Quan està apunt de sortir l'OpenOffice.org 3.0 en anglès, a Softcatalà estem treballant per tenir la versió en català el més aviat possible. En Jesús Corrius ja ha fet la darrera versió candidata, tal i com ha comunitat a la llista de l'OpenOffice.org en català:
Hola a tots,
Aquí teniu la nova versió de l'OpenOffice.org 3.0 en català:
Avui just abans de començar el Telenotícies migdia de TV3 he vist un nou anunci del 012. Aquells que surt el Picó. En aquest cas per denunciar a l'Agència Catalana de Consum (via 012) els problemes amb les companyies d'Internet.
Per començar, l'anunci és completament irreal. El Picó surt, en una situació simulada, parlant EN CATALÀ amb una operadora d'una d'aquestes companyies. Però aquest no és el tema, i a més el meu parer és que haurem de dur als tribunals per desamparament i desanteció de les seves obligacions de defensa dels drets (lingüístics) fonalmentals dels consumidors tant a l'Agència Catalana de Consum com a Política Lingüística.
Internet Explorer 7 en espanyol
El tema és que per il·lustrar que el Picó no tenia Internet a casa va i treuen la pantalla de l'ordinador. I en una ràpida ullada es pot observar que és un Internet Explorer 7 amb el missatge en espanyol Internet Explorer no puede mostrar la página.
O una cosa així, perquè jo no sé si aquest és literalment el missatge en espanyol, ja que jo tinc l'IE7 en català:
D'acod que tenir l'IE7 en català no és la cosa més senzilla del món si tens el Windows XP. Has de tenir actualitzat l'XP al Service Pack 2 o superior, posar el paquet de català de l'XP, i posteriorment i finalment, el paquet de català de l'IE7.
Per tot plegat és més senzill tenir el Firefox en català (descàrrega), que quan t'has quedat sense Internet mostra això:
La qüestió és que novament l'administració pública catalana no es creu el català a les TIC. Convé recordar que l'ús de navegadors en català (o amb el català com a llengua definida de navegació) és un aspecte cabdal i fonamental.
Al maig vaig estudiar quina posició ocupa el català a Ubuntu per nombre d'usuaris, la 21a. A un mes que surti la nova versió 8.10, podem veure quina posició ocupa definitivament el català a l'Ubuntu 8.04, d'acord amb les dades estadístiques de la pàgina de popularitat:
El nombre d'instal·lacions ha crescut un 29%, si fa no fa igual que el global (32% per l'anglès). Si fa no fa em quedat igual que abans, a la posició 21a.
Els nombres corresponen a les persones que habiliten l'enviament (anònim) d'estadístiques, en aquest cas els paquets instal·lats. Com a mesura de les versions de cada llengua, he utilitzat el paquet lang-pack-base.
A grans trets podem considerar que de l'ordre del 10% d'usuaris d'Ubuntu trameten estadístiques. Així doncs, i sense cap més dads, 'Ubuntu en català i tots els programes en català associats seria utilitzada per uns 55.000 usuaris. En tot cas, cal destacar que un creixement global del 30% és important. D'acord que és un 30% dels usuaris que trameten estadístiques, però sense més dades disponibles, podem assimilar aquest percentatge al creixement global d'Ubuntu.
A dins de l'apunt poso la taula amb el rànquing de totes les llengües. A grans trets podem dir que hi ha llengua, l'anglès, que se surt de mare (la gràfica té l'eix Y tallat), ja que suposo que pràcticament tots els ordinadors el tenen instal·lat.
A continuació li segueixen un grup de 3 llengües: l'alemany, l'espanyol i el francès. Li segueix un altre grup de 3 llengües: portugués, italià i rus. Tot seguit un altre grup de 3 llengües: polonès, xinès i japonès. Després un altre grup de 3 llengües: txec, àrab i suec. El següent grup és de 4 llengües: hongarès, xoses (una llengua sud-africana parlada per 7,9 milions), hindi i bengalí. Finalment arribem al grup del català: finès, grec i català. L'occità ocupa la posició 105.
Vols ajudar i fer pujar el català? Habilita les estadístiques: Sistema>Administració>Fonts de programari, pestanya Estadístiques.
I si no teniu Ubuntu, la podeu provar còmodament sense afectar el Windows amb el Wubi (mireu també les PMF), o si teniu un ordinador per provar, la podeu descarregar directament.
Aquest més em toca renovar la targeta de dèbit. Així que La Caixa ja me n'ha enviat la nova.
