   |
  |
Accés de l'autorNotícies VilaWeb
Últims 40 canvis
|
ginsberg |
divendres, 10 de novembre de 2006 | 13:51h
El senyor Norge, de Badalona-Trondheim m'ha tornat a ben embolicar. Senyors, senyores, animals de dues i quatre potes, respondríeu a un qüestionari amb títols de cançons?
ginsberg |
dimecres, 11 d'octubre de 2006 | 11:39h
Tempestes emocionals i tempestes físiques que escombren paissatges coneguts. I jo, que m'ofego en gots d'aigua.
ginsberg |
dilluns, 9 d'octubre de 2006 | 20:47h
Tot i la companyia (inmillorablement agradable), un dürum de pollastre, la perspectiva d'unes braves ràncies i una mica d'introspecció (momento Coixet, oi Jordi?) donaren peu a una experiència mística al mític Pizzeria Burguer del carrer Viladomat amb Sepúlveda.
ginsberg |
dissabte, 23 de setembre de 2006 | 20:58h
 La pàmfila aquella de la que no recordo el nom li deia a en Ryan O'neill, amarada de veu tremolosa, "amar significa no tener que decir nunca lo siento". 1+1 no fan 1. "Som un"?. 1+1, matemàtiques com a bandera, fan 2. De sempre. Aquí estem doncs, acompanyats, rient-nos dels estereotips que hem identificat i desacralitzat...atents als que encara hauran de batejar-se. I mentrestant, les xancles respiren desde el balcó, i es netejen amb la pluja.
ginsberg |
dimecres, 20 de setembre de 2006 | 12:15h
La espontaneïtat és un acte de llibertat, i així mateix ho vaig viure i veure. Una cinquantena de persones que es miraven entre encuriosides i meravellades, reunides al voltant d'uns músics de carrer.
ginsberg |
dilluns, 18 de setembre de 2006 | 17:15h
 Miro pel balcó, porto a sobre unes quantes cigarretes i poca dosi de cafeina al cos però m'acompanyen els grans del swing, i els peus recollits sobre la cadira segueixen el ritme alegrement. Bé, més aviat els dits grossos, que són més gallards que la resta. Torna un nou canvi d'estació i l'espero cantant una versió de Fly me to the Moon, de Julie London.
ginsberg |
dijous, 14 de setembre de 2006 | 08:25h
 El devenir dels aconteixements sovint són el deixar-se emportar per la corrent: entra en el riu idoni i sura-hi, sense resistència, aviam a on et porta.Potser forma part del fet d'estar dins d'un d'aquests rius, potser efectivament existeixen una mena de mimes, o de sapiència col.lectiva que es transmet vés a saber si per via genètica...però el cas és que aquesta reflexió l'han compartida diverses persones amb les que he conversat darrerament.
ginsberg |
dimarts, 27 de juny de 2006 | 13:44h
No falta qui em diu que sóc una somiadora (i resona Lennon a l'orella), però és inevitable: si no visc aventures, me les fabrico.
ginsberg |
dimarts, 27 de juny de 2006 | 00:55h
No suporto els títols de crèdit, els autènticament títols de crèdits, que passen com demanant perdó quan acaba la pel.lícula. Relegats al final, quan abans s'anunciaven amb fanfarria i sempre "introduïen" algú. Llums de neó: atenció, espectadors, us presentem la nova estrella, la més rutil.lant del firmament.
ginsberg |
dissabte, 29 d'abril de 2006 | 09:53h
No sé si sóc només jo, però puc passar de l'alegria més exultant a la tristesa en un no res. És un clic imperceptible, com els canvis de les vies dels trens: quelcom acciona la maneta. La vida en el seu dia a dia té aquesta maneta, que manipula sorpresivament envers un sentit o altre: el tren no es pot aturar mai. I com hi viatges, no pots fer més que mirar per la finestra els paisatges canviants. Una de cal i una d'arena.
ginsberg |
dijous, 27 d'abril de 2006 | 15:04h
Vinc del mercat, reis. Vinc del carrer, reines, envolcallada amb olors de matinada i amb la son enganxada a les faldilles. I amb un pit de gall d'indi i dues hamburgueses de vedella (vedella vedella, eh, nena, no com als supers, que ho barrejen amb porc!) a la bossa.
ginsberg |
dimecres, 26 d'abril de 2006 | 09:53h
I vaja si me l'altera. Estic més esverada que una adolescent hiperhormonada. Quin desfici, els cants de sirena de la ciutat són forts i irresistibles, acaronadors, excitants...si en feia, de temps, que no eren tan poderosos.
ginsberg |
diumenge, 16 d'abril de 2006 | 16:48h
De vegades no puc evitar mirar-me desde les alçades, com una espectadora amb somriure murri i un estel matern que xiuxiueja "t'ho vaig dir...". M'és més fàcil reconèixe'm així.
ginsberg |
diumenge, 9 d'abril de 2006 | 10:47h
Eli, el germà del meu amic Erik, i el seu company d'estudis Han Jo estan de visita a Barcelona. L'excusa perfecte per agafar-me algo de temps lliure i viure i veure la ciutat a través dels seus ulls. Sóc una manllevadora de visions.
ginsberg |
dijous, 6 d'abril de 2006 | 13:56h
Us proposo un mapa psicogeogràfic del Raval, seguint l'estela de les més reputades revistes de tendències: el fruit de 4 anys de patejades matinals, tardenques i nocturnes, de rialles còmplices i converses lentes a trenc d'alba, i quelcom de melangia. |
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|
||
