Per fi la fi dels congressos ha arribat. Almenys al nostre àmbit territorial. I ho dic cansat. Primer, per qui no ho sàpiga, el congrés és el màxim òrgan de decisió d'Esquerra, a tots els nivells. Es celebra congrés a nivell local, comarcal, regional i nacional. Bàsicament s'hi escull la direcció que ha d'encapçalar el partit en els diferents àmbits els propers anys (en el cas local i comarcal, per dos anys; i el regional i nacional, quatre), i amb ella, la direcció política a seguir.
Ara ja hem passat totes aquestes estapes i, per tant, ja podem seguir treballant tranquils sense haver de pensar en aquestes coses. Està molt bé poder celebrar congressos, on tota la militància pot decidir, parlar, aportar, discutir, criticar. Això no passa a totes les organitzacions ni partits polítics. En aquest sentit, me n'orgulleixo de poder-ho fer. I de poder ser escoltat. (segueix...)
*La foto: un moment d'una votació d'avui. Extreta d'Osona.com
El Cercle d'Estudis Sobiranistes ha fet públic un estudi en què es diu que els independentistes al Principat de Catalunya podem ser el 55%. Hi ha almenys dades curioses que m'han cridat l'atenció (encara que potser són òbvies): com més llegeixes els diaris, més independentistes hi ha; i com més estudis, més independentistes.
És un estudi que si més no demostra que l'independentisme entre els catalans està creixent, per fi, en un volum prou important per afrontar en un temps no molt llunyà un referèndum d'autodeterminació.
Ahir al matí vaig ser a Muntanyola. És un poblet que al Lluçanès potser poc n'hem sentit parlar, però que el tenim ben a prop (i tan llunyà alhora); sabeu La Muntada? Sí, aquella casa que la nova carretera li passa a tocar, abans d'arribar a Olost (venint de Vic), al mig d'una curva, on hi ha també un trencant per anar cap a Sant Bartomeu i, per cert, on va néixer el meu pare... Vaja, que em sembla que allò és Muntanyola.
Doncs vaig ser al Ple d'aquesta població, el dimarts a les 11 del matí. Casualitats de la vida van permetre que pugués anar-hi per donar suport al Toni Bou i als seus companys de grup municipal. Vegeu notícia per saber què ha passat allí. Però en resum és que les eleccions municipals del 2007 van deixar una distribució molt igual en nombre de vots i regidors les candidatures que s'havien presentat: 3 regidors per a CiU, 3 per a ERC i 1 per al PSC. CiU i ERC només els separen 6 vots. Això va fer que es signés un pacte de govern, en què, entre altres coses, els primers dos anys seria alcalde el convergent, i els dos següents el republicà. (hi ha més...)
Aquest migdia, sota un sol esfereïdor, la Glòria i jo ens n'hem anat cap a viure l'aplec del Pi de les Tres Branques. Era el primer cop que hi assistíem i no sabíem massa on anàvem, però al final hem arribat, i bé!!
Certament la fama d'aquest encontre els últims anys ha millorat molt, i avui m'ha semblat acceptable. Una bonica jornada, malgrat hi haguem estat poca estona (un parell d'horetes al migdia).
Hem arribat, hem visitat les parades d'entitats (inclosa les JERC Berguedà), i ja hem anat cap al Pi Jove. Anant cap allà, hi ha hagut mini-cercavila de gegants. Hi havia els gegants maulets vigatans. He tingut el goig de posar-me sota la Revolució (he de confessar que tenia bastant el mono de posar-me sota un gegant, després que ahir em perdés la Trobada d'Hostalets). Un cop arribats al Pi Jove, hem escoltat les intervencions que hi tocaven: un de la CUP de Berga, el Nil Cardona (Maulets Osona) i el Pep Musté (No a la MAT). (Segueix...)
Com és sabut, dissabte es va celebrar el Congrés Nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya. Motius personals (una prioritat de primer ordre) van fer que no hi anés, malgrat el moment transcendental del partit al que milito. Malgrat això, vaig estar més o menys pendent del què estava succeïnt (la revolució dels SMS em va ajudar).
Ahir, arribant a casa, llegir diaris i buscar com havia anat més concretament, va ser el primer que vaig fer. De moltes coses a valorar, escriuré del més 'mediàtic' de tot. L'adéu de Vendrell, i l'executiva monocolor del 'sector' Puigcercós.
