Joaquim Pugnau i Salvador Molins, independentistes del Baix Empordà i del Berguedà coordinats per construir l'estat català. Les opinions expressades en aquest blog són personals.
Els temps de crisis profundes són temps de grans desafiaments i, per tant, de grans oportunitats. Saber
entrellucar i fer créixer les oportunitats allà on aparentment només hi
ha caos, mediocritat, odi, límit, desengany, és patrimoni dels guerrers
espirituals, tal com els defineix el xaman indi iaqui D. Joan: "La vida
d'un guerrer espiritual és un desafiament sense fi i els desafiaments
poden ser bons o dolents. La diferència bàsica entre una persona
ordinària i un guerrer és que un guerrer s'ho pren tot com un
desfiament, mentre que una persona ordinària s'ho pren tot com una
benedicció o com una maledicció".
Vivim uns moments històrics, en els quals la tragèdia del poble català és tan escruixidora que ens obliga a fer la tria entre continuar sent persones ordinàries, persones que es veuen i es viuen com a víctimes del destí, de la història, o esdevenir guerrers espirituals. Esdevenir homes que assumeixen el seu lloc i el seu moment personal i històric.
No el blasmen, sinó que l'entenen com l'oportunitat per a esdevenir
actors, per a créixer a un nou nivell de coneixement i de praxis que
els fa conscients d'infinites capacitats adormides en el seu interior
que malden per manifestar-se, per encarnar-se.
Assumir
com a patrimoni propi aquesta capacitat de ser el creador de la teva
pròpia realitat individual i col·lectiva és un procés ardu.
Deixar enrera l'home ordinari, l'home-víctima, passa per assumir
plenament el nostre aquí i ara, consumint-lo. Experimentant el dolor,
la ràbia, la por, els límits que intentem evitar, negar i reprimir tot
al llarg de la nostra vida.
El primer pas per
a esdevenir guerrer demana obrir-se plenament i acceptar totes aquestes
emocions i vivències: experimentar el dolor que et consumeix les
entranyes, plorar fins que se t'assequin els ulls, sentir la ràbia que
t'inunda el pit com una onada calenta i el cor com un verí. Viure
l'abandonament i la impotència amb plena consciència, sense
pal·liar-los. Només quan haurem passat per aquesta catarsi, vivint
aquestes emocions i deixant-les enrera, descobrirem que cap d'aquestes
energies que tant havíem temut i evitat és en realitat el nostre
enemic, i que consumint-les quan es presenten i deixar-les
inmediatament enrera, ens obren a tota una nova perspectiva del nostre
ésser, ens obren les portes a forces més profundes que es mantenien a
l'espera. La transformació que hom experimenta quan assumeix
l'aquí i l'ara, quan assumeix viure plenament el regal del seu moment
vital i històric, quan es beu tota la copa de vi, per amarg que sigui,
que la vida li ofereix, és d'una qualitat difícil d'explicar. Cal
viure-la.
Quan hom accepta esdevenir
guerrer espiritual s'adona que la situació més injusta esdevé la més
gran oportunitat i aprèn a beneir les persones i les situacions més
abjectes. Un gran guerrer, el Dalai Lama, beneeix els xinesos com a
instruments del seu destí. D'un destí que l'empeny cap a un nivell més
elevat de coneixement i de praxis. És plenament conscient del
sofriment, el dolor i la injustícia que els xinesos fan viure al poble
tibetà, però la seva perspectiva, enlloc d'encallar-lo en l'odi, el
victimisme, o la resistència estèril, l'obliga a cercar en el més
profund de si mateix tot de capacitats creatives insospitades. El
condueix a viure en aquest espai interior d'on brolla tot. Aquest punt
que ens manté ferms enmig de les tempestes de la vida.
El
nostre moment històric ens empeny a fer el salt. A passar d'homes
ordinaris a guerrers espirituals, per esdevenir homes de coneixement i
de poder, de compassió i fermesa, d'humilitat i fortalesa,
d'intel.ligència i pragmatisme, de saviesa i coratge. Homes de servei.
Homes dignes.
Tenim un repte històric que ens apel.la: l'alliberament del nostre poble.Tots
aquests segles de colonització i opressió, a voltes brutal, a voltes
més subtil, però sempre present, ens han corcat l'ànima i la voluntat.