La targeta caducada duu diverses frases en català:
Ús electrònic exclusiu (amb bilingüisme anglès: Electronic use only)
Si troba aquesta targeta, sisplau, telefoni'ns o porti-la a qualsevol entitat financera adherida a.... (amb trilingüisme, amb la mateixa frase idèntica en espanyol i una versio reduïda de la frase en anglès).
Firma autoritzada
Caixa d'estalvis i pensions de Barcelona
I una forma neutra català/espanyol: Caduca final
La nova targeta, en canvi, duu dues formes neutres català/espanyol:
Caduca final
Firma titular (l'antiga Firma autoritzada)
I després una frase en anglès, Electronic use only, desapareixent la frase equivalent en català.
El nom sencer de La Caixa ha desaparegut i s'ha transformat en www.lacaixa.es (i no pas .cat).
Qualsevol frase inequívocament en català ha desaparegut. I això que sóc un client que consta com a catalanoparlant.
Com en la dictadura franquista
Això recorda al que va passar a la dictadura franquista. Quan el català estava prohibit, alguns comerciants va mirar de posar ròtuls en forma neutra català/espanyol. Així podia passar per les dues llengües.
Com si estigués el català prohibit, La Caixa opta per eliminar el català de les seves targetes, eleminant el màxim contingut lingüístic, i en el restant deixant formes neutres català/espanyol i l'anglès.
A La Caixa ja només li queda el català. Mentre que et cobra per qualsevol tonteria, hi ha diverses entitats que t'ho donen tot gratis i a més molts més interessos. Això sí, en espanyol davant de la ineptitud i desinterés de l'administració catalana en fer complir la llei de política lingüística del 1998 (fa 10 anys!), i la complicitat cap a les empreses infractores de l'Agència Catalana de Consum.
Però vaja, posats a triar entre treure mensualment alguns eurons al teu compte corrent, o haver de pagar per suplir la incompetència de l'administració catalana, l'opció és clara.
Les protestes per la discriminació i vulneració dels drets fonamentals lingüístics, tipus omplir d'enganxines un Lidl (com va passar la setmana passada a un de Sant Andreu), encadenaments o manifestacions, no s'haurien de fer davant les empreses. Al cap i a la fi, el que han de fer les empreses és complir la legislació i guanyar calers. Les protestes s'han de fer a la porta de la Secretaria de Política Lingüística (al final de la Rambla de Barcelona) i l'Agencia Catalana de Consum (a Diagonal de Barcelona). Que un dia apareixin plenes d'enganxines i pancartes, i amb algú encadenat a la porta*.
*Dubto molt que es faci, perquè les associacions de defensa de la llengua estan totes subvencionades.
També li podríem dir Google i les 40 llengües. Una de les coses més importants que vam sentir a la celebració dels 10 anys de Softcatalà va ser la que va dir l'Òscar del Pozo, enginyer de Google a Irlanda i antic col·laborador de Softcatalà.
40 llengües, 99% dels usuaris
L'Òscar ens va explicar que l'any passat Google va analitzar les llengües dels usuaris del web i es va trobar que si s'agafaven 40 llengües, es cobrien el 99% dels usuaris (fins que no revisi el vídeo de l'esdeveniment, no estic segur que aquest sigui exactament el tant per cent). I aquestes 40 llengües són les llengües que Google té pensat utilitzar en els seus serveis.
Sembla ser que el català va entrar entre les 40 per poc. Això contrasta amb la posició 25/20/15 que ocupa en altres rànquings. Cal diferenciar entre la creació activa de contingut/traduccions (la posició 25/20/15), i la posició dels usuaris pasius, la 40 de Google.
L'Òscar va dir a més, que si l'estudi Google el fes avui dia, potser el català no hi entraria. Comunitats lingüístiques més grans que la nostra estan accedint a les noves tecnologies i ens estan superant en nombres absoluts, sobretot a l'Àsia.
A més, també va dir que per guanyar unes dècimes més al 99% d'usuaris, caldria afegir-hi un centenar més de llengües. Un esforç (de moment) massa gran per a un guany tant petit.
La importància de tenir el navegador en català, o definir el català als navegadors en altres llengües
I com se sap la llengua dels usuaris? A Google i a molts altres llocs
consideren que el millor indicador és la llengua del navegador. Més
concretament, quina llengua està definida al navegador, que pot ser
diferent de la llengua dels menús del navegador. Normalment, si
l'usuari no toca res, la llengua dels menús és la llengua definida al
navegador, però podem canviar-la. Podem definir el català a un
navegador amb els menús en espanyol, anglès o letó.
