amb el barri de Fort Pienc) que d'uns anys ençà ha vist incrementar notablement el nombre de comerços de roba regentats per xinesos.

Fa temps que, si tinc alternativa, no viatjo amb la Renfe. Actualment vaig a la feina amb Metro. Trigo uns 10-15 minuts més però si més no vaig més tranquil.

Bé, això de moment. Per que ja hem vist que no contents com carregar-se el seu propi servei ja han començat a inutilitzar els altres i ja hi han vies dels FGC (un transport gairebé modèlic, deu ser perquè fa temps que està traspassat a Catalunya) que no funcionen.

Tothom lloa l’actitud dels usuaris però ja veurem fins quan aguanten (No m’hi incloc perquè el meu got fa temps que vessa). Quosque tandem abutiere patienta nostra Renfe?

Una cosa són problemes puntuals. Una altra cosa és una gestió ineficient. Però quan ja passa de mida i es converteix en presa de pèl el Delenda est Renfe (o Aena, o el que sigui) esdevé un unànime Delenda est Espanya.

El sociòleg Salvador Cardus va presentar ahir un informe (noticia amb video en aquest enllaç) que analitza el consum cultural dels joves. Les conclusions a les que arriba es poden resumir en una frase: Poca i en castellà.

El territori estudiat comprén Catalunya, País Valencià i Ses Illes. Està previst que en properes edicions (l'estudi es farà cada dos anys) s'hi vagi incloent la Franja, Andorra i la Catalunya Nord. Amb la qual cosa, afegeixo jo, els resultats seran encara pitjors.

No conec l'estudi en detall però si que voldria fer alguns comentaris sobre les conclusions Des del meu observatori personal, tingui el valor que tingui i centrats principalment en el meu entorn de veï de barri amb majoria castellanoparlant de ciutat del cinturó de Barcelona.

Vulguis que no i malgrat tot  a la vida el factor humà és important. Un professional (del sector que sigui) preparadíssim que no sàpiga relacionar-se o que no faci res per a que el coneguin  ho te dificil per a desenvolupar la seva carrera. I potser algú amb menys capacitat tècnica però que se sàpigui vendre, arribarà a triomfar (Hi ha qui confon això amb arrosegar-se o fer la pilota però no te res a veure). Una xarxa de contactes (networking que en diuen) és esencial.  A la feina i a la vida, ja que som animals socials i necessitem dels altres per a desenvolupar-nos personalment.

Tot això és una gran obvietat.

Ara bé, sembla que a nivell de grup (de grup nacional, vull dir) no ho tenim tan clar.

A la web de la Frankfurter Buchmesse podem veure que els organitzadors diuen literalment que "no podien ser més feliços" després de veure com ha anat l'esdeveniment en general. Pel que fa al paper de la Cultura Catalana el Director Marketing i Relacions amb la Premsa, Thomas Minkus, considera que ha estat un èxit.  Es refereix a Quim Monzó i a Maria Barbal com a dues de les superestrelles de la Fira.

A més, en línia amb les declaracions del Director Jürgen Boss (que va felicirar l'Institut Ramon Llull), també Herr Minkus es mostrà complagut de saber que significa la Cultura Catalana i pensa que la seva participació com a convidada d'honor d'enguany ha estat la més moderna i diversa que han tingut en anys. (enllaç amb aquest article en versió anglesa aquí)

He fullejat la versió digital* del Franfurter Allgemeine Zeitung. Un dels diaris més prestigiosos de la ciutat i de tota Alemanya. Com era d'esperar tenen un apartat dedicat a la Fira.

Hi ha un article prou extens sobre Catalunya i el català (enllaç). Té un títol prometedor (Cultura nacional sense estat) i en dona de fredes i calentes. No tinc prou temps per a escriure-hi la traducció sencera però sí que voldria destacar unes quantes frases que mostren que encara hem de fer molta pedagogia. (Perdoneu la traducció matussera, el meu alemany no és gaire bó. Si més no he intentat no trair l'esperit de l'article.)