En la meva llengua és una condemna sota la que restem els qui vam nàixer fruit d'una generació de desposseïts, de privats d'educació, de drets fonamentals una mica més bàrbars i escabrosos que naltros.
Una sortida pels qui han mamat d'aquesta filosofia del buscar l'objectiu i fer tot allò que se'ls va privar als nostres predecessors, i un càstig als que la llibertat del poder-ho abarcar tot ens acaba resultant socràtic.
Tan sols sabem que no sabem res, així, queda tant de món per conéixer que pensar en trobar-li una sortida pràctica a aquest coneixement és de tot, menys exitós. Si més no, per la visió dels amants del "i ara què?"
Ja ho crec que sí. La Universitat Autònoma és de sucre, les forces armades no poden entrar-hi, som una universitat progre símbol d'una lluita antifranquista exemplar...però dilluns els mossos d'en Saura van fer-nos una visita sota petició del rector Lluís Ferrer. Astem locos?
garrineta |
dilluns, 31 de desembre de 2008 | 23:19h
Un dia a Mercuri dura més que un any, quina fenyada si haguéssim de menjar dotze grams de raïm cada dos per tres! Això sense pensar que no hi ha ceps ni possibilitat de plantar-ne...per no haver-hi, no hi ha ni atmosfera. Tan absurd com fer pessebre i Pare Noel alhora.
Ens anem assemblant als holandesos, que d'un país tan petit que tenen s'impregnen de les costums estrangeres...Serà l'immigració? Serà l'emigració? El Pla Marshall?
garrineta |
dimarts, 23 d'octubre de 2007 | 11:16h
*Merda, Woody Allen ja l'havia inventada aquesta...
Un bebè jugant amb les petxines a la platja...
Què deu pensar?
No deu pensar res en absolut, deu observar-les i escoltar els sorollets que fan quan les mou, deu badar veient com la sorra s'escola pels seus ditets mentre el sol li escalfa la pell. L'aire que respira és fresc i la remor de les onades l'ajuda a estar encara més confortable mentre es pixa a sobre sense delicte.
