Entrades anteriors sobre aquesta qüestió ací,ací, i ací.
Demà el sorteig de loteria de Nadal continuarà ignorant el català/valencià, el gallec i el basc, com fa 114 anys que ve passant! Dos anys després de la seua primera petició a Apostes i Loteries de l'Estat, l’Organització pel Multilingüisme denuncia que l’empresa estatal tornarà a ignorar l’ús del català/valencià, el gallec i el basc en el proper sorteig de Nadal.
Els dècims de la grossa s’han tornat a imprimir només en castellà i la campanya publicitària s’ha fet exclusivament en aquesta llengua. La pàgina web d’Apostes i Loteries de l’Estat continua sense incorporar les altres llengües oficials, de la mateixa manera que la resta de butlletes, travesses i impresos no tenen en compte la realitat plurilingüe espanyola. Des del 1892, fa 114 anys, data en què es va celebrar el primer sorteig de la grossa de Nadal, el castellà ha estat l’única llengua emprada per l’administració estatal de loteries.
Actualment, més del 40 per cent de la població espanyola viu en territoris en què hi ha altres llengües oficials, a més del castellà. Fins quan Apostes i Loteries de l’Estat les continuarà ignorant?
La Direcció General de la Policia va fer públic al mes de febrer d’enguany que al començament d’agost es generalitzaria l’emissió del nou passaport electrònic. Serà aquest passaport en castellà, català/valencià, gallec i basc en tots els seus elements i per a tots els ciutadans espanyols?
Al setembre s’acaba el període d’esmenes a la proposició de llei presentada en aquesta legislatura al Congrés dels Diputats per a la incorporació en els passaports de les llengües oficials a l’Estat espanyol (1), una proposició que preveu documents bilingües. L’Organització pel Multilingüisme propugna l’adopció de documents multilingües per a tots els ciutadans espanyols sense perjudici de la inclusió, en els epígrafs corresponents, de les 21 llengües oficials de la Unió Europea, tal com s’esdevé en altres democràcies multilingües.
Hom ha de tenir present que quan s’aprove la proposició de llei —si s’aprova, ja que només ha estat presa en consideració, la qual cosa no implica cap compromís—, ja s’hauran emès passaports, a tot l’Estat, només en castellà, la qual cosa es podria aprofitar com a justificació perquè es continuessen fent només en castellà. Fins i tot en el supòsit que s’aprovés l’expedició de passaports en castellà i una altra llengua espanyola, molt probablement serien imperfectament bilingües, com ho són actualment els DNI electrònics.
Prou excuses
En aquest context, sorprèn positivament la política lingüística del Govern britànic en els nous passaports electrònics emesos al Regne Unit a partir del mes de febrer d’enguany.
Els nous passaports de tots els ciutadans britànics inclouen el gal·lès i el gaèlic d’Escòcia, a més de textos en 21 llengües oficials de la Unió Europea —entre les quals, cal subratllar-ho, no hi ha el català/valencià, el gallec ni el basc.
Després de la presentació pública dels primers nous DNI electrònics només en castellà --que s'han començat a expedir a Burgos (Castella i Lleó)--, l'Organització pel Multilingüisme ha enviat una carta (vegeu-ne el text íntegre al final)a diferents actors espanyols i internacionals per deixar constància que després de 31 anys de recuperació de la democràcia a Espanya el Govern espanyol continua sense adoptar mesures afavoridores del reconeixement del caràcter multilingüe de l'Estat.
L'Organització pel Multilingüisme, en la línia d'una de les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d'Europa sobre l'aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries a Espanya (text reproduït més avall), considera fonamental que el Govern espanyol adoptimesures que mostrin a tots els ciutadans espanyols, i molt especialment a aquells que viuen en comunitats monolingües de llengua castellana, que Espanya és un Estat històricament i constitutivament multilingüe, en el qual més del 40 per cent de la població ja viu en una comunitat autònoma on el català/valencià, el gallec o el basc són oficials.
(....)
A Finlàndia prop de 300.000 parlants de suec fan que aquesta llengua aparegui, al costat del finès, en la targeta d'identitat de tots els ciutadans finlandesos. A Bèlgica prop de 100.000 parlants d'alemany fan que l'alemany estigui present, al costat del neerlandès i el francès, en la targeta d'identitat de tots els ciutadans belgues. I a Suïssa prop de 40.000 parlants de romanx fan que la llengua aparegui, al costat de l'alemany, el francès i l'italià, en la targeta d'identitat de tots els ciutadans suïssos. A Espanya, en canvi, els milions de persones que parlen català/valencià, gallec i euskera no veuen reflectides les seves llengües en els documents d'identitat de tots els seus conciutadans.
Els destinataris de la carta (en anglès, castellà i català/valencià) han estat:
L'Organització pel Multilingüisme ha enviat una carta a New Zealand Post amb la sol·licitud que faça gestions davant de Correus per tal que l'operador postal espanyol use una denominació en castellà, català/valencià, gallec i basc i incloga aquestes llengües en tots els seus productes i serveis. De forma especial demana que els segells reflectisquen adequadament la realitat pluricultural i plurilingüe d'Espanya i que incloguen el nom de l'Estat i, si s'escau, el de l'operador postal en castellà, català/valencià, gallec i basc. La petició també s'ha fet arribar a Te Taura Whiri i te Reo Māori (Comissió de la Llengua Maori).
