elsubmariterrestre |
dissabte, 30 d'agost de 2008 | 22:39h
I si viure no passa de
ser un ofici satisfactòriament inútil?
|
elsubmariterrestre |
dissabte, 30 d'agost de 2008 | 22:39h
I si viure no passa de
ser un ofici satisfactòriament inútil?
elsubmariterrestre |
divendres, 29 d'agost de 2008 | 12:14h
De
seguida que el tren s’ha aturat a Euskal Herria la aorta política que bombeja
el nostre precari optimisme s’ha desembossat. Hem buscat culs de cotxes per
veure-hi les insígnies polítiques afins a la nostra corda, hem sospirat per
cada txapel·la enroscada, hem somrigut de complicitat bilingüe quan, per l’aire,
escuràvem retalls de conversa en èuscar; i, mentre clavàvem queixalada i
felicitat en la flonjor dels pinxos i bevíem de la profunditat relativa dels zuritos,
hem recordat que a la saba de les autèntiques nacions potser no els cal les
columnes jurídiques dels estats homologats per poder anar fluint, potser perquè disposen
d’un sistema nerviós que se’n riu, de les absoltes...
elsubmariterrestre |
dijous, 21 d'agost de 2008 | 12:09h
Els
politòlegs ja ho deuen saber, que ser espanyol no és raonable. M’empasso amb una
desgana còsmica algunes escenes dels jocs olímpics xinesos. El locutor televisiu
té feina per anar endossant amb una llengua malaltissa i cada dues mil·lèsimes
de segon la procedència dels atletes espanyols que hi competeixen —“nuestros
deportistas, nuestras gimnastas...”— Però el meu sentiment es detura quan
toca enfilar pòdiums. Si la bandera de la sacrosanta Constitució espanyola
oneja entre els tres primers classificats el meu cervell activa un joc de
rampes, d’espasmes i de vertigen que els neuròlegs més destacats s’hi fregarien
les mans. Ahà!, allà els teniu —mà al pit, cap cots d’emoció—, els qui fugen
com el gat de l’aigua quan senten la paraula nacionalisme. El televisor em retalla
llagrimals en plena secreció entre el públic ibèric just quan els primers compassos del himmo de
la seva suposada no-nació s’enlairen pel cel de Beijing; just quan un
representat del Comitè Olímpic Internacional penja dels esbufecs del protagonista de torn la
recompensa per l’esforç realitzat... Un fenomen que els antropòlegs de guàrdia
haurien d’estudiar urgentment, perquè aquests senyors —dic jo— deuen ser la primera delegació
olímpica i apatrida de la història que defensa els colors d’un país
certificant-ne la nació d’origen i eludint-ne la condició de nacionalistes. Sí, sí: ser espanyol no és raonable...
elsubmariterrestre |
dimarts, 19 d'agost de 2008 | 11:31h
Acomiadar-se de la vida com aquell qui es retira d’un negoci fructuós:
heus aquí una manera ben nostrada de finar...
elsubmariterrestre |
divendres, 15 d'agost de 2008 | 11:54h
Desprenc
un tuf d’aiguarràs que fa tombar d’esquena qualsevol que se’m situï en un radi
de deu quilometres a la rodona; m’haig d’arrencar amb escarpa i martell les
gotes de pintura acrílica incrustades pel cos; amido amb un entusiasme nerviós
envans, portes, racons i il·lusions (d’un mínim de dues capes) i, de tant en tant,
acordo respirar i assaborir la què serà la meva nova felicitat casolana. Aquest estiu he enquadrat les millors fotos i he escrit les postals turístiques més llargues des de la
fauna inclassificable del Leroy Merlin, enmig dels dialectes urbans de l’Ikea i davant dels consells perdonavides
del personal ocotgenari del Servei Estació.
elsubmariterrestre |
dimecres, 30 de juliol de 2008 | 09:10h
Vell i preuat propòsit: emigrar a un país jurídicament advers a l’estiu.
