el meu bloc definitiu
|
|
Els catalans exigim respecte, sí, però no només a Espanya. La nostra classe política també ha d'escoltar el crit i treballar per millorar el país enlloc d'atacar-lo. Estem cansats de rebre d'una banda i de l'altra, des de dins i des de fora... (feu clic aquí per llegir l'article a l'Olla de Grills)  Els que, per sort o per desgràcia segons els gustos, hem volat amb una certa assiduïtat amb Ryanair aquestes últimes setmanes, sabiem de l'existència d'un calendari amb fins caritatius que es repartia a la cabina dels avions. Res de nou, fins i tot el toc picant: cada full és una hostessa de la companyia, que ja voldriem veure en algun vol, en bikini. Això ja no impressiona a ningú. Aquí podeu aconseguir el calendari, si us fa il·lusió. La notícia no és que Ryanair faci caritat quan s'apropa el Nadal, ni que vengui calendaris als vols, que despulli les seves hostesses ni que vengui el producte amb frases picants com "els passatgers podran dur-se a casa una dotzena de les tripulants de cabina més impressionants d'Europa". (seguir llegint) Aquesta setmana no ha hagut entrada de l'Argumentari català. I a Alacant ja no poden veure TV3. Calen fets. Les paraules ja no enganyen.  Quan Josep Cuní va alçar la mà i va estampar-la contra la taula, no va aconseguir que els simpatitzants de Plataforma X Catalunya canviessin d'idea, però sí que callessin, atenguessin a raons i, de pas, que tothom reconegués que l'home havia estat encertat. Indirectament, amb aquella garrotada posava en evidència la intolerància dels altres, dels enemics, i es feia respectar. Avui, Catalunya ha dit prou. (seguir llegint)  Aeroport de Gatwick (Londres), terminal de sortides. Sala d'espera. Aquest blocaire té temps per davant, i aixeca una estona la vista del llibre ("The Dead Zone", de Stephen King) per descansar la vista. Observa la gent que l'envolta. Un noi amb aspecte de sudamericà, d'uns trenta anys, es mou entre les butaques carregat amb una bossa de viatge prou gran. Hi ha molts seients lliures, però ell sembla buscar algú i segueix caminant. Es fixa en el clatell de la noia que tinc asseguda al meu davant, que porta estona encantada en la lectura d'un altre llibre. (seguir llegint) Artur Mas ha presentat finalment en societat la seva proposta de "refundació del catalanisme". Quins objectius electorals podria tenir aquesta proposta? feu clic aquí per llegir el text complet a l'Olla de Grills  És preocupant el negacionisme que, a poc a poc, es filtra en l'opinió pública respecte a la persecució del català.
Afortunadament, encara queden molts testimonis vius que poden rebatre amb la seva pròpia experiència afirmacions com la del rei Joan Carles el 23 d'abril de 2001. (seguir llegint)  Avui hem assistit a una altra mostra de progressisme d'aquell que tant ens fa gaudir quan no sabem de què parlar: cinc minutets amb les bombetes dels edificis oficials apagades. (seguir llegint) Una altra cosa no, però a mi m'ha quedat claríssim, el que hi escriu. Això li ho agraeixo. (seguir llegint)  La reacció de Bernd Schuster, entrenador del R.Madrid després del partit d'ahir, va ser aquesta.Doncs jo sí crec que hi ha alguna cosa més a dir. Però no per part meva... (seguir llegint) L'espectacle que ens estan oferint PP i PSOE arran de la sentència de l'11-M podria beneficiar immensament el sobiranisme, però no ho farà, i la culpa ja no és de Madrid. Feu clic aquí per llegir el text complet a l'Olla de Grills  Sergi Xavier M.M. és el ja famós agressor d'una menor en un tren, a la qual va donar una puntada i algun mastegot, li va tocar un pit i diuen que va insultar.(seguir llegint)  M'ha arribat a les mans un exemplar del llibre editat arran del seminari "Els drets dels pobles: drets individuals i drets col·lectius" organitzat pel Centre d'Estudis Jordi Pujol el 8 de març de 2007. La conferència inaugural, "La mida de les nacions", d'Enrico Spolaore, és una molt interessant revisió del llibre del mateix títol (The Size of Nations), de la qual vull destacar alguns fragments. L'autor italià desmunta el tòpic sobre la major eficiència i viabilitat dels estats grans front als estats petits, en una situació de major comerç internacional, obertura de mercats, absència de conflictes militars i democràcia. Aquest estudi suposa una resposta contundent a un argument que vaig sentir esmentar un cop al president del govern espanyol des de la tribuna del Congrés dels Diputats, en resposta a un parlamentari d'Esquerra (argument que em temo sentirem sovint de boca de portaveus del PSC-PSOE). Li deia "a más democracia, más unidad", tot afirmant que el naixement de nous estats a Europa havia estat sempre conseqüència de situacions d'absència de llibertats democràtiques. Spolaore arriba, com podreu llegir, a una conclusió absolutament diferent. (seguir llegint)  A Catalunya, no parlem d'expresidents. Quan algú ha estat president, segueix ostentant el títol tota la vida. Per això, ara és un moment per recolzar, no un antic president d'una institució, sinó el President Maragall. I sí, amics meus, ho dic jo. (seguir llegint) |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosALTRES LLOCS ON LLEGIR-ME
BLOCS QUE M'AGRADA LLEGIR
BONES CAUSES
JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
