Aquest és el títol que la Laura N. va posar al seu treball de recerca realitzat el curs passat, a l'IES Castell del Quer (el del Lluçanès). Això dels treballs de recerca m'ha interessat sempre (ahir vaig anar a l'Institut a fer-ne una petita explicació, m'ho vaig passar fantàsticament bé!) i si són d'un tema interessant per a mi, encara més. El de la Laura té diversos aspectes molt interessants i, suposo que no s'enfadarà si els comento breument.
Una aproximació a la definició de JOVE m'ha semblat molt curiosa, molt interessant. Per la meva feina, i pel què he estudiat, aquest és un concepte que sempre costa de definir. Què vol dir jove? Qui és jove? En fi, diria que hi anirem donant voltes. És molt interessant també les perspectives que s'hi presenten per comprendre millor el fet juvenil (hàbil ús de conceptes!): la perspectiva del cicle vital, la biogràfica i la de generacions. Si teniu ocasió de llegir-ho, veureu que el debat està servit.
Un apartat bastant 'teòric' és el que es fa una mica la fotografia -amb dades- dels joves a nivell estatal i a nivell català (participació democràtica, educació, treball, salut). A això ho segueix el treball de camp, on trobem dades referents, ara sí, al nostre poble. (segueix...)
*La foto, és la que il·lustra la portada del treball. La vaig tirar jo mateix, el dia 14 d'octubre de l'any passat al camp de l'Olost. Es veu com una pila de joves pradencs, armats amb un "bombu", estàvem units i arranglerats...
Sota el mateix títol que encapçala aquest post, s'emmarcava la primera jornada tècnica de la Fira de l'Hostal del Vilar, aprofitant el ressò i la tradició d'aquesta fira es pretenia "obrir un espai de trobada i reflexió sobre temes d'interès pel pagesos/es i fer-ho mitjançant unes jornades obertes a totes aquelles persones que estiguin relacionades o interessades amb el futur de l'agricultura i ramaderia al nostre territori.
El tema central de les jornades serà la producció de qualitat i la seva diferenciació al mercat. Aquest és un tema complexe però una alternativa que pot ajudar a mantenir vives petites i mitjanes empreses agro-ramaderes."
Interessant. Molt interessant. Sóc un dels que estic interessat (i relacionat) amb el futur de l'agricultura i la ramaderia al nostre territori. Així que dissabte el matí, entre Congrés d'Esquerra-Osona (en parlaré) i trobades geganteres (en vaig parlar), me'n vaig anar a Sant Boi. (hi ha més...)
* a la foto, una imatge de l'endemà. Parlant de producció, he escollit aquesta.
Als dos llocs repetíem per enèssima vegada. Però és que ens hi trobem molt a gust!
Ahir a la tarda, arribàvem a la Plaça Gaudí -Vic- on vem fer la plantada. Cercavila per carrers del casc antic -sense passar gens de set-, arribada a la Plaça -amb entrada per sota una gran estelada!-, baixada pel mític Carrer de la Riera, ballada final al pati del Seminari Vell i sopar a la Plaça Gaudí. Érem la Judit, la Iraida, l'Abel, el Sergi, l'Eduard, la Maria, l'Erra, la Cristina, el Marc, la Marta, el Nardi i més tard, el Dídac.
I avui, encara amb la ressaca gegantera d'ahir la tarda -i de la festa nocturna que hi ha hagut a Prats- a les 9 del matí ens n'hem anat a Taradell. Un bon esmorzar (amb el mateix menú que el sopar d'ahir...) a Can Costa i Font, una cercavila completa i animada (ens acompanyaven els grallers de La Seu d'Urgell), amb final al lloc de costum (em sembla que n'hi diuen La Carpa, o quelcom així). (segueix...)
A les cases de pagès hi ha unes determinades dates que històricament han estat especials. Dies que la taula llarga de la sala hi ha (o hi havia) més gent del normal. Em vénen al cap el dia de la matança del porc (ja fa temps que a casa no es fa), el segar a l'estiu (cosetxar), l'esquilar ovelles a la primavera, i l'ensitjar (popularment mal dit 'ensilar'). Ahir al Soler de n'Hug -casa- van ensilar.
Pels que no ho sàpiguen, tot i que podeu veure'n unes quantes fotos clicant aquí, ensilar és recol·lectar (tallar, collir, anar a buscar) el menjar verd del camp (en aquest cas sordo, però també rei-gras, blat de moro, etc), i posar-lo en un pilot (si se'n disposa, les sitjes). Allà, el menjar verd fermenta i es converteix en menjar comestible pel bestiar (a casa, i majoritàriament, per les vaques). En fi.