Han desenvolupat els aspectes més mesquins del nostre caràcter
col·lectiu: ens han fet mesells, acomodaticis i egoistes, han corsecat
els nostres ideals com a poble i ens han fet refugiar en "el cadascú a
casa seva". Han desenvolupat l'autoodi i ens ha fet
desentendre del benestar col.lectiu, deixant camp lliure als que veuen
el nostre país com a objecte d'especulació i rapinya. No és
estrany. Estem sotmesos a una metròpolis que només ens contempla com a
objecte d'espoliació i de benefici, i incrusta aquesta mentalitat en
els sectors de població més proclius a seguir el joc del poder
establert.
Aquesta mateixa situació, però,
també ha interpel·lat moltes persones, que han respost esdevenint
lluitadors clarividents per la llibertat. Homes que han esdevingut
guerrers. Ara ens cal, més que mai, respondre a aquest impuls interior
que el moment històric requereix. No és un moment per a homes ordinaris. Es un moment de grans decisions i de compromisos vitals. I el primer ha de ser a nivell individual. Cada
un de nosaltres és cridat a decidir si vol assumir esdevenir un guerrer
al servei d'aquest poble, o continuar com a víctima i instrument dels
botxins. Només la transformació interior de cada un de
nosaltres garantirà la regeneració col·lectiva necessària i vital per a
l'alliberament del nostre poble.
L'esperit
que sacseja aquest poble, que l'empeny a desvetllar-se i a posar-se
dempeus per ocupar el lloc que li correspon et repta a no doblegar més
el genoll ni l'ànima davant la mentida i la manipulació. Et repta a
desenmascarar la colonització cultural i lingüistica que ens ofega. Et
repta a acceptar el compromís d'esdevenir llum en la foscor,
regeneració davant la mediocritat, fermesa enmig de la tebior i la
claudicació. Fes-te'n digne.
empordaaccio |
dijous, 28 d'agost de 2008 | 01:54h
Dia 29: 22:00 - Roses - Plaça Catalunya - Audició d'estiu 22:00 - Sils - Passeig Ajuntament - Ballada d'estiu 22:00 - Palafrugell - Plaça Nova - 14a Nit de la Sardana. Doble audició 22:00 - Santa Coloma de Farners - Plaça Farners - Audicions d'estiu 22:00 - Figueres - Rambla - Audició d'estiu 22:15 - Sant Feliu de Guíxols - Passeig - Audició d'estiu
Dia 30: 22:00 - Roses - Plaça Catalunya - Audició d'estiu 22:00 - Castellfollit de la Roca - Plaça Major - Audició d'estiu 22:00 - Olot - Plaça Major - Concurs colles sardanistes 22:30 - Lloret de Mar - Plaça Vila - Audició d'estiu 22:30 - Vidreres - Plaça Lluís Companys - XXVII Nit de la Sardana (Doble Audició) 22:30 - Begur - Plaça de la Vila - Sardanes d'estiu
Dia 31: 19:00 - Palamós - Passeig del Mar - Ballada d'estiu 20:00 - Blanes - Passeig del Mar - XIX Nit de la Sardana (doble audició) 22:30 - Begur - Sant Ramon - Sant Ramon
Demarcació L/S/U de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya
El
passat dilluns dia 11 d’agost de 2008, la trista notícia corria ràpid
de mòbil a mòbil: Mn. Roc ha tingut un accident i s’ha mort. Els
sentiments a flor de pell es movien entre la sorpresa, la confusió,
l’impacte, l’absurd... No podia ser que aquell home, de tracte amable i
obert, amic de tots, col·laborador incansable, amant de la natura, dels
infants i de la joventut, hagués mort.
El cop ja estava donat.
Ara, poc a poc, anirà sortint el blau i el dolor. I és que amb la seva
mort tots hem perdut molt, i de vegades amb les persones ens passa una
mica que quan les perdem és quan més conscients ens fem de la riquesa
que teníem.
Mn. Roc ha estat un veritable regal de Déu, una
petita benedicció del cel, que ha fet possible que moltes persones de
les nostres terres estructuressin el seu món interior des d'uns valors
humans ben ferms. Per assolir aquesta fita en Roc no va estalviar hores
i més hores al servei de l'educació d'infants i joves des dels esplais
i els agrupaments, les colònies, els campaments...
