La mort de Ronnie Drew, un dels fundadors del mític grup de folk irlandés The Dubliners, m'ha remogut quelcom al meu interior. No m'acostuma a passar que la desaparició d'algú a qui no conec personalment m'afecte tant però, quan vaig assabentar-me de la notícia, he d'admetre que vaig patir un puntet de tristesa que gairebé prengué forma de llàgrima als meus ulls.

Drew, una llegenda del Irish Folk juntament amb altres grans com Lyam O'Flynn, Finbar Furey o Paddy Reilly, va abandonar la formació de The Dubliners en 1995, tot i que tornà puntualment en 2002 pel quaranta aniversari de la banda. De fet, ja no estava al grup quan vaig tindre l'ocasió de veure'ls en directe el 6 d'agost de 2006, en l'actuació que feren al Cork Opera House on, per un dia, les pintes de Guinness i el so dels banjos i els whistles van substituir a tenors i soprans.

La veritat és que, malgrat l'absència d'una llegenda com en Ronnie Drew, va ser un dels millors dies de la meua vida. Perdut a la capital del sud d'Irlanda, recorrent indrets de fantasia com l'anell de Kerry o les fantàstiques Illes Skellig, rematar una d'aquelles jornades amb el concert d'uns autèntics ídols va ser massa per a la carabassa.

(Clicka per continuar llegint la crònica i per veure un petit àlbum fotogràfic personal d'Irlanda)
(La imatge és una foto de l'illa Skellig Michael, en la costa oest d'Irlanda, que vaig fer des de la Great Skellig) 

Amb motiu del proper 11 de setembre, els companys del Casal Independentista de Les Corts organitzaran un acte polític per parlar de la realitat del català, la llengua pròpia de tots els territoris de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. És a dir, la llengua pròpia dels Països Catalans. Es tracta d'un acte molt especial per dues qüestions: d'una banda, perquè s'aprofita una diada "regional" i es transforma en un aplec per debatre qüestions que afecten a tot l'àmbit nacional, és a dir, a partir d'una Diada que molts intentaran tornar a reduir a la "costra regionalista", la gent de les Corts torna a pensar en clau de tot el país i trenca les fronteres artificials que ens imposen.

D'altra banda, l'acte se centra en la llengua pròpia, un dels nostres principals valors com a societat i la nostra principal eina d'expressió i comunicació. El català és, a hores d'ara, la nostra tarja de presentació davant el món i una mena d'eix vertebrador que recorre el nostre territori de nord a sud. Per això, molts dels atacs dirigits contra la idea dels Països Catalans se centren en la llengua: siga per negar la seua unitat (els blavers, grupuscles com No Hablamos Catalán, els gonellistes...), siga per llevar-li categoria i reduir el català a una llengua "de segona" (Ciudadanos, Manifiestos i companyia...).

Per això, més que mai, des de València, recolzem aquesta iniciativa dels companys de Les Corts i animem a tot el món a aplegar-se al Casal Popular del barri (carrer Entença, 237) el proper dilluns, 8 de setembre, a les 20 hores. A més a més del soparet en bona companyia, es parlarà de la situació de la llengua catalana arreu del territori, amb la presència de representants de tots els Països Catalans, com ara Xavi Sarrià (cantant d'Obrint Pas), Josep Miquel Gràcia (AC Matarranya), Toni Trobat (Joves de Mallorca per la Llengua) i Joana Serra (Maulets del Rosselló).

Avui anem a ser un poc "friquis". No cal dir que l'adéu d'Oleguer del Barça ens ha tocat un poc la moral per allò de perdre a un dels nostres, un home culte, inquiet, amb consciència nacional i lingüística que ha aprofitat la plataforma de ser tot un jugador del primer equip blaugrana per exposar sense complexos les seues idees i defensar la independència dels Països Catalans. Ara, com diu Toni Cucarella, serem un poquet menys del Barça i deixarem un raconet al nostre cor esportiu per l'Ajax d'Amsterdam, la nova casa del defensa de Sabadell.

No obstant això, al Barça encara queda gent que es creu això de ser català. Un exemple és el mateix president Joan Laporta, massacrat pels mitjans de comunicació espanyols per defensar la seua catalanitat, o l'entrenador Josep Guardiola. I, sobretot, la nova estrela emergent del club: el Bojan Krkic.

Sense entrar en la polèmica de si el jove davanter hauria de negar-se a jugar amb la selecció espanyola o la sèrbia, no hi ha dubtes que el Bojan, almenys, té certa idea de quin és el seu país. Si més no, en una recent entrevista al diari gratuït 20 minutos, el jugador reconeixia la seua il·lusió per vestir la samarreta de Catalunya i es declarava fan del grup Obrint Pas, tot i haver proclamat darrerament la seua espanyolitat davant la pressió del batalló mediàtic centralista. La creu de l'entrevista és que el jove golejador català d'origen serbi reconeix que no llegeix massa... Doncs nosaltres, en l'anunciat atac de friquisme, li anem a donar la solució perfecta: que es compre el llibre Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas.

I, si se l'ha comprat ja o pensa fer-ho, el convidem a la presentació que farem el proper mes d'octubre per la zona de Lleida, molt propet de sa casa. Si vol, fins i tot, li ho signem. A veure si li serveix d'inspiració per seguir fermament la línia marcada per l'Oleguer i, d'ací no res, podem celebrar una nova Lliga o una Champions amb un autobús de jugadors ben ple d'estelades perquè ho veja tot el món.

