Alguns ja vau llegir aquell post sobre Blocs de dones. Gràcies al post i solventant badades, ja podem fer una segona remesa (i qui sap si n'hi haurà una tercera). Elles són/som les protagonistes.
[Pels que aneu perduts i us faci mandra clickar al post que us explicarà d'on ve el que direm ara, la idea és que... hi ha pocs blocs escrits per dones, vaja, que els homes dominen el sector de la xarxa. Només faig unes quantes recomanacions de blocs protagonitzats per cares femenines, perquè tot i que hi hagi menys quantitat, parlem de qualitat]
[Ja fa un parell de mesos que no parlem del més llegit al bloc durant les darreres setmanes. Apart de causes memòristiques –quin cap!–, tampoc sé si realment us interessa el tema. Algun dia ho recuperarem... o no!]
Me'n vaig a la portada dels blocs de Vilaweb. Miro els tres blocs recomanats. Encuriosida –d'acord, amb molta feina a fer i una mandra horrorosa per posar-me a fer els treballs per enllestir–, actualitzo la pàgina i observo les tres noves recomanacions –aquells blocs que es destaquen amb una fotografia de l'autor–. I ho torno a fer, i ho torno a fer... Per fi! A la quarta actualització m'ha sortit la foto d'una dona. Era la Bel Zaballa, una –que es creu, però que en resalitat resalta– entre tantes. Però segueixo sense entendre perquè hi ha menys dones en el món blocaire. I encara ho entenc menys quan tinc uns quants blocs de referència, femenins, tan bons com la resta. Però després miro els meus enllaços, i veig que ells en són els protagonistes. Res, que us recomano uns quants blocs de dones...
El món del clown viu una revolució. No rigueu, això no és cap pallassada. Usem la paraula pallasso com a l'etern insult d'ofensa, ho relacionem amb aquell èsser que es guarneix amb sabates grans i destrossa les festes infantils. Doncs no! S'està donant una revolució on el riure esdevé la millor arma de destrucció massiva. Un riure no gens fàcil, fruit del dramatisme, de la música, de les bones idees i del treball. Es fan dir pallassos, però no duen el nas vermell...
Són elles, les cantautores del present, les amazones de la cançó o les cantants de seducció massiva. Cavalquen damunt d’una Yamaha, una Ovation i una Camps. De fet, després de quedar finalista al Sona 9, la Bikimel ha canviat la seva Yamaha per una Takimane, una nova arma sonora. Són les protagonistes d’una nova
generació de bandautores, filles de l’escola
itinerant Campus Rock, com és el cas de l'Ivette Nadal, o vingudes del folk, en el cas de la Meritxell Gené, cantant d'Skalivada.
Un altre dels paràmetres d'aquest espai poc-modern és la faceta femenina: el consell de redacció d'aquest bloc -que el té- està format per les dones de la redacció de l'Enderrock. Per què? Doncs perquè una de les gotetes que va fer vessar el got i motivar la creació d'aquesta petita aventura, és la manca de personal femení en el món dels Endeblocs. Així que aquí només volem mostrar la punta de l'iceberg del paper de les dones, i per això inclourem la categoria 'elles-nosaltres' a algun missatge, com aquest.
Per començar, us presentem una obra de dones: la Clara, la Núria i la Clare són les autores d'aquest videoclip. Juntes es fan dir Eclipse Produccions, i en Cesk Freixas els hi va donar el seu vot de confiança per fer aquesta peça:
