Amb el lliurament de setembre hem arribat més o menys a la meitat de la traducció. Per celebrar-ho us proposo gaudir de les seqüències inicials del primer episodi de "Bleak House" -2005-, només els deu primers minuts.
Aquesta recreació de l'obra de Dickens és una de les millors que mai hagi fet la BBC d'un clàssic, una transformació magnífica. L'adaptació al medi televisiu és molt lliure i òbviament ha prescindit de moltes escenes i de molts personatges secundaris, però es fidel a línia argumental.
Els deu minuts es centren principalment en la part final del capítol tercer amb intercalacions d'escenes del primer i el segon. Si els recordeu o els torneu a llegir podreu detectar una seqüència molt breu, però flagrant, que no figura a l'obra. S'accepten suggeriments...
Mentre les televisions d'aquí no decideixin emetre-la, podeu baixar-vos tota la sèrie -15 episodis- amb la mula electrònica o bé adquirir-la en format dvd.
Les utilitzaven les dames de la bona societat per protegir les seves esblanqueïdes galtes de la xardor de la llar de foc.
L'exemplar que reprodueixo és francès i de finals del segle 19è. Es tracta d'una seda pintada a mà, estesa damunt una placa metàl·lica fixada amb dos visos a un mànec de fusta tornejada, on es pot observar un pescador de canya en una barqueta a la riba d'un riu en el moment de desenganxar un peix de l'ham.
L'artista il·lustra la faula de La Fontaine, 'El peixet i el pescador': podeu recrear-vos de la seva lectura a "Faules" Ll. 3r. III, Versió -prodigiosa- de Xavier Benguerel, Edicions del Mall 1.984.
La de Lady Dedlock podia ser molt semblant, els lectors recordareu que quan s'avorria mortalment acostumava a fer un viatget a París.
Al capítol 29 de Casa Inhòspita, vegeu el lliurament d'aquest mes, Dickens se'n serveix per puntuar admirablement la gradació dels estats ànim de Lady Dedlock: indiferència, expectació, menyspreu, nerviosisme, angoixa ... a mesura que el Sr. Guppy va aprofundint el seu interrogatori.
Amb el lliurament d'aquest mes, al capítol 25, es tornem a trobar amb un altre episodi d'un personatge garlaire com un xarlatà de fira, entabanador de gent crèdula, inflat com un globus de presumpció, egoïsta fins al moll de l'os, hipòcrita i golafre: el Reverend Chadband.
Els que seguiu la novel·la recordareu que aquest sermonador modèlic va fer la seva aparició al capítol 19, lliurament del maig passat: pàgs. 228 a 237. Ni cal dir que Dickens empra a fons altre cop la seva vena satírica i ens n'ofereix unes descripcions d'una comicitat memorable.
A tall de curiositat, Dostoievski, gran lector i admirador de Dickens, s'inspirà en trets d'aquest molt irreverent predicador a l'hora de caracteritzar Foma Fomitx Opiskin, el protagonista de la seva novel·la 'Stepanxikovo i els seus habitants'.
Un disset de juliol, el de 1841, va sortir al carrer el primer exemplar d'un dels setmanaris satírics anglesos de més grapa i anomenada durant més d'un segle i mig, el PUNCH. Durant el primer deceni es va caracteritzar per la defensa dels ideals del Cartisme i dels Radicals: Democràcia, República i Dret de Vaga. Fou especialment combatiu en la denúncia dels abusos i maltractaments que sofrien les dones.
El dos de setembre de 1848 va publicar una sàtira de l'obra "La mà considerada frenològicament: un cop d’ull a la relació del cervell en l'organització del cos." L'articulista estrafà els mots Aristotle i Aristedes amb l'afegitó d'una 'w' i el procediment d'assenyalar la 'a' com a prefix privatiu: A-wristotle i A-wristedes, aconseguint vincular-los amb la manca de -wrist, puny-, i confia que en aquests grans pensadors i la resta de l'a-wristocracy dels genis de la humanitat trobarà uns punys d'una perfecció absoluta. No dubta que aquesta ciència podrà distingir els dits d'algú afectat de pruïja dels d'algú que els fa córrer massa.
La setmana següent, Punch fila encara més prim i presenta aquesta vinyeta:
Frenologia de la mà
que reprodueix Lisa Surridge a la seva obra BLEAK HOUSES -Cases Inhòspites, traduiria jo-, amb el subtítol -La violència marital en la novel·lística victoriana- Ho fa al primer capítol on analitza les primeres obres de Dickens. El rètol SYKES al motlle de guix, denotava inconfusiblement a Bill Sikes, l'assassí de la seva companya Nancy, tanta era llavors la popularitat d'Oliver Twist, 1837-39, que el binomi Nancy-Sikes equivalia al binomi Víctima-Botxí.
De la insinuació a l'expressionisme més ferotge: il·lustració de F.W. Pailthorpe de l'assassinat de Nancy en una edició d'Oliver Twist del 1886.
