De lo col·lectiu i abstracte- Al vespre del dia
   |  |
 La junta de professors feia gaire bé dues hores que estava reunida, l’ordre del dia contenia un únic punt, “tema B. L. Nou professor de física”, punt que, malgrat ser tan poc explícit en la seva definició, intuïtivament per en B. L. posseïa ja una significació especial i concreta. I és que en B. L. havia estat contractat el curs passat com a professor de física substitut per llarga malaltia del professor de física titular.
 “Hola soc na N. V. l’infermera que li ha tocat en sort al sorteig d’avui matí per efectuar-li les proves mèdiques que li ha prescrit el seu metge”. Aquesta va ser la autopresentació de la persona que el va atendre quan va entrar a la sala on s’havien de fer tota una casta d’observacions amb contrast, sense contrast, en dos dimensions, en tres dimensions, d’alta definició, de mitja definició .... i que havien de permetre al seu metge fer-li un diagnòstic més o menys clar de tot el que li estava passant.
 La recent decisió del govern de les Illes Balears, també presumptament nacionalista i d’esquerres, de construir l’hospital de referència de les Illes Balears a So n’Espases, després d’omplir-se la boca durant la passada legislatura amb el “No a So n’Espases” i protegir-se fent “bulto” darrera les pancartes de les associacions que lluitaven per la defensa del petit territori de les Illes Balears, m’ha fet pensar en la repetida història de les capitalitzacions per part dels professionals de la política...  Ell pensava que havia estat cosa grossa, cosa important, era per això que molt de temps enrere li havien construït un despatx amb les parets de vidre ben enmig de la gran sala d’oficines. Des d’aquell lloc privilegiat podia vigilar a la trentena d’oficinistes de l’empresa mentre treballaven al seu voltant i ho havia fet bé, molt bé, amb una responsabilitat i dedicació exemplars a criteri de la direcció.  S'havia d'impedir com fos que aquella colla de venuts i aprofitats que no estimen la terra ni la llengua ens destrossessin el país. I les plataformes i les seves accions. “Qui estima Mallorca, no la destrueix”, “.... asfalteu-vos els collons”, “ No a les autopistes”, “Salvem la Real”, “Plataforma parc de les vies”, “Son Real no te preu”, “ L’Obra Cultural Balear”, “El GOB”, “Façana Marítima de Palma”, “Salvem Son Busquets, “ No al 2n. cinturó”, “Salvem Ses Fontenelles”, “No a Son Espasses”, “Salvem Mallorca, només en tenim una”, “Autovia no”, “Es Carnatge”, “Port Adriano”..... ho varen intentar, ho varen lluitar,.. i ho varen aconseguir  Havia resultat elegit a les darreres eleccions municipals i el seu partit polític un dels partits guanyadors. A nivell pràctic això significava que, probablement, durant els propers quatre anys tindria, el que se’n diu, “responsabilitats de govern” i, durant aquest temps, hauria de deixar la feina de sempre. I així va ésser.  Monòleg No puc xerrar català perquè em diuen que "es una lengua que no existe, que se han inventado algunos y que es lo que más odian", no puc escriure el meu nom en català perquè l'ordinador immediatament el corregeix i el posa en anglès...  Arribava tard a la feina i això no s'ho podia permetre, li havien fet un contracte temporal d'aquells que en deien "basura" en foraster i aquest fet el situava en posició d'extrema inestabilitat. Per qualsevol petit incompliment el podien despatxar, i ell ho sabia, però gràcies al seu 16 vàlvules tunnejat, que, pràcticament, volava per la carretera i una mica de sort, encara podia arribar a l'hora.  Era expert en els sistemes de control i funcionament d’una marca de calderes holandesa. No és que fos una feina excessivament complicada però sí molt especialitzada. Per això l’havien enviat a un altre país a vigilar i supervisar el muntatge i primers mesos de rodatge de les noves calderes de ciutat.  Sempre havia compartit les idees radicals d’aquell líder, i havia estat a totes les seves lluites, al costat seu, entre la petita o gran multitud que el seguia, i vibrava intensament escoltant les seves paraules, tremolava d’excitació i el seu cor bategava amb intensitat, gaire bé perillosa, quan amb totes les altres veus contestava emfàticament a la proclama del líder: Visca la llibertat!
- Visca!
 No havia mai aconseguit fer unes vacances sense interrupcions, tant és que la previsió fos d’un mes, quinze dies o simplement d’una setmana. Inexorablement arribava la maleïda trucada telefònica.  Mai he estat músic professional, sempre he cercat altres feines que em permetessin guanyar-me la vida sense ser tan excepcional en el meu ofici com m’exigiria la música si hagués de viure d’ella. Però el que no he fet mai és deixar utilitzar-la com a forma d’expressió de les meves dèries i alegries, tristeses i il·lusions, per alleugerir-me de preocupacions quotidianes. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS
MúSICA
RàDIO
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|