Com que ja sabeu què ha passat no insistiré gaire en els arguments. Les actituds de menyspreu cap a la llengua catalana d'Air-Berlin estan portant polseguera. De moment ja hi han intervingut representants del Govern de les Illes i de la Generalitat, mentre el govern amic (zp) mira cap a un altre lloc. Paradoxalment, la companyia en comptes de disculpar-se ha anunciat que portarà als tribunals (???) l'ex-diputat Joan Puig per haver insinuat al seu bloc que l'actitud d'Air-Berlin és pròpia de mentalitats feixistes.
També hi ha convocada una concentració aquest dimarts a les 20:00h davant del Consolat d'Alemanya a Barcelona (Pg. de Gràcia 111). Els convocants diuen que "no és una concentració antialemanya sinó tot el contrari: una
concentració perquè a Alemanya, poble amic del català, coneguin les
vileses comeses per aquesta empresa".
Finalment, hi ha dues campanyes més d'enviament massiu de correus als responsables d'Air Berlin. La primera, i anònima consisteix en signar des del web de Catalunya Acció. La segona, individual i firmada, és promoguda per e-criteri. Es tracta de copiar el text que segueix i enviar-lo per correu electrònic a les següents adreces de l'staff de l'empresa alemanya. Em sembla una bona idea per fer pedagogia contra la ignorància i el mensypreu. El missatge s'adreça a la Sra. Ana Baschwitz, responsable de relacions públiques. Us passo el text en català i en alemany.
Al congrés d'Esquerra tothom ha estat pendent de les primàries, (a Sants ha guanyat el Carretero de president, i un empat entre el Ridao i l'Uriel de secretari), i ningú pels debats i votacions del dissabte que vé.
El dia 14 al Fòrum s'hauran de triar entre d'altres l'estratègia i la resta de direcció. També s'escolliran 30 membres del consell nacional, i llegeixo que serem 133 aspirants. Em pregunten si amb tanta gent tinc possibilitats? I és clar que sí!! Ja ho veureu!!
Abans no comencem a estar tots saturats de tant de debat, on tothom fa propaganda però ningú escolta als altres, aprofito per penjar la meua candidatura tal com figurarà als llibrets:
Ja ho veieu a la foto: protagonitzant un vídeo pre-electoral que no va agradar a tothom: modern i agosarat per uns, frívol i contradictori per d'altres. http://youtube.com/watch?v=etIsvlIcnIo
Els Economistes pel no van ser una de les
sorpreses més agradables de fa un parell d'anys, com a reacció a l'estatutet que
van encolomar-nos les forces de l'status quo i que ens hipoteca el futur. (Ja
sabeu que el poden retallar tant com vulguin, o tan poc com vulguin, q estarem
igual: el marc autonòmic no és cap solució.) El cas és que dos dels impulsors són
ex-professors meus, i sortosament, gent amb qui he pogut reprendre el contacte
un cop acabada la carrera. I cada cop són uns referents més importants, per a
mi i per molta altra gent.
Amb l'Elisenda Paluzie ens hem trobat sobretot
a la Universitat Catalana d'Estiu –coordinava fins enguany els seminaris d'economia-,
però també als sopars-tertúlia del Club Fnec o darrerament en actes de rellançament d'ERC
des de la candidatura renovadora esquerra independentista. Amb el Ramon Tremosa
hi he tingut menys contactes, tot i seguir-lo habitualment per les seues
col·laboracions periodístiques.
Aquest dijous (foto) vam coincidir amb el Tremosa a
la festa dels blocs amb estrella de suport al Carretero, i vam poder valorar la marxa de l'economia,
del país i de l'Esquerra. Penso que quan personalitats tan rellevants i tan
potents pel país com el Tremosa i la Paluzie es comprometen públicament en un
projecte polític i n'impulsen la renovació vol dir que anem molt bé. I ens
il·lusionen als altres a acompanyar-los en aquest viatge!
Avui deixeu-me que us proposa un joc! Molt fàcil! Es tracta de mesusrar els vostres coneixements en geografia catalana: no cal saber el nom dels rius, dels ports i de les muntanyes: només relacionar les comarques i les seues capitals. I per fer-ho encara més fàcil, amb un mapa on ja estan dibuixades al seu lloc cada comarca!