Ací, adjuntem l'enllaç de l'entrevista: http://www.20minutos.es/noticia/347830/9/

(La imatge correspon a la celebració d'un títol del Barça; entre el grup de jugadors que mantegen l'ex entrenador Frank Rijkaard, es pot distingir a Xavi Hernández i a Oleguer Presas, d'esquenes, amb dues banderes estelades)

Tornem a Ràdio 9. La sequera informativa que tots els mitjans pateixen en agost ha propiciat que els responsables de El Jardí de les Delícies  (l'antic De nou cap de setmana) hagen decidit tornar a emetre l'entrevista que la periodista alcoiana Amàlia Garrigós ens va fer el passat 17 de novembre amb motiu de la publicació de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas. Així, el proper diumenge, 31 d'agost, a les 12.30, tornarem a les ones de Ràdio 9 per recordar aquella gran entrevista que preparà Pau Gómez -un dels millors professionals de la ràdio pública valenciana- i on, entre altres sorpreses, hi participà també Miquel Ramos, teclat i veus d'Obrint Pas, i la periodista Lídia Peters va llegir alguns fragments del nostre llibre, amb la seua excepcional veu.

Per anar obrint boca, us deixem un enllaç amb la crònica que vam fer el seu dia sobre aquesta visita a Ràdio 9. Es deia "L'entrevista impossible".

Salut!

Havia estat un dia molt dur. Després de tot un matí carregant mobles a casa dels meus pares, em sentia com de nyigui-nyogui, amb tot de fiblades travessant els meus músculs poc acostumats a l'esforç físic. Per la nit, hi havia concert, però el cansament acumulat quasi em fa desistir i quedar-me a casa; a més a més, els meus companys habituals de saraus i festes m'havien deixat tirat: l'Hèctor estava a Dénia gaudint unes merescudes vacances; Guillermo, de parranda pels carrers de Bilbo; Pau, gitat ben d'hora per haver de matinar a l'endemà per anar a treballar... i, així, una llarga llista de desercions.

Malgrat tot, en arribar l'hora, no vaig poder evitar agafar el cotxe i fer els vora vuitanta quilòmetres que separen València i Ontinyent per anar al concert. Amb Obrint Pas i la Gossa Sorda com a caps de cartell, només em faltà una fugaç conversa telefònica amb l'amic Miquel Ramos per decidir-me: "vine-te'n, que avui la farem grossa!". Pensat i fet: Ontinyent, carretera i manta.

Sobre les onze de la nit, vaig arribar al camp de futbol de La Puríssima, tot envoltat de jovent apurant l'entrepà, amb els cotxes oberts de bat a bat i les ràdios a tota potència: "Avui és el dia... Som un poble en moviment!". Definitivament, m'agrada l'ambient dels concerts. És posar el peu a terra i ja et donen ganes de començar a botar... encara que l'edat ja no acompanye i tingues el cos menjat per les "agulletes" (un professor meu, Vicent Alonso, diu amb el seu to sorneguer que no hi ha una paraula valenciana popular per al mot castellà agujetas perquè això és un mal "dels senyorets que venien de jugar al tennis"; la gent del poble, en canvi, anava a treballar el camp i el que li passava és que acabaven "baldats"). Serà això, si més no...

(Continua llegint la crònica del Festiu 2008, una gran festa on la música en valencià fou la protagonista)

Només dos dies després de la nostra estada a Alcàsser, hi tornàrem per gaudir d'un d'aquells concerts imprescindibles de tot el programa musical estiuenc: Pep Gimeno Botifarra i la seua rondalla. De nou, ens trobàrem amb els amics d'aquest bonic poble de l'Horta Sud però, en aquesta ocasió, ho férem a la seua plaça principal, davant de l'ajuntament i del bar Musical.

La veritat és que el concert del Botifarra a Alcàsser és un d'aquells petits grans triomfs que ens han d'omplir de satisfacció i ens han de donar forces per continuar endavant. Fa només un parell d'anys, el Botifarra ja actuà a Alcàsser, a la Nit de música al carrer, el mateix acte paral·lel a les festes oficials on nosaltres vam presentar Del Sud. En aquella ocasió, la plaça major del poble quedà barrada per a la música en valencià i el cantant xativí hagué de posar a funcionar la seua gola privilegiada al carrer Silla, tal com ha fet Miquel Gil enguany.

L'any següent, Pep tornà a Alcàsser per cantar les tradicionals albaes que, durant les nits de festa, es fan davant d'algunes cases del poble. Es tracta d'un costum molt arrelat a nivell popular que es repeteix a moltíssims municipis de nord a sud del País Valencià. Fins i tot, a un poble engolit per la gran ciutat com l'actual barri de Benimaclet, encara es conserva aquesta pràctica, la qual cosa ens ha permés gaudir pels nostres carrers de músics com el dolçainer Alejandro Blay, un dels membres de La Inestable.

Doncs bé, l'any passat, el Botifarra fou l'encarregat de cantar-li, entre altres, a l'actual alcaldessa d'Alcàsser, Remedios Àvia (PP), a qui li dedicaren uns versos on se li exigia que donara cabuda a la música en valencià en el programa oficial de festes. La insistència, a vegades, és l'únic camí per fer aflorar la vergonya als botiflers pel que estan fent amb la seua llengua i la seua cultura i, mireu per on, aquelles albaes en plena nit alcassera van tindre efecte.