Aquesta és la tercera carta de l'Organització pel Multilingüisme a serveis postals d'arreu del món invitant-los a interessar-se per la gestió lingüística del servei postal públic espanyol. En les anteriors --adreçades als serveis postals britànic i belga--, a més a més, se suggeria l'entrada en el mercat postal espanyol. L'Organització pel Multilingüisme pensa continuar enviant invitacions semblants.
El domini http://www.correus.es està registrat, des de l'11 de novembre de 2005, a nom de Jordi Torres (un ciutadà sense cap vinculació amb l'Organització pel Multilingüisme). El domini http://www.posta.es -Correus en basc- està registrat, des del 14 de novembre de 2005, per Bayer AG (una empresa alemanya amb seu a Leverkusen).
Nota: el domini d'Internet per a Correus en gallec coincideix amb el domini en castellà (http://www.correos.es).
Com s'entén que l'operador postal espanyol Societat Estatal Correus i Telègrafs, SA (Correus) haja fet abandó del deure de registrar el seu domini -i d'usar-lo- en català/valencià i basc? Com és que Correus no s'ha descuidat de registrar dominis de tercer nivell (.com.es, .nom.es i .org.es) amb el Correos castellà?
Carta a la família reial pel règim lingüístic de les nadales d'enguany
La campanya "Monarquia plural" (Monarquia espanyola: igualtat de sexes, igualtat de llengües) cerca que la família reial i la Casa de S. M. el Rei no s'identifiquin en exclusiva amb cap de les comunitats lingüístiques d'Espanya.
= Carta enviada =
S. M. els Reis d'Espanya S. A. R. els Prínceps de Girona S. A. R. els Ducs de Lugo S. A. R. els Ducs de Palma
Majestats i alteses reials,
Us escrivim en català/valencià, una de les llengües espanyoles que, juntament amb el castellà, és llengua oficial per a prop de tretze milions de ciutadans espanyols.
Volem recordar-vos, majestats i alteses, que, d'acord amb les dades oficials de població, dels 43.197.684 habitants comptabilitzats a Espanya l'any 2004, 25.435.018 persones vivien en una comunitat autònoma on el castellà és l'única llengua oficial, 12.311.668 persones vivien en una comunitat autònoma on el català/valencià és oficial, 2.750.985 ciutadans vivien en una comunitat autònoma on el gallec és oficial i 2.700.013 persones vivien en una comunitat autònoma on el basc és oficial.
Amb aquesta carta us volem manifestar --en el marc de la campanya "Monarquia plural" (Monarquia espanyola: igualtat de sexes, igualtat de llengües), que cerca que la família reial i la Casa de S. M. el Rei no s'identifiquin en exclusiva amb cap de les comunitats lingüístiques d'Espanya, i que usin en un marc de plurilingüisme igualitari el castellà, el català/valencià, el gallec i el basc-- la nostra queixa perquè les nadales d'enguany de la família reial només inclouen el castellà, i en algunes casos llengües estrangeres, i ometen l'ús del català/valencià, el gallec i el basc, llengües oficials
Organització pel Multilingüisme, 25/12/2005 MONARQUIA PLURAL
La Corona ha d'assumir plenament la realitat plurilingüe d'Espanya. La Corona no pot identificar-se en exclusiva amb una de les comunitats lingüístiques d'Espanya
L'Organització pel Multilingüisme lamenta que en trenta anys la Corona no hagi adequat els seus usos lingüístics a la realitat lingüística de l'Estat.
L'Organització pel Multilingüisme deplora que el Rei no aprofiti els seus missatges institucionals adreçats a tots els ciutadans espanyols per a fer pedagogia entre tota la població sobre la realitat plurilingüe espanyola.
L'Organització pel Multilingüisme lamenta que en el missatge de Nadal d'anit, adreçat a tots els ciutadans d'Espanya, el Rei no usés --un any més--, al costat del castellà, també el català/valencià, el gallec i el basc, llengües que són oficials per a més del quaranta per cent de la població espanyola.
«1. En les seves aparicions públiques adreçades a tots els ciutadans espanyols, els membres de la Família Reial --i molt especialment el Rei i la Reina i el Príncep o Princesa hereus-- han d'usar les quatre llengües de l'Estat.»
He rebut una nota de premsa de l'Organització pel Multilingüisme -que trobareu completa més avall. Bibiloni al bloc expressa el seu desacord amb la desaparació d'Elionor, nom que emprà TV3 i Catalunya Ràdio durant les primeres hores, una volta es va fer pública la notícia. Del nom de la xiqueta també parla l'Avui ací. Afegisc açò, a les 15.19, després de llegir un missatge de Zèfir. Segons l'Oficina Onomàstica de l'IEC, la forma catalana d'ús general i preferent d'aquest nom és Elionor, com podem comprovar, per exemple, en el Diccionari català-valencià-balear i en la pràctica que segueixen les obres de consulta més habituals, com la Gran Enciclopèdia Catalana o el Gran Larousse Català. La forma Leonor és una forma antiga, molt menys documentada segons el mateix Diccionari català-valencià-balear, que no té una tradició d'ús consolidada i que s'ha de considerar ocasional i obsoleta.
Temps arrere, durant la visita dels príncips a Mallorca, Gabriel també va escriure açò:
Quan el rei de Bèlgica fa un discurs en territori de llengua neerlandesa el fa íntegrament en neerlandès, i quan el fa en territori de llengua francesa el fa íntegrament en francès. (...)
Si fes el seu discurs en la llengua no pròpia del territori tot afegint-hi unes parauletes en l'idioma propi, això seria considerat un insult. Això mateix succeeix amb els caps d'Estat de qualsevol país que practiqui el plurilingüisme igualitari, que -diguem-ho de passada- són molt poquets.