- Per cert, aquest cap de setmana, té lloc al Lluçanès una fira en la que podreu parlar d'això i de molt més! La Fira a l'Hostal! La fira de la comarca per excel·lència.
Vivim uns dies en què molts estan pendents de què fan les borses, dels bancs mundials, dels grans organismes econòmics... En definitiva, també estem pendents de la crisi econòmica.
Davant d'això, paral·lelament, hem de buscar com l'administració més propera dels ciutadans (l'Ajuntament) pot aportar el seu gra de sorra per pal·liar els seus efectes. En aquest sentit, el Grup Municipal d'Esquerra de Prats de Lluçanès ha entrat una petició (com que els Plens són tan separats en el temps hem d'anar a cop de peticions...) que demana que les taxes municipals pel 2009 es congelin. Ara és el temps que aquestes taxes es preparen i al proper Ple segurament es sotmetran a votació.
Esperem, doncs, que aquesta mesura sigui benvinguda per l'equip de govern i per a tota la població en general.
El dia 11 de setembre, a banda de ser la Diada de Catalunya, a Prats hi havia cita al camp de futbol. La instal·lació de la gespa artificial era (i és) una realitat. Jo, vaig anar i assistir a la inauguració d'aquesta remodelació. He explicat a bastament el meu posicionament sobre l'aspecte de la gespa artificial i tot aquest tema (si cal, tornaré a explicar-la), però en aquest post em centraré a un aspecte concret d'aquesta inauguració. Si voleu, el menys important de tot plegat, però em desperta un seguit de reflexions. I ahir mateix ho vaig comentar amb l'alcalde.
La jornada em semblà encertada: la proposta de que juguéssin tots els equips del F.C. Pradenc que fan servir el camp; el fet que, com en una presentació anual habitual, es presentéssin tots els jugadors i jugadores i tècnics; que intervinguéssin el regidor d'esports, el president del club i l'alcalde; que tot plegat finalitzés amb un partit del primer equip i que hi hagués entrepans de botifarra. Al mig de tot això, abans de les intervencions, es va descobrir una placa. (hi ha més...)
Clicant la imatge, la veureu més gran. Si voleu més informació i fotos de la inauguració, cliqueu aquí.
Assistint als molts actes organitzats arreu del territori, penjant l'estelada al balcó... és igual, fent el què vingui de gust fer. El dia 11 de setembre, parem-nos una estona i pensem en el nostre país, en el futur.
En el meu cas, aquest vespre assistiré a l'acte unitari que s'organtiza al Lluçanès al voltant del monument a Jaume Puig de Perafita, a quarts de 10. A la nit, amb la Colla Gegantera i els Grallers d'Avinyó anirem a Les Carpes un any més!, i demà al migdia, a l'ofrena floral a Rafael Casanova, a Prats de Lluçanès. Ens hi anem trobant!!!
L'11 de setembre és la Diada Nacional del nostre país. Una commemoració que aprofitem per a convertir-la en una reivindicació, en una reivindicació dels nostres drets com a poble. Cal que en dies com l'11 accentuem la tasca que durant l'any ja portem (i que també hauríem de generalitzar una mica més). L'estelada simbolitza aquesta lluita, la lluita per la llibertat dels Països Catalans i pel dret d'autodeterminació dels pobles. Per això, des d'Esquerra i les JERC de Prats de Lluçanès, hem engegat una 'mini-campanya' per convidar la gent a penjar-la als balcons de casa seva, i posant-nos a la disposició per si a algú li falta.
Si algú vol, ja ho sap!
*Cal recordar que és una diada principatina, però a falta de normalitzar aquest aspecte, la commemorem amb tots els honors.
Amb les acaballes de l'estiu es dóna el tret de sortida a moltes de les competicions esportives que omplen el temps de la majoria de l'any. En aquest cas, els Juvenils del F.C. Pradenc ahir van jugar el primer partit de pre-temporada. Després de la també primera setmana d'entrenaments, tocava posar en òrbita la pilota. D'aquesta manera, ens en vem anar cap a Cardona, en un camp de futbol que ensenyava tot el què té (o el més rellevant) aquest poble del Bages: el castell i les mines.