Així, l'Ajuntament d'Alcàsser convidà enguany el mateix Botifarra a cantar per a tot el poble, en una decisió que només pot respondre a la lògica més absoluta: un municipi com Alcàsser, on el valencià és la llengua principal que s'esmuny sense complexos per tot els seus carrers i corre de boca en boca, contracta a un músic que canta en aquest mateix idioma. Que canta, per dir-ho a la manera romàntica, en la llengua del poble.

L'èxit era inevitable. En una plaça de gom a gom, amb veïns i forasters de totes les edats, ideologies i condicions, Botifarra va impartir una de les seues classes de cultura popular, explicant acudits, parlant de velles costums quasi oblidades, recitant dites que encara recordaven els més grans i, sobretot, cantant les cançons més genuïnament valencianes. Després de cada peça, de cada comentari, les ovacions i els aplaudiments no es van fer esperar.

Un dels moments més emocionants fou quan el Botifarra va cantar allò de "vinc del cor de la Costera / el poble dels socarrats /d'allà on renaixen les cendres / del meu País Valencià". La major part de la plaça va esclatar en aplaudiments i el somriure del cantaor xativí li creuà el rostre d'orella a orella. La pell se'ns posa de gallina, només de recordar-ho.

Una volta acabat el recital, ens vam apropar a l'escenari, on Pep i els seus estaven signant discos del seu treball Si em pose a cantar cançons. Després de les salutacions, vam tindre temps de xerrar una estoneta i recordar altres moments màgics, com l'actuació del propi Botifarra en aquell acte magnífic que van preparar els companys de Vilanova i la Geltrú per la presentació de Del Sud al Garraf.

No cal dir-ho... Fou un final excel·lent per a una gran festa a Alcàsser que havia començat dos dies abans, amb la presentació al Montó. Quines ganes de tornar!

(La imatge, que ja publicàrem en aquest mateix bloc el passat mes de maig, correspon a l'actuació de Pep Gimeno Botifarra a l'acte de Vilanova i la Geltrú, el dia de Sant Jordi)

Vam arribar a Alcàsser ben d'hora, mentre els companys de Maulets acabaven de donar els darrers retocs al centre social autogestionat El Montó per a la intensa jornada que es preparava al carrer Silla. Allà estaven Josep, l'artífex de la nostra presència a aquest poblet de l'Horta Sud que, per raons familiars, estimem d'una forma especial; també hi eren altres companys com Andrés, Mariola, Pau, Tamara, Alba o la Nina, qui per un dia deixà el seu lloc a la barra del Terra, el bar del rotllo de Benimaclet, per posar-se a la feina al Montó.

Mentre a la plaça principal d'Alcàsser ens contraprogramaven amb balls de saló, resulta emocionant veure a un grapat de joves organitzant tot un sarau sense quasi ajudes, només amb l'espenta d'un esperit inesgotable i la força que dóna treballar per allò que creus de veritat. En un tres i no res, una pancarta que anunciava les festes populars i alternatives d'Alcàsser creuava el carrer Silla de banda a banda, un petit i improvisat escenari esperava ja la presència de Miquel Gil i Dani Miquel i un munt de cadires miraven cap a la taula on havíem de fer l'enèsima presentació de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas.

En aquesta ocasió, no vam poder tindre amb nosaltres a cap membre del grup, perquè eren a Mallorca fent botar tota l'illa junt a uns altres cracks, els xicons d'Antònia Font. No obstant això, vam poder gaudir d'un convidat d'autèntic luxe: Miquel Gil. El cantautor de Catarroja ens va fer costat en la presentació alcassera, tal com ja va fer al seu poble, en un dels primers actes sobre Del Sud.

(Continua llegint la crònica de la presentació a la República Alcassera, com dirien els nostres companys d'Sva-ters).

Malgrat les dificultats i les traves de l'Ajuntament d'Alcàsser i d'algun intolerant que s'ha dedicat a arrencar els cartells que anunciaven l'acte per tot el poble, el proper dimarts dia 12, a poqueta nit (21 hores), presentarem Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas al CSA El Montó (C/ Silla,11). Ens volen fer callar, però nosaltres som més tossuts i no anem a desistir.

Ho farem envoltats d'amics que s'esmeren en que aquesta edició de la 'Nit de música al carrer' siga tot un èxit. A més, tindrem el plaer de contar en la taula amb la presència del cantautor Miquel Gil, sempre amb un munt d'històries i interessants reflexions per animar la conversa. Ja vam compartir escenari en la seua Catarroja natal en la nostra segona presentació (ara en portem més d'una vintena!) i no exagerem; escoltar a Miquel és tot un luxe. Com ho serà el seu posterior concert i el de Dani Miquel, al mateix carrer Silla. 

Les festes alternatives organitzades per Maulets de l'Horta Sud van nèixer en 2005 com una opció d'oci per al jovent de la localitat diferent als Bous organitzats per la corporació municipal. Des dels seus inicis, s'han convertit en espai per potenciar la cultura i la llengua pròpia. Pel Montó, han passat gent com Pep el Botifarra, Pau Alabajos o Un entre tants. A més, aquest mes d'agost està prevista l'actuació d'Orxata Sound System. Així mateix, les festes s'han convertit en una plataforma per denunciar els problemes de la comarca com l'arribada feroç de l'AVE arrasant l'Horta, l'especulació i l'urbanisme descontrolat (recordem els 11.000 habitatges de Nou Mil·lenni), o el poc interès dels consistoris en les nostres arrels. 

