decalpeixet |
dimecres, 28 de maig de 2008 | 01:00h
Perquè voleu pau! "Però quina pau?" em pregunto, perquè la situació passa d'incomoditat i un cert desànim per l'estultícia de la condició humana, a cabreig. Molt emprenyat perquè la talla i capacitat de la classe política de casa nostra ja passa de castany fosc. Algú va dir que millor que anar a votar, el què haurien de fer els ciutadans és plantar-se als consells d'administració de les empreses que sí que belluguen les cireres. Cireres que a la Ribera d'Ebre han quedat badades per les pluges, precisament. Llavors, és ben comprensible que l'amor i devoció per la "cosa pública" que diuen tenir els catapulti a molts d'ells als consells de direcció de les empreses una vegada han sembrat de favors la catifa vermella i els despatxos. Algú en diu "fer-se un coixí" quan s'acaba la patotxada aquesta de la política oficial.
decalpeixet |
divendres, 16 de maig de 2008 | 02:38h
Salvador Cardús explica a "política de paper", -un llibre finíssim sobre la realitat de la classe dirigent de casa nostra (bé, la caseta)- com la societat catalana està més que atordida per l'allau de manifestos que arriben a signar les persones amb mínima consciència nacional. I podria dir que social també. Segurament -diu- que a Catalunya podríem establir un ordre jurídic a les persones i afegir al dret de nascut i al d'habitant o vividor (ius gentium i ius naturale) el de ius manifestandi. I poder dir amb la veu tant ufanosa possible: I és català aquells que viuen a Catalunya, o hi són nascuts,... i han signat algun manifest per la defensa d'alguna qüestió nacional. No sé si ha signat aquest però es mulla, i serveix per flotar una mica entre llenguatges atemperats. Com Vilaweb que va seguint fent feina i no s'arronsa en preguntar qüestions incòmodes. La Nit al Dia d'altres mitjans. L'Ebresfera (Terres de l’Ebre) de 15 de maig de 2008 proposa als blocaires signar aquest que segueix.
No explico mai l'orígen de les fotografies que penjo. Mal fet! Aquest és l'Ebre a l'embarcador de Garcia, al mes de desembre. La refrigeració de la central nuclear d'Ascó (a uns cinc quilòmetres) ha fet pujar en els darrers anys la temperatura en dos graus. Això és una festa per les algues que s'arrosseguen per la superfície, i creixen si a més no troben aigua. Una espécie de barranc aigualit ple de mosquits és el què hi ha ara. Però al·leluia! Segons explica La Marfanta una riuada de fins a 1.350 metres cúbics per segon baixarà per l'Ebre. L'operació estava ajornada des del 24 d'abril i es fa per netejar la part carregada d'herbes del riu i donar alè al Delta. Gràcies, moltes gràcies! Bé, el manifest...
decalpeixet |
dimecres, 5 de març de 2008 | 01:43h
A cinc dies de la conclusió de la campanya propagandística de les eleccions espanyoles, les presidencials, els elements objectius de valoració són ja suficients. No cal dir res més, companys! Ja ho tenim clar!
Escoltats els arguments i assumits els plantejaments, em trobo en disposició de fer-ne una qualificació adulta, madura i sensata del què en aquestes eleccions em toca fer el diumenge. Tant sols espero que el dilluns 10, els titulars i les portades de la premsa no siguin apocalíptics, que no ens caigui el cel al cap com als atemorits gals. N'assumiré els riscos, però els mateixos que ha posat la classe política sobre la taula. Més aviat poca roba es perdrà en aquesta bugada.
decalpeixet |
dimecres, 27 de febrer de 2008 | 01:14h
Al cotxe retrona Habeas Corpus, un tomb després del pont del Glorieta. A l'alçada de la botiga de mobles, davant la fàbrica. "Hemos nacido en el lado equivocado, en el peor lado hemos nacido,..." Llums a l'esquerra, i un peto brillant de color groc a la dreta. No poden ser operaris de Dragados escarrassats en el multiplicament de la C-14. M'aturo i la llum que duu a la ma m'enfoca. Inspecciona el cotxe, el rodeja i, segueixo badant el camí que m'assenyala: allà es troben els altres. Ara, ja no tinc rumb clar, però ells me'l diran. "A la izquierda de Dios!", paro la música.
decalpeixet |
dimecres, 7 de novembre de 2007 | 02:26h
Espantòs i horrible. Així és com ho veuen tots unànimament. Un nacionalisme delirant d'arrels antidemocràtiques i intolerants s'agita al nord de l'Àfrica. Manifestacions patriòtiques en suport al rei, banderes ben alçades per la unitat de la pàtria i aniversaris de marxes alliberadores per l'ocupació. Sí senyor. Dues lliçons sobre el colonialisme del S.XIX, però televisat i en color.
