Tota aquesta campanya que està fent el PP, i que no és la primera vegada que fa, en contra de l'escolarització en català no té la seva base en la immersió lingüística en sí mateixa, sinó en les conseqüències que pot tenir en la immigració estrangera. El “problema” pels nacionalistes espanyols reaccionaris no és el sistema sinó els nous receptors.
Aquesta setmana hem pogut assistir a l’espectacle del ridícul que ha fet el nacionalisme espanyol amb l’intent de posar lletra al seu himne. Hi ha coses que no es poden forçar, que són com són, i que l’intent de modificar-les acaba fracassant, com ha estat aquest cas.
Avui li ha tocat el torn al líder de Ciutadans a “La nit al dia”. Altre cop, la llengua és la bandera de l’acció d’aquest partit. La suposada defensa dels drets lingüístics torna a ser, com el cas del PP la mostra de cinisme més evident d’aquests partits.
Acabo de sentir l’entrevista que la Mònica Terribas li ha fet al líder del PP a Catalunya i m’he quedat de pedra. Ja sabem que a tots els partits hi ha gent de totes classes, però el PP sembla especialitzat en trobar gent cínica pels seus càrrecs directius. Sembla que en aquell partit si no ets un busca-raons no pots aspirar a res.