Us esperem a tots a Alcàsser!  

(A la imatge, Miquel Gil en la presentació del passat mes de febrer a Catarroja)

Havíem dit que anàvem a fer vacances i a deixar de banda les presentacions fins el mes de setembre; tocava descansar i deixar de voltar pel país, però no sabem dir que no. La setmana passada ens van telefonar els companys i amics de Maulets de l'Horta Sud i ens van proposar presentar Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas en el marc de les festes alternatives d'Alcàsser, un sarau que el jovent de la comarca organitza des de fa tres anys. I com podíem dir-li que no a Josep, Andrés, Mariola, Pau, Tamara, Alba i tants altres...  

Així doncs, la nova presentació de Del Sud serà el proper dimarts 12 d'agost a les 21 hores, al carrer Silla d'Alcàsser, al costat mateix del Centre Social Autogestionat d'El Montó. Després de la presentació, hi haurà un soparet a la fresca a preus populars i, als volts de les 23 hores, un gran concert amb Miquel Gil i Dani Miquel, el canta cançons. Ens consta que no ha sigut gens senzill organitzar-ho tot plegat i que les traves de l'Ajuntament, en mans del PP, han estat una costant. Només la tossuderia dels companys de Maulets (o som tossuts i persistents o estem condemnats a l'extinció) ho han fet possible.

Per tot això, us animem a tots a gaudir de l'estiu amb bona música i millor companyia i, de pas, xarrar una miqueta de tot allò que ens angoixa com a poble i que ens empeny a continuar la lluita.

(A la imatge, el cartell de la Nit de Música al carrer que ja es pot veure pels carrers d'Alcàsser)

Ja som centenaris! Amb la publicació de "Postals del Principat (II): Amb la gent de Propaganda", aquest bloc, que va nàixer el 16 de novembre de l'any passat junt amb el llibre Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, arriba als cent posts publicats. Són un centenar de retalls de la nostra història, les nostres experiències i, sobretot, d'un projecte il·lusionant que encara no ha acabat.

Han sigut cent entrades -unes, llargues i molt explicatives; altres, més curtes, però intenses- on hem exposat les nostres inquietuds i hem explicat els nostres viatges arreu dels Països Catalans per presentar el llibre. I, el que és més important de tot, hi ha hagut una col·laboració constant de tots vosaltres, els qui ens llegiu, amb 176 respostes que esperem que s'amplien en els propers dies. En total, el bloc porta més de 23.000 visites i això, per a nosaltres, ja és tot un èxit.

Ara, per celebrar l'efemèride, hem introduït una petita novetat que passem a explicar-vos: a partir d'ara, totes les entrades estaran subdividides en tres categories (Del Sud, Cròniques d'Antoni i Cròniques d'Hèctor). En el primer bloc, continuarem com fins ara, anunciant totes les presentacions, fent cròniques dels diversos actes o opinant i donant difusió a projectes com l'imminent llibre que publicarà a la tardor el nostre amic Xavi Sarrià. Els altres dos apartats, en canvi, aportaran un toc més personal: seran històries, pensaments, reflexions i experiències que cadascun dels coautors de Del Sud, Antoni Rubio i Hèctor Sanjuan, aportarem de forma individual.

Esperem que aquesta trinxera continue tan viva com ha estat fins ara i que, d'ací a altres cent entrades, continuem compartint somnis i utopies. I ho farem com més ens agrada: trencant esquemes que ens han fixat, creant nous espais per poder pensar.

Salut!

Amb la tranquil·litat de l'estiu i malgrat la calor intensa que sacseja aquest dies la ciutat de València, ens animem a recuperar aquells records (aquelles postals) del tour que el propassat mes d'abril férem per Catalunya. Durant el periple de cinc dies presentant Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, vam anar a caure a Sallent, un petit i combatiu poble al costat de Manresa. A uns quants quilòmetres del nostre campament base (la casa de l'àvia d'Antoni, a Rubí), quedàvem perduts al bell mig de la Catalunya central. Tanmateix, Litus, el pare de la discogràfica Propaganda pel Fet, ens va acollir a sa casa.

El Litus pujà fins Sallent i, després d'empassar-se amb atenció la presentació, ens va dur a sopar a Ca Vermell, un esplèndid restaurant de Manresa amb un deliciós cous cous. Allí, xarràrem de tot un poc: de la música, de les dificultats del mercat discogràfic, de les estravagàncies d'alguns grups, però també de les lluites paral·leles al Nord i al Sud del nostre país, ja siga a través de l'edició de discos o de la publicació de llibres.

Després del sopar, ben tips, ens dirigírem cap a casa de Litus i la seua companya i, allà, rodejats per milers de CD's, llibres i fotogràfies de viatges, esperàrem a què ens arribés la son. Abans, però, Xavi Sarrià, que ens acompanyava durant el tour, ens va mostrar alguns dels relats (encara no definitius) que sortiran publicats al seu primer llibre, que eixirà públicat en novembre d'aquest any. Un grandíssim treball.

Al matí, ens llevàrem i, després de desdejunar en una de les granges que hi ha a Manresa, férem un petit volt turístic fins arribar a la seu de Propaganda. Allà, un altre amic que ens ajudà durant el procés d'escriure el llibre, l'incansable Dani Castellano, ens esperava. El companys de Propaganda ens mostraren les instal·lacions i ens explicaren com del no-res havien pogut treure endavant una de les discogràfiques independents més potents dels Països Catalans. Sota el lema La bona música és rebel, la gent com Litus, Dani o Arnau demostren que, sense renúnciar als principis, es pot arribar molt lluny. Gràcies per l'estada i per la bona música! 