Primer: m'agradaria saber fins quan haurem de parlar de 'sectors'. Segur que aquí hi tindrà molt a veure la pressió mediàtica, però també hi tindrà a veure si els protagonistes tiren llenya al foc o no. Espero que siguin responsables. (hi ha més...)
Dissabte passat va tenir lloc la 1a Trobada de Regidors/es Joves d'Osona i el Lluçanès. A quarts d'11 del matí comencem a arribar -alguns tarden una mica més, ja se sap- al Local Social de Santa Creu de Joglars. Esmorzem, a fora, coca i llonganissa acompanyat d'algun suc -taronja i pinya-. Un cop esmorzats, entrem dins i comencem a parlar tots plegats. Som vint-i-dues persones que en algun lloc o altre estem vinculats a la política municipal. L'objectiu de ser vint, estava superat. Establim un bon clima. Allí hi ha regidors d'arreu del territori -des de Lluçà a El Brull, passant per Vic, Centelles, Calldetenes, pujant a Torelló i a Orís, per exemple- i de tendències polítiques diverses -JERC, CUP, JNC, Independents, JSC...-. (segueix...)
Avui es celebra la gran jornada electoral a Esquerra Republicana de Catalunya. Els militants del partit degà de la política catalana (com se li diu, i és), celebrem una jornada històrica. Per una banda, podem ser enveja de moltes altres organitzacions, ja que TOTS els militants podem participar a elegir els nostres màxims dirigents de forma lliure i directa. Això no passa a tot arreu, i crec que és la millor conclusió que podem treure de la jornada d'avui. És la segona vegada que voto el President i Secretari General del meu partit, la primera va ser fa quatre anys a Lleida. Llavors, van poder-ho fer els assistents al Congrés. (hi ha més...)
Avui dijous (Jueves) els hereus dels borbons visitaran terres osonenques, concretament el municipi de Les Masies de Voltregà. Motiu: la celebració dels 200 anys de La Farga Lacambra. Aprofitant l'avinentesa i, de pas, vestir una mica més de popularitat la visita, faran una recepció (audiència em sembla que en diuen) a l'equip femení del CP Voltregà, que s'ha proclamat vàries vegades campió de la Copa de la Reina (Felicitats!).
La visita ha provocat un seguit de reaccions, i successos. Les JERC Vall del Ges han emès un comunicat que subscric totalment, i la Federació d'Osona-Ripollès-Lluçanès també ens hi hem sumat. A més, em reitero a sumar-me a les iniciatives que han sorgit (i encara puguin sorgir) per mostrar el rebuig a la visita d'aquests personatges a les nostres terres.
És evident que tothom pot convidar qui vulgui per a celebrar el què vulgui, però aquesta gent representen l'Espanya unida i retrògada, mitjançant una institució (la monarquia) caduca i passada de moda, que xoquen frontalment amb els meus (i de tanta gent) valors democràctics, republicans i independentistes.
El comunicat a "vull llegir la resta de l'article".
Ja fa uns quants dies que estem vivint un bon espectacle entorn l'aigua. Comentaris inoportuns, declaracions fora de lloc, decrets, manifestacions, posicionaments, arguments de diferent caràcter... Bé, veiem de tot, i a tots nivells: estatal, nacional, comarcal, local. Ara, però, ha plogut i molt -serà veritat allò de Sant Pere Regalat?-. Segueixen arribant a Barcelona vaixells carregats d'aigua (clar, han de complir contracte...) i el transvassament de l'Ebre segueix estant a debat.
Veia amb escepticisme la construcció d'aquesta canonada. La realització d'aquest transvassament em semblava una aberració, però amb l'argument que s'havia de trobar una solució immediata per l'àrea de Barcelona, doncs mira, podia arribar a entendre-ho una mica, ficant-me a la pell dels que governen (o ho han de fer). Ara (com abans), però, és més que evident que aquesta construcció deu respondre a altres interessos. Sembla que amb les reserves que ja tenim, podem arribar fins que es posi en marxa la desaladora del Prat. Per què doncs hem de construir la canonada? (hi ha més...)
* La foto: Riera de Merlès. Segueix llegint, que arribaràs a més interessants fotos i vídeos.
Ahir ens van tornar a regalar una foto de les escales del Palau de la Moncloa, on el president del govern central donava la mà al president del govern de la comunitat autònima basca, amb les banderes espanyola i basca al seu darrera. Això al principi. Seguidament, una altra foto allà assentats al sofà (em sembla que amb una imatge dels borbons allà al mig). I, al final, la foto de la compareixença d'un i altre a darrera d'aquell faristol mític, i davant de la imatge mig difuminada del mateix palau que els acollia.