Els espanyols celebren la guerra del francès, que ells en diuen d'una altra manera, com un esdeveniment patriòtic on ells són els bons, i guanyen als francesos, que són els dolents. És normal i no sorprèn ningú. El que no entenc és que el discurs oficial català sigui reproduir la versió espanyola: res més lluny de la realitat!
Com recorda Vilaweb, sota l'imperi napoleònic el Principat recuperava les institucions d'autogovern perdudes el 1.714. Des de París es creava un estat satèl·lit que protegís la seua frontera meridional: s'instaurava la senyera com a bandera nacional, es creava la peceta i es decretava el català única llengua oficial i de l'estat. Per no parlar de Menorca, que amb la caiguda de l'imperi napoleònic s'annexionaria per primer cop a Espanya, acabant amb un segle excepcional en els camps científic i artístic, que no es tornaria a repetir.
L'especialista Gustau Adzerias diu que el projecte napoleònic s'inspirava en el model confederal de l'Imperi català medieval, i era formar
els Estat Units d’Europa amb tots els reialmes, principats i grans
ducats amb identitat històrica. El pensament polític de Napoleó recolliria la tradició de Còrsega, oposada a la cultura política de castellans i francesos: jacobina i unitarista.
S'atansa el superdissabte i em diuen que a Esquerra hi pot haver sorpreses: com que podran votar fins a 10.000 militants el resultat és del tot incert. I no hi entenc gaire però detecto una forta onada de canvi, que ens trobem al final d'una etapa. Em sembla que els militants estem cansats i desconcertats, però amb moltes ganes de tornar-nos a il·lusionar i de tindre uns dirigents i líders que ens els puguem creure!
Tinc gairebé decidit el vot: si no hi ha canvis ho acabaré fent per Carretero i Uriel Bertran, que són de 2 candidatures diferents. Penso que és bo que l'executiva sigui plural, que hi hagi renovació al màxim, però amb tranquilitat i bons aliments: gent amb experiència al govern i gent sense, gent partidària del Puigcercós i gent del Carod, gent jove i gent no tant jove, els qui fa temps que reclamen un canvi de rumb i noves maneres, i els que abans eren de la direcció i s'hi han apuntat més tard, els metropolitans i els de la resta del país: un canvi tranquil i plural!
L'alcalde de Bellver de Cerdanya i mà esquerra de Carretero ens confessava l'altre dia en un sopar que no li preocupava si de Reagrupament només sortia el Carretero: ell sol tenia prouta força com per marcar una nova manera de fer. També Renyer a Sants ens va fer una crida a votar indistintament a qualsevol membre de qualsevol de les dues candidatures renovadores: a veure si entre tots podem redreçar ERC!
Descobreixo que la Universitat Catalana d'Estiu ja ha pubicat el programa oficial: hi he entrat i no he pogut evitar cursar la matrícula on-line al moment: sort que ja fa dies que vaig demanar vacances la setmana del 18 al 24 d'agost!
Si no heu anat mai a la UCE és necessari que ho feu algun cop a la vida: és millor que qualsevol altra universitat d'estiu perquè té elements únics:
els alumnes no s'inscriuen en un curs sinó a tota la universitat, cada classe es planteja com una sessió independent: es pot anar cada dia a un curs diferent, o fins i tot, de 9 a 10 fer una classe d'art i d'11 a 12 d'astronomia
els professors d'un curs són alumnes en els altres, i conviuen tots en la resta d'àmbits del campus, generant un intercanvi inter-disciplinar, inter-territorial i inter-generacional poc habituals
al marge del programa oficial hi ha un extens i fresc programa paral·lel, ple de conferències, presentacions de llibres, debats polítics i socials i activitats d'allò més variades, generat per la pròpia iniciativa dels alumnes: en qualsevol moment es pot sol·licitar una aula buida i convocar un acte
Del programa d'enguany em crida l'atenció el nivell dels concerts: Els Pets, la Carrau, Feliu Ventura, Lax'n'Busto, Lídia Pujol o Túnez & Sesé entre d'altres: déu n'hi dó! En cinema hi ha els darrers films del Ventura Pons, l'Isabel Coixet, el Jaume Balagueró i el Pere Portabella, i podré veure Coronel Macià que se'm va passar! i tot això de franc!