Sarkozy se'n va al Txad, aquesta colònia subordinada a la dictadura ben
sostinguda, alimentada i panxacontenta de la "Grandeur". Aparta els
soldats francesos que l'esperaven a l'aeroport de les càmeres de
televisió; i els dirigents africans proclamen al senyor de la
metròpoli: "Oui, monsieur!". I s'acaba la lliço del bacó. Doncs que
n'aprenguin!
decalpeixet |
dimecres, 24 d'octubre de 2007 | 02:14h
La Generalitat ja ens ha confirmat el nom del culpable de tots els nostres mals, i del martirologi informatiu. A 30 anys de la coronació de Josep Tarradellas, ara sabem que és OHL l'empresa que ha fet llufa. La de Juan Miguel Villar Mir. L'he conegut avui. Però aquests han posat en perill el crédit de Zapatero per arribar al 21 de desembre amb música de banda valenciana. Messells i resignats els "ciutadans de Catalunya" -que diria l'espia de Franco, el Sentís- pugem al tren de la mediocritat i del poble massificat. Lleveu-vos mitja, una, dues hores abans, per anar a les vostres feines, a les vostres aules o senzillament per arribar a l'FNAC a hora. Que res no pertorbi la vostra pau i comoditat.
decalpeixet |
dissabte, 6 d'octubre de 2007 | 16:12h
Vaig conèixer l'Andoni el setembre de 1996. De fet, uns mesos abans. Una persona culta, assossegada i amb una gran capacitat de síntesi i concreció sobre la realitat política d'Euskal Herria i el conflicte que pesa sobre els homes i les dones de la terra de colors verds i l'aire humit. Es veien venir llavors sobre HB els primers núvols de la tempesta de la il·legalització, la mort civil i les set plagues del desert. Ben bé, com ara. Ell posava per sobre de tota aquella situació pocs adjectius i bastants fets.
decalpeixet |
dimarts, 28 d'agost de 2007 | 15:14h
Marcel·li Massana Vancell(Berga 1918 - Les-Bordes-sur-Lez 1981); en Panxo, tal i com el coneixien a les contrades del Bergadà i l'Alt Llobregat passà a la història com el darrer maqui, un mite de la guerrilla antifeixista. El llibre Marcel·lí Massana, l'home més buscat. Un mite de la guerrilla anarquista de Josep Clara publicat a Rafael Dalmau Editors (2005) dins la Col·lecció al Guió del Temps és un recull exhaustiu i força complert de la vida d'aquest militant de la CNT, els papers oficials en diuen "siniestro bandolero". Un treball fet a través de la documentació judicial, els reculls de premsa, les notes bibliogràfiques i sobretot, la millor troballa de totes: la correspondència que va mantenir assíduament amb els seus companys de la organització o amics, tant a l'exili com a l'interior o els escrits que adreçava a la Soli.
decalpeixet |
dimecres, 15 d'agost de 2007 | 00:34h
El missatge del Jordi enviat a les onze del matí del diumenge 12 d'agost: "Companys! han trobat el camarada Xirinacs mort en un camí. Als 75 anys ha decidit treure's la vida i deixar de lluitar. Potser va sent hora de fer quelcom! Salut i glòria!".
Més o menys exacte. No em referiré a les mostres de condol de qui no s'ha sentit interpel·lat en l'escrit pòstum d'aquest lluitador. M'ha sabut molt de greu i m'ha entristit la seva mort, que sí que m'ha fet sentir al·ludit.