Un cop acabada la notícia, dèies: "aquesta pel·lícula ja l'he vist!". Doncs no, no era la mateixa pel·lícula. Encara que, això sí, seguia el mateix guió.
Zapatero està immòbil amb la qüestió basca. Sap que no li ha donat massa mals resultats aquesta posició (quan pretenia moure fitxa, se'l carregaven). Però no serveix per a res. O sí? Per mantenir algun sostre electoral... No li interessa que Ibarretxe pugui liderar res. Deu pensar que amb un socialista ocupant el lloc de Lehendakari, les coses seran més possibles.
En fi, de forma vulgar en diríem un joc d'ous. (hi ha més...)
Aquesta última setmana la periodista Mònica Terribas ha estat notícia pel seu nomenament com a directora de TV3 (recomano el mail obert del Vicent Partal de divendres passat). Personalment, a priori em satisfà aquest nomenament, encara que ja la vaig trobar a faltar a La Nit al Dia, un programa que miro/mirava només tot sovint (més quan estava "estudiant").
Doncs bé, aquest dijous a la nit Mònica Terribas entrevistava Artur Mas. No ho he vist. Però una trucada del meu germà, força addicte a entrevistes d'aquesta 'dimensió', estava tot emocionat per les paraules que només d'engegada li ha etzibat la flamant nova directora al líder de l'oposició. Les deixo a continuació. Són, sens dubte, una denúncia. Chapeau per la Terribas.
Llest aquest noi. Crec que Zapatero ha fet una remodelació del seu Govern (en dic remodelació, perquè no crec que sigui altra cosa) de forma força inteligent, que l'enforteixen en els seus postulats.
Amb les mateixes principals figures com a Vicepresidents al mateix lloc del tauler, ha fet alguna reestructuració per a canviar coses de cara la galeria. Tot significa que amb els temes que estàvem encallats des de la perspectiva catalana, ho seguirem estant. (segueix...)
Avui es commemora el quinzè aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló. Jove militant independentista (militava a Maulets), va ser brutalment assassinat per una banda de feixistes. El judici que es va fer va ser tant escandalosament vergonyós, que el principal inculpat el maig de l'any passat participava ja a les eleccions municipals, formant part d'una formació ultradretana.
Un dia com avui ha de servir, a banda de recordar la persona de Guillem Agulló, per denunciar la impunitat que actuen determinats grups neofeixistes als Països Catalans, posant més accent al País Valencià (els companys de les JERPV també ens en poden explicar exemples). A més, també ha de servir perquè determinades organitzacions independentistes i d'esquerres, davant de fets així, ajuntin més esforços que mai.
* La imatge, és l'esquela que Maulets ha fet en motiu d'aquest trist aniversari.
El fins ahir (o avui) Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, Joan Puigcercós, ha mogut fitxa. Amb ell, ho ha fet Esquerra, que ha hagut d'entomar aquesta decisió i a partir d'ara començar seguir un camí amb nous marges.
A banda de què em sembli més encertada o no la seva decisió (suportada per l'executiva nacional), m'agradaria fer vàries reflexions.
S'han de tenir clares vàries coses (al meu modest entendre). Estem a la fi d'un cicle -o l'inici d'un altre-, sí, però no partim de zero. Que ho tingui tothom clar. No es pot fer amb dos dies una regeneració del partit ni rellençar una nova estratègia així d'avui per demà. Tenim un passat que hem d'entomar, que hem de respondre per ell. Esquerra ha de poder regenerar-se, adaptar-se, reforçar-se, debatre's... i tant que sí. Però mantenint els postulats que sempre l'han acompanyat.
Em molesta la utilització personalista que alguns estan fent dels mals resultats de diumenge. El típic "jo ja ho dèia que això no anava bé", i totes aquestes coses, em posen neguitós, m'incomoden. I penso, en aquest sentit, que algú s'equivoca. La roba bruta es renta a casa, i n'hi ha que fan servir els mitjans per aprofitar-se'n i obtenir notorietat pública, que es pensen que això els donarà més rèdit (o no sé què) per aconseguir dominar Esquerra.
Han de tenir clar que en un tema com aquest, els mitjans de comunicació esperen el més mínim moviment per fer notícia, per fer escàndol... això és morbós! No estic criticant els mitjans de comunicació, al cap i a la fi, fan la seva digníssima feina. Desafortunat, doncs, el to de les declaracions del President del meu partit a "Els matins de TV3". Igual que alguns altres militants (alguns amb més notorietat política que d'altres) des de la mateixa nit electoral han 'obert foc'. És evident que els mitjans de comunicació esperaven aquesta obertura per treure'n suc. I alguns han caigut de quatre grapes. Trist. (segueix...)
