Aquest cap de setmana, finalment, s’han acabat el congressos de les diferents federacions regionals. Tot aquest procés em motiva escriure alguns comentaris, amb més o menys tints positius. D’entrada us he de dir que la majoria de presidents i també molts membres de les executives regionals els conec, amb alguns hi he treballat i d’altres, tant sols, hem parlat. Per tant, felicito a les executives i a les persones que tindran la governança propera i territorial del partit durant els propers quatre anys, i en uns moments més que delicats pel país i singulars pel partit. D’entrada, us he de dir que els sistema assembleari, que ni en les decisions nacionals ni en les de contingut estratègic trobo encertat, tal com em vaig posicionar ja fa temps en aquest mateix bloc, en l’elecció de l’executiva regional el resultat no és tant desastrós. Tot i que considero que hi hauria d’haver mecanismes que combinessin el binomi participació i representació orgànica de forma més eficient. ////segueix////

Avui al Palau firal de Lleida i davant de més de 150 representants municipals, alcaldes, alcaldesses, regidors i tècnics hem presentat les línies de la propera convocatòria dels fons europeus de desenvolupament regional, FEDER. A la demarcació de Lleida aquest fet té una especial importància, perquè a diferència del darrer període, 2000-2006, tots els municipis de la demarcació són elegibles. Així, en l’anterior convocatòria, tots els municipis del Pla d’Urgell, tots els del Segrià excepte Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, Llardecans, Maials, Sarroca, Sunyer, Torrebesses i Torres de Segre; així com tampoc el d’Anglesola, Bellpuig, Castellserà, La Fuliola, Preixana, Tàrrega, Tornabous i Vilagrassa no eren zones elegibles, fet que comportava que en aquest territori no podien arribar diners provinents del Feder 00-06. En la nova programació, 07-13, feta pel Departament de Governació això no és així, i sota els objectius de competitivitat i ocupació, tots els ens locals i territori s’hi poden acollir. //// Segueix////

El dia 4 d’octubre, en format d’assemblea de militants i simpatitzants d’ERC Ripollès, es va aprovar el Pla d’actuació comarcal. El pla ha estat elaborat pels membres de l’executiva i l’ha coordinat el secretari d’imatge i comunicació, en Roger Peñarroya i jo mateix. Aquest full de ruta pels propers dos anys serà una bona eina per marcar-nos els objectius i forma de funcionar, però sobretot també per anar avaluant si anem pel bon camí. La trentena de militants de la comarca assistents, van aprovar una proposta que es construïa amb els quatre grans blocs que en el Congrés comarcal del dia 12 de juliol, vaig presentar alhora de plasmar la meva candidatura. ////segueix ////

Avui, hem començat el periple de les set jornades que farem pel país per tal d'avançar com serà la gestió i les prioritats del nou Fons Europeu de desenvolupament Regional (FEDER), tram local. Avui a Tortosa han estat més de vuitanta persones, alcaldes i representants, dels més de cinquanta ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l'Ebre. //// segueix//// 

Ahir dimarts va acabar un nova Festa Major de Sant Joan de les Abadesses. Realment han estat uns dies divertits, que a excepció de les temperatures, el temps ha acompanyat majoritàriament. La participació en la majoria d’activitats ha estat bona i la introducció d’alguna activitat nova, sobretot la baixada de trastos, ha estat molt participativa i divertida. Potser llàstima de la punxada de gent en les activitats de tarda del dimarts, barmites, Cubilà i bogeria. En aquesta Festa Major, la secció local d’Esquerra també hi va col·laborar en la realització d’un exitós acte la nit cap a la Diada Nacional, on es va fer una marxa de torxes i la recreació al Passeig Comte Guifré, de la simbòlica trinxera i amagatall de bombardejos, en moments de resistència, durant la Guerra Civil. Aquesta festa també passarà a la història per un nou cas d’hipocresia política a Sant Joan, davant la no contesta de l’ajuntament per commemorar el centenari de la bandera estelada. ////segueix////

Aquest dissabte vam anar a un casament a Montblanc. Va ser divertit trobar-me amb gent que normalment ens hem de veure de forma més diària i assídua per feina, poder parlar amb tranquil·litat i amb una bona taula al costat. També va ser agradable saludar a l’alcalde Andreu de Montblanc, que era el qui oficiava la cerimònia civil. Abans d’entrar-hi em va explicar el fet que, aquest proper dimarts en plena Festa Major, li tocava anar a declarar al jutjat de primera instància de Valls perquè un trio, que no parella, de Guàrdia Civils se li van intentar mofar a la cara, i al no aconseguir-ho el van denunciar.

 //// segueix////

Aquesta setmana he visitat La Canonja, actual entitat municipal descentralitzada (EMD) de Tarragona. La Canonja va ser municipi fins el 1964, en què va passar a formar part del municipi de Tarragona. L’any 1982 es va constituir com a entitat local menor, aprovat pel consell municipal l’abril de 1983. La Canonja ocupa l’extrem occidental del municipi de Tarragona i limita al nord amb Reus, al sud i est amb Tarragona. Actualment la població supera els 5.000 habitants i comprèn un terme municipal de 3.5 quilòmetres quadrats, tot i que el terme històric abans de l’agregació forçosa comprenia més de 7 quilòmetre quadrats, amb tot l’actual barri de Bonavista i el 80% de la indústria química. //// segueix ////

