Encara no he obert la caixa de sorpreses que ens té guardat el cantant del grup Barceloní The Unfinished Sympathy, però en tinc moltes ganes, sembla mentida però és com un caramel per a un nen petit... L'Eric Fuentes ha escrit, interpretat i produït el seu propi disc "Bahía Paraiso", on interpreta 10 cançons en català, francés i anglés. Aquest cantautor ha pujat en un vaixell de somnis i ha observat el món des del capdamunt d'una gran muntanya, i després de 10 anys del seu disc en català "Descarrilant"(1997), ens allarga un treball que segurament ens encandilarà, ens enlluernarà. En el seu espai musical personal ja podem escoltar un hit que barreja acústica, electrònica i una interpretació espectacular i tan personal com ens té acostumats en les interpretacions amb els The Unfinished Sympathy. La discogràfica que edita el treball és "Hang the dj", que curiosament porta el nom d'una tornada o estribillo de la cançó "Panic" dels Smiths. L'Eric curosament també els ha versionat en un tribut als Smiths (concretament la cançó "Still ill"), podeu descarregar el treball complet en aquesta web. El treball "Bahía Paraíso" només es pot comprar a través de la web de la discogràfica i per paypal, també es trobarà al Setembre en vinil.
Des d'Escòcia i amb molts anys de trajectòria, David Byrneomple de vida un dilluns d'estiu, amb un ritme més aviat de "tumbaos llatins" i barreja pop amb la cançó "Girls on my mind". Un dinosaure de la cançó folk-pop que composa cançons des de finals dels 80, debutant al CBGB's com a taloner dels The Ramones, passant pels seus principis versionant a Frank Sinatra i fins a l'actualitat, ha passat per grups com Talking Heads. Tot un cavaller, un galant de l'eclecticisme sonor, un transformista de les ones sonores, un músic camaleonic de per vida.
Aquest bloc no tindria sentit si en aquest món no hi haguèssin persones com en Jérôme Mardaga, Jeronimo. Un personatge que conflueix perfectament amb la idea eclèctica d'aquest bloc, un noi nascut a Bèlgica que de ben jove va anar a parar a França a estudiar música moderna. El seu disc "Un Monde Sans Moi" (un món sense mi) publicat l'any 2003, és on reflecteix la sensació de que no trobava el seu lloc, i per això, va congeniar diferents estils de la cançó francesa del s.XIX més clàssica i la distorsió. Lletres que arrebossen ironía, humor i tragèdia en parts iguals. Fràgil i delicat, però també a vegades brutal. Un disc per emmarcar. Una mostra exemplar de la seva diversió estilística són aquestes dues cançons amb tan contrast.
The New Raemon és l'alter ego de Ramon Rodríguez, que fa molt temps ja en vaig fer cinc cèntims en algun apunt del bloc quan destacava grups com Madee o Ghouls'n'Ghosts, on ell mateix hi posa la veu. L'exponent màxim d'aquest polifacètic artista és la seva veu, entre melancòlica i un raig de potència abominable, però que camina amb un peu en la melancolia i l'altre el recolza amb una subtil ironia que fa que es sincronitzi perfectament amb les cordes de la seva guitarra. Un projecte en que canvia l'idioma, ja que normalment ho ha fet en anglés, ara utilitza el castellà per a apropar-se al seu públic més fidel o per a aquells que no coneguin els seus anteriors treballs amb les seves bandes. "A propósito de Garfunkel" és el seu primer treball en solitari, on participen noms com el baix i el bateria de Standstill, i una magnífica il·lustració amb cd-llibret inclós de Martín Romero. Un treball excepcional, que reflecteix l'encant musical d'aquest modern trobador.
El chico con la espina en el costadoés un cantautor que duu l'espina clavada des del dia que va començar a cantar, degut a això, el seu to particular i íntim tan intens i brillant, s'he n'ha fet ressó a les revistes de folk i rock, però també en les seves lletres, les paraules d'amor i desamor s'estenen al llarg de les seves cançons. Un so minimalista i nasal que es reflecteix perfectament en les seves cançons reproduïdes des del principi amb un sentiment molt transparent i amb una credibilitat excepcional.
El chico con la espina en el costado "No te puedo hacer feliz"