Per fi la fi dels congressos ha arribat. Almenys al nostre àmbit territorial. I ho dic cansat. Primer, per qui no ho sàpiga, el congrés és el màxim òrgan de decisió d'Esquerra, a tots els nivells. Es celebra congrés a nivell local, comarcal, regional i nacional. Bàsicament s'hi escull la direcció que ha d'encapçalar el partit en els diferents àmbits els propers anys (en el cas local i comarcal, per dos anys; i el regional i nacional, quatre), i amb ella, la direcció política a seguir.
El 
Ahir al matí vaig ser a Muntanyola. És un poblet que al Lluçanès potser poc n'hem sentit parlar, però que el tenim ben a prop (i tan llunyà alhora); sabeu La Muntada? Sí, aquella casa que la nova carretera li passa a tocar, abans d'arribar a Olost (venint de Vic), al mig d'una curva, on hi ha també un trencant per anar cap a Sant Bartomeu i, per cert, on va néixer el meu pare... Vaja, que em sembla que allò és Muntanyola. 
Aquest migdia, sota un sol esfereïdor, la 
Dissabte passat va tenir lloc la 1a Trobada de Regidors/es Joves d'Osona i el Lluçanès. A quarts d'11 del matí comencem a arribar -alguns tarden una mica més, ja se sap- al Local Social de Santa Creu de Joglars. Esmorzem, a fora, coca i llonganissa acompanyat d'algun suc -taronja i pinya-. Un cop esmorzats, entrem dins i comencem a parlar tots plegats. Som vint-i-dues persones que en algun lloc o altre estem vinculats a la política municipal. L'objectiu de ser vint, estava superat. Establim un bon clima. Allí hi ha regidors d'arreu del territori -des de Lluçà a El Brull, passant per Vic, Centelles, Calldetenes, pujant a Torelló i a Orís, per exemple- i de tendències polítiques diverses -JERC, CUP, JNC, Independents, JSC...-. (segueix...)
Avui es celebra la gran jornada electoral a Esquerra Republicana de Catalunya. Els militants del partit degà de la política catalana (com se li diu, i és), celebrem una jornada històrica. Per una banda, podem ser enveja de moltes altres organitzacions, ja que TOTS els militants podem participar a elegir els nostres màxims dirigents de forma lliure i directa. Això no passa a tot arreu, i crec que és la millor conclusió que podem treure de la jornada d'avui. És la segona vegada que voto el President i Secretari General del meu partit, la primera va ser fa quatre anys a Lleida. Llavors, van poder-ho fer els assistents al Congrés. (hi ha més...)
Avui dijous (Jueves) els hereus dels borbons visitaran terres osonenques, concretament el municipi de Les Masies de Voltregà. Motiu: la celebració dels 200 anys de 
Ja fa uns quants dies que estem vivint un bon espectacle entorn l'aigua. Comentaris inoportuns, declaracions fora de lloc, decrets, manifestacions, posicionaments, arguments de diferent caràcter... Bé, veiem de tot, i a tots nivells: estatal, nacional, comarcal, local. Ara, però, ha plogut i molt -serà veritat allò de Sant Pere Regalat?-. Segueixen arribant a Barcelona vaixells carregats d'aigua (clar, han de complir contracte...) i el transvassament de l'Ebre segueix estant a debat. 
Ahir ens van tornar a regalar una foto de les escales del Palau de la Moncloa, on el president del govern central donava la mà al president del govern de la comunitat autònima basca, amb les banderes espanyola i basca al seu darrera. Això al principi. Seguidament, una altra foto allà assentats al sofà (em sembla que amb una imatge dels borbons allà al mig). I, al final, la foto de la compareixença d'un i altre a darrera d'aquell faristol mític, i davant de la imatge mig difuminada del mateix palau que els acollia.
Aquesta última setmana la periodista Mònica Terribas ha estat notícia pel seu nomenament com a directora de TV3 (recomano el 
Avui es commemora el quinzè aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló. Jove militant independentista (militava a 
El fins ahir (o avui) Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, Joan Puigcercós, ha mogut fitxa. Amb ell, ho ha fet Esquerra, que ha hagut d'entomar aquesta decisió i a partir d'ara començar seguir un camí amb nous marges.