(A la imatge, Hèctor, Antoni, Dani, Litus i Xavi, a la seu de Propaganda; al darrere, un prestatge amb tots els èxits de la discogràfica: Obrint Pas, Feliu Ventura, Pirat's Sound Sistema, Kop i un llarguíssim etcètera).

Fa un parell de setmanes, vaig anar a Vic. La meua tia treballa des de fa mesos a la capital de l'Osona i, com encara no coneixia la seua nova ciutat, vaig decidir autoconvidar-me i anar a passar el dia. La veritat és que per a un catalanoparlant de València ciutat, com és el meu cas, sobta passejar per una ciutat on la major part dels cartells estan en la nostra llengua, hi ha una avinguda dels Països Catalans, moltíssims joves proten samarretes al·lusives a la llengua i el país i un gran percentatge de la població, fins i tot molts immigrants, utilitzen el català con a llengua habitual per viure. Per un moment, gairebé vaig sentir la ficció de viure en un país normal. Però només fou un moment.

En aquest viatge cap a la Catalunya vella, m'acompanyava la meua àvia que, com ja s'ha dit per ací alguna vegada, és andalusa de naixement i catalana d'adopció. Fa ja quasi mig segle que va deixar el seu benvolgut poble de Guadix, a Granada, per emigrar a Barcelona i, des de fa uns anys, viu a Rubí. La meua àvia i, en general, la meua família han sigut un exemple d'integració: mai han oblidat les seues arrels, però sempre han sabut on estaven i s'han mostrat agraïts a la terra que els va acollir en la dura posguerra. De fet, des d'un primer moment, la meua àvia va mostrar un interés per aprendre la llengua del país i, amb el seu inconfusible accent andalús, parla un català més que acceptable.

El cas és que estàvem a Vic i a la meua àvia se li ocorreix que pot comprar alguna especialitat local d'embotit per als meus pares i, evidentment, jo m'encarregaria de fer de "correu del tsar" i dur-lo fins a València. Amb aquesta idea, entrem en una de les cinc mil carnisseries de Vic i, amb tota normalitat, ella comença a fer la seua comanda en català.

La meua sorpresa és que la dona de la botiga, en sentir el seu accent andalús, s'entestà a contestar-li tota l'estona en castellà. Així, la meua àvia va fer tota la compra en català i la carnissera, que gairebé no sabia parlar en castellà, li contestava en la llengua de Cervantes, supose que per educació o alguna bajanada d'aquestes amb què ens justifiquem l'autoodi.

Aquesta situació va esfumar l'encís que, per un moment, m'havia fet imaginar un país normal. El més graciós de tot -per no dir el més patètic- és que allà mateix, a l'aparador de la carnisseria, hi havia un bon feix de targes amb la imatge de tres xicones d'Amèrica Llatina, amb un globus tipus còmic amb la llegenda "si us plau, parla'm en català". A la part posterior, la tarja publicita la web www.parlacatala.cat i demana que s'ajude als immigrants a integrar-se en el país emprant amb ells la nostra llengua.

Quan vam recollir la bossa amb els embotits, els flams de mató i els formatges de la terra, i després d'haver pagat religiosament, no vaig poder evitar adreçar-me a la senyora carnissera i preguntar-li per què no havia atés la meua àvia en català. No em va saber contestar i només li vaig fer una advertència: a València, ens vam creure que calia canviar de llengua per ser educats o per fer-nos entendre i quasi ens costa desaparèixer com a poble. De fet, encara estem patint les conseqüències, tot i que cada vegada son més els que treballem per dignificar el català al País Valencià.

He sentit a prou gent caure en la temptació de culpar els immigrants de la situació de la llengua o d'una futura davallada de l'ús social del català. Doncs no... Si els mateixos catalanoparlants abandonem la llengua a les primeres de canvi, la culpa és nostra; exclusivament nostra. Una persona que ve al nostre país a guanyar-se les garrofes, només assumirà la llengua pròpia si troba que és necessari. És un comportament ben humà. Per això, hem de fer que la nostra llengua siga el principal vehicle d'expressió als Països Catalans i no un element decoratiu i subsidiari de la "universal, imperial, fenomenal y todo lo que ustedes quieran" llengua castellana.

Doncs, ara que és oficial, ja podem començar a donar-li publicitat: el Xavi Sarrià se'ns ha fet escriptor. L'editorial Bromera ha anunciat que aquesta tardor eixirà publicat el primer llibre del lletrista, cantant i ànima dels Obrint Pas, un recull de relats breus -i no tan breus- que ens faran anar d'una punta a altra del món, fent-nos pensar.

Per als que ja hem tingut el plaer de llegir la major part del nou treball, no hi ha cap dubte que el llibre agradarà. I molt. Mitjançant un bon grapat d'històries colpidores, sempre fixant-se en el detall, en allò vertaderament important, Xavi experimenta amb les paraules, el pensament dels personatges i els fets que extreu d'una realitat que, per desgràcia, cada dia més supera a qualsevol ficció. Qui haja seguit mínimanent la trajectòria musical i professional del Xavi, se n'adonarà que, al seu llibre, hi ha molt d'ell mateix, de les seues experiències, del que ha viscut i llegit i del que, d'alguna manera o altra, ja ens ha explicat a través de les seues fantàstiques cançons.

