Per als sectors monàrquics que abandonaren Alfons XIII al legitimar aquest la dictadura de Primo de Rivera, la República podia ser barata, expressió que trobareu en aquest article d' Ucelay de Cal, en tant que es produiria un canvi en la forma d'estat -d'una monàrquia, Espanya passaria a ser una república-, però dirigint aquest Estat la mateixa classe política de la monarquia constitucional. Per a diferents sectors socials -anarquistes, nacionalistes catalans, etc..-, la República era barata en tant que al capdavant d'aquesta es trobaven antics monàrquics liberals com Alcala-Zamora o Miguel Maura, a més de topar amb els grups anteriors pel significat -confederal, sindical,etc.- amb què volien s'identificara el nou estat. Durant anys, amb una ERC marginal i uns socialistes dòcils als seus companys de Madrid, CiU va gaudir de fàcils majories, al ser hegemònic el seu discurs i presentar a uns com a sucursalistes i els altres com a radicals sense trellat. Els pactes amb el Pp, així com també el cansament de l'electorat, acabaren per minar l'electorat de la federació. ERC, que suporta la polarització del 99, aconsegueix ser clau en la següent convocatòria del 2003. Així s'obri una política de pactes amb els socialistes que dóna lloc al Tripartit, fa Zapatero president i es reperteix en l'actual Entesa. El desgast que pateix ERC al formar part d'un govern amb els socialistes, pretén alleugerir-lo amb crides cícliques a la sobirania i mantindre
El problema no és l'hora de castellà. Al cap i la fi, segons un estudi (2 del maig del 2005) que va presentar l'antiga cap del Departament d'Educció, fins el 20% de les classes de Primària i prop del 40% a Secundària s'impartien en castellà. Que ara es done una hora més, amb totes les que se n'han fet, quan en teoria s'haurien d'haver impartit en català ....La culpa d'aquest desgavell té noms i cognoms: CiU. Per això, m'indigna quan llig entrades de Carme Laura-Gil. Que no recordes que tu vas ser Consellera, com pot obrir la boca davant del desastre de la immersió, del qual eres responsable? ERC, el partit dels filòlegs, té mala peça al teler. Ací el problema no és l'hora de castellà,
És un matí preciós: fa fred, està núvol i fins i tot plou una miqueta. És un dia d'aquells en què abelleix introduir el canó de la 9 míl·lmetres dins la boca, gaudir amb la gelor del ferro, pensar en acabar d'una volta amb tot. La visita a Sant Antoni ha estat, com sempre, profitosa, encara que per poc me'n vaig sense res. Camí de Plaça de Catalunya, per Ronda de Sant Antoni, veig de lluny un cadafal i damunt un grup de músics. M'acoste i al meu voltant hi ha gent que forma rogles. L'escena em recorda l'eixida del Liceu: el personal, per damunt dels seixanta, va ben vestit.
Cada dia m'agrada més Artur Mas, encara que si fóra català probablement no el votaria, però aquesta és una altra qüestió. Amb el temps Mas ha guanyat en presència, cada dia més atractiu, templat, amb un vestit que li va d'allò més bé. Pareix un actor de cinema. L'heu vist quan es passa la ma pel cabell? Ma mare, quan apareix Mas a la tele, li diu a la meua germana que ha de trobar un home com ell per a casar-se. Si és que Mas, allà on va, triomfa i és que en quatre dies, ja veureu, president de la Generalitat de Catalunya.
La política és així de cruel, per això em sap greu, molt de greu, tota la gent que ara mateix se sent decebuda a Catalunya. Us entenc, us havíeu fet il·lusions i ara aneu a donar-vos un colp de cap davant la realitat. Tan sols cal llegir el que s'ha escrit en els blocs de Vilaweb per a captar la sensació de desengany entre bona part dels companys. A mi em va passar l'any 1999, quan el BLOC, per ben poc, no va entrar a les Corts. El 2003, com que va tornar a ocórrer, ja em va paréixer un poc més normal. La veritat és que recorde aquella nit de maig del 99 -una nit en què feia ja prou calor-, fora, al balcó de ma casa, mentres mirava al carrer i pensava com és d'injusta és la vida. Molta gent tindrà ara mateix una decepció tan gran que
He engegat la ràdio just eixíem de Vilanova de Bellpuig en direcció a Arbeca. No sé si eren les sis de la vesprada i he sintonitzat, de forma casual, la Com. Roda de premsa en directe, supose que des de la seu de CiU. Parla Mas, després Duran Lleida i finalment Pujol. Aquest darrer diu que no ell no ha participat en la negociació i té paraules d'elogi per a Homs i altres diputats de la coalició a Madrid, pel paper destacar en la part fosca que desconeixem de l'acord. Quan aquest matí m'he alçat, he engegat l'ordinador i he vist, ací, a Vilaweb, que Mas i Zapatero han arribat a una entesa, el cervell comença a pensar en els papers -i paperots- d'alguns dels protagonistes d'aquest drama còmic. El partit majoritari del Parlament de Catalunya, però que és a l'oposició, oblida que l'Estatut fou aprovat per tres forces polítiques més, les quals, governen conjuntament. Com pot prendre aquesta decisió de manera unilateral, no negociaven tots quatre amb el Psoe? Quina relació hi ha entre la força majoritària del govern de Catalunya i el partit, que dirigeix les regnes de l'Estat, més enllà del protocol que estableix unes relacions federals o confederals entre ambdues forces polítiques?
Avi, aquest vespre, quan he passat al teu costat, anava un poc despistat i per això un poc més i no et veig. Perdona'm, saps que no ho he fet en cap mala intenció. Alfred ahir va fer una xarrada sobre tu: quina llàstima que me n'he assabentat amb retard. Quantes activitats cultural fan els de Ca la Vila, o això és el que he pensat aquest matí quan fullejava diversos papers en el museu de Víctor. Tu el vas aplegar a conéixer? Si Víctor fou tal volta un dels catalans més importants de la segona meitat del XIX, tu ho fores del primer terç del XX. Ara, que quin sentit té que el museu porte el nom de Víctor però no existica dins una exposició permanent sobre ell? Diners tindria Víctor, perquè quina caseta van aixecar. Allò pareixia un
