   |  |
Del amor que no pot dir el seu nom
|
|
Salvador Puig Antich "lluitant" pels Oscars de Hollywood?? Posem-nos en el millor dels casos: la Academia de Hollywood otorga l´oscar al millor film de parla no anglesa a "Salvador"...A partir d´aquest moment un fotiment de nordamericans i ciutadans de parla no anglesa entendràn i mostraràn empatia pels moviments i la "moguda"antiautoritària,llibertària i catalanista dels setantes i el clima i la efervescència que hom respirava en aquells moments. A més a més,entendràn i mostraràn empatia per la lluita i la resistència de persones i grups,així com de les clases treballadores enfront la dictadura franquista i no necessitaràn de cap llibre ni documentació sobre l´època del MIL o del maquis,ja possats. A més a més,la seva simpatia i solidaritat pels catalans i els seus anhels identitaris(i la seva persecució i/o repressió),desprès del visionat d´aquest film es multiplicarà sorprenentment com l´escuma. ...Oi que no és gaire probable tot això? Vaja,dic jo eh. Si els enyors Huerga and company (la "company" és Mediapro) volen fer noveles romàntiques que truquin a en Steven Spielberg que en sap un munt."Nosaltres no volíem fer un documental,ni reseguir la història sinó fer una película" diuen...Si volen fer plorar al personal i recordar-li´s el "bé" que es viu en "democràcia" i en autonomicràcia i que ja no cal jugàrse-la pel carrer que rememorin l´obra de Corin Tellado o que ampliïn El Cor de la Ciutat amb nous capítols.Jo els hi proposo el nom de la telesèrie: El Cor dels setanta des de dintre de la trenca.Ja veuràs,serà com tornar a sentir el "Un rayo de Sol,oh,oh,oh",quina emotivitat,quantes llàgrimes! Ni Oscars ni Robin Hoods ni Caputxetes vermelles! No es pot fer un film sobre una realitat històrica encara punyent i nostrada ni passar per sobre del silenci de la tomba dels ajusticiats per una dictadura amb garrot vil i quedar-s´hi tant amples! O expliques sense concessions fets,persones i contextes o et quedes a casa teva curòs de la teva mala conciència d´època.No hi ha més.Però clar,ja sabem,els Països Catalans són territori comantxe,tot s´hi val.Tot es pot vendre i negociar.Tot és interpretable.No hi ha res d´inquestionable,d´inquebrantable.Els sentiments,els records?...Rai! Tot és com un moll immens,sense fí.Ja pots estirar per aquí i per allà que ningú prendrà mal ni haurà de molestar-se.No cal patir per ells.Un cop més,no cal patir pels catalans.Ja estem fets a que no pateixin(ni ens entenguin) més del compte per nosaltres.Ja no vé d´això...o sí?? Un altra món continua essent possible. Salut i Independència, Jordi  Si ja en el meu anterior post renegava del esport d´elit al temps que dels jugados "catalans",ja sigui de basquet o de futbol que s´hi troben bé representant a Espanya o menystenint les seleccions catalanes...Sant-tornem-hi que no ha estat res! Ara l´ínclit Laporta i el seu (el que resta)equip directiu ens vol banalitzar,convertir en un calaix de sastre,en un esperpent aquell club que,trenta o quaranta anys enrera encara atorgava un mínim de sentit a allò del "més que un club".Segurament s´haurà sentit,per moments,com el mateix Pau Casals el "nostre" president blaugrana durant el seu discurs a la seu de l´ONU.Es més que probable coneixent el personatge.Ara bé: no ens faràn combregar amb rodes de molí! El Barça no és (no pot ser) una Ong.Argumenta,el cunyadíssim,al seu missatge als socis (vegeu la web oficial del Barça) que el "més que un club" és un concepte "flexible" que dóna joc a múltiples interpretacions...I un bè negre,mister pujades de quotes de socis i baixades de pantalons! El sentit històric únic (quan encara hom podia presumir d´ell) de la expressió "més que un club" implica que el F.C.Barcelona representa,més enllà d´un equip de futbol,a un poble,a una nació.Poble i nació que quan no han estat reprimits han sigut callats per dret de conquesta.Poble i nació que no podien (ni poden) manifestar-se plenament ni en el seu propi idioma.Això i no altra cosa,en els origens dels temps(allà cap a l´era dels dinosaures)volia venir a dir el famós "més que un club". Així doncs: POPULISME.Divisme i discurs demagògic.En termes polítics en diriem "maragallada" potser.Discurs,també,del políticament correcte i de mirada i acció curta: mireu que solidaris som els catalans,que predispossats sempre a extendre la mà al veí...mentre el veí,el directe,el del 