Ahir s'estrenaven diversos jugadors, alguns havent pujat de categoria del mateix club, i dos procedents de l'Olost. També era el primer dia del Modest, que s'ha convertit en el segon entrenador d'aquest equip. La seva estrena a la banqueta va ser especial: va haver d'exercir de primer entrenador (per indisposició del Paré), això sí que és una bona estrena, arribar i au, agafar el 'mando'!! Cal dir que se'n va sortir molt bé! I a més, sempre podrà dir que va debutar amb victòria! (segueix...)
No us espanteu, no és pas que hagi fet una ruta en BTT per la nostra comarca. És que fent el xafarder per aquesta gran xarxa internauta, he trobat el vídeo que us presento a continuació. M'ha agradat veure'l, reconèixer zones... Mireu-lo:
Existeix el Centre BTT Lluçanès, un servei potent que reuneix diferents rutes (clica aquí per saber més) per poder fer en bicicleta tot terreny a la nostra terra. Segurament aquesta xarxa de rutes que des del Consorci del Lluçanès es va impulsar (i s'impulsa) li falta una empenteta, no només per la gent que pugui venir d'altres terres a conèixer el Lluçanès, sinó també per la gent d'aquí. Han o hem de saber encara més que tenim una oportunitat única per conèixer racons que ens passen per alt i, de pas, practicar una mica l'esport (ai, que em tiro pedres sobre la teulada!). (segueix...)
Ja fa un parell de setmanes llargues, una trucada en nom de La Sexta va entrar al meu mòbil. No era cap broma. Aquesta televisió espanyola necessitava una granja prop de Manresa. Després de no-sé-quantes coses estranyes, els van donar el meu número, així que em van telefonar.
Es veu que entremig de les notícies durant els mesos d'estiu, projecten uns 'mini reportatges' d'una secció anomenada "Vacaciones por la cara". Es tracta d'un noi que va fent el 'ximple' perquè vol viure de gratis una temporadeta estiuenca. Una cosa més aviat 'cutre'...
I sí sí, va venir al Soler de n'Hug a gravar-ne un, i va ser passat per les notícies l'endemà mateix (avui fa una setmana). Per qui vulgui veure'l, pot clicar aquí. Aviso, fa bastant bastant bastant riure. I el paper dels actors...IMPRESSIONANT! Amb un castellà... també impressionant! És que... com ens hem de veure!!!
Sant Feliu, Santa Creu, Oristà, Sant Bartomeu, Perafita, Sant Boi, Sant Martí... i OLOST! Un dels pobles del Lluçanès que ens faltava anar, avui hi hem estat presents!
Allà és festa major, i sortint de missa ha set el torn dels gegants olostencs PEROT i MERCÈ, dels pradencs VICENÇ i ÀGATA, i dels capgrossos locals, tot acompanyats de la colla de joves grallers del poble. Han ballat primer el Perot i la Mercè, seguits de la parella de Prats de Lluçanès i dels cap grossos. Llavors, hem ballat tots junts. Per cert, he tingut l'honor de fer un ball ficat sota el Perot, i m'ha recordat vells temps, quan durant un parell o tres d'ocasions els vem fer ballar per la Fira de Santa Creu ara ja fa uns 5 anys.
Els d'Olost només surten per festa major. Crec, però, que amb un parell "d'arreglos" als gegants (pesen moltíssim!!), i veient una trobada gegantera, tota la colla de joves que hi ha capaços i disposats, s'apuntarien sense pensar-s'ho gaire al món geganter. Nosaltres els hi donem tot el suport i més! A veure si s'animen!
Tot plegat ha acabat amb un vermut geganter de germanor. Moltes gràcies!!
Clicant aquí, podeu veure un recull de fotografies.
Com ja fa alguns (no recordo exactament quants) anys, dissabte vàrem anar a l'Escampada. Al costat del pantà de Sant Boi, després d'un empolsinat camí de carro, se n'hi munta una de grossa un cop l'any. I no es pot deixar passar per alt. Aquesta vegada van tornar a repetir l'encertat invent de l'Escampada Rock, en que un parell de grups toquen en directe. L'encert d'enguany va ser doble.
Teràpia de shock, em van impressionar. Ens van impressionar. Amants de la música en català, i del rock català, la meva colla i jo vem viure intensament el concert que ens van oferir, des del primer moment. No els coneixíem. Bon rotllo dalt l'escenari, es comuniquen molt bé amb el públic, sense por, mostrant-se propers. Una veu excepcional els lidera, i unes lletres treballades tractant temes que toquen de prop.
