Segons un estudi de l'Observatori de Riscos Psicosocials de la UGT, basat en més de 4.000 enquestes a treballadors de diferents sectors, el 22% dels treballadors duen a terme una jornada superior a les 40 hores setmanals. En la majoria de casos, aquest excés d'hores treballades es tradueix en un alt nivell d'estrès, mentre que el 30% també revela que ha estat víctima de conductes properes a l'assetjament.

L'informe de la UGT denuncia que actualment hi ha la tendència a un allargament de la jornada laboral, generalment a través de les hores extres i l'ús de formes de treball flexibles que emmascaren la durada de la jornada. Es calcula que el 60% dels treballadors suporta excessos de jornada, que en un 22% dels casos arriba a treballar més de 40 hores setmanals.

Com que la feina és una activitat on s'hi inverteixen energies, tant físiques com mentals, en els casos de jornades excessives les exigències de l'activitat laboral estan per sobre de les capacitats de l'individu i no se li garanteixen la protecció de la seva salut ni la qualitat del treball. És per això que molts treballadors tenen ansietat, depressió o estrès. Per gènere, els homes són els que realitzen amb més freqüència jornades laborals llargues, en canvi, les dones els superen entre els que treballen entre 35 i 40 hores setmanals.

Els bancs de la zona euro preveuen endurir encara més les condicions per concedir crèdits a empreses aquest tercer trimestre. Així es desprèn d'una enquesta del Banc Central Europeu, que ho atribueix al deteriorament de les expectatives econòmiques. Aquesta valoració arriba quan tot just aquest dissabte farà un any de la intervenció conjunta del BCE i la Reserva Federal dels Estats Units per injectar liquiditat als mercats. Des del Banc Central Europeu preveuen que les tensions als mercats monetaris encara continuaran l'any que ve. Mentrestant, el Banc d'Espanya recomana a les entitats financeres buscar nous segments de negoci, sobretot les que s'han centrat en la inversió residencial.

Caiguda de la moneda europea

D'altra banda, aquest divendres l'euro ha tingut la caiguda més gran respecte al dòlar en vuit anys. Després de l'obertura ha baixat un 2% i ha arribat a canviar-se a 1,4920 centaus. Aquesta davallada s'explica com a reacció a la decisió del Banc Central Europeu de mantenir els tipus d'interès al 4,25% i les posteriors paraules del seu president, Jean-Claude Trichet, que va deixar entreveure que no hi hauria més pujades de tipus.

Aquesta depreciació de l'euro davant el dòlar ha coincidit amb una forta baixada del preu del petroli, que en un dia ha caigut més de 4 dòlars i s'ha arribat a pagar per sota dels 114.

Les empreses dediquen gairebé tres vegades més al pagament d'indemnitzacions per acomiadament que a formació professional. És una de les conclusions més rellevants de l'Enquesta Anual de Cost Laboral, corresponent a l'any 2007 i que l'INE ha fet pública la setmana passada. L'estadística revela que l’any passat els empresaris van dedicar una mitjana de 246,15 euros per treballador al pagament d'indemnitzacions mentre que a formació professional la quantia només arriba a 95,63 euros. De fet, les despeses en formació professional només arriben al 0,35% del cost brut laboral del treballador de les empreses, enfront del 72,8% que suposa el sou i el 22,78% el pagament de cotitzacions. El repartiment per sectors llança grans diferències. En la construcció els empresaris dediquen una quantitat ínfima, 33,87 euros per treballador a la formació, tres vegades menys que en els serveis (102,4 euros) i que en la indústria (118,2 euros).

La millora de la formació professional és, precisament, un de punts que el Govern espanyol ha decidit incloure en la declaració pel diàleg social, signada ahir a La Moncloa, al costat de sindicats i CEOE. La patronal, en canvi, està més interessada en reduir el pes de les cotitzacions socials en el conjunt de les seves despeses laborals, pretensió que està inclosa en el document sobre la millora de l'economia que va lliurar la CEOE al vice-president econòmic, Pedro Solbes, fa tot just uns dies. I és que els nombres són tossuts. L'any passat els empresaris van pagar 6.304 euros per treballador en cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social, sobre un cost laboral brut de 27.673 euros per empleat, molt per sobre dels 95,63 euros que van dedicar a formar la seva plantilla. Altres partides d'interès encara que igualment poc rellevants en quantia són les despeses en beneficis socials (495 euros) i les subvencions rebudes per foment de l'ocupació i formació (266 euros).

Els paletes cobren més que els professors

L'estadística que ha fet pública l'INE mostra altres dades rellevants. Una d'elles és la desagregació dels costos laborals per branca d'activitat. Un treballador de la construcció va cobrar de mitjana un sou brut de 26.820 euros el 2007, per sobre dels 26.465 euros a l'àrea d'educació. Això prova com el boom immobiliari registrat en els darrers anys ha disparat a l'alça els sous en aquest sector, per sobre dels quals es dediquen a la docència. No passa el mateix amb l'hostaleria amb un sou mig de 18.041 euros, molt allunyat dels 55.498 euros percebuts en el sector financer. La dispersió també és gran en les indemnitzacions per acomiadament. A la indústria manufacturera s’hi registren les majors quanties (576 euros per treballador) molt per sobre de la sanitat i l'educació.

La Caixa ha tingut un 13% menys de guanys aquest primer semestre en comparació amb el mateix període de l'any passat. En total ha tingut un benefici net atribuït de 1.060 milions d'euros. L'entitat atribueix aquest descens a l'increment de les dotacions per a riscos del negoci. En concret, hi va destinar els 225 milions d'euros d'ingressos extraordinaris. Sense comptar el resultat de minoritaris, el seu benefici ha crescut un 20,3%. El grup destaca el bon comportament del negoci i xifra que el nombre de crèdits que ha concedit s'ha incrementat més d'un 10% en un any. Pel que fa a la morositat, la taxa s'ha triplicat en un any.