Sí, fa dies que us ho pregunteu, fa nits que us costa dormir, fa mesos que l'angoixa us persegueix. No patiu, jo tinc la resposta, jo sé perquè serveix el Facebook:
'El Facebook és aquella eina inútil que et fa rependre el contacte amb gent que pensaves que ja t'havies tret de sobre', eli dixit.
Però com que ja fa setmanes que hi ha Facebook en català, tots amb presses ens adherim a la xarxa. Tot sigui per unir-nos a mil-i-un-grups i mostrar al món que-originals-som, com-molem i quants-amics-tenim.
Sí, amics, avui farem una oda-ovació a les 'camperes'. I per què? Doncs és ben senzill: si l'estètica de ratlles que es van apropiar els britànics dels seixanta –tot el moviment mod– ve de Lloret de Mar –els savis ja van anunciar que havia estat un robatori inspirat en l'estètica dels cantants d'havaneres–, ha arribat el moment d'anunciar al món que les botes camperes venen de Menorca... D'on us penseu sinó que ve el nom de les mítiques, ultrafaksions (buf, quina al·lèrgia de paraula) i tan catalanes sabates Camper?
Avui m'ha tocat 'fer temps' a la sala d'espera d'una consulta mèdica –res greu, no patiu–: nomes arribar-hi, veient la fauna i flora de la que disposaven per fer-me passar l'estona d'espera –mai entendré perquè és físicament impossible que quadrin els horaris de les consultes ni tampoc perquè tenen revistes tan xungues per entretenir al personal–, he tret el quart número de la revista Sons de la Mediterrània –que tenia pendent de fullejar– i m'he summergit en el món folk.
No, no vull fer autobombo de la revista Sons –tot i que s'ho mereixeria–, el que vull en aquest post és fer una crida!
Tot i que l'estat de la situació és crític, els macarrons [dit d'aquells individus que tiren endavant el projecte de Cal Macarró,
la fantàstica taverna catalana de Calaf –gran capital de l'Alta Segarra–] continuen endavant i preparen gresca de la grossa pel seu tercer aniversari. De què nassos parlo? Quina és la història què ens vol vendre? Doncs és d'aquelles batalletes protagonitzades per gent que estima la música, estima la cultura i estimen les seves arrels. Aquests són els ingredients amb els que després de 14 anys organitzant el Festival de Música Tradicional de Calaf, un grup de personetes van decidir muntar una taverna catalana, que en tres anys s'ha consolidat com el punt de referència festiva de la gran comarca de l'Alta Segarra. Però ja fa uns quants mesos que tenen problemes i bastants números perquè la història no s'acabi bé.
Un amic s'enfot sovint de mi, perquè un malhaurat dia en una malhaurada hora, se'm va acudir d'afegir les paraules 'en català' al final de no-sé-quin-element. Aleshores me'n vaig adonar, que hi ha moltes coses que es poden fer 'en català', o que no sé per quina malaltissa raó, acabo afegint aquesta cua de frase massa sovint. És igual, ahir una amiga em va fer un descobriment, que s'ha convertit en la darrera adquisició a la meva llista de coses 'en català' –que segurament anirem descobrint–: es pot lligar en català...
