   |
  |
El bloc de Carme-Laura Gil
|
Accés de l'autorNotícies VilaWeb
|
carme.laura |
diumenge, 7 de setembre de 2008 | 10:12h
Rabindranath Tagore (1861-1941) "El bosc seria molt trist si només hi cantessin els ocells que millor refilen" (el cóc piula alegre al bosc blocaire)
carme.laura |
dissabte, 6 de setembre de 2008 | 08:38h
Als congressos internacionals es fan les intervencions científiques en llengües diverses i els discursos protocolaris dels representants de les autoritats del país acullidor es fan sempre en la llengua oficial d'aquest. Ahir el President de la Generalitat va fer el discurs oficial d'inauguració del Fòrum Internacional de Sociologia que es realitza a Barcelona i el va fer en espanyol. Potser creu , ell o els seus assessors, que l'espanyol és una llengua internacional i el català no o que l'adequat és fer la presentació de Catalunya, regió autonòmica, en la llengua de l'Estat espanyol i no en la llengua oficial i pròpia de la nació. En tot cas els congressistes, alguns d'ells amb el "pin" a l'orella per a escoltar-ne la traducció, sociòlegs de professió, potser es van sentir perplexos en constatar que la llengua catalana -objecte d'estudi- era certament en desús ja que el President de Catalunya feia el seu discurs en espanyol. Tot acte del President d'un país és un acte polític i pedagògic. El d'ahir de José Montilla també: el castellà és llengua internacional, el català és un localisme. La jerarquia de la llengua és la traducció social de la jerarquia d'Espanya sobre Catalunya. El recent informe sociològic de l'Institut d'Estudis Catalans ja apuntava la perplexitat actual de la societat catalana...
carme.laura |
divendres, 5 de setembre de 2008 | 08:42h
He rebut dues convocatòries per a participar a dues manifestacions diferents aquest mes de setembre. No aniré a cap d'elles. No sortiré al carrer per a reivindicar la llibertat política del meu país o publicar el meu malestar fins que totes les gents que la volen i el senten no s'uneixin sense protagonismes per a manifestar-ho. Una manifestació la convoca per al dia 11 la Plataforma pel Dret de Decidir (sector crític, en diuen) juntament amb Sobirania i Progrés, Pro Seleccions Catalanes i d'altres col·lectius i la mateixa Plataforma en convoca una per al dia 7, amb entitats diverses, UGT, i els grups polítics de CiU,ERC, ICV... Els registres són diferents, hi ha un únic sentiment però no hi ha un clam unitari i molts personalismes. No formaré part, aquesta vegada, de les estadístiaues del nombre de manifestants.
carme.laura |
dijous, 4 de setembre de 2008 | 07:57h
La paraula "nacionalisme" ha anat desapareixent del vocabularí polític català subreptíciament fins a tal punt que pot considerar-se eradicat, com si es tractés d'un concepte pervers contaminant. És cert que en nom del nacionalisme ètnico-polític i d'Estat s'han perpetrat terribles genocidis, s'han segregat persones i pobles pel fet de ser o considerar-se diferents, s'han fet perdre els origens i substituïdes les pàtries veritables. Però n'hi ha un altre de nacionalisme, el societari, net, formatiu i cohesionador, consubstancial de manera natural amb l'amor als origens, al respecte a l'altri, a la lleialtat a la història comuna, el que és sentiment, patriotisme i enfortiment de la línia roja del progrés col·lectiu. Tota nació culturalment i política independent, uninacional, amb estructura d'Estat, és nacionalista però no li cal proclamar-ho ni lluitar per manteni-ho viu perquè és inherent a la seva existència . Contràriament, un Estat plurinacional no és una nació i per aquesta raó procura i imposa l'assimilació de les nacions "perifèriques" per la força, la deslocalització, l'ofegament econòmic i la jerarquia cultural i lingüística i alhora conrea un nacionalisme populista , artificiós, per a crear l'Estat-nació, fent congruent la idea del poder de l'Estat amb la força nacional.
carme.laura |
dimecres, 3 de setembre de 2008 | 08:57h
OCO! és el títol del nou disc de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i és la manera de dir "Ull viu!" als pobles de la Ribera, l'avís d'un perill o un engany. Ara hi ha indicis preocupants a la política catalana que ens obliguen a ser amatents actius del procés de la negociació sobre el finançament. Oco!.
carme.laura |
dimarts, 2 de setembre de 2008 | 08:26h
"Creien que era una dea, alta, altíssima, color bronze com les amazones de les històries antigues. Era dona sàvia, coneixedora del poder de les arrels que creixien polsoses a la sorra del desert. Generacions anteriors havien arribat de l'est africà , a través de l'Índia, a Sakastana, la terra dels sakas, com a gent captiva. Era diferent, negra entre els habitants de les tribus del país que s'autoanomenaven "aris", els de pell clara com la llengua que parlaven. La terra de Sakastana era dura. Amb el seu únic ull la dona alta veia el bell llac Himan d'aigua dolça, el blat creixent a la plana i els cims nevats del gran pare Khaja, quan s'aturava el Levar, el vent que rugia i aixecava l'arena calenta del desert durant cent-vint llunes i cent-vint sols sense descans. El vent que castigava les cases de parets de tova i feia caure l'estacada de fusta del poblat, Shahr-i-Sokhta, el poblat cremat per la sorra i el llamp. El Levar, el mateix vent que li havia reventat l'ull; el sacerdot-cirurgià, el seu mestre, li netejà l'òrbita amb delicadesa fins a deixar-la com un forat fosc que ella cobrí amb la closca d'una cloÏssa nacarada.
