Xarxa Santboiana torna a la càrrega. Després de l'èxit de la tertúlia "Blocs i Política" celebrada el passat dia 16, ara convoca la comunitat blocaire de Sant Boi a la II Trobada de Blocaires Santboians que es farà el proper dissabte dia 24, a les 12 del migdia, a Cal Ninyo, com ja és costum (notícia a VilaWeb Sant Boi).
En aquesta edició, a banda de presentar públicament l'agregador comarcal Baix Llobregat Blocs, hi haurà una petita xerrada sobre el tema "Memòria Històrica i Noves Tecnologies" que anirà a càrrec de les blocaires santboianes Herminia Mesas [bloc col·lectiu] i Lourdes Escardívol [bloc] i [bloc].
En acabar, hi haurà un pica-pica per a tothom (no podia ser d'altra manera, oi?) i es posaran a la venda les samarretes que s'han editat per a l'ocasió. Amb 161 blocs agregats, Xarxa Santboiana ha tingut els darrers mesos un creixement espectacular, per la qual cosa si espera una nodrida assistència. Ens hi veiem!
... i fàstic i vergonya i tot en algun moment!!! Això i més és el que em produïu des de fa dies, estimats candidats (i candidata) a dirigir ERC. Em semblava, així ho tenia entès, que havíem quedat que el debat previ a les eleccions internes del proper 7 de juny i a la jornada congressual de la setmana següent havia de restar circumscrit al terreny de les idees. Però no, ja veig que no. Ara toca llençar-se rocs pel cap (encara sort que, de moment, només són rocs verbals). Doncs voleu sabeu què?
Que ja no em queda a penes ni una engruna del respecte (poc o molt) que us havia pogut tenir. Si vosaltres no en teniu per la militància, què voleu? A veure si ens entenem: vosaltres no sou res, però res de res, sense nosaltres, els i les militants, tots, des dels que penquen cada dia pel partit fins els que es limiten a pagar la quota i prou. ERC som nosaltres i vosaltres hauríeu de ser la nostra cara pública i poca cosa més. Però, hores d'ara, la nostra cara pública ens avergonyeix. Farts i tips de vosaltres, la temptació es d'enviar-vos a pastar fang i, qui sap, potser ni anar a votar (o votar en blanc) el dia 7. Però no ho farem perquè sempre queda l'esperança de poder canviar alguna cosa, l'esperança que l'endemà sigui gestionat amb més seny i amb més respecte del que esteu mostrant aquests dies. Vet-ho aquí, a la fi anirem a votar perquè som assenyats, qui ho havia de dir, oi?
Ara bé, no ens ho poseu fàcil, gens fàcil: uns heu muntat un "aparell" que asfixia la discrepància, d'altres heu anat de viatge a l'altra banda dels Pirineus sense que ho sabés el partit (ep!, que no critico que s'hi anés, eh?, sinó que no s'hagués comunicat: allò que dèiem del respecte...), uns més us heu comportat com autèntics rapinyaires la nit mateixa de les darreres eleccions i uns altres més sembleu sortits d'una novel·la del Pío Baroja ambientada a l'època dels carlins. I, al vostre voltant, al de tots vosaltres en major o menor mesura, hi ha uns estols d'oportunistes i grimpadors que fan autèntica feredat. Què hem de fer, doncs? Sí, i tant, sempre queda l'alternativa de votar gent de diferents candidatures per a cadascun dels càrrecs però automàticament ens esfereeix el dubte de si sereu capaços de gestionar un resultat que ens proporcionés un President dels uns i un Secretari General dels altres...
Sempre he pensat, i ho he dit i portat a la pràctica, que els "líders" no són l'important d'un projecte, que l'important és el projecte en ell mateix. Ara ens obligareu a fer una tria que no farà content ningú. Doncs bé, haurem de fer-ho, i ho farem. Començaré a pensar seriosament a qui aniré a votar perquè, per ara, només tinc clar qui NO votaré...
P.D.: per cert... d'on surten els calés per omplir pavellons, palaus i tot això?
Una seixentena de persones al moment de més afluència, entre les que destacaven uns quants regidors i regidores de l'ajuntament mudats ja per assistir al pregó de la Festa Major, van assistir ahir al vespre a la tertúlia Blocs i Política que organitzà exitosament Xarxa Santboiana.
L'acte, introduït pel company Josep M. Comas [bloc] explicant els naixement del nostre germà gran, Baix Llobregat Blocs, agregador de blocs de la nostra comarca, del qual en Josep M. féu una magistral presentació, incloent estadístiques diverses, comptà amb la presència de tots els ponents anunciats [aquí]: Marc Vidal [bloc], que presentà i moderà l'acte introduïnt interessants elements de debat i discussió, Dolors Camats d'ICV [bloc], Carme Porta d'ERC [bloc], Carles Campuzano de CDC [bloc], Lourdes Muñoz del PSC [bloc] i el ja amic Saül Gordillo, director de l'Agència Catalana de Notícies [bloc], que només arribar a casa ja va penjar un post referent a l'acte, que podeu veure [aquí].