Tot i que la
seva dedicació a l’educació en el lleure va ser majoritàriament des del
món de l’Esplai, la seva vinculació a l’escoltisme és molt forta, i
fins hi tot, tal i com ell confessa, el llibre “D’escoltisme per a
nois” de Baden Powell, el va llegir i rellegir infinitat de cops, i li
va donar la inspiració per tal de fer una tasca educativa diferent de
la que és feia en els anys 60. També la figura de mossèn Batlle, va ser
entranyablement propera per a ell. Mn. Roc va obrir les portes de
Salgar als escoltes de les nostres terres, especialment a l’agrupament
d’Artesa de Segre, on cada any celebraven una missa del Gall ben a
l’estil escolta. Actualment a Linyola, també es feia proper a
l’Agrupament Escolta i Guia Mascançà, i de fet feia pocs dies que
acabava de visitar-los en el seu campament d’estiu, doncs com tothom
saps els infants i joves eren la seva debilitat, la seva inspiració, la
seva vida.
L’escoltisme ha vist en Mn. Roc, un referent, amb el
qui comparteix un mateix ideari: Fe, País i Educació; un estil
educatiu, el d’estar “sempre apunt”, el de que “el gran ajudi el
petit”, el de “deixar un món una mica millor del que l’hem trobat”, i
un model de persona “Jesús de Natzaret”.
I és que la veritat
costa trobar consiliaris que com ell es facin tan propers, que sàpiguen
ajudar a descobrir la persona de Jesús des del més quotidià, des de
l’amistat, des del compartir la vida, des del compromís, des de
l’alegria, des de la convivència,... Ell que s’imaginava el cel com un
gran foc de camp etern, estem segurs que ara ell ja gaudeix d’aquesta
plenitud i ja deu estar preparant una cançó per rebre tots aquells que
hem tingut la sort d’haver conegut i estimat.
Mn. Roc ens deixa
un gran llegat: el seu testimoni de persona creient, la seva bondat, el
seu amor pels infants i joves, el seu compromís per les persones i el
país, per la cultura, pel seu estimat Salgar, el seu amor a la
natura,... Però a més a més ens deixa un gran repte, el de començar a
construir ara a la terra, aquell cel que ell s’imaginava com un gran
foc de camp. Des de l’educació en el lleure, des de la gratuïtat i el
voluntariat compromès de l’escoltisme, tenim molt a fer. Estem segurs
que des del seu Salgar etern, Mn. Roc, ens donarà aquell cop de mà que
necessitem per a construir aquest somni que molts compartim.
Pere
el Gran, Alfons el Cast, Pere el Cerimoniós i Alfons el Magnànim van
fer mèrits significatius per formar part de l'imaginari col·lectiu i
per obtenir el reconeixement popular català. Però han acabat exiliats
de la nostra memòria, que en qüestió de monarquia està sota el regnat
únic de Jaume I, el Conqueridor.
Vuit segles després del seu naixement a Montpeller el 2 de febrer del 1208, el jove occità que es va convertir en rei d'Aragó, Mallorca i València segueix sent un referent històric de primer ordre, que encara genera estudis de pes.
Però, per què ell, i no altres monarques, ha conquerit l'imaginari popular? Perquè
el Conqueridor "està vinculat als mites fundacionals d'un poble, que a
la vegada han marcat les diferències en l'apreciació que ara tenen els
diferents territoris sobre la figura del monarca", va assegurar
el professor d'història medieval de la Universitat de València Ferran
Garcia-Oliver. Ho va fer en un dels principals actes acadèmics a la
Universitat Catalana d'Estiu sobre els 800 anys del naixement del
monarca.
Aquest
estudiós va posar èmfasi en el fet que a Catalunya el sentit històric
de Jaume I està més diluït que al País Valencià i a les Illes, perquè
"la seva història està més lligada a Guifré el Pilós, i potser no li
han perdonat que renunciés a construir un Estat occitano-català".
Recuperar el rei
El
professor Ferran Garcia-Oliver va lamentar que els actes commemoratius
del naixement del monarca hagin sigut "escassos" a tots els territoris,
i va afirmar que "els polítics de Catalunya en general no expressen complicitats amb Jaume I".
En
la mateixa línia es va expressar el professor de la Universitat de
Barcelona i vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans, Antoni
Riera, que va fer una crida a la societat perquè es tingui en compte el
llegat del rei Jaume I: "És la figura
fundacional de la nostra identitat col·lectiva, amb una gran eficàcia
popular i una força cohesionadora impressionant".