El programa de cursos i tallers és -pel meu gust- massa contunuïsta, però detecto sorpreses molt interessants: segur que em passaré pel curs que dirigirà l'Oriol Amat sobre el món de l'empresa. A part dels que repeteixen que sempre és bo tornar a escoltar, hi ha d'altres novetats que caldrà seguir: cursos sobre l'islam, l'antàrtida, la sequera o sobre salut sexual! I també la primera Jornada de Blocaires dels Països Catalans.
L'amic Santapau m'encomana el dubte: sequera o inundacions? a qui hem de fer cas? Aprofitant una escapada ràpida a Balaguer he tirat quatre fotos que encara fan més gran el meu desconcert..
Ja fa anys, quan Santi Santamaria va rebre per primer cop les tres estrelles Michelin, el van anar a entrevistar d'un dels diaris més prestigiosos del món anglosaxó. Pel que sembla en aquesta entrevista va explicar-los que ell formava part de la Catalan Cooking, i no de la Spanish Cooking, i això als espanyols no els va agradar. Em diuen gent informada que des de llavors revistes, teles i diaris han potenciat sospitosament el Ferran Adrià per intentar fer ombra al cuiner de Sant Celoni i desacreditar-lo.
No sé què hi ha de cert en tot això, però en qualsevol cas l'edició d'El Periòdico d'avui és com a mínim poc professional, per no parlar ja d'escandalosa: el patufet barceloní ha dedicat la portada sencera, de la pàgina dos a la cinc i l'editorial a criticar i desacreditar el xef d'el Racó de can Faves, com si al món no hagués passat res.
I us preguntareu: quina una n'ha fet aquest senyor per meréixer aquest privilegi: doncs simplement ha gosat qüestionar en públic l'ús i abús d'additius i demés productes químics que -al seu parer- fa el seu col·lega. I és evident que
aquesta picabaralla és infinitament més important que la sequera, el preu del petroli, el finançament, els abusos dels cascos blaus o la moció de censura al Laporta.
Tot un exemple de bon periodisme! No hi dediqueu més temps i gaudiu d'aquesta perla del youtube:
Aquests quadres són d'un amic de Balaguer: el Rafel. Escriptor, professor d'institut, polític, periodista i artista polifacètic, té un bloc on podreu felicitar-lo pels seus quadres i alhora llegir les seues reflexions. Feu-hi una ullada! I si us agraden les pintures sabem d'un fotolog intermitent on n'hi ha més.
Ahir el festival televisiu em va agafar a València, primer a casa d'uns amics i després mentre féiem unes copes. I vaig tindre la sort de compartir la vetllada amb gent a qui el tema els preocupa tan poc com a mi: tot un descans!
En qualsevol cas, no sé si sóc l'únic, però jo d'Eurovisió només recordo l'any de la Marta Roure: em sembla que ha estat l'única edició en la que -com que ens sentíem representats i coneixíem la cançó- ho vam viure amb cert interés. I quina gran cançó: s'ha convertit en tot un clàssic!!
L’altre dia vaig assistir a una conferència de
l’Alfons López-Tena, vocal del CGPJ. Aquest jurista és el màxim representant d’una
moda segons la qual la independència del país és inevitable, i que per tant
vindrà sola. Els màxims líders actuals d’Esquerra, seguidors d’aquesta insòlita
hipòtesi, sostenen fins i tot que no cal fer res: no cal fer cap tipus de política
per acompanyar o liderar aquest procés natural, cap tipus de política de
conscienciació social. I que contràriament a allò que passa a la resta del món,
hi arribarem sense cap conflicte amb Espanya ni cap full de ruta pautat. Un dia
ens despertarem i serem un estat.
De la conferència em va agradar l’anàlisi de
les variables jurídiques i econòmiques que fa López-Tena. Alguns dels elements
que va tractar van ser la internacionalització absoluta de les empreses arreu
dels Països Catalans, la discriminació asfixiant de l’estat en inversions, la
planificació d’un estat centralitzat amb una potent i única capital al
centre, la interdependència econòmica de les grans empreses estatals en el
sistema financer mundial, que fan que qualsevol comportament pre-democràtic d'Espanya espantaria la inversió financera de fora, el marc legal europeu que
impulsa processos autodeterministes com el de Montenegro i Kosovo, i iniciatives
semblants al sí de la Unió Europea com el cas escocès i el cas belga, o la
crisi del model autonòmic/federal a l’estat espanyol arran dels processos
estatutaris recents.