Així, només queda donar-li l'enhorabona al Xavi per la tasca feta i esperar, amb impaciència, a què el llibre estiga a les prestatgeries per poder gaudir-lo. Com a autors de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, és un plaer veure que, en poc de temps, hi haurà un altre llibre en la nostre llengua que, mirant cap a la resta del món, farà un poc més viva la flama. Així és com ens en sortirem: treballant des de tots els fronts.

(A la imatge, Xavi Sarrià signant autògrafs i exemplars de Del Sud, durant la presentació del llibre a l'institut de Secundària de Montblanc)

(Continua llegint la nota de premsa que Bromera ha tret per anunciar la publicació del llibre)

Ja s'ha acabat. Després de vuit mesos de rodar per tots els Països Catalans, presentant Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, ha arribat l'hora de penjar el cartell de "Tancat per vacances". La presentació de L'Alqueria d'Asnar ha sigut l'acte que fa vint al voltant del llibre i el que ens ha servit per a cloure aquest apassionant tour, almenys, fins després de l'estiu. Ara, toca descansar i recuperar forces perquè, després de les vacances, hi tornarem.

La veritat és que la presentació de L'Alqueria, un poblet de la comarca del Comtat apegat a Muro d'Alcoi i a només uns deu o onze quilòmetres de la capital de l'Alcoià, gairebé se solapà amb les vacances. Hèctor, qui ja feia dies que s'hi trobava a Dénia gaudint de l'impressionant Montgó i de la remor de la mar alhora, arribà des del seu retir de la Marina, travessant una estreta i serpentejant carretera per la Vall de Gallinera; Antoni, en canvi, encara reclós pels carrers de València, s'aplegà a L'Alqueria d'Asnar per l'autovia (aquella que Feliu Ventura recorda a la gran cançó Alacant (per l'interior). Més còmode, sense dubte, però menys atractiu.

A més a més, els companys d'Obrint Pas no hi van poder vindre, ja que a l'endemà eixien disparats cap a Praga, a la República Txeca, per participar en un festival internacional de música. No obstant això, vam estar molt ben acompanyats: els amics d'Odi, amb qui ja vam coincidir a la festa del barri de Les Corts de Barcelona, ens feren costat. Fins i tot, l'Andreu, el dolçainer d'aquesta gran formació, fill de L'Alqueria, ens va fer de presentador de l'acte.

Així doncs, vam tindre l'oportunitat de diseccionar novament Del Sud davant uns trenta amics que, fent temps pel concert de la nit, decidiren apropar-se a la casa de la cultura La Fabriqueta, per sentir què teníem a dir. La presentació fou canònica: Hèctor començà parlant de com sorgí la idea del projecte, què preteníem contar i com vam posar el fil a l'agulla; Antoni rematà donant algunes explicacions sobre els temes que es tracten al llibre, les persones a qui hem entrevistat o per què vam triar Obrint Pas com a fil conductor per narrar la història recent del País Valencià, del sud dels Països Catalans.

Entre les idees que vam destacar, aprofitant la presència dels companys d'Odi, va estar el fet que Obrint Pas és només una part -destacada, això sí- d'un moviment que va molt més enllà: els músics en valencià. I més encara: tot un moviment cívic que lluita sense descans per la nostra terra, la nostra cultura i la nostra llengua. Així, destacàrem com tots som necessaris: la gent d'Escola Valenciana, de Salvem el Cabanyal, del col·lectiu Per l'Horta, els músics, els escriptors, els activistes de Maulets, Endavant i tota aquella gent que, dia a dia, treballa de manera admirable i sense cap ajuda pel país.

També vam parlar de com la gent d'Obrint Pas, sense canviar de llengua, de missatge i d'actitud, han aconseguit arribar ben lluny i poden ser un bon exemple per al nostre jovent. I, perquè sempre queda lloc per a fer una autocrítica constructiva, parlàrem de la necessitat de traslladar tot aquest moviment al camp polític, a veure si algun dia aconseguim llevar-nos de damunt a aquesta gent que ens governa i que es creu que el País Valencià és el circ on fer totes les seues pallassades.

Com ningú dels presents s'arrencà a fer preguntes -ai, les vergonyetes!-, els dos autors vam parlar més de l'habitual. Esperem que la gent no s'avorrira!. Després de signar uns quants llibres, vam deixar L'Alqueria d'Asnar amb molt bon gust de boca i començàrem a gaudir del merescut descans... uns, tornant a Dénia per fer-se un soparot abans d'enfilar cap a Itàlia; els altres, passant per Alcoi a fer un mos en l'animada plaça de Dins abans de tornar a València. I és que... hi haurà alguna cosa millor que les nostres nits d'estiu?

PD. El fet que les presentacions paren fins al mes d'octubre no vol dir que aquest bloc no estiga actiu. Com ens diuen per ací, sempre hem d'estar fent alguna cosa o, si no, ens avorrim. Ens veiem en aquesta trinxera!

(A la imatge, Antoni i Hèctor, durant la presentació a La Fabriqueta de L'Alqueria d'Asnar, i les primeres files de públic)

Mentre fèiem la presentació de Benlloch, a la comarca de la Plana, vèiem com dues càmares i un fotògraf no perdien detall del que estàvem dient. El resultat el tenim ací. Acabat l'acte, els companys de bondiatorrent.com, una televisió digital de la capital de l'Horta Sud, ens entrevistaven als autors, a Xavi Sarrià i a Miquel Gironès per realitzar un interessant reportatge sobre Obrint Pas, la seua trajectòria i el perquè d'escriure un llibre contant la seua història.