Tres vegades a les presons espanyoles des del 1972 fins el 2005 en Xirinacs ha estat un patriota abnegat. Curiosa i molt particular ha estat la descripció periodística que n'han fet d'ell: "personatge emblemàtic els darrers anys de la dictadura i els primers de la Transició". Un resistent humanista al régim franquista, a la segona restauració borbònica i a la democràcia formal espanyola. El seu acte de voluntat recordarà per sempre que els esclaus haurien d'esmicolar les cadenes, en comptes de banyar-les en plata. Viurem per a ser lliures, Xiri.
decalpeixet |
dimecres, 15 d'agost de 2007 | 00:02h
La Lola Guri, la iaia de Montbrió, en diu "anar a la dula".
Fantàstic. Les vacances serveixen -més que per a no fer res-, per baixar revolucions del motor i assaborir de manera dedicada i minuciosa totes les tasques de què no som capaços de compaginar amb el dia a dia. Almenys, és el meu cas. Declarar unilateralment un període de vacances és un canvi de xip.
decalpeixet |
dimecres, 6 de juny de 2007 | 01:43h
I han començat les paraules buides. Probem?
"En aquest dia tant trist per a tots, vull manifestar-vos la necessària i imprescindible unitat dels demòcrates. A més, el retorn al consens antiterrorista que asseguri els principis de llibertat a la societat amb una resposta clara i rotunda en contra de la barbaritat, sense cessions al xantatge; Mantenim més ferma que mai la exigència de pau per aconseguir un marc de convivència, que és el què anhela el conjunt de la societat. L'estat de dret necessita avui més que mai del suport i alè dels ciutadans que contenen l'esperança d'aconseguir que la democràcia i la convivència recolzaran els valors fonamentals del nostre marc de convivència. Una veu inequívoca en la defensa de l'estat de dret, la força de la democràcia i la derrota definitiva del fanatisme. Aquesta és la nostra convicció. La llei i la democràcia seran implacables per ensorrar els que volen atemorir els ciutadans i la llibertat. Derrotarem amb la raó, guanyarem la pau."
A la mort accidental de Yahiaoui Benissai el passat mes de gener al Carrer Benidorm de Reus mentre era detingut per una patrulla de la policia nacional, dilluns hi comptem amb un altre accident: aquest però amb la policia nacional com a necessària valedora d'això mateix: d'un accident, amb fruït de ferit de bala. Però un accident. Bé, el comunicat de l'ajuntament de Reus és prou clar: amb el subtítol "Segons informa la Guàrdia Urbana, quatre agents del cos han resultat ferits aquest cap de setmana en diverses actuacions", s'amaneix un text sense desperdici. 3041 caràcters on s'intercalen els termes "insults", "agressions", "empentes", "cops", "aldarulls", "desperfectes", "contusions", "atemptat" o "robatori amb violència"; i 439 caràcters per explicar com es dispara una arma de foc des de la funda d'un agent de la Guàrdia Urbana. Recordola versió: "Arran del forceig per emmanillar el detingut, un dels agents ha perdut la pistola, la qual s'ha disparat accidentalment en el moment de col·locar-la de nou a la funda". Recordeu bé aquesta versió perquè és la bona. Aquesta, i cap altra. Ho diu l'Ortiz, i Canal Reus.
decalpeixet |
dimecres, 18 d'abril de 2007 | 01:38h
Ara bé, posats a parlar d'eleccions municipals i propostes des de tots els cantons... llanço diferents preguntes a l'aire:
- Primera: ara toca eòliques i fotovoltaiques? Això queda bé. D'acord.
- Segona: els carburants i combustibles fòssils estan en procés d'extinció? Bé. Llavors em pregunto a què hi fan els ianquis a l'Orient Mitjà; i de pas, quina déria té tothom per a fer més carreteres.
- Tercera: el problema és l'ús que li donem a l'energia i no com aquesta es genera. Per tant, la nuclear és la bona, segur? (...)
decalpeixet |
diumenge, 25 de febrer de 2007 | 01:20h
Què n'és de bó l'oracle! Amb quina saviesa guia les nostres passes i il·lumina el tediòs camí del triomf polític! Quan els moments d'incertesa i desconcert ens assetgen en aquest trànsit vital, ell té la paraula justa i assenyada. El món d'esfinxs, faraons, emperatrius i piràmides s'engradeix i es dignifica amb la seva veritat.
-"Què hi trobem rera bambolines?" pregunten els profans ingenus. Només l'oracle ho sap.