Una de les situacions d’impacte d’aquestes vacances ha estat aquesta, l’amical conversa de cafè amb el President del Congrés Espanyol, en José Bono. De fet, em toca contextualitzar-ho i segurament aclarir-ho, perquè algun estimat lector no s’emporti un titular de “canvi de camisa”. Va ser a Salobre, Albacete,a on vam passar quatre dies de vacances al voltant del 15 d’agost. Salobre és el seu poble natal i d’on el seu famós pare, el “padre falangista” n’havia estat l’alcalde, i a on hi va morir l’any 1981 d’accident de trànsit. A més, qui em va introduir a conèixer i saludar-lo va ser un natiu de la població, però que des de fa dècades viu a Catalunya, i del qual n’érem els convidats a casa seva. ////segueix///

Bé, veient com està el pati crec que és evident que no hi ha alternativa. Un cop el President i Govern espanyol falten als catalans, incomplint la data del 9 d’agost, tot i que feia només cinc mesos que li havien donat la confiança de forma massiva a les urnes. Un cop vist el menyspreu del govern espanyol, escoltat el President de la Generalitat dient allò de “(...) no ens aixecarem de la taula, deixant la cadira buida. Això podria esperonar alguns... i interessar aquells a qui ja els va bé mantenir un estatus de privilegi, disfressat de solidaritat”. Un cop escoltats els partits polítics del país, tots, en el suposat front comú. Un cop escoltat el Conseller Castells, plantant suposadament cara!! Un cop escoltat avui el Conseller Nadal dient que tot i així, ara s’havia de passar de la confrontació verbal al pactisme... avui, em refermo encara més, que el país no pot, ni ha d’assumir un mal acord. Per tant, em sumo entre d’altres a l’article publicat a El temps d’en Ferran Requejo, millor quedem-nos com estem i que es visualitzi que no ens en sortim. O sigui, abans, que no hi hagi acord, i que es vagi desemmascarant el quintacolumnisme del país.

En dies de vacances et pots dedicar a fer, de forma pausada, aquelles coses que fa alguns mesos que tens pendents i que segurament, pel brogit diari ja no és que no les puguis fer, sinó que tampoc es degusten amb la suficient intensitat. Doncs bé, ahir vaig poder saldar-ne una que tenia, teníem pendent, de fa alguns mesos: visitar la Farga Lacambra. Empresa que aquest any 2008, celebra els 200 anys de la seva fundació. De fet, de forma indirecta l’he viscut, ja que vaig tenir el goig de ser convidat aquest mes de juny al sopar de celebració del bicentenari, a rel de la relació que mantinc amb el president del consell d’administració, el senyor Vicenç Fisas, així com l’actual motor del grup, l’Oriol Guixà... Per tant, ahir vaig poder comprovar com aquesta empresa osonenca, que tracta el coure i que és puntera en no només vendre producte, sinó sobretot patents a tot el món, arriba als 200 anys amb una sana salut d’idees i pel què sembla també de viabilitat, que en aquest moments ja és molt demanar.

Aquest dissabte passat vaig tenir la responsabilitat i el goig, de ser el pregoner de la Festa Major de Masdenverge, al Montsià. Ha estat un nou contrast de tradicions, entre una persona de l’anomenada “catalunya vella” respecte l’entorn i visió de la Catalunya nova. O sigui, banda municipal, pubilles i reina de la festa major vestides de núvies, sopar de festa major, un alta protocol·lització dels actes, bous... M’ha agradat molt viure amb intensitat aquesta diada de Festa Major, l'hospitalitat que he rebut i em prometo tornar-hi algun dia per viure-la des d’una òptica més ciutadana i propera. Per tant, adjunto el pregó, el tercer de la meva vida. Tota una experiència. //// segueix////

Fa encara no una setmana que el Congrés comarcal em va nomenar President comarcal d’esquerra del Ripollès. Vaig ser la única candidatura presentada i vaig tenir un assentiment quasi unànime de la militància comarcal. Un resultat semblant, van tenir també els membres de l’executiva que vaig proposar. Per tant, s’iniciïa  un període de dos anys, on em dedicaré, ens dedicarem, a treballar per fonamentar més fortament la implantació que té ERC, però també per ampliar-la i fer-la útil a la gent que servim, tant des d’un punt de vista social com també nacional. He d’agrair a tothom que ens va donar la confiança. ////segueix////

Aquest passat dissabte vaig acomplir un d’aquells reptes pendents de fa temps, saltar amb paracaigudes. A més, ho vaig fer amb el meu germà Marcel, una experiència que vam viure conjuntament. De fet, el salt va ser el regal sorpresa que se li va preparar amb motiu dels 30 anys, d’aquest passat 11 de juliol. D’amagat i amb la seva parella, la Judit, i la resta de família el vam enganyar, per acabar portant-lo a l’aeròdrom de Castelló d’Empúries, i un cop allà, evident. Realment va ser una experiència impactant i dissipadora d’energia. Tot i així, hi ha una sèrie de coses que tenen un punt d’irracionalitat //// segueix////  

En aquests moments estic tornant de l’exposició internacional de Saragossa, amb el brillant TAV que ens connecta amb Espanya, però que trigarà entre tres i quatre anys en connectar-nos amb Europa. Hi he anat convidat amb una delegació de l’ACA de la qual en sóc conseller, per anar a veure l’exposició que sota el pompós títol de “Viu la més gran festa de l’aigua a la terra” ha estat organitzada a Saragossa. ////segueix////