Si agafem el Google Analytics de setembre i mirem la llengua definida al navegador dels usuaris, per aquest bloc ens trobem això:
Per EstatPropi.Cat això:
I sobretot pel volum de visites, a Softcatalà això:
És a dir, fins i tot a llocs amb visitants ben conscienciats (com EstatPropi.Cat), el català als navegadors difícilment supera el 50%.
Campanya per l'ús dels navegadors en català
Això vol dir que ens hem de posar entre tots (Softcatalà, blocaires, mitjans, administracions, universitats, sector educatiu, etc) en el tema de l'ús del programari en català, i molt en especial en la utilització de navegadors en català. O com configurar la llengua com a català en aquells navegadors que perquè no poguem o no volguem, siguin en espanyol, anglès o altres llengües.
Mentrestant, a Softcatalà tenim un llistat de navegadors en català:
Entre els diversos mitjans que hem atès a Softcatalà per al desè aniversari, hi havia Vilaweb. Ahir hi va dedicar una notícia destacada, incloent-hi aquesta entrevista de Vilaweb TV:
Hi vam estar parlant vora 30 minuts. La selecció dels talls ha estat molt bona. Gràcies Enric i tota la resta de l'equip.
فيسكا برشلونة! Que segons el Google Translate és la traducció del català a l'àrab de l'expressió Visca el Barça! (i la traducció inversa torna Visca el Barça). Per cert, la interfície del Google Translate ja està en català.
Ahir estàvem amb el Toni Hermoso, l'Alina i el Jordi Mas sopant a un restaurant Egipci, tot ple de pressumptament egipcis (parlaven una llengua que sonava a àrab), els qual veien un partit de futbol a una cadena en àrab. El Barça. Els veies allà molt més atents al futbol que els catalanets, i el locutor retransmetia amb passió.
Més passió que qualsevol locutor de TVE. Molt més!. I quan van arribar els gols, tothom alçant la veu i celebrant-ho.
Després aquests egipcis no parlen (ni l'entenen sovint) el català, però a diferència de molta immigració espanyola no fan bars-penyes del Madrit. Sí, ja ho sé, també n'hi ha del Barça, però quan he anat de campanya de mostreig per l'interior de Catalunya no sé com, però sempre acabo al bar de la penya del Madrit demanant un entrepà de pernil amb formatge.
El que penso i vaig dir és que la Generalitat Valenciana havia fet més per extendre el Linux (és a dir, ens estem limitant al tema Linux, no a la informàtica), ja que té l'objectiu de migrar tota la administració (i ja veurem si es fa) , i que això podria benefeciar a la presència del català (i ja veurem), en el sentit que Linux és multilingüe i estan incloent el seu català (el seu valencià) en el programari que produeix per a l'usuari final (Lliurex, Salt, gvSIG, etc).
Per contra la Generalitat de Catalunya ha fet el Linkat, però està en estat embrionari, i coses com l'inacabat corrector gramatical que a efectes d'usuari final actualment no existeixen.
Evidentment hi ha una voluntat provocadora. Si la Generalitat de Catalunya fa bandera de la llengua, i la Generalitat Valenciana del PP s'identifica com anti-llengua, mirem quins són els resultats actuals de les seves polítiques de cara a l'usuari final en l'entorn de l'escriptori de l'ordinador: No hi ha gaire diferència. La feina l'ha feta la societat civil (i no només Softcatalà).
Tanmateix, la Generalitat Valenciana del PP fa temps que fa moviments secessionistes en l'àmbit de la llengua a la informàtica, (i per tant, en contra de la llengua) fins ara no gaire reeixits.
Per l'entrevista patia, perquè més que preguntes, van ser comentaris
generals sense gaire concreció, i jo també vaig respondre comentaris
generals. Sort que tenim el blocs per aclarir les coses.
Aquest més l'OpenOffice.org (2.4.1) està trencant tots els rècords de descàrrega a Softcatalà. Tanmateix, els darrers mesos els esforços s'han centrat en la versió 3, i per això el retard en treure la 2.4.1.
Aquesta nova beta de l'OpenOffice 3.0 incorpora les següents millores:
- Codi font actualitzat a la última versió disponible (post Release Candidate 2) - Les cadenes de traducció s'han actualitzat a l'última versió del Pootle.
Aquesta és la primera versió de l'OpenOffice.org que té l'Ajuda en català, gràcies a la contribució del TERMCAT.
Com sempre, no l'utilitzeu en entorns productius. Encara que és una versió candidata madura, pot contenir errors crítics, i per això és important que la proveu el màxim de gent possible (i especialment l'ajuda).
Penseu que d'aquesta manera contribuireu de forma efectiva a la presència i ús de la llengua catalana, ja que l'OOo és un dels programes més utilitzats, i es fa servir a llocs com a escoles i instituts d'arreu dels Països Catalans.
