No us voldria enganyar; el final de l'estiu és curt i, ara que el sol s'en va ràpid i les llums comencen a tardorejar, em passo la major part del temps damunt dels carrers. Girona s'havia buidat de turistes -quin descans, no trobeu?-, i el rellotge seguia marcant les 07:27. Immortalment, crec.
Ahir tenia actuació a Sabadell. Així que hi vaig anar. Pel migdia vaig descobrir que és important dormir unes quantes hores. Però el que no ho arregla el cafè no ho arregla res més. Vaig dinar a casa de l'Aina Lluna (aquí), i vam aprendre a separar vint talls de carn congelada. No va ser fàcil, és ben cert :) Entre fotografies i mirades joves de coneixença, el tabac de liar s'acabava i la tarda s'omplia de confiança. Que bonic és sentir a parlar amb tanta passió de les coses que una més s'estima. Que bonic i que important tenir somnis i objectius en aquesta vida. Un endavant!, que sempre encaixa i, a més, te'l mereixes més que ningú.
Entre converses pendents i temps que s'esgota (les 19:27, altre cop...), una Plaça del Gas al centre de la ciutat; vaig trobar-m'hi la mitall (aquí) -quina grata sorpresa!- i un senyor de l'ajuntament que tenia pressa i no parlava gaire clar. Va ser un concert diferent. Aquest cop no m'acompanyava en Víctor a la guitarra, i crec que començo a entendre per què m'agrada fer els concerts amb ell. Ei, només els concerts, eh? :)
I per què hi surt Barcelona al títol d'aquest article? Doncs molt fàcil: en Pere Vilanova, un jove cantautor de Barcelona, va venir a presenciar l'actuació a Sabadell. En Pere, aquest proper diumenge, a les 22.30 hores de la nit, realitzarà un concert de presentació del seu primer disc Titans a la ciutat de Girona, al Bar El Cercle (carrer Ciutadans, número 7). Jo no hi podré ser, ja que aquell mateix dia estarem actuant a Vic, però us animo enormement a veure'l en directe. El seu disc és especial, tendre i romàntic. No us el podeu perdre!
A Vilafranca del Penedès aquests dies estem de Festa Major. Alguns diuen que és la millor, la més vella de totes, o fins i tot que no n'hi ha cap d'igual al món. Jo em limitaré a dir que és la nostra, possiblement la més esperada, la que amb més goig vivim.
Ahir hi va haver la penjada d'estelades a l'església de Santa Maria, just al centre de la ciutat. He de reconèixer que no hi havia pogut assistir cap any per compromisos musicals, però enguany vaig celebrar la col·locació de les nostres banderes de llibertat juntament amb centenars de persones més, que omplien la plaça i demostraven l'alt poder de convocatòria que té l'Esquerra Independentista, l'arrelament d'aquest acte, que fa uns quants anys que se celebra.
Però jo us volia parlar d'una altra cosa. Aquest dijous, un cop ja estigui engegada del tot la Festa Major, a la Plaça del Tívoli hi tindrà lloc el Primer Festival de músiques penedesenques, un festival que ja s'havia fet farà uns anys a Sant Quintí de Mediona i que, aquest cop, s'ha traslladat per primera vegada a la capital de la comarca. Hi actuaran els grups La Torradora percussió, Musaranya, Eter, WAR i també nosaltres. Això serà a partir de les 00.30 hores de la nit. I, evidentment, amb entrada gratuïta; espero que us hi animeu!
La veritat és que fa moltíssims dies que no actualitzo el blog. Entre els concerts d'agost i les vacances, he estat poc a prop d'ordinadors i connexions a internet. Ja em perdonareu :)
Ahir vam tenir concert a Mont-roig del Camp, en un primera edició d'un cicle dedicat a la música en català i a la cançó d'autor. Hi havíem d'actuar amb el company i amic Pau Alabajos, però va haver d'abandonar el poble just després de sopar, per problemes de salut d'una amiga. Una abraçada ben forta i ànims, Pau!
Hi havíem de presentar el recopilatori conjunt Venim del nord, venim del sud, editat amb la Revista Enderrock el mes de maig passat. Amb el contratemps, vam haver de presentar únicament les cançons d'El camí cap a nosaltres, davant d'un centenar de persones que omplíen la Plaça de l'Església de Mont-roig, en un ambient molt agradable i respectuós. Una abraçada a la gent del BROT, organitzadors de l'acte, que es van portar infinitament bé amb nosaltres.
