La reflexió que està obrint la gent d'ERC no és només estratègica, de partit. Hi ha una clau superior, una clau que ens apunta directament a la crisi estructural de l'abstencionisme.
Des d'ERC, hem de ser capaços d'anar més enllà del tacticisme, de la picabaralla política o de la política de moviments. Des d'ERC hem de ser capaços de fer una proposta de Radicalitat democràtica, una proposta de dignitat política. Una proposta que torni la nostra R, el Republicanisme, a la primera línia de l'agenda política.
Quinze dies sense escriure, en un sentit més o menys estricte, són molts dies. Han estat quinze dies molt intensos, quinze dies de molta feina de campanya i de molta feina de reflexió, feina de post-campanya.
D'una cosa podeu estar segurs: la dignitat nacional, la dignitat democràtica, continua a ERC. En Jordi Portabella n'ha tornat a aixecar la bandera.
En la línia del post anterior, ara faré una comparativa canalla de la imatge de campanya dels contendents a l'alcaldia de Barcelona. Com sempre, intentaré ser "objectiu"
Ja sé que direu que sóc un malalt, però no me'n puc estar d'analitzar el més "objectivament" que pugui els sondejos a l'inici de la campanya de les municipals de Barcelona
Diuen que els nens, els vells i els borratxos sempre diuen la veritat, encara que sigui per raons diverses. Després de les andanades de la setmana passada, podríem afegir-ne una 4a categoria...
Part del descrèdit de la política (i de la classe política) rau en una malaltia anomenada electoralisme. Aquesta patologia té diferents versions, totes coincidents en el mal ús dels períodes electorals.
L'anunci del candidat Hereu (utilitzant el seu càrrec d'alcalde) del retorn del castell de Montjuïc a la ciutat n'és un cas paradigmàtic.
Un amic meu, parafrasejant el bisbe Torres i Bages, afirmava que la Catalunya independent serà xarnega o no serà. Jo, des de la meva condició d'impur d'origen, comparteixo amb ell aquesta visió.