No, no estem posseits per l’esperit del Escoltes de Catalunya. Ni tampoc ens ha donat per convertir-nos en un blog de cultura catalana. Tractant-se del bloc en flames... de quin tipus de banya parlem? No! Malpensats... El títol és una metàfora amb la que pretenc fer referència al fet que, els homes, com els cargols, quan plou, surten de casa.

‘Dissabte passat a Arena i avui a l’Enjoy? Ja no ets el que eres’ és el que em vaig haver de sentir dir dimecres a la nit mentre m’agafaven de la cintura (veure post ‘Manual d’ús’) al bell mig de l’Enjoy. Sí que sóc el que era, però un pardalet em va cantar que l’Enjoy estava ple cada cap de setmana i vaig voler anar-hi personalment a comprovar-ho.

365 dies, 365 fotografies

La idea no és nova: fer un diari fotogràfic durant tot un any publicant una fotografia al dia i comentant-la al bloc. Però ara els companys de la comunitat d'usuaris d'Opera Software li han donat impuls al projecte i des del bloc en flames, voyeurs de mena, ens hi volem deixar veure.

S’hauria d’esperar que la gent que decideix ser pare fos mínimament conscient que hi ha una vida a les seves mans. Potser és molt esperar que els nous progenitors, davant de portes giratòries, portes autom àtiques, escales mecàniques o d'altres artilugis electrònics que poden fer molta pupa al seu primogènit, estiguin minimament atents. Però no, fixeu-vos-hi i veureu com els pares van tan feliços per una banda i la manainada, de cap a una mort segura per l’altra.

Els poders fàctics de la Internet catalana, després d'uns dies d'intens debat ('Què és aquesta mariconada?' 'Això amb CiU al govern no passaria' etc...) han decidit otorgar-nos el domini .CAT!

Des d'aquí donem les gràcies als companys d'Entorno Digital que ens han ajudat a que el nostre .cat rutlli del tot.

Varis locals d’oci nocturn ja han passat per les nostres urpes mans. Però fins ara mai haviem gosat tocar la meca, la vaca sagrada dels locals d’ambient de les comarques gironines: el mític Natural Men.

Nova setmana, nou domini

A partir d'ara, a més de la nostra adreça habitual a Vilaweb, també podreu llegir-nos a http://www.elblocenflames.com

I és que la vida ja és prou xunga com per anar recordant dominis

Surts de la feina. Engegues el telèfon i trobes un fotimè de missatges i trucades perdudes. Que anem de festa. Que vine. Vaaa.... Que t’ho passaràs bé. Acceptes, més per fer-los callar que no pas per ganes de sortir. Però no estàs d’humor per afaitar-te i a més, decideixes posar-te una roba normaleta, res d'espectacular, si no els agrada que no mirin. Amb una mica de sort no et deixaran entrar a la discoteca amb aquell aspecte i tindràs l’excusa perfecta per tornar a casa. Però no, aquell dia no. El porter et somriu. ‘Passi senyor’. La gent sembla maca. La música, fantàstica. I per postres, quan t’acostes a la barra, el noi ros amb ulls blaus que has vist a fora i que has intentat que no et vegi amb aquella pinta amagant-te darrera d’una planta, es posa al teu costat i et diu ‘Hola, em dic Lluís. Et convido a un xupito’

Surts de la feina. Plou. Engegues el telèfon i no trobes cap missatge ni cap trucada perduda. Tens ganes de sortir de festa i fas unes quantes trucades. Quedes amb uns amics. La nit es presenta molt bé, estàs molt animat. T’afaites, et dutxes, t’arrenques quatre pèls que et surten pel nas i intentes que les teves celles hipnotitzin al personal. Estrenes la roba que vas comprar-te la setmana passada a la botiga de la teva amiga boja; toca marcar culet i pectorals. Ensumes que avui et deixaran entrar sense fer cua ni pagar. El porter et gruny. ‘El proper dia vine més arreglat’. El local està ple d’homes estàtics amb noies que semblen models. No entens la música. I per postres, quan aconsegueixes arribar a la barra a cops de colze, el noi ros d’ulls blaus que has vist a fora i que has intentat que es fixés en tu de totes totes, s’acosta al teu amic i li diu ‘Hola, em dic Lluís. Et convido a un xupito’

Avui va de canvis la cosa:

• Moguda Gironina ha ampliat la web a nivell de tot Catalunya per transformar-se en Moguda.com. Però pel camí n'han perdut la part més interessant: els fòrums. Per aquí com que tambè estem de canvis n'hem perdut l'enllaç. On ets macu? Sembla ser que els anuncis l'han enterrat....
• Sin vergüenza, l'associació universitària de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals (fiu... aire aire!), ha passat a ocupar el lloc buit. Ben fet companys!
• Pekat K-Pital inagura nova web, basada en Joomla. Encara està en proves però ja es veu més interessant que l'antiga basada en l'Spaces de Microsoft.
• La Vaca de Vaca.mu sembla ser que segueix morta. Esperem que per poc temps.
• Per la nostra part, ens hem comprat un gat. És molt macu, fa Mewwwwmewwwwww! quan l'amanyages i llepa i esgarrapa. És tot un caràcter. Ben aviat correrà per aquí!

Sempre m’ha costat molt aixecar-me als matins. Quan estudiava a la Universitat disfrutava com un nen petit amb les classes de la tarda: ben dinat amb la panxa ben plena i amb una mica de nyonya, de 3 a 6, feiem les assignatures més variades de la carrera. La professora, que semblava transplantada des de l’època victoriana amb el seu cabell arrissat, rímel blau i conjunts de pantaló-jaqueta d’un lleuger mal gust, ens parlava de les institucions polítiques i de l’estat de la societat dels països anglosaxons. Per allà hi passaven reis bojos, guerres civils, puritans que consideraven que els Europeus erem uns amorals, decapitacions, visions d’un gran destí, estrelles mediàtiques del Far-West i declaracions constitucionals que afirmaven que els homes tenim el dret a perseguir la felicitat.

Ahir dilluns Pekat K-Pital Group va desvetllar-nos un dels secrets més ben guardats d’aquesta temporada: la data de la 1ª. Festa OB-Session. Amb un nom ben adient, no se sap ben bé si fent una clara referència al fet que tots som uns obsessos o que estem obsessionats per les qualitats d’omnipresència de Dj Lydia, el dia 22 d’Octubre, com a preludi a les sempre innovadores Fires i Festes de Sant Narcís, ens veurem tots i totes les cares (ehem) al Blau.

En vistes de les múltiples acusasions que he rebut últimament (‘ets més raru que el cagar’, ‘tu ets una matahari, llest i mortal’), he decidit escriure un petit manual d’ús sobre què fer, què no fer, què dir i què deixar de dir quan jo estigui pels voltans.