frange |
Llibres |
dimarts, 1 de juliol de 2008 | 22:07h
Gènere: Novel·la Autora:Najat El Hachmi Any: 2008 Editorial:Editorial Planeta (Grup 62) Col·lecció: Ramon Llull Narrativa Format: Tapa dura, 336 pàgs, 160x240x25mm Premi Ramon Llull 2008
Najat El Hachmi, guanyadora del Premi Ramon Llull 2008 per aquesta novel·la, ens relata la història, per veu de la filla gran d'una família marroquina fictícia, que emigra a alguna població de l'interior de Catalunya. A la primera meitat de la novel·la se centra en la vida del pare, mentre que a la segona explica la seva pròpia vida en primera persona, motiu pel qual (i tenint en compte els orígens de l'autora) és fàcil pensar en molts moments que la novel·la pugui ser autobiogràfica, fet que ha estat desmentit per l'escriptora en diverses ocasions...
Ja portem una temporada, des de fa alguns anys que periòdicament diferents agents socials, economistes, o polítics, van deixant anar la idea de que ja hem de pensar en la ampliació de l'Aeroport del Prat (quan encara no s'ha acabat ni la Terminal Sud), perquè si se sosté el ritme de creixement actual, arribarà a la seva saturació en aproximadament 10 anys, i que s'ha de fer ni més ni menys que sobre el mar... En aquesta ocasió ho diuen des de la fundació FemCAT (que aglutina alguns dels empresaris més importants del país), i és clar, es veu que han visitat l'aeroport de Hong Kong a la Xina, i han quedat enlluernats...
És evident que el dret de vaga és un dret constitucional, per tant no hi ha cap dubte de la legitimitat de la aturada dels transportistes, i no només des del punt de vista constitucional, també ho és des del punt de vista del dret a reivindicar millors condicions salarials i laborals que tots tenim.
Però que passa quan el dret de vaga topa amb els drets col·lectius ciutadans? Jo sempre he pensat que la millor manera de funcionar en un col·lectiu, és aplicar una norma molt bàsica, que ve a dir que, els drets i llibertats individuals, acaben on comencen els dels altres, i jo no tinc cap dubte que aquesta vaga està envaint uns quants d'aquests drets...
Aquests dies es produeix un fet paradoxal, i és que per una banda està en vigor el Decret de la Sequera, i per l'altra en alguns territoris està activat el pla Inuncat, d'emergència per risc d'inundacions... Qualsevol persona que ens observi des de la llunyania pensarà que estem bojos en aquest país! (o si més no, qui ens governa...)
Portem un parell de setmanes que no para de ploure, que en tot moment en un racó o altre del país, està plovent, i en conseqüència cada dia tenim una nova dada sobre el nivell dels embassaments catalans que no para d'augmentar, fins al punt que tenim més del doble d'aigua que fa un parell de mesos, quan aleshores sí que estàvem en plena emergència nacional... Fins hi tot un assessor del departament de medi ambient, en una entrevista al Món a RAC1, deia l'altre dia que ja no hi ha sequera, que només cal observar el nostre entorn...
Segons l'estudi de la UOC "Llengua i identitat a Catalunya 2008", si se celebrés un referèndum d'autodeterminació els favorables seríem d'entre un 52%, i un 62%, per tant en el pitjor dels casos a dia d'avui estaríem a les portes del 55% favorable que va imposar la Unió Europea en el referèndum d'autodeterminació de Montenegro.
Enquestes com aquesta trenquen els arguments de bona part de la societat que s'hi podria mostrar favorable, però que ara com ara veuen la independència com una utopia, perquè segons ells, no hi ha una majoria social que la reclami, sense adonar-se que si ells mateixos s'hi posicionessin favorablement tindríem el referèndum guanyat de carrer...
El passat divendres 16 de maig del 2008, l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, i el president de l'RCD Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, han signat un acord per tal que aquest club difongui entre els seus socis i col·laboradors, el patrimoni natural del Prat, i més concretament dels Espais naturals del Delta. Així doncs, ben aviat, serà molt freqüent veure una nova espècie d'au (sense ales) als espais naturals del Delta...