Els comentaris sobre els problemes els podeu enviar a la llista de correu de l'OOo, o com a comentaris en aquest apunt.
marcbel |
Llengua |
divendres, 26 de setembre de 2008 | 21:28h
Se'ns dubte podem qualificar com una de les millors notícies per a la llengua catalana. El traductor de Google ha incorporat el català des del 25 de setembre (d'acord amb la Wikipedia). En total són 32 llengües (més variants), 31 i el català.
La traducció sembla bidireccional entre totes les llengües. És a dir, que podem traduir del català a:
Àrab, francès, alemany, espanyol, anglès, portuguès, italià, xinès (simplificat i tradicional), holandès, grec, coreà, japonès, rus, hindi, búlgar, txec, danès, finès, noruec, polonès, romanès, suec, filipí, hebreu, indonesi, lituà, serbo-croat (alfabet llatí i ciríl·lic), eslovac, eslovè, ucraïnès i vietnamita
i a l'inrevès.
Podem veure Vilaweb en xinès o àrab:
El xinès o l'àrab no són el meu fort, però les proves amb anglès, espanyol, francès o italià semblen prou bones (per a ser un traductor automàtic). El català juga novament a primera divisió.
Podeu trobar més sobre com funciona internament el traductor al seu PMF. El bloc oficial de Google també en parla. Segons Google, el traductor utilitza quan convé l'anglès com a llengua intermitja (no és la millor opció), i segons algun usuari, també l'espanyol.
Integració a blocs i web
Recordeu que el traductor el podeu integrar al vostre bloc/web. Només heu d'anar a la pàgina d'eines del Google Translate, generar un codi i inserir-lo a la vostra plantilla. L'he posat aquí al costat, però no sé per quina raó no s'alinia al centre (?!). Cap idea?. En tot cas, ara aquest bloc el pot seguir una audiència molt més gran, i sense canviar de llengua.
Primera opció més senzilla per reportar errors: A sobre d'un text (mal) traduït, deixeu el punter del ratolí a sobre i us ha de sortir un missatge emergent, on a la part inferior trobareu un Suggest a better translation.
Segona opció: Els errors de traducció es poden reportar a través d'aquí. El Report an incorrect translation en el moment d'escriure això encara no ha incorporat el català (comproveu-ho), així que podeu utilitzar el Suggest a feature or give feedback.
Teniu més informació per a la millora de les traduccions al PMF del Google Translate. Especialment si sou algú amb una important quantitat de text bilingüe paral·lel (com podria ser el BOE espanyol), utilitzant aleshores l'enllaç del paràgraf anterior i l'opció Contribute translation memories or parallel text.
Una de les mancances més importants del Google Earth és que no conté la topografia submarina, i per tant estem ignorant el 71% de la superfície del planeta (sí, d'acord, sóc geòleg marí...). De la qual, l'espècie humana només n'ha explorat un 10% de la part submarina, fonamentalment les empreses petrolieres.
El World Wind de la NASA va incloure la topografia submarina, però al meu parer de forma no gaire reeixida.
I aleshores tenim arriba el Virtual Ocean, amb l'objectiu de crear una nova i potent plataforma per a la recerca i l'educació (execució):
Disposa d'un globus 3D basat en el World Wind, i també una versió 2D basada en GeoMapApp, que ens permet observar també els pols:
És per a Java, i per tant funciona en Windows, Linux i Mac. Va més enllà de ser un simple visualitzador, admet importació de fitxers shape, grids, taules, kml, imatges... i connexió a servidors WFS i WMS.
Cal dir que va una mica a pedals, i he trobat diversos problemes amb les visualitzacions. En tot cas, una de les coses que més m'han agradat són els perfils en la versió 2D:
En aquest cas el tall de la línia recta entre Barcelona (esquerra) i Palma (dreta).
No he sabut trobar enlloc sota quina llicència estan les dades. Per exemple, si podem fer-ne captures de pantalla per posar-les a la Viquipèdia. Per la part americana segurament siguin lliures (de domini públic), però per la part europa, ni idea. Qualsevol clarificació serà d'agrair.
Per a més informació, visiteu la pàgina d'ajuda del Virtual Ocean.
VirtualOcean i Ubuntu 8.04
A Ubuntu 8.04 amb el Java instal·lat, m'he trobat que no funcionava. Sembla ser que hi ha una incompatibilitat amb l'OpenJDK Java runtime. Desinstal·lat via Synaptic, i conservant el Java, la cosa funciona igual que amb Windows XP.