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
El drac és, per a mi, la imatge de tot allò que és exclòs, i allò que és exclòs retorna en forma d'amenaça, de força obscura, d'enemic. Tot procés civilitzador exclou i limita el seu domini sobre la natura, i sobre les més diverses facetes de l'experiència, el seu control sobre els impulsos primaris de vida i de mort comporta l'exili més enllà de la consciència i del llenguatge d'allò que és negat, i implica, per tant, sofriment soterrat, passió. I tot allò que queda fora, irreductiblement altre i desconegut, és associat a les forces del mal. El drac és el poder terrible d'allò que en nosaltres resta del que queda exclòs.
Si com a escriptora sento que les meves arrels s'enfondeixen en la sang del drac, com a dona no puc oblidar que el femení, més enllà de la pobra representació de la donzella salvada per l'heroi, ha quedat exclòs històricament de la nostra civilització i es troba, també, a la banda del monstre.
Morir: potser només
perdre forma i contorns
desfer-se, ser
xuclada endins
de l’úter viu,
matriu de déu
mare: desnéixer.
"La heroica ciudad dormía la siesta. El viento sur, caliente y perezoso empujaba las nubes blanquecinas que se rasgaban al correr hacia el norte. En las calles no había más ruido que el rumor estridente de los remolinos de polvo, trapos, pajas y papeles, que iban de arroyo en arroyo, de acera en acera, de esquina en esquina, revolando y persiguiéndose, como mariposas que se buscan y huyen y que el aire envuelve en sus pliegues invisibles. Cual turbas de pilluelos, aquellas migajas de la basura, aquellas sobras de todo, se juntaban en un montón, parábanse como dormidas un momento y brincaban de nuevo sobresaltadas, dispersándose, trepando unas por las paredes hasta los cristales temblorosos de los faroles, otras hasta los carteles de papel mal pegados a las esquinas, y había pluma que llegaba a un tercer piso, y arenilla que se incrustaba para días, o para años, en la vidriera de un escaparate, agarrada a un plomo."
l'inicial de la millor novel·la escrita en espanyol el segle 19è.
Al capítol 22 de Casa Inhòspita pàgs 266 a 276 , fa la seva aparició un nou personatge: el Sr. Bucket, un detectiu de la policia, que jugarà un paper força rellevant en la trama d'alguns episodis de la novel·la.
La extraordinària capacitat d'observació de Dickens es va forjar des del periodisme, els articles dels "Sktetches by Boz", 1831-35, publicats primer a l' "Old Monthly Magazine" i després a l' "Evening Chronicle" són una prova de la seva perquisició sobre una gran varietat d'aspectes i circumstàncies de la vida londinenca. En alguns d'aquests articles esmenta els seus contactes amb la Policia Metropolitana de Londres -anomenda "Scotland Yard", perquè el seu quarter general s'establí en un solar amb aquest topònim-, creada el 1829 per reemplaçar l'antic i desprestigiat cos dels Vigilants.
Fins i tot quan ja era un novel·lista consagrat, Dickens no podia resistir la seva idiosincràsia de reporter, vegeu la crònica publicada el 14 juny de 1851 al "Household World", "On Duty with Inspector Field". Tot sembla indicar que alguns trets del Sr. Bucket els va manllevar, precisament, d'aquest inspector i amic, Mr. Charles Frederick Field.
Que el sectarisme, sigui religiós o polític, de gran o petit abast, acabi sempre causant estralls, sembla incontrovertible. Que l'anomenada premsa del cor, reputada d'entreteniment inofensiu, pugui acabar inoculant el mateix verí, pot semblar una exorbitant exageració. Ara bé, quan alguns desaprensius fan un còctel d'ambdós estupefaents el dany sembla més que probable.
A mitjan segle XIX, la premsa, amb l'irreprotxable propòsit d'il·lustrar els seus lectors i engreixar el negoci, ja cultivava l'addicció a fer safareig dels avatars de la gent d'upa i els seus satèl·lits; si no, llegiu aquest paràgraf:
"Tanmateix, la debilitat del Sr. Weelve resulta ser el gran món, com també ho havia estat d'en Tony Jobling. Li suposa un indescriptible consol manllevar a les tardes a Sol's Arms el diari del dia anterior, i llegir les notícies dels brillants i distingits meteorits que creuen el firmament del gran món en totes direccions. Té esgarrifances de plaer quan s'assabenta que un determinat personatge acomplí ahir la brillant i distingida proesa d'ingressar en un determinat brillant i distingit cercle, o considerant la no gens menys brillant i distingida proesa d'abandonar-lo l'endemà. Assabentar-se del que s'ocupa la Galeria de la Galàxia de la Bellesa Britànica o del que s'ocuparà, quins matrimonis són damunt el tapís de la Galàxia, o quins rumors circulen a la Galàxia, li suposa familiaritzar-se amb els més gloriosos destins de la humanitat. El Sr. Weelve passa de la seva informació als retrats de la Galàxia que hi són implicats, i li fa l'efecte que coneix els originals i que ells també el coneixen."
La nació espanyola,amb el desig d'establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania,proclama la voluntat de:
Protegir a tots els espanyols i els pobles d'Espanyaen l'exercici dels drets humans,les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.
Article 3
2.Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.
Aquest bloc recull anècdotes, acudits i comentaris de la primera traducció de Bleak House, de Charles Dickens, al català. L'obra traduïda estarà disponible per fascicles mensuals sota una llicència creative commons.