El mateix Sánchez Llibre, en referència al nou estadi que s'està construint entre el Prat i Cornellà, deia metafòricament: "Sabem molt bé que aquesta zona és patrimoni de les aus, i nosaltres, com pericos, també volem que aquesta sigui la nostra zona".
Cauen bombes per tot arreu, el bombardeig és constant, som immersos en una densíssima pluja de bombes, l'aire és tot ple de pols, és irrespirable, gairebé no es veu res uns metres més enllà, només els reflexos de les explosions, i encara més pols. A terra hi ha un grapat de morts estesos, alguns del nostre bàndol, d'altres del contrari. No només cauen bombes del cel, veig, a uns metres d'aquí, com algú en fer una passa endavant li esclata el peu, i vola empés per la deflagració fins a caure a trossos, mort a terra.
En el programa informatiu "La nit al dia", del passat dijous 9 de maig del 2008, la seva directora i conductora Mònica Terribas (fins aquest mateix dia), no esmenta la notícia del dia de la pròpia casa. És que infravalora el seu nou càrrec? O és un atac de modèstia? Fins hi tot una amiga meva em destaca que en llegir les portades dels diaris, l'AVUI se'n feia ressó, i llegeix totes les notícies de la portada obviant la que parla sobre ella...
frange |
Llibres |
diumenge, 4 de maig de 2008 | 00:30h
Títol original anglès: The Thirteenth Tale Gènere: Novel·la Autora: Diane Setterfield Any: 2006 Traducció al Català: Rosa Borràs Montané Editorial:Editorial Empúries (Grup62) Col·lecció: Narrativa Format: Tapa dura, 400 pàgs, 232x162x39mm
Aquesta novel·la de Diane Setterfield, relata el procés de redacció de la biografia de la famosa i misteriosa escriptora anglesa Vida Winter, la qual no ha explicat mai ni un sol detall del seu tortuós passat a la opinió pública (sempre que se li ha preguntat al respecte en alguna entrevista, s'ha inventat una història diferent). Però ara és gran, i està greument malalta, per això encarrega a una jove (després de llegir el seu assaig sobre uns bessons escriptors), filla d'un llibreter de vell, anomenada Margaret Lea que escrigui la seva vida. La jove, que te alguns problemes d'identitat, accepta l'encàrrec una mica a contracor al principi, com un repte, i trobarà alguns punts de contacte entre la seva pròpia vida i la de l'escriptora.
Feia dies que em voltava pel cap de fer-me una capçalera nova pel bloc/g, d'aquestes que són una imatge, però el dubte era: quina imatge? Una foto meva? Alguna imatge amb un motiu pratenc? Una foto meva en un entorn pratenc? Finalment, ha triomfat el motiu pratenc sense la meva presència (pel risc d'espatllar la foto...), i he pensat que un avió és un símbol prou pratenc, tenint en compte que acollim un aeroport a la nostra ciutat... Així doncs, des d'aquesta passada nit, ja formo part del "selecte club" dels blocs/gs de mésVILAWEB amb capçalera personalitzada, integrat en la actualitat pel Saül Gordillo, en Cesk Freixas, na Bel Zaballa, na Xesca Ensenyat, els Obrint Pas entre moltíssims d'altres...
Aquesta tarda, he anat al Centre Cívic Jardins de la Pau, molt a la vora de casa meva, a veure la exposició "Paisatges ciber-romàntics" d'Albert Puntí. La imatge que m'ha agradat més és la que he penjat en aquesta entrada, ja que és molt impressionant veure un dels nous símbols de Barcelona destruït.
L'autor defineix el conjunt de l'exposició amb les següents paraules: "Aquest projecte té com a objectiu tractar sobre la fragilitat de les empreses humanes , i respon al creuament de dos conceptes; en primer lloc la idea de que la nostra civilització com qualsevol civilització anterior tindrà un final i en segon lloc, a nivell formal, el tractament de la ruïna en la pintura romàntica.
frange |
Llibres |
divendres, 18 d'abril de 2008 | 01:01h
Demà, divendres 18 d'abril a les 19.30, el meu cosí Jordi Ribas i Domènech presenta a l'Hotel d'entitats del Prat, el llibre pòstum del nostre avi. Aquest llibre, s'ha encarregat de fer-lo el meu cosí, ordenant i reescrivint alguns articles de l'avi publicats al periòdic local Delta, i d'altres d'inèdits, on parla de la seva vida, i de la Història del Prat de Llobregat, i del nostre barri, la Barceloneta (la del Prat, no la de Barcelona).