Quan eixíem de l'entrevista, ens trobarem a Joanjo, un esplèndid fotogràf del col·lectiu Músics Sense Fotogràf que ens va cedir unes quantes instantànies d'aquella trobada a Benlloch.

Amb la caloreta de l'estiu, brollen arreu de tot el país trobades, festes i concerts. Nosaltres, aquest dissabte 19 de juliol, serem al Festiniu'08, un valenta iniciativa organitzada pel jovent de l'Alqueria d'Asnar, a la comarca del Comtat. A partir de les 20.00 hores, presentarem Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas a la casa de la cultura la Fabriqueta. Aprofitarem per fotografiar la nostra terra i explicar allò que Xavi Sarrià comenta a la contraportada del llibre: com després de 300 anys de derrotes, la nostra cultura i la nostra llengua continuen més vives i fortes que mai. Encara no està confirmat, però intentarem que a la taula ens acompanyen els companys de Pirat's Sound Sistema per saber de primera mà com veuen des del Nord la lluita d'eixe Sud rebel que intenta fer camí.

Amb la xarrada, donarem el tret d'eixida d'una nit de festa. A continuació, soparet popular i, al voltant de les onze de la nit, concert amb Pirat's Sound Sistema, Odi i The Skafeinats. Unes bones postres!

Més informació a http://www.fotolog.com/elniu

El cel s'ennuvola i fa trontollar totes les expectatives. Malgrat tot, a l'interior de l'Auditori de Benlloch, a la comarca de la Plana, més d'un centenar de persones espera l'inici de l'acte. Ens retardem uns minuts: Xavi Sarrià i Miquel Gironès acaben d'aterrar a Manises des de Mallorca i han fet l'esforç de vindre directes de l'aeroport per seure al nostre costat i explicar com veuen ells aquesta radiografia del país traçada al ritme de les seues cançons (Gràcies!).

Xavi Martínez, un dels organitzadors d'aquest sarau de la Gira 2008, ens presenta i surt a corre-cuita a encarregar-se dels detalls que encara resten pendents. La pluja amenaça i fa pensar en la suspensió del concert. Amb les primeres gotes, comencem a desgranar el perquè del llibre i la importància de contar aquella realitat que els grans mitjans de comunicació s'empenyen en amagar; els hi és incòmoda. Xavi s'uneix a la conversa i relata el bon moment de la música en valencià gràcies a l'esforç de molta gent i molts col·lectius. Parla d'eixa cultura de resistència que ens caracteritza i que manté viva la nostra flama, malgrat tots els entrebancs. Gironès, per la seua banda, assenyala la necessitat d'assumir la música d'arrel i projectar-la cap al futur. Aplaudeix la barretja de sons i el mestissatge dels grups valencians i aposta per conviure i resistir en la globalització fent sentir la nostra veu i la nostra tradició.

Després de quasi un hora de debat, s'obre el torn de les preguntes. Una xica de la primera fila, ben joveneta, apunta que el llibre li ha servit per entendre que hi ha molta gent que pensa com ella i que lluita per canviar el futur de la nostra terra. La resposta és immediata. D'això és tracta; Del Sud és un crit a l'optimisme, a mostrar un País Valencià alegre i combatiu que no es conforma amb allò "d'ofrenar noves glòries a Espanya"... però també és un crit d'alerta ja que no és pot baixar la guàrdia si volem sobreviure com a poble i cal continuar treballant, cadascú com millor ho sapia fer (des de dalt d'un escenari, escrivint llibres, acomboiant amics, organitzant trobades i debats...). Eixa és la nostra força.

Se'ns esgota el temps. I ja es prepara Pau Alabajos que actuarà després de nosaltres. Grandíssim cantant, el de Torrent. Les tres últimes peces, una Muixeranga tocada amb violí inclosa, aborronen al personal i fan esclatar els aplaudiments. Ja a la nit, i superats els problemes amb la pluja, les guitarres i les dolçaines clouen aquesta gran festa per la llengua organitzada pels companys de L'Avanç i de la Federació Escola Valenciana.

La gira de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas no s'atura. El proper dissabte, 19 de juliol, a les 19.30 hores, estarem a L'Alqueria d'Asnar (el Comtat) com a aperitiu del Festiniu, un concert on actuarán Odi, Pirat's Sound Sistema i The Skafeinats.

PD. En acabar la presentació, ens entrevistaren a la televisió per Internet Bondiatorrent.com. Esperem poder penjar en breu al bloc el resultat.

Avui començaran els balls i "aquelles cançonetes que fan maldecaps al poder" a Benlloch. La Gossa Sorda, Pirat's Sound Systema, Rapsodes, Malagana Ska, Aluminosis i Entelèkia faran petar les guitarres a aquesta localitat de la Plana en el primer concert de la cloenda de la Gira 2008. Una mostra més de la vitalitat del nostre país i la nostra gent. Tornem a manllevar-li estrofes als companys de la Gossa; que "diguen el que vullguen que estem ben vius".