I avui, a les 20.00 hores, tenim una cita que ens fa especial il·lusió; estarem al Teatre Grec de Barcelona presentant les nostres cançons i compartint escenari amb el cantautor de Xàtiva, Feliu Ventura. Ens hi veurem? :)
Després d'arribar de Formentera (hi tornarem, hi tornarem :), tornen els concerts; avui actuem a Viladrau i demà a La Bisbal d'Empordà.
Aquests dies no he tingut gaire temps per actualitzar el blog; esperem que la propera setmana torni la normalitat actualitzadora i us pugui mantenir al dia dels nous projectes que estem començant a tirar endavant.
Amb tot, ja tenim el nom de les cinc persones guanyadores del concurs d'agost, realitzat en aquest mateix blog. Ja els hi hem fet arribar un correu electrònic; si ets una d'elles, felicitats! Hi han participat més de 150 persones, i ha sigut un plaer rebre tants mails amb la resposta correcta: 5 cantautors (Bob Marley, Silvio Rodríguez, Ovidi Montllor, Raimon i Víctor Jara), o 6, si comptem l'artista Daniel Viglietti, autor de la cançó "A desalambrar", que també cantava Víctor Jara.
Concurs obert. Demà marxem cap a Formentera, que hi tenim una actuació (per primer cop, i ens fa molta il·lusió!). Serà a Sant Francesc i ens hi trobarem amb els companys de Mesclat. Mentrestant, entre tanta calor i festes majors, hi ha qui mataria monstres per vos.
Un cop arribats d'Andalusia, una terra magnífica que esperem poder tornar a visitar aviat, entrem de ple en aquest estiu i comencem a trepitjar l'agost.
I tenim moltes ganes de poder fer-vos partíceps d'aquests camins cap a nosaltres que, ja fa més d'un any, anem presentant arreu del territori. Aquest, és un dels anys més especials d'aquesta història; tenim la oportunitat d'actuar en un munt de llocs, i de conèixer a les persones imprescindibles que fan possible tot això, que feu possible tot això.
És per aquest motiu que, avui, divendres dia 1 d'agost de l'any 2008, iniciem un nou concurs que expliquem tot seguit:
[Funcionament]
D'entre totes les persones participants, es realitzarà un sorteig a partir del qual en sortiran cinc persones guanyadores. Cada guanyador o guanyadora rebrà, per correu convencional, l'obsequi, que consta de tres articles relacionats amb el segon treball discogràfic El camí cap a nosaltres (disc, samarreta i cartell promocional). Prèviament, les persones que vulguin participar en aquest concurs hauran d'enviar un mail a l'adreça concurs@ceskfreixas.cat amb la resposta corresponent.
[Obsequi]
Un exemplar del disc El camí cap a nosaltres, una samarreta de la gira d'enguany (a escollir entre model masculí i femení, talles M, L i XL) i un cartell promocional firmat per tots els membres de la banda Els Altres Bandais.
[Pregunta]
Quants i quins cantautors vam versionar en el recopilatori Les veus dels pobles lliures?
[Resposta]
Totes les persones que vulguin participar en aquest concurs hauran d'enviar un correu electrònic a l'adreça concurs@ceskfreixas.cat, amb l'assumpte "Concurs d'agost" i amb la resposta corresponent.
[Termini]
El concurs finalitzarà el proper divendres 8 d'agost. El mateix dia farem públics els noms de les cinc persones guanyadores.
Després de passar Màlaga, un cop la línia de viatge és ascendent, ve Granada. Com una ciutat al mig, o alguna cosa semblant. Potser després de veure Tarifa, aquest és el lloc més bonic dels últims dies. Sense menysprear l'espectacular espai d'en Pemi al centre d'Estepona.
Andalusia és una terra desconeguda. En l'imaginari sovint s'hi veu arena; algun desert de mil quilòmetres, balls de sevillanes i poca cosa més. Que terrible trencar prejudicis. I que romàntic, al mateix temps. Terriblement romàntic. Els estereotips que ens creen els valors i la moral són gegants amb els peus de fang. Aquí hi ha una altra vida, un altre món, un altre lloc.