elsubmariterrestre |
divendres, 25 de juliol de 2008 | 09:11h
Nèixer és alarmant; morir és preocupant (i, entremig, no se’ns ocorre res més que anar perpetuant tossudament l’espècie.)
elsubmariterrestre |
dimarts, 15 de juliol de 2008 | 13:38h
M'enerva el suposat càrrec vitalici que ostenta Déu. Per això proposo que, com els hi ocorre als polítics, cada quatre o cinc anys el seu mandat diví passi pel veredicte de les urnes i es constati si el seu lideratge manté la confiança de la majoria dels fidels electors.
elsubmariterrestre |
dissabte, 5 de juliol de 2008 | 22:48h
Desenganyeu-vos: els diners són genètics. O se’n tenen de mena, o no se’n tenen.
elsubmariterrestre |
dimecres, 25 de juny de 2008 | 14:01h
Ell i la seva solitud estaven encantats de fer-se companyia.
elsubmariterrestre |
dimecres, 18 de juny de 2008 | 10:14h
La ploma i la lucidesa d’en Josep Pla van escriure que el bilingüisme era una desgràcia. La meva estilogràfica virtual no pot deixar de subscriure la validesa d’aquesta reflexió. Només a tall d’exemple: ahir, a la feina, mentre apamàvem l’imminent vacant que deixarà un company i en sospesàvem diversos substituts, una de les responsables amb més pes va apuntar que, davant l’estesa de currículums transoceànics que tenia, no era necessari acreditar un mínim coneixement, ni oral ni escrit, del català. No cal dir que el Submarí Terrestre va activar totes les alarmes roges: clavar el fre de mà, enfilar el periscopi i enllustrar la punta repleta a vessar de mercuri líquid d’un parell de torpedes es va efectuar en mil·lèsimes de segons. Servidor escalfa la cadira i dóna la cara per una administració local potent, i el bilingüisme no és una opció personal o de colors ideològics, sinó un dels requisits indispensables per ostentar aquesta categoria. Si l’argentí que volen col·locar en nòmina no té els papers lingüístics en regla, passi-ho bé i estigui bonet! però fins aquí podíem arribar i bla, bla, bla... I sí: l’objectiu va caure fulminat per la simple lògica de com funcionen les coses, però aquest bla, bla, bla és el que em treu de polleguera, la nostra lletania de mai no acabar...
elsubmariterrestre |
divendres, 13 de juny de 2008 | 13:47h
Hi ha gent que és professional de la incoherència.
elsubmariterrestre |
dimarts, 10 de juny de 2008 | 13:41h
Quan per fi trec momentàniament el nas cibernètic pel Submarí Terrestre després d’una setmana d’escandalosa improductivitat, sorprenc a un parell d’okupes –catàleg d’Ikea en mà– prenent-ne les mides, sospesant la viabilitat d’alguns dels envans. És el perill de deixar que el temps faci de temps. I és que m’agradaria fer desfilar del meu cos les molècules que es dissolen de mandra quan els hi reclamo el traç de l’escriptura, o bé em presenten raons de feina i horaris inexcusables davant la impertinència de la pàgina en blanc. Sóc un fervent partidari de fer perdurar les partícules del meu organisme que supuren mots i reclamen lectures. Però, és clar, això, explica'ls-hi a aquestes rastes amb certificat de tercer curs a distància de malabars i diàbolos d’importació, que la propietat privada –com la solitud del lavabo del qui va restret– és la cèdula d’habitabilitat sagrada, orgànica, de tot aprenent d'escriptor...
elsubmariterrestre |
dilluns, 2 de juny de 2008 | 09:22h
És imprudent pensar massa amb un mateix perquè corres el risc de sorprendre’t amb cara d’idiota. |
Accés de l'autorEls meus enllaçosALTRES BLOCS
EL MEU PERISCOPI
LLIBRE DE RECLAMACIONS
PER INFORMAR-SE I DESINFORMAR-SE
REVISTA LITERàRIA DE CAPçALERA
UNA SENYORA INSTITUCIó
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|