Matrimonis de conveniència, consells reials i aliances suggerides a cau d'orella, discretes advertències sobre els conspiradors que assetgen... i així, ordres -que són desitjos del Faraó- emanen de la boca de l'oracle. El faraó diu i vol. I el nostre home del temps polític, l'estimadíssim Francesc Mauri de la "Res pública", ens assenyala les clarianes. Un enllaç matrimonial perfecte entre els estrets llaços amb el poder. Perquè al final és el què compta.
decalpeixet |
dimecres, 31 de gener de 2007 | 02:57h
Avui porto una cresta de pam i mig. Mala llet és el què provoca a més d'un (entre els que m'incloc mentre recupero de l'armari la caçadora texana) escoltar a la diputada del Partit Popular Montserrat Nebreda assegurant que els mossos d'Esquadra són "intel·lectualment joves". Primer plat. Josep Piqué -que pot tenir molts defectes però alguna virtud molt lloable com la sinceritat- ens ho ha acabat d'explicar: "als Mossos d'Esquadra, el què sí els demano és que tinguin fermesa". "Apoderar-se d'una propietat aliena té un nom i en l'estat de dret les lleis són per complir-se". I ja és hora d'actuar contra els antisistema", sentencia. Segon plat.
decalpeixet |
divendres, 12 de gener de 2007 | 01:04h
Estava assegut a la sala de premsa visiblement intranquil. Gairebé desencaixat. Desfet. Buscava la mirada dels periodistes amics que alguna vegada li havien rigut les gràcies del seu caràcter afable. Però ara ja no és Sant de la seva devoció.
decalpeixet |
dijous, 28 de desembre de 2006 | 01:42h
"El olor de la carcel era horrible, intenso, espantoso". I és que les cadenes privades- a les qui Ciutadans de Catalunya canta i arpeja mentre el PSOE fot una puntada de peu a Ràdio 4- avui m'han cagat el tió i mira! Vet aquí una entrevista televisiva a Mayte Zaldívar, la qui va ser esposa de Julián Muñoz, ex-alcalde de Marbella.
No he tingut fins avui l'oportunitat de conèixer i interessar-me per la seva espantosa situació. Mayte i germà van poder escapar de l'infern penitenciari després de dipositar una fiança de 90.000 i 50.000 euros respectivament. Trinco, trinco, un darrera l'altre. L'ex-matrimoni habitual de les entranyes dels platós i les revistesquesurteneldijous estan acusats de blanqueig de diners. Acusats, per un jutge, s'entèn.
I es veu que ha de ser horrible la presó si la teva existència s'arrossega enmig de sessions de massatge, salons de bellesa i perfumeria.
decalpeixet |
dimarts, 7 de novembre de 2006 | 23:58h
Es passejava nerviosament amunt i avall del carrer cercant les ànimes perdudes amistançades a les persianes caigudes dels bars. S'atura, xiteja un "pseet" i es dirigeix fixament als ulls del possible comprador. La pregunta, simple i sintètica:
- quieres comprar maria?
I durant tota la nit. A més ofertes realitzades, més possibilitats d'èxit. Així de senzill. A aquelles hores, tothom deuria anar força servit perquè va anar errant durant hores. Ensopega però, amb algú a qui la proposta li interessa. I de debó:
decalpeixet |
divendres, 3 de novembre de 2006 | 00:46h
- Què et sembla, Rafa? - Una farsa. La veritat: tot açò és un gran muntatge. - Ja, be. Em referia al programa de seguiment de les eleccions... - Ah, bé, prou entretingut!
Ja és hora! La bombolla de l'espectacle electoral ha pres dimensions
considerables. Hem arribat al punt àlgid d'un procés que va arrencar
-no se sap ben bé quan- però en un període històric aproximat a
l'extinció contractual del primer estatut d'autonomia de la segona
restauració borbònica. Al mes de maig de 2006. (Presentació. Si voleu,
saltem-nos el nus.)
Perquè voleu pau! "Però quina pau?" em pregunto, perquè la situació passa d'incomoditat i un cert desànim per l'estultícia de la condició humana, a cabreig. Molt emprenyat perquè la talla i capacitat de la classe política de casa nostra ja passa de castany fosc. Algú va dir que millor que anar a votar, el què haurien de fer els ciutadans és plantar-se als consells d'administració de les empreses que sí que belluguen les cireres. Cireres que a la Ribera d'Ebre han quedat badades per les pluges, precisament. Llavors, és ben comprensible que l'amor i devoció per la "cosa pública" que diuen tenir els catapulti a molts d'ells als consells de direcció de les empreses una vegada han sembrat de favors la catifa vermella i els despatxos. Algú en diu "fer-se un coixí" quan s'acaba la patotxada aquesta de la política oficial. 
