A finals de juliol l’Ajuntament de Sabadell va convocar a la Casa Duran als antics treballadors i col·laboradors de la vella i mítica Ràdio Sabadell  EAJ20, emissora que va emetre per la ona mitjana durant 75 anys, en els darrers també per la FM “Antena de Catalunya”.

Dies enrera informava  del premi Maria Carta que havia sigut atorgat a Maria del Mar Bonet i avui reprodueixo el bonic article que la nostra cantant ha escrit i que ha sigut publicat avui diumenge al diari AVUI

Amb l’equip de companys i companyes de Picap estem treballant intensament en les noves tecnologies i és per això que hem creat el nou departament de Marketing i noves tecnologies, els quals conjuntament amb disseny i producció tenen cura de tenir la nostra web al dia, en la qual es poden anar llegint diverses noticies relacionades amb l’empresa.

Avui el nostre company Ernest Argelés ha posat un article on parla de tot això i crec que és prou interessant com por donar-lo a conèixer entre vosaltres.

A primers de mes vaig rebre un correu d’en Joan Maluquer convidant-me a participar a la UCE de Prada, suggerint que dissertés sobre el títol de “Una Sgae catalana?”

El periodista José Miguel López, un dels més desacomplexats que he pogut conèixer, te el prestigi que es mereix per la seva professionalitat, amb un grau de credibilitat que alguns periodistes provincians de casa  nostra deuen envejar. Porta molts anys diàriament en antena amb el  programa “Discopolis” a través de Ràdio 3 i en els darrers anys ha confeccionat uns programes especials amb l’enregistraments de concerts que abans es feien a l’Espai i darrerament a l’Auditori.

El proper diumenge, 10 d'agost, Maria del Mar Bonet rebrà a Siligo(Sardenya)  el premi Maria Carta que atorga la fundació que duu el  nom d'aquesta cantant sarda. El mateix dia al matí, s'inaugurarà una plaça dedicada a Maria Carta a Siligo.

Puntuals a la cita del primer dimecres d’agost, amb la lluna creixent i amb un accentuat vent de Garbí, a dos quarts d’onze de la nit, els components actuals del grup PORT-BO van pujar a l’escenari de la plaça i cala del Port-Bo de Calella de Palafrugell per celebrar el 42^è aniversari de la formació.

Tal com anunciava en el post anterior, vull esplaiar-me en els articles d’opinió publicats a l’Anuari de la Música del Grup Enderrock, doncs quasi tots ells son força interessants, tan pel que diuen com pel que no diuen o bé pel divertit joc de paraules buides que queden molt bé i no diuen res. Podríem dividir aquest apartat d’opinions en tres sectors; el dels professionals que exposen el seu punt de vista des de la seva perspectiva del treball diari, que diuen coses interessants. Els més periodístics, de professionals dels mitjans de comunicació on es poden veure clares diferències entre els de la premsa escrita, televisiva o radiofònica, alguns d’ells no son articles d’opinió sinó resposta a una petita enquesta. I per útim els que corresponen als polítics, a la gent que hem posat a gestionar els nostres pressupostos, que ens expliquen sense embuts però amb algunes  contradiccions com pensen gestionar la política musical del país.

Una vegada més el Grup Enderrock ha presentat l’anuari de la música, segons la portada 2008, encara que jo crec que més aviat es deuen referir al 2007.

Em queda clar que en aquesta nova CCMA l’Albert Sáez ha de presidir un consell impossible de governar i que per tan, està fora de joc i més aviat es pot dir que de manar, no mana gaire.

Segona part o “coletilla” final del tema dels nostres amics i protectors (cames ajudeu-me!) magistrats del poder judicial.

Ja tinc anys d’experiència i porto moltes, masses trifulgues amb allò que li diuen “justícia”. Me n’han passat de tots colors i puc afirmar que la incompetència dels magistrats és infinitament superior a la dels sempre discutits àrbitres de futbol.

En aquest ofici, com en tots els altres i ha de tot i per tant segur que alguna part d’ells no deuen ser tan incompetents com demostren i directament deuen aplicar la premeditació absoluta i generalment impune.

El Mercat de Música Viva de Vic estrena nou director artístic i aquesta és una de les millors noticies musicals del 2008, doncs si per una banda és de celebrar que marxi el pitjor director que ha tingut el mercat fins avui, per altra és una molt bona elecció la d’en Lluís Puig.

Després de la celebració dels 25 anys, sembla que els problemes a Catalunya Ràdio es van sumant. La marxa d’en Bassas, de la que circulen diverses versions contradictòries i tal vegada i hagi una mica de cadascuna. El cas és que aquesta marxa fa mal a l’imatge de l’emissora. No crec que en Bassas sigui cap crosta nacionalista com deia el socialista Ferran, doncs al menys, en la defensa de la cançó i la música catalana ha estat sempre molt fred i distant, al marge dels quatre cracs que li interessaven per audiència. No seré jo qui estigui a la porta de Catalunya Ràdio a les 12 del migdia del proper dia 18, però es preocupant per la Ràdio Nacional de Catalunya que perdin el seu líder d’audiència i a més que aixequi la sospita de l’influencia del PSC en el no acord de les negociacions de la renovació del contracte. Crec que seria bo que tan en Sarsanedas com en Bassas ho expliquessin sense amagar res.

Vint-i-cinc anys de Catalunya Ràdio amb una festa-espectacle molt digne. Cal felicitar a la Neus Bonet que em diuen que va tenir la idea, també Focus que ha mostrat una vegada més la seva professionalitat, i naturalment a tots els treballadors dels 25 primers anys de Catalunya Ràdio per haver treballat conjuntament fins i tot en la festa d’aniversari..

Per aquesta nova etapa de la Ràdio Nacional de Catalunya caldria demanar-li més sensibilitat musical catalana que la que hem tingut durant aquest primer quart de segle i per això cal tenir molt clar com s’ha d’enfocar i amb quines persones es compta per tirar endavant les noves emissores musicals, tant les de FM, com les digitals, com les que únicament van per internet. Cal no caure a la trampa de crear emissores elitistes i guetos sexistes a l’hora de programar musica , tal com pretén una de les persones fortes en l’àmbit musical de la casa, només puc entendre la seva posició per l’amistat amb l’actual direcció, doncs els seus mèrits més coneguts des dels anys 70 son el sectarisme visceral i menyspreu a la música pròpia...

Però confio en que algú hi posi seny i  segur sabran redreçar tan les mancances de l’emissora generalista, com també donar un tomb a tot el tema musical, més sent la pionera en noves tecnologies, la qual cosa dona molt d’orgull, però ara cal saber-ho utilitzar en benefici de la música i dels músics d’aquest país, que només tenen la seva Ràdio Nacional.

I que no tinguem que apel·lar a la Constitució per allò de no fer distincions de sexe, races....