carme.laura |
dilluns, 1 de setembre de 2008 | 07:56h
La memòria és bona companya en època de terbolina. Maig de 2007. Feia més d'un any que havia estat aprovat i refrendat l'Estatut català i ho havien estat o es tramitaven els de València, Andalusia, Balears, Aragó, Canàries, Castella-la Manxa i Castella-Lleó. Fou el moment que el PSOE, en plena efervescència triomfalista, considerà oportú redactar i publicar el document "Un nuevo impulso a la España de las Autonomías". Montilla era President de la Generalitat i seguia sent Secretari general del PSC-PSOE. Un document que cal ara rellegir per a entendre les ambigüitats dels socialistes catalans i el posicionament del PSOE i el Govern espanyol sobre l'autonomia catalana i el seu finançament. Cal llegir-lo amb atenció, l'esperit i la voluntat política és a la lletra.
carme.laura |
diumenge, 31 d'agost de 2008 | 09:59h
Anònim periodístic "Que la veritat no ens espatlli el titular" ( ...?, ...!!)
carme.laura |
diumenge, 31 d'agost de 2008 | 09:53h
Agost començà i acaba amb una mort repetida, la d'una dona víctima de la violència de gènere. Enguany han estat assassinades 42 dones, a ganivetades, apallissades, a trets. El culpable és el mateix, l'home-company l'assassí; les paraules són sempre les mateixes, la víctima sempre una dona. 42 dones colgades al forat negre de la tristesa, la ràbia, la impotència i la vergonya.
carme.laura |
dissabte, 30 d'agost de 2008 | 08:55h
El poema homèric és una obra literària immortal; traspassat el temor a la immortalitat i el respecte a l'obra d'art, hi ha racons on fer una pausa per a conèixer costums, paisatges, vicis i virtuts de les terres i homes de fa 3000 anys. El llibre XXIII canta els jocs fúnebres amb què Aquiles honora el seu estimat amic i company, el jove Patrocle : curses de bigues, a peu, combats armats a primera sang, boxa, llençament del martell i de la javelina i tir amb arc. Homer descriu amb detall els premis que Aquiles donarà als vencedors dels jocs: calderots verges de foc, trípodes, cavalls, muls, bous de cap robust, dones de bonica cintura i ferro refulgent. (L'ordre és l'homèric i indica el valor de les dones fetes captives). La lluita amb els punys es desenvolupa en dos combats.
carme.laura |
divendres, 29 d'agost de 2008 | 07:55h
Vaig conèixer en Joan Saura al Congrés de Diputats; era molt bon diputat, seriós, rigurós. Obligat a fer intervencions breus per la seva pertinença al grup mixt, el seu discurs era sintètic i admirablement estructurat. Interessat per la llengua i cultura catalanes sempre en aquets àmbit sumà el seu vot al de CiU. Es va guanyar el meu respecte.
carme.laura |
dijous, 28 d'agost de 2008 | 08:00h
Aquest home d'aparença freda, correcta (però irònica), dominada, meticulosa, misteriosa, ha arribat a escriure el que George Moore anomenava la prosa artística de dimensió artística invisible-la prosa que només posseeixen les literatures més treballades. Davant aquest esforç jo-i dic jo perquè he deixat la carcanada escrivint en català-em trec el barret. El que ha fet i el que potser farà Espriu és decisiu.
carme.laura |
dimecres, 27 d'agost de 2008 | 08:07h
Els partits polítics tenen per costum encarregar periòdicament enquestes de lectura reservada per a prendre el pols a l'opinió pública i rectificar estratègies o iniciar-ne de noves. Quan el partit polític és el del Govern, la lectura i anàlisi dels resultats desfavorables tenen com a efecte declaracions dels dirigents o dels portaveus desconcertants, anuncis fantasiosos de nous plans, programes o estudis o campanyes publicitàries extemporànies per a recordar a la ciutadania les bondats i atractiva serenor del Govern. Si el partit és a l'oposició únicament fa declaracions, rodes de premsa i articles (les posssibilitats de publicació a diaris i televisions depenen de factors diversos, sovint i paradoxalment impublicables).
carme.laura |
dimarts, 26 d'agost de 2008 | 07:37h
Fa uns mesos, es publicà la notícia. 250?, tants? i podrien ser-ne més diu la gent saberuda. El fet és ... que una empresa (fantasma, però això mai no se sap d'avançada) publicà una oferta de treball per a homes que volguessin prestar serveis de companyonia i sexe a dones granadetes i amb "possibles". La discreció en aquests menesters és inexcusable i el promotor de relacions "púbiques" més que "públiques"ho feia saber demanant, amb extremada seriositat, als aspirants a tan sexy treball el pagament previ d'una determinada quantitat econòmica com a penyora que els convertiria en socis de l'empresa.
carme.laura |
dilluns, 25 d'agost de 2008 | 07:51h
Aquest dies d'agost torno a la lectura de "La Ilíada". L'he treta de la primera filera d'un prestatge, lloc d'honor. En faig una lectura pausada, global i alhora detallista, amb el propòsit de retornar-hi per a fixar la meva atenció en alguns personages, escenes i ambients. Després de molts anys la trobo diferent de l'obra recordada, vívida, visual, impressionant. Sóc jo la diferent: els anys viscuts, l'experiència llegida i escoltada, els llibres que he llegit, els quadres que he vist, les pel·lícules visionades fan que ara pugui penetrar en el món homèric, en la seva forma i fons, amb una perspectiva distinta de la simple lectura d'un text cabdal de la literatura. La llegeixo amb respecte, no debades amb l'èpica comença la història de la creació literària i la determinació de fer de la llengua un art. |
Últims 40 canvis
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|