Nosaltres, pujarem a Benlloch el dissabte. A les 18.00 hores, a l'Auditori municipal, presentarem Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas. Anit vam parlar amb Xavi Sarrià que preparava les maletes per marxar cap a Mallorca (on toquen aquesta nit amb Sva-ters) i comentà que fara tot el possible per acudir amb algun altre membre del grup a la xerrada vespertina. Tot dependrà del vol, ja que arriben a València des de les Illes a les tres de la vesprada, tot i que som optimistes ja que ells estan més que habituats a les rapades (córrer d'un lloc a un altre sense descans).

Ja fa temps que no coincidim amb la gent del grup, perduts durant una setmana a Cuba i atrafegats en concerts i festivals, i ja en tenim ganes. Ells s'han bolcat des del primer dia amb el llibre i han fet malabarismes per explicar, al nostre costat, la tossuderia dels valencians d'existir com a poble davant les imposicions del poder i dels mitjans.

Així, no hi ha excuses ni resaques que valguen i us esperem a tots a l'auditori als volts de les sis de la vesprada.

Una de ben grossa s'està preparant al Feslloch amb motiu de la festa de cloenda de la Gira 2008. Un total de tretze grups (La Gossa Sorda, Pirat’s Sound Sistema , Rapsodes, Malagana Ska, Aluminosis i Entelèkia -divendres-; Pau Alabajos, Obrint Pas, Pepet i Marieta, Aspencat, Agraviats, Skalisssai i Pellikana -dissabte) actuaran al camp de futbol de Benlloch. A més, hi ha preparades tota una sèrie d'activitats des de cinema en valencià a tallers i exposicions. Nosaltres, també hi serem.

Dissabte a les 18.00 hores presentarem Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas a l'auditori municipal amb la presència d'algun dels components del grup -estarem a mercè de les proves de so.

Aíxí, us convidem a tots els que estigueu voltant pel poble a la xerrada. Parlarem d'Obrint Pas però, sobre tot, de la situació del País Valencià, de la llengua i de la cultura. Davant el pessimisme i les majòries absolutes del PP emfasitzarem la força del nostre jovent i dels nostres col·lectius recordant tot allò que, plegats, hem construït en els darrers anys superant molts entrebancs. Del Sud tracta de ser el reflex d'eixa terra combativa que no es resigna a perdre la seua identitat; aquest festival i l'èxit de la Gira d'Escola Valenciana per desenes de comarques, són mostres evidents d'aquesta idea de país que no es deixa xafar. Ens veiem al Feslloch!

Ens alcem de bon matí i enfilem camí cap al Principat. Abans d'arribar a Barcelona, però, fem un parada "familiar" a Rubí, on compartim de primera mà les vivències de la dura posguerra de la iaia d'Antoni a Guadix, a Granada. Després del dinar i de la conversa, conduïm fins al barri de Les Corts on ens esperen una antigues amigues que ens serviran per orientar-nos pels carrerons de la gran ciutat.

A mesura que ens hi acostem, notem l'olor a pòlvora; xiquets vestits de dimonis espurnegen el cel mentre exploten els petards i, a dalt de l'escenari, els companys d'Odi fan la prova de so. Pareix que estem a València! A la plaça, ens esperen Pablo i Oriol, de la Plataforma d'Entitats Juvenils de Les Corts, que ha muntat tot aquest sarau, i la companya Irene, d'Izquierda Castellana, que finalment s'animarà i compartirà taula amb nosaltres.

Fem una cervesa ràpida i l'acte comença. Presentem el llibre com una metàfora de la història recent del nostre país i expliquem com, malgrat tots els entrebancs de la classe política i de molts valencians meninfots, la nostra llengua continua rebel amb ganes de ser cantada, escrita i ensenyada a les aules. Juanan, el cantant d'Odi que seu al nostre costat, ho confirma. Per la seua banda, l'Irene mostra el seu temor per l'espanyolisme creixent just un dia abans de que la selecció espanyola de futbol jugue la final de la Eurocopa i difon el missatge d'eixa Castella no enemiga i solidària amb les lluites dels altres pobles de l'Estat. Malgrat la vergonya que li fa parlar en públic a Barcelona, és ben contundent: "Espanya és un invent".

Així, tracem un mapa d'esperança de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i recordem que, sense els Països Catalans -sense el País Valencià o ses Illes- no hi hauria Joan Fuster, ni Ausiàs March, ni Ovidi Montllor, ni Raimon, ni Ramon Llull, ni Obrint Pas, ni tant sols (modestament) el nostre Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas.

Després de signar uns quants exemplars, ens unim a la cercavila que, al so de la gralla i dels timbals, recorre animadament els carrers del barri. Poc després, comença el concert amb motiu de la revetlla de Sant Pere. Ens hi quedem a escoltar les noves cançons d'Odi (del disc Esperança Rebel), tot i que també ens ofereixen algunes de les cançons de la seua primera maqueta. Finalment, després de la "festa ska" dels companys d'Odi i d'un bon soparot a la pizzeria Varadero, acabem la nit a les festes de Rubí, rient sense poder parar amb l'alcoià Xavi Castillo i el seu espectacle Con la Iglesia hemos topado. El còmic d'Alcoi ha deixat menuda la plaça Montserrat Roig mentre carrega amb gràcia contra els nostres impresentables governants. Rebentats, ens retirem a descansar: demà cal matinar per tornar a València.

PD. Les presentacíons de 'Del Sud' no s'aturen. Dissabte, 12 de juliol, estarem en el festival de cloenda de la Gira 2008 d'Escola Valenciana a Benlloch.