1714, ens la fot permanentment via expoli fiscal i menyspreu com a nació i com a cultura pròpia. La samareta del Barça,per anar bé,hauria de dir: "enrecordat dels catalans!".I que,altres clubs del món,destinesin un 0,3 o un 0.5 del seu presupost a la causa catalana (amb els clubs espanyols sense dubte no hi podriem comptar!). Miri,senyor Laporta i acòlits: qui ha de salvar els nens desnodrits i sidosos del mon són el conjunt de governs de les nacions riques(eliminat o mirant de contribuir a erradicar alhora els règims corruptes dels propis països pobres).Són el Fons Monetari Internacional del que el (nou) braç dret seu,el neocon o ultraliberal i colorista directiu seu,l´impagable Xavier Sala i Martín,en forma part!! Ell sí que deu entendre de números,no ho dubti; parli amb ell ! Qui ha d´abolir la pressió inmoral del deute extern que precipita a conflictes armats i fam crònica als països pobres i als seus nens i també grans són el Banc Mundial i el ja dit FMI.Són les polítiques dels governs rics,com la dels Estats Units,tan estimats també pel seu número dos i ja citat Sala i Martín. El F.C.Barcelona,la seva directiva,cau de quatre grapes no ja sols en el populisme al que em referia sinó en el lamentable tripijoc de la "generositat" malentesa,en la nauseabunda caritat acalla-conciencies que,evidentment,no comença per un mateix,o sigui,no comença pels propis catalans.Vindriem a raure,transportat al món del esport,a la desgraciada política del "fer pedagogia",del fer-nos perdonar,els catalans,abans d´hora.D´entregar-ho tot,perdent bous i esquetlles si hi cal,per tal de que "confiïn" en nosaltres i vegin lo bons que som. Personalment,em posiciono clarament en contra de "maratons" solidàries (per exemple les televisives) per no altra motiu que constitueixen un mal exemple.Resumint-lo,seria allò d´ensenyar a pescar o a treure- hi aigua abans de donar,caritativament,aliments o diners.Les televisions,o el Barça no poden fer,de cap de les maneres les funcions i les obligacions de les respectives polítiques socials i solidàries dels seus governs.I el Barça,adoptant aquesta política,no fa pas altra cosa doncs que perpetuar les condicions de dependència i misèria de les poblacions deprimides i dels seus nens.Es donar carta de naturalessa a la divisió Nord-Sud.Finalment,l´efecte contrari! No entraré,com ja ha observat algú,en el continu risc de mal exemple esportiu d´un i altra contrincat i les seves aficions.Per exmple,quan un jugador del Barça escup sobre un rival o l´empenti i el llençi a terra o quan,la pròpia samarreta unicefista vagi ella a terra,pels cops rivals...Tot plegat,de molt dubtós exemple esportiu i pedagògic vers els infants. Tampoc entraré a analitzar ara el paper que juguen o deixen de jugar Ong´s i entitats super-estructurals com ara Unicef.Del burocratisme i servilisme que pot (i sól) acompanyar-les.Dels destins finals dels ajuts i diners,etç.Com dirien aquells dos,el proper dia parlarem del govern. Salut,Jordi
homer |
dimarts, 5 de setembre de 2006 | 04:01h
Gasol,Xavi,Oleguer Presas.L´esport professional és garantia de seny,de posicionaments polítics o socials assenyats? Una dona que portava un infant
abraçat al seu pit digué: "Parla’ns dels infants". I ell digué: El vostres infants no són els
vostres infants. Són els fills i les filles
del deler de la vida per ella mateixa. Vénen a través de vosaltres,
però no de vosaltres. Els podeu donar el vostre
amor, però no els vostres pensaments. Car ells tenen els seus
propis pensaments. Vosaltres podeu formar els
seus cossos, però no les seves ànimes. Car les seves animes viuen en la casa del demà i vosaltres no les podeu
visitar ni tan sols en els vostres somnis. Podeu lluitar per ser com ells, però mai no proveu de fer-los a ells
semblants a vosaltres. Car la vida no torna mai endarrera ni pot deturar-se en l' ahir. Vosaltres sou els arcs amb els quals els infants són llençats com sagetes
vivents. L' Arquer, Déu, veu el fitó
sobre el camí de l'infinit, i us doblega amb la seva força perquè les seves
sagetes vagin ràpides i lluny. Deixeu-vos
encorbar joiosament per la mà de l'Arquer. Perquè Ell, Déu, estima tant l'arc
estable com la sageta que vola. Khalil Gibran |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosBLOCS "VILATANS"
HUMOR
JOCS
MAINADA
MúSICA
NARRATIVA
PERSONATGES
POLITICA
SEXUALITAT
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|