   |  |
Bloc personal de Carles Macian
|
|
Barcelona Oberta Acabo d'arribar a casa després de tancar el recompte de les eleccions a la Presidència de la Federació de Barcelona i fer un entrepà amb uns quants companys. Estic content. Molt content. I no només perquè ha guanyat clarament l'Oriol Amorós, un bon amic i un bon president del partit a Barcelona...  Una de les raons del descrèdit dels partits polítics és l'exteriorització dels conflictes interns. Mentre dins ERC n'hi ha que pensen en segones voltes de congressos perduts o en l'assalt al palau del tzar, els electors es miren les butxaques i pateixen pel seu lloc de treball. Aquesta obsessió per la baralla interna ens aïlla de la realitat. Em recorda la portada d'aquell fantàstic disc de Supertramp "Crisis, what crisis?", amb aquell "paio" de vacances enmig d'un panorama desolador...  Us recomano una passejada pel lloc web de la candidatura Barcelona Oberta, d'Oriol Amorós, a la Federació de Barcelona. Hi trobareu les cares i les paraules de la bona gent de Barcelona. Les cares i les paraules dels que han pencat, penquen i pencaran amb rigor i il·lusió, per a fer de Barcelona, també, la capital de l'alliberament nacional. Segur que, si heu participat en les campanyes, actes o reunions del partit a Barcelona, us sonen les seves cares. Com a voluntaris, com a responsables, com a càrrecs electes... Són companys i companyes de totes les edats, de tots els districtes, homes i dones, veterans i rookies, nous catalans i vells catalans, homos i heteros, culès i pericos. Estic orgullós de tenir companys i companyes com aquests: barcelonins/es, republicans/es i independentistes.  En política, no ets res si no ho ets des d'una convicció ètica. Per a un republicà, la política és, abans que res, ètica: tant personal com col·lectiva. Aquesta setmana, ERC-Barcelona podria donar un exemple de com l'ètica, tan la personal com la col·lectiva, és el millor instrument que té una organització política per recuperar la il·lusió. Una oportunitat que no podem deixar passar de llarg...  La candidatura a la presidència d'ERC- Barcelona encapçalada per Oriol Amorós, Barcelona Oberta, presenta 106 propostes per a aconseguir que el partit, a Barcelona, treballi amb rigor per ser la punt de llança de l'independentisme dels Països Catalans.
En democràcia, les regles del joc han d'estar ben escrites i ser compartides per tothom. Però amb això no n'hi ha prou, cal acceptar la voluntat de la gent, manifestada a través del vot i vehiculada a través dels seus representants polítics. La política del "tot s'hi val" pot arribar a xocar amb la norma legal. El què és segur, és que xoca frontalment amb l'esperit democràtic.  La plena sobirania és un objectiu compartit per una majoria cada cop més gran de catalans i catalanes. Un estudi del Cercle d'Estudis Sobiranistes fa una estimació del suport a la independència en un 35% de la població, amb una oposició manifesta del 45%.El gran repte que tenen davant les forces polítiques sobiranistes no és altre que encertar l'estratègia per a arribar a un suport majoritari a l'opció independentista. I n'hi ha una que és clarament una estratègia perdedora.  El proper 10 d'octubre, els i les militants d'ERC a Barcelona escolliran en sufragi universal la Presidència de la Federació Regional. Des del meu respecte a totes les candidatures presentades, crec que n'hi ha una que aplega els tres valors que necessitem per a impulsar el projecte independendentista a la capital del país: treball rigorós, somni il·lusionant i voluntat d'unitat. Per aquestes tres raons donaré el meu suport a la candidatura BARCELONA OBERTA, encapçalada per ORIOL AMORÓS.  Per a tancar una primera visió de la campanya, comparativa d'eslògans. Com sempre, i com abans, només comentaris objectius...  En la línia del post anterior, ara faré una comparativa canalla de la imatge de campanya dels contendents a l'alcaldia de Barcelona. Com sempre, intentaré ser "objectiu" Ja sé que direu que sóc un malalt, però no me'n puc estar d'analitzar el més "objectivament" que pugui els sondejos a l'inici de la campanya de les municipals de Barcelona La comparació entre alcaldables és objectivament favorable a en Jordi Portabella. I si comparem la resta de candidats de cada llista?  Part del descrèdit de la política (i de la classe política) rau en una malaltia anomenada electoralisme. Aquesta patologia té diferents versions, totes coincidents en el mal ús dels períodes electorals. L'anunci del candidat Hereu (utilitzant el seu càrrec d'alcalde) del retorn del castell de Montjuïc a la ciutat n'és un cas paradigmàtic.  Ja hem tingut el primer "round" de la precampanya amb el debat dels 5 alcaldables en desconnexió a TVE.  Així de clar i català o, més aviat, així de clar i sostenible ha parlat la candidata ecoguay a l'alcaldia de Barcelona. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosESPAIS AMICS
REPUBLICANS/ES I INDEPENDENTISTES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|