Ahir, mentre col·locàvem els noms dels carrers damunt del mapa, vam prendre una copa en un bar independentista andalús. I serà per alguna cosa que tants pobles de l'Estat vulguin dir-se pobles lliures. No és qüestió d'atzar. Només d'història, i dignitat.
Demà ja tornem; us trobem a faltar! :)
A la fotografia, l'Alhambra. Nom de guitarres. I part de l'encant d'aquesta ciutat.
Andalusia no és un desert immens de sorra groga. Andalusia és gran, i ampla, i bonica. Gairebé catorze hores va durar el trajecte des de Sant Sadurní d'Anoia fins a Estepona. Des d'aquí, es veu Gibraltar, i l'estret, i les muntanyes del nord d'Àfrica. La mescla de cultures és impressionant. Però hi ha una cosa encara més impressionant; la calor.
Mai havia suat tant. Ara mateix, que són gairebé un quart de nou del vespre, el termòmetre marca 37 graus. Al migdia, entre les dues i les quatre, de ben segur que hem arribat als 45.
I ahir, entre aquesta franja complicada del migdia, amb en Víctor Nin vam actuar just al centre històric de la ciutat, al costat de la Calle Bermúdez, en un conjunt de carrers propers al carrer principal (comerços, hotels i bancs a punta pala), anomenat Zona Uno. El nostre amic i company Pemi hi té un nou local que ha de servir de centre d'exposicions i de punt de trobada artística. Encara hi està treballant, construïnt i arreglant la façana, les parets de l'interior i tot el que estigui aixecat. És realment preciós; a veure si més endavant us puc ensenyar algunes fotos.
L'actuació es va fer en una placeta, després d'haver muntat una exposició de quadres d'artistes locals i d'una paella made in hear (aquí tenen la mania de posar-ho tot en anglès). El barri vell d'Estepona és molt acollidor, amb cases pintades de blanc i carrers estrets amb terra de pedres. Hi ha llocs on els turistes no hi arriben. I es perden el millor. Sort.
I ara, nosaltres fem una mica el guiri. Platja, Sol (això sobretot, i no hi ha més remei, hehe), suant la cansalada i actualitzant el blog. Que no falti :)
Hi ha ciutats amb alcaldes corruptes. I regidors, i fins i tot la oposició. Hi ha ciutats amb nom de polvorón, aquells que hi ha al lot de nadal i que ningú es menja. Hi ha ciutats amb mil hotels, fetes de calor i cap al sud. Com Estepona, la segona Mar(a)bella d'Espanya, després de la inigualable Marbella :)
Demà, a les 7 del matí, emprendrem el viatge cap a Andalusia. Deixant de banda les conyes del primer paràgraf, és reconfortant poder-hi anar a cantar les cançons d'El camí cap a nosaltres. Ho farem el dissabte per la tarda, prop de la Calle Bermúdez (que, encara que sembli estrany, no fa referència a cap general franquista, sinó a l'avi d'aquest senyor), i estem ben intrigats per observar les reaccions de la gent. Prendrem tota la maquinària i muntarem el camp base a la casa d'en Pemi. Actualitzarem el blog sovint; esperem poder-lo mantenir al dia :)
I vergonya els hi hauria de fer als senyors de la TV3 emetre un programa tan nefast i amb tan poca gràcia com el Vacances Pagades. Quantes setmanes durarà a la graella? Perquè és estiu i ja deu ser això, però encara podríem fer apostes i tot; lamentable.
Comença a acabar-se juliol. I divendres farem les maletes per anar cap a Andalusia, a Estepona, on hi presentarem, amb el format de duet, les cançons d'El camí cap a nosaltres. És el primer cop que viatgem tan lluny amb en Víctor Nin, i això ens fa molta il·lusió. Ens hi quedarem uns quants dies; el company i amic Pemi hi està vivint, amb la seva companya, des de fa uns mesos.