En tot això té raó, però vosaltres creieu que
actualment el teixit social del nostre país està per aquestes coses? No ho tinc clar!
FOTO: Ja veieu que en comptes d’escoltar el
conferenciant, la feia petar amb mon germà..
És una llàstima que artistes de l'alçada del Marc Parrot no siguin coneguts. O el que encara és pitjor: que només se'n sàpigui la seua carrera com a Chaval de la peca: bàsicament perquè és un paio brutal.
Els seus darrers dos discos són mentider i interferències. No us els perdeu! Jo que no sóc crític musical diria que són d'un pop despullat, amb tocs de rock i de ritmes electrònics. Lletres quotidianes i música que s'encomana.
I una curiositat destinada a la gent de Balaguer: el seu cognom el delata, com tots els Parrot la seua família és de Castelló de Farfanya.
Com cada any, el primer diumenge de juny a Balaguer recordem el compromís de casp i la fi del comtat d'Urgell. Em piquen per informar-me que enguany el pregó el farà l'historiador Jordi Bilbeny, dissabte 31 de maig, parlant dels vincles entre els Urgell i els Colom. Recordem q la família Colom era una de les famílies nobles catalanes més riques, cultes i poderoses de l'època: mercaders, navegants, juristes, notaris.. amb un avi de l'almirall que creà la primera banca moderna d'Europa i un germà que fou president de la Generalitat...
vincles familiars i afinitats polítiques
Durant tot el segle XV s'allargaren les disputes entre els urgellistes i els trastàmares. Així trobem una Generalitat que no reconegué els trastàmares, els prohibí entrar al Principat, i nomenà rei a Pere el Conestable de Portugal. Durant la guerra civil també trobem el Cristòfor Colom capitanejant les naus de la Generalitat en la defensa de Barcelona dels atacs de les tropes reials trastàmares. Els Colom lideraran el bàndol urgellista i seran dels pocs que no signaran els acords de pau!
Aquí no acaba tot: es veu que amb la mort del comte d'Urgell, Jaume II el Dissortat, no s'havia extingit la família: la seua filla s'exilià a la cort portuguesa. I entre els néts trobem el mateix Pere el Conestable, i Felipa de Coïmbra, ni més ni menys que l'esposa de Colom!
Vet aquí per què Colom, príncep de Catalunya, pogué negociar amb Ferran II, parent seu, un poder tan gran i uns títols nobiliaris i hereditaris q el feien més poderós q el mateix rei. i això també explica l'interés de la corona en falsificar la història per desposseir-los dels seus drets, en plets entre els Colom i la corona que durarien més de 100 anys..
La
imatge és una enganxina q hem elaborat amb uns companys, de cara a la
manifestació d'aquest diumenge per una nova cultura de l'aigua. i és
que hi ha certs canvis sobtats de discurs i de prioritats polítiques
que són sospitosos.
Lo Manolo Tomàs, de la plataforma en defensa de l'ebre va més enllà, i acusa les executives dels partits al govern de pactar amb Agbar-la Caixa les canonades a canvi de la condonació dels deutes electorals!
Tot plegat és molt greu, i ens il·lusiona a treballar encara més per jubilar l'actual direcció republicana
Per evitar aquest transvasament de diners públics a empreses privades: mos veiem diumenge a amposta!
Ahir vai anar a la presentació d'el fil secret de la història, el darrer assaig de la periodista Patrícia Gabancho. espero q sigui tan brillant com l'anterior: el preu de ser catalans..
Durant el sopar van sortir moltes coses. deixant el contingut del llibre, volia compartir una idea molt positiva: entre tots estem repensant el país. hi ha una massa crítica molt potent que no es conforma amb el que té, i en conseqüència, trobem un debat obert a dins de tots els partits, organitzacions i entitats socials. La Gabancho, acostumada a fer presentacions i xerrades amunt i avall, ens va posar com exemple q, com estàvem fent nosaltres, cada dia hi ha dotzenes de sopars arreu del país per repensar el present i el futur! foto: Maiol Sanaüja, Xavier Mir, Bilbeny & Gabancho al sopar d'ahir
Treballo en banca, i des d fa uns mesets em
dedico especialment a refinançar la hipoteca als q van justets: molts són
immigrants però ja han après una cosa: sort del zp -diuen- ara podrem allargar
la hipoteca de franc.