Seria excessiu repoduir aquí les intervencions dels diferents tertulians que concidiren clarament en què els blocs, les xarxes, les web 2.0 i, en general, l'internet han de servir per acostar la política a la societat. Per aconseguir-ho, però, no n'hi ha prou amb actes com el d'ahir sinó que tots plegats, però l'administració al capdavant, he de posar els mitjans per tal que la fractura digital sigui menor cada dia. Properament, al canal de youtube de Xarxa Santboiana, hi podreu trobar videos amb els resums de totes les intervencions. La tertúlia d'ahir, cal dir-ho, no hagués pogut ser sense la participació i l'ajut dels altres companys de Xarxa Santboiana, la Núria Egea [bloc] i el Sergi Turiella [bloc].
I ara... a seguir disfrutant de la Festa Major!
Afegit dilluns 19 de maig: [aquí] hi trobareu unes fotos fetes pel Sergi...
El proper dilluns dia 18, a les 8 del vespre a Cal Ninyo, el santboià Amadeu Alemany presentarà el seu primer llibre El poble dels bojos. Xarxa Santboiana col·labora en la presentació d'aquest llibre on, a partir del seu subtítol Contes del Sant Boi de tots els temps, l'Amadeu fa un recorregut per la història imaginària de la nostra Vila. Així doncs, no hi falteu, que la cosa pinta d'allò més interessant!
Xarxa Santboiana, l'agregador de blocs de Sant Boi que, des de fa uns mesos, funciona com a secció estable d'Òmnium Cultural, segueix en la seva línia per tal que allò que és virtual a internet sigui també quelcom visible a la vida real i, per això, torna a convocar tots els santboians i santboianes a un acte presencial.
En aquest cas, es tracta de la tertúlia "Blocs i Política" que tindrà lloc al teatre del Cal Ninyo el proper divendres 16 de maig, a les 8 del vespre. A la tertúlia, que serà presentada i moderada per Marc Vidal, promotor de les Jornades de la Catosfera 2008 que tingueren lloc el passat mes de gener a Granollers i en les que Xarxa Santboiana hi intervingué exitosament com a ponent en una de les taules de debat, hi participaran els següents polítics i polítiques dels principals partits del país que comparteixen en comú el fet de ser blocaires:
Podríem parlar de moltes coses, com ara la sentència del tribunal constitucional (de la seva constitució, esclar!) que, d'aquí a no res acabarà de passar el ribot a l'estatutet, o d'una de les més grans injustícies esportives (o digues-li directament robatori esportiu) que he vist mai i que tingué lloc ahir a l'Estadi Baldiri Aleu, a Sant Boi, o de... però ves, no em ve de gust. I és que, com que seré uns dies fora, ara tinc allò que en podríem dir síndrome pre-viatge. Així que... ens veiem la setmana entrant!
Sí, gent, això ja s'acaba... Encara queden els Juvenils que estan en plena fase final de la competició i han de jugar la segona volta de les semi-finals del campionat espanyol:
- La sentència del Tribunal Suprem sobre la qüestió de la propietat de l'Ateneu Santboià que ha fallat contra els interessos dels socis de l'Ateneu.
- La temporada horrorosa del Barça: tants diners invertits, per a què? Algú hauria de donar la cara més del que ho ha fet fins ara.
- L'erràtica actuació dels dirigents d'ERC quant al tema de l'aigua: sense entrar a valorar qui té raó i qui no, jo diria que no s'hi val a tenir diferents discursos segons l'auditori.
- La també horrorosa temporada de la Santboiana: si no hi ha més diners, em fa l'efecte que patirem uns quants anys.
- El retorn físic i mediàtic de l'Àngel Colom que, després de destrossar-ho tot, ara s'ofereix a arreglar-ho.
- La desaparició, diuen, del batxillerat nocturn: això sí que és donar facilitats per a que la gent que treballa pugui estudiar.
Ja tocava una victòria. Tantes batalles, tan poques victòries... que quan n'assolim una té un gran valor. En aquest cas, ha vingut de part de la Federació Catalana de Bitlles, reconeguda en el seu moment com a membre de ple dret de la Federació Internacional, reconeixement que havia estat recorregut per la seva homòloga espanyola davant del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS). La Federació Espanyola argumentava en el recurs que aquest reconeixement era contrari a les lleis de l'Estat Espanyol. El TAS, tanmateix, ha determinat que, sobre la legislació estatal, han de prevaldre les normes pròpies de la Federació Internacional i, per tant, ho ha desestimat. Pot semblar, ja ho entenc, que aquesta victòria és petita per les pròpies dimensions de l'esport afectat. Tanmateix, no és pas així: la victòria no prové tant de la desestimació de la federació espanyola, com pel fet que aquesta sentència suposa un precedent jurídic històric ja que obre la porta al reconeixement internacional de moltes altres federacions esportives catalanes.