Un cop acabat el concert, vam emportar-nos l'altra sorpresa: la seva edat. Joves, molt joves, aquests nois tenen molt futur per davant! A més, reconeguts ja per varis premis, com el del Millor Grup Revelació de l'any per la revista Enderrock (mireu aquí).
Qui en tingui ganes, remeneu al seu myspace i a la pàgina web, i podreu escoltar peces seves, i veure'n vídeos. Em quedo amb el "Pobres i rics".
Ah, i l'Escampada, després de l'actuació dels Teràpia de shock, va acabar excel·lentment bé!
Ja ho sé, la de dalt és una foto molt dolenta. Però és veu (o tinc la intenció que es vegi) la piscina, de nit, amb bastanta gent nedant. Ja estic en procés de canvi de la càmera, l'any que ve podré aconseguir una imatge millor.
La de sota, és el partit d'ahir que va jugar el Pradenc al camp de l'Olvan, en el marc de la festa major d'aquest poble berguedà.
Vaig viure les 6 hores de natació, divendres a la nit, com unes jornades revitalitzades. Molta participació, molt bon ambient. Recordant les històriques 24 hores que es fèien abans, amb la gent vivint-ho molt, treballant-se vestits i guarniments (aquest any encara no va ser així, però tornarà!). El que sí que va tornar va ser la xocolota desfeta al final per tots els participants! Quins records!! Gràcies a la Montse de Cal Janet i aquelles dones, cal dir-ho. (Segueix...)
Aquest és el títol que la Laura N. va posar al seu treball de recerca realitzat el curs passat, a l'IES Castell del Quer (el del Lluçanès). Això dels treballs de recerca m'ha interessat sempre (ahir vaig anar a l'Institut a fer-ne una petita explicació, m'ho vaig passar fantàsticament bé!) i si són d'un tema interessant per a mi, encara més. El de la Laura té diversos aspectes molt interessants i, suposo que no s'enfadarà si els comento breument.
Sota el mateix títol que encapçala aquest post, s'emmarcava la primera jornada tècnica de la Fira de l'Hostal del Vilar, aprofitant el ressò i la tradició d'aquesta fira es pretenia "obrir un espai de trobada i reflexió sobre temes d'interès pel pagesos/es i fer-ho mitjançant unes jornades obertes a totes aquelles persones que estiguin relacionades o interessades amb el futur de l'agricultura i ramaderia al nostre territori.
Als dos llocs repetíem per enèssima vegada. Però és que ens hi trobem molt a gust! 
A les cases de pagès hi ha unes determinades dates que històricament han estat especials. Dies que la taula llarga de la sala hi ha (o hi havia) més gent del normal. Em vénen al cap el dia de la matança del porc (ja fa temps que a casa no es fa), el 
Vivim uns dies en què molts estan pendents de què fan les borses, dels bancs mundials, dels grans organismes econòmics... En definitiva, també estem pendents de la crisi econòmica. 
El dia 11 de setembre, a banda de ser la Diada de Catalunya, a Prats hi havia cita al camp de futbol. La instal·lació de la gespa artificial era (i és) una realitat. Jo, vaig anar i assistir a la inauguració d'aquesta remodelació. He explicat a bastament el meu posicionament sobre l'aspecte de la gespa artificial i tot aquest tema (si cal, tornaré a explicar-la), però en aquest post em centraré a un aspecte concret d'aquesta 
Assistint als molts actes organitzats arreu del territori, penjant l'estelada al balcó... és igual, fent el què vingui de gust fer. El dia 11 de setembre, parem-nos una estona i pensem en el nostre país, en el futur.
L'11 de setembre és la Diada Nacional del nostre país. Una commemoració que aprofitem per a convertir-la en una reivindicació, en una reivindicació dels nostres drets com a poble. Cal que en dies com l'11 accentuem la tasca que durant l'any ja portem (i que també hauríem de generalitzar una mica més).
Ja fa un parell de setmanes llargues, una trucada en nom de La Sexta va entrar al meu mòbil. No era cap broma. Aquesta televisió espanyola necessitava una granja prop de Manresa. Després de no-sé-quantes coses estranyes, els van donar el meu número, així que em van telefonar. 
Sant Feliu, Santa Creu, Oristà, Sant Bartomeu, Perafita, Sant Boi, Sant Martí... i OLOST! Un dels pobles del Lluçanès que ens faltava anar, avui hi hem estat presents! 
Com ja fa alguns (no recordo exactament quants) anys, dissabte vàrem anar a l'