Ara ja podeu explorar la darrera frontera del planeta, els fons marins. És una d'aquelles aplicacions que tant de bo s'incorporin a totes les escoles i instituts.
Passaré a contestar a alguns columnistes i polítics sobre el que han escrit a propòsit de l'estudi que m'ha encarregat el Cercle d'Estudis Sobiranistes sobre el suport social a la independència de Catalunya.
Un dels primers articulistes a comentar els resultats de l'estudi fou el filòleg i membre d'ERC (si no vaig errat) Francesc Codina i Valls, a un article a l'Avui titulat El gris també compta. Cal agrair els comentaris constructius, perquè ajuden a millorar, especialment en la transmissió de les idees principals de l'estudi.
En aquest article, en Francesc afirma:
És per això que el dilema secessionisme/unionisme amb què ha estat enfocada l'anàlisi del Cercle desfigura la realitat.
La natura és extremadament complexa. Això ho sabem molt bé les persones que ens dediquem a estudiar-la. És tant complexa, que sabem que l'ésser humà està incapacitat per si mateix a coneixer-la completament. Bàsicament, el conjunt de variables que actuen simultàniament és molt gran. Per això mirem primer de separar aquestes variables i després, un cop estudiades separadament, mirem d'estudiar les relacions entre elles. I això és extremadament complex, perquè el cervell humà no està capacitat per determinats tipus d'anàlisi. Una de les raons per a fer superordinadors, per exemple.
És per això, fent un judici de valor, que considero l'afirmació d'en Francesc és producte del desconeixement de com funciona l'estudi científic de la natura, o respon a prejudicis ideològics que s'avantposen a l'anàlisi racional per intentar menystenir l'estudi (i per tant, a la intel·ligència de l'autor). He de dir que la societat catalana i de la resta dels Països Catalans tendeix a menystenir el coneixement (la ciència) molt ràpidament. És un dels greus problemes que tenim com a societat.
El procediment de separar variables per al seu estudi és el normal en ciència. Els resultats presentats, preliminars, són resultats variable a variable. Òbviament, aquesta és una primera fase, que té les lògiques limitacions. Però és per on s'ha de començar. Actualment estic en fase d'anàlisi del conjunt de variables per mirar d'establir les relacions entre elles. Com d'altra banda vaig dir oralment a la presentació, està escrit a la pròpia presentació i he escrit diverses vegades al bloc.
Resumint, l'estudi segueix una metodologia estàndard.
Segona afirmació a destacar de l'article:
No és encertat ficar en un mateix sac (el de l'unionisme) els partidaris del federalisme i els de l'uniformisme.
Aquí no puc fer més que expressar la meva més absoluta perplexitat. Per què és completament fals que l'estudi digui això enlloc. Junt amb la presentació oral, es va lliurar a periodistes, membres del CES i vaig penjar al bloc un document explicactiu de la presentació que diu, textualment:
Cal ressaltar que a l'opció federalista hi ha un empat tècnic entre aquells que estan d'acord amb la independència (40%) i els que s'hi oposen (42%).
De fet, la pròpia presentació inclou un gràfic de l'evolució del suport a la independència de l'opció federalista i la resta d'opcions, encara que reconec que no es possible entendre'l si no s'està a l'exposició oral. Mai s'ha dit el que diu en Francesc, sinó més aviat tot el contrari.
L'objectiu de l'estudi és aportar dades per què es generi un debat i una reflexió. Però clar, un debat i una reflexió un cop llegit el que es proporciona, no pas sense llegir-lo.
Resumint, l'estudi no fa el que diu en Francesc que fa.
Conclou en Francesc:
El sobiranisme, si vol arribar a ser majoritari, ha de partir de la realitat. I transformar-la. Ignorar-la o simplificar-la no porta enlloc.
Afirmació, que d'altra banda, comparteixo completament. La pura i simple retòrica sobre l'independentisme (especialment la dels articulistes dels mitjans de comunicació i els polítics) ens han dut fins a on ens han dut, i avui dia no aporten res de nou. Cal anar més enllà. És per això que amb l'estudi es volen aportar dades concretes (aportar coneixement), sense retòrica, per conèixer la realitat seguint una metodologia racional, i a partir d'aquí identificar els nínxols on poder actuar i elaborar els discursos específics necessaris.
Resumint, si volem conèixer la realitat la retòrica no serveix, ens hem de posar a fer números i discutir-los avantposant l'anàlisi racional a la ideologia.
Però com s'ha dit molts cops, la funció d'un científic és aportar coneixement. El que es faci del coneixement, no és assumpte dels científics.