Per a més informació:
Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes [aquí]
Sant Boi Pro Seleccions Esportives Catalanes [aquí]
L'altre dia, el president del Consell d'Administració de SEAT, Francisco García Sanz, preguntat per què no hi ha cap model d'aquesta marca amb nom de ciutat catalana, respongué literalment: "Nosotros somos españoles". Aquesta resposta ha generat un riu de crítiques (com ara la que li dedica l'amic Eloi en aquest post) que, la veritat sigui dita, no acabo d'entendre. Després d'una lectura acurada de la pregunta i la resposta, jo hi trobo dues qüestions cabdals que us exposo to seguit:
La primera, que els senyors (pluralitzo ja que l'alt executiu en qüestió usa el pronom personal de primera persona del plural nosotros) de SEAT són espanyols, la qual cosa em sembla una obvietat que no cal discutir més. Per tant, primer punt establert: ELLS són espanyols.
La segona, que si no hi ha cap model d'aquesta marca amb nom de ciutat catalana perquè ELLS són espanyols, se'n pot extreure la conclusió lògica que NOSALTRES, és a dir els catalans, no en som pas. Per deducció, doncs, ja tenim establert el segon punt: NOSALTRES no som espanyols.
És arribat a aquest punt que les crítiques que se li han fet a aquest bon home, sincer ell, em semblen del tot inconcebibles. I és que, redéu!, un que ho té clar i nosaltres ens hi llencem al damunt. Pensem-ho ben pensat i no ens equivoquem més: a aquest senyor no l'hem de criticar, a aquest senyor li hem de donar les gràcies efusivament i encoratjar-lo per tal que faci àmplia difusió del seu pensament. Carai, que al país li convé que surtin molts, però molts més Franciscos García Sanz, no?
Podeu veure la notícia a El Periódico [aquí] I si la voleu veure a E-Notícies, [aquí]
Finalment, després de mesos de treball previ, ahir al vespre es constituí la Delegació Territorial d'Òmnium Cultural al Baix Llobregat [bloc]. L'Assemblea, celebrada a Cal Ninyo, comptà amb la presència de Jaume Bosch, alcalde de Sant Boi, i de Jordi Porta, President d'Òmnium Cultural, aprovà també la nova Junta Rectora Comarcal, presidida per Vicenç Bon, composta per diferents persones de Sant Boi, Gavà i Sant Feliu, totes elles lligades a diversos vessants del món cultural i associatiu de la comarca. Arriba així a bon port un procés iniciat fa gairebé any i mig en el que hi han treballat persones d'una dotzena poblacions del Baix Llobregat. En aquest procés cal destacar l'evolució de l'associació santboiana L'Oreig, Grup d'Acció Cultural [bloc] fins a esdevenir el nucli i la seu de la Delegació Territorial (que esdevé una de les més potents i nombroses pel que fa a nombre de socis i sòcies) i, a l'ensems, també el Grup Local d'Òmnium Cultural a Sant Boi. Ara cal esperar que tota la il·lusió i ganes de treballar que es respirava ahir es transformin en un projecte fort i engrescador per tirar endavant a la nostra comarca el lema d'Òmnium Cultural: Llengua, Cultura, País
Ara farà 15 anys, la matinada del 12 d'abril de 1993, moria assassinat Guillem Agulló, un jove antifeixista militant de Maulets de Burjassot. Va morir a Montanejos, l'Alt Millars, apunyalat per un grup de joves d'extrema dreta espanyolista: cap d'ells és avui a la presó. Quinze anys després de la mort d'Agulló, nombroses organitzacions volen recordar-lo i, també, denunciar la impunitat del moviment feixista.
La blocosfera s'ha organitzat per recordar el jove amb un bànner reivindicatiu: 15 anys sense Guillem Agulló, ni oblit ni perdó. Nosaltres, no podia ser d'altra manera, ens hi afegim
Dissabte passat a la tarda a l'Estadi Baldiri Aleu. Partit de la "División de Honor" entre la U.E.S. i el Cajasol Ciencias Sevilla. El matx s'endureix per culpa de la permissivitat de l'àrbitre quant al joc dur dels andalusos i la grada s'escalfa per moments. Comencen a escapar-se alguns insults d'aquells habituals als esdeveniments esportius. Fins i tot, alguna mala paraula creuada entre una part, molt minoritària certament, del públic de la Santboiana i potser una dotzena de seguidors sevillans que han vingut acompanyant el seu equip.
Fins aquí i dissortadament, res de nou, res que no es vegi cada cap de setmana en molts estadis de diferents esports i de diferents països. El que em va fer sentir vergonya fou que algú dels que va encarar-se, amb prou males maneres, amb els seguidors rivals, era algú que, pel que m'han explicat, és un dels responsables de l'Escola de Rugbi... sense comentaris!