Salvador Cardús explica a "política de paper", -un llibre finíssim sobre la realitat de la classe dirigent de casa nostra (bé, la caseta)- com la societat catalana està més que atordida per l'allau de manifestos que arriben a signar les persones amb mínima consciència nacional. I podria dir que social també. Segurament -diu- que a Catalunya podríem establir un ordre jurídic a les persones i afegir al dret de nascut i al d'habitant o vividor (ius gentium i ius naturale) el de ius manifestandi. I poder dir amb la veu tant ufanosa possible: I és català aquells que viuen a Catalunya, o hi són nascuts,... i han signat algun manifest per la defensa d'alguna qüestió nacional. No sé si ha signat aquest però es mulla, i serveix per flotar una mica entre llenguatges atemperats. Com Vilaweb que va seguint fent feina i no s'arronsa en 
A cinc dies de la conclusió de la campanya propagandística de les eleccions espanyoles, les presidencials, els elements objectius de valoració són ja suficients. No cal dir res més, companys! Ja ho tenim clar! 
Al cotxe retrona Habeas Corpus, un tomb després del pont del Glorieta. A l'alçada de la botiga de mobles, davant la fàbrica. "Hemos nacido en el lado equivocado, en el peor lado hemos nacido,..." Llums a l'esquerra, i un peto brillant de color groc a la dreta. No poden ser operaris de Dragados escarrassats en el multiplicament de la C-14. M'aturo i la llum que duu a la ma m'enfoca. Inspecciona el cotxe, el rodeja i, segueixo badant el camí que m'assenyala: allà es troben els altres. Ara, ja no tinc rumb clar, però ells me'l diran. "A la izquierda de Dios!", paro la música.
Espantòs i horrible. Així és com ho veuen tots unànimament. Un nacionalisme delirant d'arrels antidemocràtiques i intolerants s'agita al nord de l'Àfrica. Manifestacions patriòtiques en suport al rei, banderes ben alçades per la unitat de la pàtria i aniversaris de marxes alliberadores per l'ocupació. Sí senyor. Dues lliçons sobre el colonialisme del S.XIX, però televisat i en color. 
La Generalitat ja ens ha confirmat el nom del culpable de tots els nostres mals, i del martirologi informatiu. A 30 anys de la coronació de 
Vaig conèixer l'Andoni el setembre de 1996. De fet, uns mesos abans. Una persona culta, assossegada i amb una gran capacitat de síntesi i concreció sobre la realitat política d'Euskal Herria i el conflicte que pesa sobre els homes i les dones de la terra de colors verds i l'aire humit. Es veien venir llavors sobre 
El missatge del Jordi enviat a les onze del matí del diumenge 12 d'agost: 
La Lola Guri, la iaia de Montbrió, en diu "anar a la dula". 
I han començat les paraules buides. Probem? 
A la mort accidental de 
Ara bé, posats a parlar d'eleccions municipals i propostes des de tots els cantons... llanço diferents preguntes a l'aire: 
Avui porto una cresta de pam i mig. Mala llet és el què provoca a més d'un (entre els que m'incloc mentre recupero de l'armari la caçadora texana) escoltar a la diputada del Partit Popular Montserrat Nebreda assegurant que els mossos d'Esquadra són "intel·lectualment joves". Primer plat. Josep Piqué -que pot tenir molts defectes però alguna virtud molt lloable com la sinceritat- ens ho ha acabat d'explicar: "als Mossos d'Esquadra, el què sí els demano és que tinguin fermesa". "Apoderar-se d'una propietat aliena té un nom i en l'estat de dret les lleis són per complir-se". I ja és hora d'actuar contra els antisistema", sentencia. Segon plat.
Es passejava nerviosament amunt i avall del carrer cercant les ànimes perdudes amistançades a les persianes caigudes dels bars. S'atura, xiteja un "pseet" i es dirigeix fixament als ulls del possible comprador. La pregunta, simple i sintètica: 
- Què et sembla, Rafa?
