Un amic meu, parafrasejant el bisbe Torres i Bages, afirmava que la Catalunya independent serà xarnega o no serà. Jo, des de la meva condició d'impur d'origen, comparteixo amb ell aquesta visió.
   |  |
Bloc personal de Carles Macian
|
 Sense ànim de ser exhaustiu, vull fer una comparativa entre les tres vies que l'independentisme català ha plantejat per accedir a la independència.  Així de clar i català o, més aviat, així de clar i sostenible ha parlat la candidata ecoguay a l'alcaldia de Barcelona. Estem en política per autoafirmació personal o per al desenvolupament d'un projecte? Som independentistes o treballem per la independència?  Avui, la militància republicana de Barcelona ha ratificat per una aclaparadora majoria la llista municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona. Tenim el millor candidat, tenim les millors propostes i, a partir d'avui, tenim el millor equip per a governar la ciutat.  Els catalans i les catalanes patim un síndrome d'autoodi importantíssim, fruit de 300 anys d'ocupació militar. El moviment sobiranista en pateix un altre de semblant, el de l'atracció cap a l'autòlisi. Si del primer només ens en podem desfer a través de la descolonització mental, del segon només ens en desfarem a través d'una visió estratègica del moviment independentista.  Els moralistes pretenen dictar normes de comportament per als altres. En la majoria de casos, els moralistes són els primers a no viure d'acord amb els seus principis morals. De gent d'aquesta mena en trobem a tots els temps i a tots els llocs. Abans, els havíem anomenat sofistes, fariseus o hipòcretes. Ara, en diem "ciutadans del món", constitucionalistes o liberals-digitals. Però el mostrari no s'acaba aquí...  El mestre de poetes, Salvador Espriu, va publicar el 1960 el poemari de "La Pell de Brau". 47 anys després, res sembla haver canviat. Fins quan haurem d'aguantar aquesta vella, bruta, trista i dissortada Espanya?  Hi ha forces polítiques que tenen, com a única virtut, la pràctica del màrqueting polític. La seva tècnica favorita és l'apropiació en exclusiva de marques "atractives".  Alguns blocaires han obert ja fa temps una reflexió sobre la pràctica de l'insult i la difamació en els fórums de debat a la xarxa. Jo m'hi vull afegir des de la meva doble condició, de productor d'opinió i de receptor d'insults.
cmacian |
dijous, 1 de març de 2007 | 01:11h
Qui tingui orelles, que escolti.  El procés cap a la independència s'assembla molt a un desembarcament amfibi. La clau de l'èxit és l'establiment d'un cap de pont...  Miquel Iceta ha situat l'independentisme en el món de la ficció. Cal anar amb compte amb una diferenciació categòrica entre ficció i realitat. Sense anar més lluny, el que per a Jules Verne era ficció decimonònica, ha esdevingut realitat quotidiana en el segle XXI.  Catalunya, durant l'edat mitjana, es va posicionar al "mapa del món" per que tenia el port de Barcelona i controlava el comerç a la Mediterrània Occidental. Sense necessitat de passar per Madrid. Si volem que Catalunya es visibilitzi en el món del segle XXI, el món de la globalització, necessitarem ara un aeroport intercontinental que ens connecti directament amb el món. Sense passar per Madrid.  Fa poc he passat un cap de setmana a València i no me'n puc estar de fer una reflexió sobre el paper que les capitals juguen i han jugat en la construcció nacional. Per acció o per omissió. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosESPAIS AMICS
REPUBLICANS/ES I INDEPENDENTISTES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|