Jo també hi he tingut una implicació més o menys directa en el procés, ja que durant una bona temporada, vaig transcriure els escrits de l'avi que es publicaven al periòdic Delta, tot i que la feinada que ha estat fer el llibre és tota mèrit del meu cosí Jordi, que ha fet un treball excel·lent.
Finalment s'acomplirà la il·lusió del nostre avi, encara que ell no la haurà pogut veure per només mig any...
Hi esteu tots convidats, a més, al final de la presentació hi haurà un petit refrigeri per gentilesa d'Amics del Prat.
frange |
Cinema |
diumenge, 13 d'abril de 2008 | 16:14h
Títol original: 21 Nacionalitat: EUA Gènere: Thriller Any: 2007 Estrena a Catalunya: 11 d'abril del 2008 Director: Robert Luketic Repartiment: Jim Sturgess, Kate Bosworth, Laurence Fishburne, Kevin Spacey, Liza Lapira, Josh Gad, Masi Oka Doblada al català: No Producció: Sony Pictures Pàgina web americana Pàgina web espanyola
Un grup d'estudiants del MIT (sigles en anglès d'Institut Tecnològic de Massachussets), reclutats i ensinistrats pel seu professor, es dediquen a fer fortuna als casinos de "Las Vegas" jugant al Black Jack cada cap de setmana, amb un mètode matemàtic, un
acurat treball en equip que consisteix en un llenguatge nou que només
ells coneixen, on cada paraula i cada gest té un significat determinant
per guanyar la partida, i on cadascú té el seu paper per aconseguir un
objectiu comú: guanyar molts diners sense que els enxampin!
Molta gent es queixa tot sovint de que cada vegada que renta el cotxe plou, a mi no m'ha passat gaires vegades, però ahir vaig rentar el cotxe al vespre, i aquest matí quan l'he agafat per anar a treballar estava plovent... Desgraciadament ha fet bo l'embarbussament: "De ploure plou, però pel que plou, plou poc", però tota pedra fa paret, i convé que plogui per poc que sigui, per això proposo als que son més malastrucs que jo en aquest tema, que rentin el cotxe més freqüentment, i així ho faré jo també. Ja que som molts els malastrucs, cal que positivem la nostra malastrugança i salvem el país de la sequera! Faig extensiva aquesta crida a tot el país, perquè cal que plogui a tot arreu, però la adreço també molt especialment a la gent que viu al voltant de les capçaleres dels rius.
Aquest passat cap de setmana he posat una enquesta a "De tot i més.cat", relacionada amb el tema de la sequera qüestionant sobre la preocupació respecte aquesta situació. Si hi voleu participar entreu al web i al menú de la dreta la teniu a la vostra disposició...
Els veïns d'Horta de Sant Joan a la Terra Alta estaven convocats aquest passat diumenge, 16 de març, a un referèndum per votar sobre la construcció del parc eòlic dels Pessells en territori municipal. Hi ha agut un 80% de participació, i el "no" ha guanyat per 630 vots, mentre que el "sí" s'ha quedat amb 160 vots.
Els arguments en contra son sorprenentment per motius ambientals, o d'impacte visual o paisatgístic, sembla mentida que gent o plataformes auto-denominades ecologístes puguin estar en contra de la instal·lació de parcs eòlics, que com tothom sap, és una de les energíes renovables que existeixen. Prefereixen potser la instal·lació de Centrals Nuclears? o anar consumint combustibles fòssils? pot semblar demagògic, però és així, rebutjar les energíes renovables, és fer-li un flac favor al nostre entorn natural.
Títol original anglès: The Thirteenth Tale