Abans de tot això, avui és l'últim dimecres d'aquest estiu que estarem al bar El Cercle de Girona. Hi tornarem el setembre, i intentarem que les actuacions siguin variades. Però ja us ho explicaré més endavant :)
El cap de setmana el vam tenir pleníssim de concerts. Sant Hilari Sacalm, El Pi de les Tres Branques i Capellades van ser els tres llocs de les actuacions de dissabte i diumenge. La veritat és que poder voltar tant pel país ens ha ensenyat indrets bucòlics, visualment extremadament atractius. Que visqui aquesta terra!
Ens veiem avui a El Cercle? Vinga, a dos quarts d'onze de la nit al número 7 del carrer Ciutadans de Girona :)
Pàgina web de la campanya Absolució Jona: pàgina web Dóna suport a en Jona; adhereix-te a la campanya: adhesions Manifest de l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord: llegeix-lo
Tocar a casa sempre és diferent. Més nervis dels habituals, mil cares conegudes, retrobaments inesperats i nostàlgia estiuenca.
Ahir vam compartir escenari amb l'Ombre de ton chien (projecte de la cantautora Anna Roig, que us en parlava la setmana passada, i en el que hi participa en Magí Batalla). Poc més tard de les onze engegàven el seu repertori, carregat de referents de la cançó francesa. Versions i temes propis que van agradar molt a la gent de Riudebitlles.
Després d'alguns problemes tècnics, cap a tres quarts d'una pujàvem dalt l'escenari per presentar El camí cap a nosaltres amb tota la banda d'Els Altres Bandais al complert; el Monty a la bateria, la Marta a les veus, el Dani al baix, la Bel als teclats, el Víctor a la guitarra elèctrica i el Magí a les programacions, guitarra clàssica i percussions. No va ser un concert on ens sentíssim del tot còmodes, però és un plaer retornar a casa i trobar-se amb tantíssima gent.
Avui, a les 19.00 hores, estarem actuant a la Plaça Gravalosa de Sant Hilari Sacalm, amb el format de duet i amb el Víctor Nin a la guitarra acústica. Us hi volem veure, eh?
La sempre nostra lluna plena :) Fotografia: Rai Mulinari
Matadepera ens agrada. És com una macrourbanització extensa que envolta un centre històric petit, amb encant, empedrat, de carrers estrets i Hotels que fan concerts.
Ahir tocàvem a la Plaça de l'Escorxador, més coneguda com a Plaça del Cau. Hi vam arribar ben d'hora, cap a les set de la tarda, per poder-hi fer les proves de so i sopar amb temps. Entre cordes de guitarra que es trenquen i no tenir recanvis a l'abast, vam fer les proves amb instruments de cinc cordes. Ei, tot sigui per tirar endavant :)
I ja ens veus, al Víctor i a mi, acompanyats per la Bikimel, qui ens ho havia de dir, de camí cap a El Corte Inglés de Sabadell, que, a aquelles hores, era l'únic lloc que quedava obert (ja és trist, també...) i que tenien secció de música per comprar-hi cordes de guitarra. I sopar al Viena, que quedava davant d'El Corte Inglés.
Vam repassar molts dels temes d'El camí cap a nosaltres, i va ser un plaer tenir a totes aquelles persones assegudes allí al davant. Ahir em van preguntar si se'm posava la pell de gallina quan la gent cantava les cançons. I la veritat és que no hi ha cap altre regal més gran. Gràcies.
Podria parlar de la Bikimel, però crec que hauré de fer un article només per a ella. És, sense cap mena de dubte, un dels grans descobriments de la música en català actual. Impecable, terriblement innovador, i exclamadament brutal. Ja us en parlaré més endavant :)
I avui, a veure si ens veiem a Riudebitlles. A partir de les 23.00 hores de la nit, amb la banda Els Altres Bandais al complert, a la Plaça del Paper, juntament amb l'Ombre de ton chien. Una abraçada! :)
Perquè la gent ho ha de saber. I perquè no podem quedar-nos de braços plegats. Perquè el vostre suport és imprescindible. I perquè és imprescindible ser-hi quan volen que una sola persona, precisament, sigui això; una sola persona. Serem cent, mil i els que calguin. Però cal que hi siguem.
Pàgina web de la campanya Absolució Jona: pàgina web Dóna suport a en Jona; adhereix-te a la campanya: adhesions Manifest de l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord: llegeix-lo
Fes córrer la campanya per la xarxa! Entre totes i tots ho farem possible; Jona Absolució!