Ja sabeu q es dedica a arreglar problemes, mentre a la
generalitat en creen. jo els preguntaria com és q no arriben a final de mes:
potser és q viure a la colònia suposa impostos de primera i serveis de tercera..
Vivim una època de molta creativitat musical
al país: artistes boníssims de gairebé tots els estils, malgrat el silenci de
les ràdio-fòrmules per a joves, veritables instruments d'espanyolització.
Mishima són de bcn i fan una fusió entre el
pop, l'electrònica i la cançó melòdica. tenen 3 discos al mercat: un en anglès
i dos en català, 100% recomanables!
Us enllaço amb una cançó del seu segon disc:
Miquel a l'accés 14: fantàstica, que en gaudiu!
Val la pena dedicar temps a un bloc tenint en
compte la poca audiència que possiblement té?
Què ens mou a obrir-lo: exhibicionisme? notorietat?
ganes de lligar? compartir inquietuds i coneixements? recuperar (en el meu cas)
la vocació frustrada de periodista? m’ho pregunto en començar amb aquesta història,
i no ho tinc clar!
Tampoc tinc clar què hi posaré, però ni tinc
temps per escriure les divagacions habituals, ni sé si la gent està per llegir.
o sigui que poca lletra i una miqueta de foto i vídeo. i la idea serà compartir
propostes culturals i comentar l’actualitat..
No sé si és pel fet de viure entre balaguer i barcelona,
o simplement perquè ens fem grans, però em sembla q tinc molta gent repartida
amunt i avall, i amb aquesta finestra també podran estar una mica al dia de quina
una en porto de cap!
Com que ja sabeu què ha passat no insistiré gaire en els arguments. Les actituds de menyspreu cap a la llengua catalana d'Air-Berlin estan portant polseguera. De moment ja hi han intervingut representants del Govern de les Illes i de la Generalitat, mentre el govern amic (zp) mira cap a un altre lloc. Paradoxalment, la companyia en comptes de disculpar-se ha anunciat que portarà als tribunals (???) l'ex-diputat Joan Puig per haver insinuat al seu bloc que l'actitud d'Air-Berlin és pròpia de mentalitats feixistes.
Al congrés d'Esquerra tothom ha estat pendent de les primàries, (a Sants ha guanyat el Carretero de president, i un empat entre el Ridao i l'Uriel de secretari), i ningú pels debats i votacions del dissabte que vé.
Els espanyols celebren la 
S'atansa el superdissabte i em diuen que a Esquerra hi pot haver sorpreses: com que podran votar fins a 10.000 militants el resultat és del tot incert. I no hi entenc gaire però detecto una forta onada de canvi, que ens trobem al final d'una etapa. Em sembla que els militants estem cansats i desconcertats, però amb moltes ganes de tornar-nos a il·lusionar i de tindre uns dirigents i líders que ens els puguem creure!
És una llàstima que artistes de l'alçada del Marc Parrot no siguin coneguts. O el que encara és pitjor: que només se'n sàpigui la seua carrera com a Chaval de la peca: bàsicament perquè és un paio brutal.
Com cada any, el primer diumenge de juny a Balaguer recordem el compromís de casp i la fi del comtat d'Urgell. Em piquen per informar-me que enguany el pregó el farà l'historiador Jordi Bilbeny, dissabte 31 de maig, parlant dels vincles entre els Urgell i els Colom. Recordem q la família Colom era una de les famílies nobles catalanes més riques, cultes i poderoses de l'època: mercaders, navegants, juristes, notaris.. amb un avi de l'almirall que creà la primera banca moderna d'Europa i un germà que fou president de la Generalitat...
per a saber-ne més:
itzacions i entitats socials. La Gabancho, acostumada a fer presentacions i xerrades amunt i avall, ens va posar com exemple q, com estàvem fent nosaltres, cada dia hi ha dotzenes de sopars arreu del país per repensar el present i el futur!