Descrivint-lo com un estadista sofisticat, il·lustrat i àvid, Riera va demanar a les institucions polítiques i acadèmiques que "tornin
a analitzar la figura, l'època i les aportacions en tots els camps del
rei, perquè, si gestionem correctament el seu llegat, ens serà útil per
al futur".
El professor de la Universitat de Barcelona Ernest Belenguer va animar a "prendre
la figura de Jaume I i transportar-lo a la nostra època i a la nostra
identitat, ja que d'altres ho han fet i han presentat un Jaume I
franquista, un de socialista i, fins i tot, un de genocida".
Gemma Aguilera
Article publicat al diari Avui el 20 d'agost de 2008
----------------------
La Gaseta Digital 'EL NORD'
La Gaseta Digital “EL NORD" és una de les principals eines de comunicació de Catalunya Acció.
El nom “EL NORD” resumeix justament l'objectiu primordial i la raó de
ser d'aquesta publicació: marcar de manera constant i efectiva quin és
i ha de ser el nord de la nostra política, quin
és el rumb que els Països Catalans han de seguir per a assolir un futur
digne i pròsper: la construcció d'un Estat català independent
en menys d'una dècada. En definitiva, ser la brúixola i el far polític
dels independentistes, per a evitar els errors del passat (i del
present) i assolir finalment la victòria.
La Gaseta Digital
“EL NORD” té diverses seccions (Opinió, Economia, Internacional,
Història), que seran ampliades de manera periòdica per membres de
Catalunya Acció amb continguts nous, de forma que sempre hi pugueu trobar tot el pensament que caracteritza el projecte de Catalunya Acció. Cada
secció contribueix de manera decisiva al projecte de Catalunya Acció,
propagant el pensament i la moral de victòria, formant els catalans per
a la superació de la ignorància i el desànim, recuperant la nostra
història, divulgant les conseqüències de l'espoliació fiscal perpetrada
per Espanya, explicant com les relacions internacionals ens ajudaran a
construir un Estat català independent, prenent diàriament el pols de la
política catalana de tots els territoris i actuant com a vacuna contra
la ingenuïtat política.
Feu arribar tot aquest pensament a
tots els racons del nostre país. La batalla definitiva per la nostra
llibertat tot just ha començat.
empordaaccio |
divendres, 22 d'agost de 2008 | 01:24h
divendres, 15 d'agost de 2008 (Publicat al Diari El Punt) > La imatge de les Quatre Columnes Catalanes enderrocades pel dictador Primo de Rivera, clar exemple del que diu aquest article.
La
típica actitud d'un repressor feixista és eliminar totalment la
personalitat dels altres convertint-los en un número, eliminar tot
vestigi identitari per tal de poder imposar la seva pròpia filosofia
única i suprema per sobre de totes les altres. No dubten a exterminar
com sigui tot allò que no encaixa amb la seva fanàtica i prepotent
actitud que creuen superior i perfecta per sobre de tot.
Actualment
ens trobem en una situació molt perillosa a conseqüència de la
imparable crisi energètica, de la creixent, per no dir imparable també,
inseguretat en tots els àmbits. Malauradament ja hi ha massa gent que
diu: «Con Franco esto no pasaba», i ignoren que passaven coses pitjors fomentant el terror «por derecho de conquista y por cojones».
La
covardia del poble català, el fet de no implicar-se, la por i la
mentalitat d'esclau del nostre col·lectiu superindividualista i
egocèntric ens han portat a una situació molt greu i no ha fet res més
que començar. Tenim una Catalunya desunida pels interessos de partit,
els quals poden més que els interessos de la pàtria. Aneu amb compte!
Que els Tejeros estan a punt sempre.
Joaquim Pugnau, membre de Catalunya Acció i propietari d'aquest Blog.
Els temps de crisis profundes són temps de grans desafiaments i, per tant, de grans oportunitats. Saber
entrellucar i fer créixer les oportunitats allà on aparentment només hi
ha caos, mediocritat, odi, límit, desengany, és patrimoni dels guerrers
espirituals, tal com els defineix el xaman indi iaqui D. Joan: "La vida
d'un guerrer espiritual és un desafiament sense fi i els desafiaments
poden ser bons o dolents. La diferència bàsica entre una persona
ordinària i un guerrer és que un guerrer s'ho pren tot com un
desfiament, mentre que una persona ordinària s'ho pren tot com una
benedicció o com una maledicció".
