isaacot |
dissabte, 25 de novembre de 2006 | 12:49h
“No només resulta generós cedir en ocasions quelcom en les nostres justes reivindicacions, sinó que pot resultar fins i tot beneficiós” (Ciceró).
Els nacionalistes catalans i els independentistes d’aquest país tenim un president socialista.
El sostre electoral de l’independentisme ja està cobert, o podem aspirar a que augmenti? Totes les ideologies tenen el seu límit de creixement, no en canvi l’objectiu de la independència, desig que hauria de ser transversal entre diferents visions polítiques.
Per què aquesta transversalitat sigui possible tots hauríem de proposar i cedir.
Com a votant d’ERC cedeixo a acceptar el pacte amb el PSC i IC-EUA. Cedir no és renunciar, simplement penso que és la millor opció per fer créixer en un futur l’objectiu final. I alhora proposo als votants de CIU que exigeixin al seu partit més valentia alhora d’afirmar si realment volen una Catalunya independent o no. En cas de que es declarin independentistes ja tindré una altre opció a votar.
Es correspon la difusió mediàtica que reben el Partit dels Ciutadans amb la seva representació parlamentària? Perquè la corporació catalana de ràdio i televisió cedeix a difondre el missatge lerrouxista que aquest partit propugna? Aquest últims dies he vist molt més l'Alberto Rivera que no pas en Carod o en Saura.
isaacot |
dimarts, 14 de novembre de 2006 | 20:17h
Avui he regalat una catània. Li he demanat a una amiga que tanqués els ulls i li he posat la catània a la boca. He observat l'expressió de la cara. Un instant amb silenci. M'ha fet un petó.
isaacot |
divendres, 10 de novembre de 2006 | 10:48h
Ahir al vespre es van concentrar unes 200 persones a la plaça Sant Jaume indignades amb el nou pacte de govern. "Ens heu traït, Catalunya no perdona". Algú em podria dir a quina Catalunya es refereixen? M'agrada aquest nou acord, també hauré de demanar perdó? Per cert, la concentració va ser iniciativa d'un grupuscle que es fa dir "Unitat Nacional Catalana". Quina unió proposen?, nacional o regional aquesta unitat? i per últim, perquè patrimonialitzen Catalunya en una sola opció política?
Dimarts 17 d'octubre, trajecte de Sabadell-centre a Terrassa. RENFE. 9 minuts de durada. M'assec compartint quadratura amb dues noies i un noi universitaris, de l'autònoma concretament. Parlen, millor dit criden, amb el to que utilitzarien si es trobessin més distanciats. Discuteixen sobre l'edat que té un cantant nord-americà d'origen llatí. Llegeixen entre elles un diari gratuït, fins que una d'elles es topa amb l'edat del cantant i li retreu al noi que tenia raó. La llengua emprada entre ells la castellana. Just al costat dos marroquins parlaven , millor dit discutien amb la seva llengua. A un d'ells li sona el mòbil i respon amb un "hola", i tot seguit desenvolupa una conversa amb ves a saber qui. És despedeix amb un "t'estimo". La llengua emprada pels meus veïns de l'esquerra, l'àrab i el català, la dels meus companys universitaris de compartiment la llengua castellana. Integració? parlem-ne.
El passat dissabte 14 d'octubre a la ciutat de Terrassa, tingué lloc un dinar col·loqui a on estigueren representades diverses opcions ideològiques, així com distintes visions del futur del país. Independentistes no miltants de cap partit, sobiranistes d'ERC, sobiranistes anarco-sindicalistes, socialistes del PSC i del PSOE, i fins i tot algún convergent de l'ala més socialdemòcrata, vam contrastar idees i opinions, que més enllà de plasmar les nostres diferències ideològiques, van servir per consolidar els nostres punts d'unió i de consens.
Va ser una trobada plural, i per tan enrriquidora, un dinar entre gent de diferents pensaments i opcions polítiques que defineixen el inmens mural ideològic i democràtic que defineix el nostre país.
